Més de 40 tempestes severes a les Balears en els darrers tretze anys
Les Balears són terra de fenòmens meteorològics extrems. La majoria tenen lloc a Mallorca i són especialment actius els mesos d’agost i octubre
No hi ha res que cridi més l’atenció a un aficionat a la meteorologia que tenir a prop fenòmens extrems, i més amb les eines actuals que n’han facilitat el seguiment i permeten difondre imatges espectaculars arreu del món amb un clic. I en aquest sentit, les Balears constitueixen un territori especialment atractiu, ja que, segons els meteoròlegs, són terres de tempestes extremes.
Ho sap molt bé el mallorquí Duncan Wingen, qui dedica part del seu temps a les prediccions meteorològiques i part a “caçar” tempestes, en especial les qualificades de severes. “M’interessen des de sempre aquest tipus de tempestes, perquè són fenòmens violents amb molt d’impacte a les Balears”, afirma. D’aquesta fascinació n’ha sortit un estudi que ofereix la primera climatologia formal de tempestes severes a les Balears des de 2010 a 2023, i mostra que se n’han produïdes 43 en aquest període, el que suposa una mitjana de 3,3 tempestes severes a l’any.
Calabruix i vent
Una tempesta severa és aquella que provoca activitat elèctrica i que es presenta acompanyada per almenys un dels següents fenòmens atmosfèrics: calabruix, cap de fibló a terra i ràfegues de vents convectius, com els esclafits, que és un vent lineal molt intens. Duncan Wingen ha catalogat les que presenten calabruix a partir de dos centímetres i vent lineal des de 90 km/h.
Entre els aspectes més cridaners de l’estudi es troba l’alta incidència detectada a Mallorca, amb diferència amb relació a la mitjana balear, ja que presenta una mitjana anual de 2,6 tempestes severes. Per a Wingen això s’explica per l’orografia: “Moltes tempestes venen de la mar i la mida i l’orografia de Mallorca provoquen més incidència”. Formentera és l’illa més plana i la que té menys tempestes severes.
Però el que més va sorprendre l’autor de l’estudi és que el màxim anual de tempestes d’aquestes característiques es dona els mesos d’octubre, amb 11 tempestes, i agost, amb 10. També el sorprèn la freqüència: “Jo pensava que aquestes tempestes només es produïen cada dos anys o així, però les dades demostren que en tenim 3 cada any i fins a 10 l’any passat, que en va ser un any extraordinari. Així mateix ,em va sorprendre la violència d’aquestes tempestes”.
Romualdo Romero, catedràtic de Física de la Terra de la UIB i expert en meteorologia, explica que les Illes Balears presenten contrasts molt forts. “Quan fa bon temps, que és el més freqüent, tenim un entorn idíl·lic, però quan s’altera es produeixen situacions com la del passat mes d’agost que seria un bon exemple de tempesta severa”, observa. El físic detalla que això es deu a la ubicació geogràfica de les Balears: “A l’àrea mediterrània, especialment des de finals d’estiu i a la tardor, hi ha una propensió als fenòmens violents, que depenen molt de l’energia acumulada a l’atmosfera, un fet directament relacionat amb la presència d’alt contingut de vapor d’aigua a les capes més baixes d’aquesta, i el Mediterrani és una font insuperable d’aportació de vapor d’aigua”. Romero apunta que la mar no n’és l’únic factor: “Si fos així, a l’estiu tindríem tempestes severes cada dia, basta veure la xafogor de juliol i agost. Es necessiten precursors de tipus atmosfèric, com l’entrada d’aire fred a capes altes de l’atmosfera que, en trobar-se amb el vapor generat a les capes baixes, provoca la tempesta. Per això, n’hi ha més a finals d’estiu i de la tardor”.
Les supertempestes
Interessat en esbrinar quines d’aquestes tempestes han estat especialment violentes, Duncan Wingen va fer un subestudi amb criteris més exigents. Es va proposar trobar supertempestes, aquelles que presentin calabruix a partir de 5 cm, caps de fibló més intensos i ràfegues de vent a partir de 120 km/h.
Amb aquestes premisses hi ha dues tempestes que destaquen, perquè reuneixen els requisits d’intensitat marcats per Wingen i perquè, a més, apleguen els tres factors al mateix temps, és a dir, calabruix, vent convectiu i vent lineal. Es tracta de la de Banyalbufar del 29 d’agost de 2020, amb vents lineals de 171 km/h, pedra de 6-7 cm i tornado EF2, i la de Menorca del 28 d’octubre de 2018, amb vents lineals de 140 km/h, pedra de 2-3 cm i tornado EF1.
Entre les tempestes també hi ha rècords. Des de 2010, a les Balears, els vents més importants s’han registrat a la tempesta d’Artà del 22 de gener de 2021, amb 198 km/h. La de Menorca del 18 d’agost de 2022 va assolir el rècord de calabruix amb pedres de 7-8 cm. I el tornado més intens es va registrar a la tempesta del 29 d’agost de 2022 a Banyalbufar i Port del Canonge, qualificat de categoria EF2 i amb vents de 170-190 km/h.
“És difícil establir el que passarà en el futur”, explica Romualdo Romero, “però el que observam és que continuaran arribant fronts i aire fred i que, en un context de canvi climàtic, amb una mar cada vegada més càlida, el raonament físic ens indica que les tempestes severes seran més freqüents”.
