“La LGTBIfòbia a l’aula és un reflex del que és la nostra societat”

BarcelonaVuit de cada deu estudiants d'institut han presenciat insults LGTBI-fòbics en algun moment i el 12% reconeixen haver-los llançat ells mateixos. En canvi, les denúncies d'assetjament per motiu d'orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere representen només el 2% de totes les que rep cada any l'Observatori contra l'Homofòbia. Les dades constaten la "invisibilització" que pateix encara la LGTBI-fòbia entre nens i adolescents, un problema que les entitats de la Taula del Tercer Sector urgeixen a afrontar amb més recursos per part de les administracions i, també, amb canvis profunds en la manera com s'aborda.

L'estudi s'ha presentat en el marc del cicle de debats Catalunya social, que compta amb la col·laboració del diari ARA i de l'Ateneu Barcelonès. El document, impulsat per la Taula d'Entitats del Tercer Sector i la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCAT), no només fa una diagnosi quantitativa del problema –difícil, segons els autors, perquè falten dades disponibles–, sinó que també planteja possibles formes de gestionar-lo i apunta a una solució clau: la coeducació. "Els projectes educatius dels centres han d'incorporar aquesta mirada per fer els seus espais lliures de sexisme i de LGTBI-fòbia", proposa el document elaborat per Cristian Carrer i Francisca Cifuentes, experts membres de l'Observatori contra l'Homofòbia.

La coeducació ha de ser "una aposta estructural i transversal en tot el contingut curricular", ha subratllat Bet Canal, que és la coordinadora del programa educatiu amb perspectiva de gènere d'ABD de la federació FEDAIA, en el debat que s'ha obert arran dels resultats de l'estudi. Canal ha posat molt d'èmfasi en el fet que la LGTBI-fòbia als centres escolars –"un fet quotidià que no s'ha d'amagar"– és un símptoma de la societat en què vivim: "Hem de reflexionar com vivim la diversitat a la comunitat educativa, com la treballem; no és només un problema entre l'assetjador i la víctima, sinó que és un problema del sistema".

Segons Canal, avui tots els que no entren "dins del club de la normalitat" reben etiquetes negatives i això alimenta el problema i s'ha de desmuntar des de l'aula. "La millora forma és empoderar el grup classe perquè aquestes actituds no es permetin", ha proposat, i per això ha insistit que el treball ha d'anar acompanyat d'altres lluites: l'antiracisme o el feminisme, per exemple.

En la mateixa línia, la professora de la UB i psiquiatra del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Gràcia, Maite Miró, ha proposat com a estratègia "convertir els observadors de l'assetjament en observadors positius, que ajudin la persona assetjada" i trenquin així amb la por al contagi de l'estigma, que pot fer que molts dels que veuen aquests comportaments callin. Miró ha recordat que si l'assetjador "no té observadors, no hi haurà bullying". "L'aula i l'escola no és res més que un reflex del que és la societat", ha conclòs.

Més exigència a l'administració

El president de la Plataforma LGTBIcat, Joaquim Roqueta, ha subratllat que des de l'administració cal anar més enllà de la definició de protocols. "Tenim les eines per aplicar-los? S'ha avaluat si funcionen i són efectius? Trobem a faltar un interès real", ha insistit durant el debat. Roqueta ha fet una crida a les entitats per ser més exigents amb les administracions públiques, perquè treballin molt més a fons el problema, i també ha instat a fer autocrítica des de l'àmbit educatiu.

Les famílies que ho pateixen en primera persona tenen clar que la solució passa perquè arribin més recursos als centres i puguin treballar millor la detecció i l'abordatge del problema. "Com a pares, sabem que els mestres són la solució", ha dit el president de l'Associació de Mares i Pares de d'alumnes LGTBI –l'AMPGIL–, Pepe Mellinas, que ha demanat prioritzar la formació en la comunitat educativa en aquest àmbit.

De fet, la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Francina Alsina, ha situat amb molta claredat la demanda: "Calen més recursos per detectar l'assetjament per motius d'orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Si no es fa aflorar el fenomen, és difícil frenar-lo i donar-hi resposta". Les peticions passen també per posar més persones capacitades en aquest treball, bastint una xarxa que treballi en el context educatiu però també en el social i garantint l'acompanyament psicosocial i emocional no només per als que són blanc dels atacs sinó també per als assetjadors a les aules.