Els joves són irrellevants políticament perquè cada vegada hi ha més gent gran
L'economista José Ignacio Conde explica, a 'La juventud atracada', les conseqüències d'un electorat envellit
PalmaActualment, els joves representen una fracció de l'electorat molt menor que la que representaven els seus pares a la mateixa edat. L'any 1980, la població de 18 anys a 34 suposava un 35% de les persones amb dret a vot, mentre que els majors de seixanta anys, només un 16%. Avui, les xifres han canviat: els joves són només el 21% i, els majors, el 25%. Tot plegat, aquesta situació es dona en un moment que es troba lluny del cim de les dades d'envelliment i, per tant, la diferència es farà encara més àmplia. Això explica, segons l'economista José Ignacio Conde, una "veritat incòmoda" basada en la demografia política: "La despesa pública va dirigida, sobretot, a les persones majors, a les pensions. Els joves són irrellevants políticament perquè són cada vegada menys."
Qui és l'actual subdirector de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada, membre del Consell Assessor d'Assumptes Econòmics i conseller del Consell Econòmic Social, acaba de publicar La juventud atracada. Como un electorado envejecido cercena el futuro de los jóvenes, un llibre nou que ha comentat aquesta setmana amb joves alumnes de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Conde ha escrit el llibre amb la seva filla Carlotta, de dinou anys, qui ha editat els escrits del pare i ha elaborat en solitari el capítol destinat al canvi climàtic.
Un dels objectius de la publicació és fer veure als joves que "si ho passen malament no és culpa seva, perquè en general tenen un entorn més complicat que el que han tingut els seus pares" i, per això, ja es percep que viuran pitjor que ells. Conde destaca que la generació actual és la primera que ha patit esdeveniments històrics que no passaven des de la II Guerra Mundial: la gran crisi financera, una pandèmia i la guerra d'Ucraïna. “És una generació invisible, per la baixada demogràfica que els afecta, però també és la primera generació digital, fet que la converteix en global, perquè els joves comparteixen la mateixa cultura a tot el planeta”. Conde adverteix als polítics que vagin alerta, perquè als joves d'ara “els costa molt menys que a nosaltres anar a viure a altres països”.
La lògica electoral
Conde entén la lògica dels polítics, molt condicionada per les eleccions. "Els joves sempre han participat menys, a més tenen una agenda més heterogènia i és més difícil arribar-hi perquè no fan servir els canals tradicionals", afirma. Mentrestant, els majors tenen clares les seves prioritats: "No em toquis les pensions, no m'apugis els imposts, i molt manco els del patrimoni", per tant, els polítics saben a qui dirigir les seves accions, remarca.
El panorama per als joves es presenta complicat. Afronten un envelliment com mai s'ha viscut en la història de l'ésser humà, un canvi tecnològic i el canvi climàtic. "Són tres reptes enormes que t'haurien de fer pensar a llarg termini, però al final hi ha un curt termini a la política, marcat per les eleccions, i es pensa a satisfer els més grans quan, si ho penses fredament, beneficiar els joves actuant en el canvi climàtic, en l'habitatge, l'educació, etc., també suposa una millora de la productivitat i de la riquesa a llarg termini i, per tant, també de tots, grans i joves", adverteix.
L'economista es manifesta particularment indignat amb la pujada del 8,5% de totes les pensions a causa de la inflació: "Ningú no es va plantejar pujar només les més baixes. Estam parlant que aquesta pujada general, que queda per sempre, equival a incrementar el pressupost d'Educació un 30%". L'expert considera intolerable que, a més, s'aprovin mesures que provoquen que “mentre ara pagam una pensió entre tres persones, els joves d'ara hauran de pagar la nostra jubilació entre 1,5 persones i, a més, durant més temps, perquè l'esperança de vida és més alta, sense oblidar-nos que els carregam amb el deute públic. Un atracament perfecte".
Conde apunta algunes mesures que pensa que serien útils. D'una banda, baixar l'edat de vot a setze anys –"no s'entén que a aquesta edat es pugui fer feina i no es pugui votar"–; introduir regles fiscals com, per exemple, que cada euro addicional per a majors també tingui una inversió paral·lela per als joves, i que els fons Next Generation siguin realment per a les pròximes generacions. El més important, però, segons Conde, és que "nosaltres, la generació boomer i la X votem pensant en els joves".
