Agricultura
Societat 13/09/2023

Joan Simonet: “No podem fer agricultura verda amb números vermells”

Conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

Rosa Campomar
10 min
Joan Simonet, conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural

PalmaL'enginyer agrònom Joan Simonet exerceix el càrrec de conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural des de fa dos mesos. Té una llarga experiència en el sector, ja que ha estat gerent d'Asaja Balears, director del Servei de Millora Agrària (Semilla), gerent del Fons de Garantia Agrària (Fogaiba) i, a més, batle d'Alaró. Ens rep al seu despatx, després de cercar un buit en una agenda estibada.

Ser conseller era la darrera responsabilitat que us quedava per exercir dins l'àmbit agrari?

— (Riu) No ho sé. No és una cosa que et plantegis. Jo he anat fent feina i quan la presidenta em va oferir l'oportunitat li vaig dir que sí. Molta gent del sector em va animar a fer la passa i jo ho assumesc amb molta responsabilitat. Pensau que els darrers vuit anys estava a l'altre costat de la taula. Ara em toca a mi executar.

Quina és la sensació que teniu ara que ja fa dos mesos que estau al capdavant del càrrec?

— Venim d'una legislatura en què hi ha hagut una unitat del sector i molt de consens amb l'Administració. Moltes coses estaven pactades i les he trobades en marxa i ara, en passar d'una part a l'altra, potser hi ha aspectes per acabar d'executar i també hi ha projectes nous per impulsar, com la Mesa de Canvi Climàtic, que ja demanava el sector i hem de posar en marxa. La reforma de la Llei agrària també és una reivindicació que hem d'executar, així com el Pla estratègic de la ramaderia, que ja està redactat i ara ens tocarà executar, a més dels nous reptes de la PAC.

Precisament en el traspàs de cartera vàreu destacar el Decret de sequera del Ministeri i l'impacte de la nova PAC. Com afrontau aquestes qüestions?

— Al Decret de sequera del Ministeri s'hi han presentat al·legacions, coses puntuals que s'han de tractar. En el cas de la PAC estam mirant la nova normativa. Les primeres impressions sembla que són positives, que efectivament reconeix la insularitat, almenys damunt els papers. Econòmicament, representarà més doblers. No puc donar una xifra encara perquè això ho hem de revisar a fons, però també vindran més obligacions. Això ja ho deia jo quan estava a Asaja.

Diversos col·lectius han manifestat preocupació per les modificacions que es puguin fer a la Llei agrària. Què pensau fer amb aquesta llei?

— Hi ha tot un seguit d'al·legacions que es varen presentar per part de diversos col·lectius com Asaja, Unió de Pagesos o Cooperatives. Donarem prioritat a les que són comunes a tots, encara que també hi ha coses noves que sortiran, segurament. Però, essencialment, amb la llei de 2019 (amb el conseller Vicenç Vidal de MÉS per Mallorca), es va embullar la llei del 2014, (aprovada en temps de Gabriel Company, del Partit Popular) que estava feta per simplificar coses. Per exemple, amb l'antiga quedava molt clar on es podia fer un hivernacle, mentre que amb la de 2019 a un lloc sembla diu que sí i a un altre lloc diu que tindrà un ús admès llevat que un ajuntament digui que no. Això ha creat un caos. Per un costat, volem una simplificació i aclariment i, per un altre, afavorir l'agilització de les tramitacions administratives.

A què us referiu en apuntar a la simplificació de l'activitat complementària?

— Quan parlam d'activitat complementària tothom es pensa que parlam dels agroturismes, de turistes i d'allotjaments. I no. Parlam del model de l'agroestada, que ja està recollit, però que s'ha de simplificar i se n'ha d'agilitzar la gestió. Això és la famosa casa rural. No ens hem inventat res. És una fórmula que existeix a tot Europa i a tot Espanya menys aquí. Un petit pagès no pot invertir quatre o cinc milions euros de la seva explotació a fer un agroturisme. Ha de poder fer un altre model. I també parlam de facilitació de venda directa dels seus productes, degustacions, altres activitats relacionades amb l'excursionisme, activitats amb cavalls, altres coses que pugui fer dins la seva explotació. Tot això son activitats complementàries que s'han anat complicant, i jo crec que no es poden fer servir segons quin tipus de normes per fer prohibicions encobertes.

Aquesta setmana trèiem un article a l'ARA en què parlàvem de l'imparable procés d'urbanització que viu el sòl rústic a Mallorca. Què en pensau?

— No és una competència d'aquesta Conselleria, però no tenc inconvenient a contestar. Us pos un exemple: resulta que amb totes les suposades normes de protecció del territori d'aquests vuit anys s'han fet més habitatges que mai en sòl rústic. Qualque cosa aquí no hem fet bé. Tal vegada posar tantes traves a l'activitat agrària i a la complementària no ha estat bo, hem focalitzat el problema on no era. I vull que quedi clar que quan dic complementària sempre vull dir que si no hi ha activitat agrària real no hi ha d'haver activitat complementària. Si les explotacions agràries fossin rendibles amb producció i uns ingressos extraordinaris per a activitat complementària tal vegada no entraríem en dinàmiques de venda o d'altres usos.

Vós estaríeu a favor d'una moratòria de construcció en sòl rustic?

— No. No és un tema de moràtoria. Continuam parlant de coses que no són de la meva competència. Jo del que som partidari és d'afavorir al màxim l'activitat agrària. I quan parlam d'activitat agrària no parlam només de llaurar: parlam de llaurar, de transformar, de vendre, de comercialitzar, d'arribar al client. El pagès no s'ha d'entendre ja només com un senyor que està damunt un tractor i llaura. Això és una mentalitat del sector primari de fa 40 anys, de quan estudiàvem nosaltres amb els llibres d'EGB, on sortia allò de “sector primari, secundari, terciari”. El pagès avui dia és un petit empresari agrícola, que no només ha de produir, que també, és clar, ja que ha de ser la seva funció bàsica, però després ha de fer tota una sèrie de coses per tenir aquesta famosa diversificació d'ingressos que té la PAC. Jo estic segur que si nosaltres afavorim al màxim l'activitat agrària i aconseguim que sigui rendible serà una solució per moderar la construcció en sòl rústic.

Molts de mallorquins pensen que tenen un tresor quan tenen un terreny edificable en sòl rústic i no veuen en l'activitat agrària un atractiu suficient.

— Idò anem a intentar apujar al màxim que puguem el valor de l'activitat agrària. Pero és que no feim res per apujar-lo, tampoc. Ens dedicam a fer normes en un altre sentit, que no han tingut efecte. Per què no s'ha fet una moratòria, aquests vuit anys? Hem reduït edificabilitats, hem condicionat, APR pel mig, hem generat caos i, com que, en lloc de fer-ho una vegada i pus, cada dos anys feim una cosa d'aquestes, el que ha generat és un efecte crida, sense cap dubte ni un.

Un altre aspecte que genera molt de debat és el de les instal·lacions fotovoltaiques.

— Torna a ser un poc el mateix. Amb la quantitat d'energia que consumim a les Illes Balears no basta posar plaques solars damunt les naus dels polígons. No som conscients del que arribam a consumir energèticament. En aquest escenari, hi ha zones que són molt magres o degradades, on es poden concentrar aquestes instal·lacions, però sempre respectant el que diu la llei, que s'ha de concretar i desenvolupar més, però que ja inclou una integració de l'activitat agrària amb la foltovoltaica i unes compensacions en el cas d'ocupar un terreny rústic per a una activitat no pròpia, una compensació a la mateixa finca o a una altra finca, que es el que va tramitar l'anterior Conselleria. Aquestes compensacions ens poden semblar més o menys, però hem de cercar un equilibri perquè cada vegada siguin més favorables a l'activitat agrària. De fet, la nova PAC entén que si tu conrees enmig de les plaques, que és una activitat que es pot fer, aquests terrenys poden ser subvencionats. Per tant, per aquí crec que és per on hem d'anar.

Vós com a enginyer agrari heu fet amb la vostra empresa molts d'informes d'impacte ambiental per a la construcció de parcs fotovoltaics. És una activitat incompatible amb el càrrec de conseller d'Agricultura?

— He fet projectes de naus, projectes de cellers, he estat a Asaja... Amb aquesta teoria, significaria que qualsevol que vingués del sector agrari no podria ser conseller d'Agricultura. Perquè jo us podria dir el mateix. Ara tenim un pagès que feia hortalissa, el fan conseller d'Agricultura. No ho pot ser perquè afavorirà el seu sector. O un funcionari que està dins la Conselleria tampoc no podria ser conseller. No ho sé, jo trob que això és anar a cercar set peus a un moix. En el cas concret de les plaques solars, tal vegada perquè conec exactament el que està passant, es poden prendre mesures per afavorir més el sector agrari.

Quines polítiques durà a terme la Conselleria en matèria d'agricultura ecològica?

— Tenim feta de l'anterior legislatura una primera anàlisi de quin és el dibuix real del sector agrari ecològic, que, efectivament, és molt important aquí. I ara una de les coses que hem de posar en marxa és l'estratègia de desenvolupar i potenciar la comercialització d'aquest sector. És prou clar que Europa va en aquest sentit, però sempre dic el mateix: hem de pensar que l'agricultura ecològica no es pot entendre com a folklore o com a poesia, sinó que són empresaris agrícoles, també, i hem de treure rendibilitat a aquests cultius. Crec, personalment, que dins les Balears existeixen segments de població que cada vegada estan cercant més aquest tipus de producte i estan disposats a pagar més. L'agricultura ecològica té uns costos de producció més elevats per quilo de producte i, per tant, té uns preus diferents a altres models de producció, però existeix aquest mercat i el que hem de fer és canalitzar que puguin vendre i tenir una rendibilitat econòmica. No podem fer agricultura verda amb números vermells. El pagès s'ha de fer agricultor ecològic no per amor a l'art o perquè te una filosofia de vida, sinó perquè hi guanyarà més doblers que fent un altre tipus d'agricultura. Aquesta és la posició que jo tenc. I crec que hi ha possibilitats de poder anar per aquí. Un exemple és el vi. Més del 50% de la producció de vi és ecològica. Per què? Perquè han sabut donar un valor afegit al seu producte, s'ha fet investigació, s'ha fet formació per poder fer aquest tipus d'agricultura mantenint un nivell de producció i nivells de qualitat.

La Conselleria d'Agricultura a partir d'ara ha incorporat la competència en medi natural. Quines seran les seves línies d'actuació?

— Ens hem trobat amb espais naturals creats, sense plans de gestió i amb informes subjectius. Per tant, el primer que hem de fer és posar ordre dins aquests espais. Hi ha d'haver una normativa clara i, sobretot, col·laboració amb els propietaris i els ajuntaments que estan afectats per aquests espais. S'han de fer polítiques conjuntes, no unilaterals per part de l'Administració. S'han de dotar de recursos i, per descomptat, s'han de fer totes les línies d'investigació i conservació d'espècies corresponents.

El medi natural també inclou la gestió forestal. Com l'enteneu?

— A l'apartat de gestió forestal, la gran abandonada durant molts d'anys en aquesta terra, s'ha d'entendre que hi ha moltes finques que són forestals i que han de poder treure rendiments econòmics. Això no significa desforestar, però sí que s'ha de poder treure activitat de la llenya, que cada vegada té mes valor relacionat amb la biomassa i amb la prevenció d'incendis. A més de continuar amb la lluita contra plagues com la processionària, el banyarriquer o d'altres que ens estan venint contínuament. Això serien els dos grans eixos que tindríem dins medi natural i gestió forestal. El que sí que vull dir...

Digau.

— Volia dir que sempre hi ha d'haver uns estudis de càrrega, reals, no de part, i no hi són. No basta que algú opini que ve molta gent a aquest lloc i decideixi de manera unilateral que no hi vingui ningú, això no pot ser. Pot ser que tingui raó, però el que s'ha de fer és aclarir quanta gent hi pot anar. Hi ha d'haver un terme mitjà i s'ha d'establir seriosament. S'ha de decidir com s'ha de gestionar aquest espai, que no és prohibir, prohibir, prohibir, perquè ha d'estar basat en una realitat i s'ha de cercar la compatibilitat. Tot això ho volem anar fent dins un PRUG (Pla de retorn d'usos i gestió). Tenim plans d'ordenació de recursos naturals aprovats de fa 25 anys que no s'han revisat. S'haurien de revisar. Això és la gestió real dels espais naturals. Un espai natural no és: avui el pos al BOIB, l'he creat i ara demà en nomèn un altre. Quan tu crees una cosa d'aquestes has d'assumir la responsabilitat de la gestió d'aquell espai.

Teniu previst fer alguna modificació quant a la gestió del Trenc?

— Estudiarem les al·legacions que ha fet l'Ajuntament de Campos. M'han comunicat que són casos puntuals, de temes de gestió, però en general parteixen del mateix: es crea un espai però no hi ha una motivació respecte del perquè d'aquella norma concreta. En tot cas, encara ho hem d'analitzar.

El Parc Natural de Ponent es va aprovar en Consell de Govern. En continuareu la tramitació?

— Està en una fase molt incipient. De moment, no m'he assegut a veure-ho fil per randa. No sé si es va crear per una necessitat urgent o simplement és un tràmit, que no té per què ser urgent. Però, repetesc, crec que és més important arreglar o posar en ordre els que ja estan creats, dinamitzar-los i que funcionin, abans de crear un altre espai i generar un problema més de gestió.

El que hi ha fins ara no està ben gestionat?

— En aquests aspectes és que és evident. Tu primer has de crear l'espai i després has de fer plans de gestió quinquennals. És que no n'hi ha, de fets, n'hi ha molt pocs. De tots els espais naturals n'hi ha dos –ara parl de memòria–, però sí que és cert que en falten molts. El que s'ha de fer és això, perquè, si no, tot el que es fa allà dins és improvisat i així no es pot fer una gestió seriosa.

A les Balears el 90% del consum de peix és de fora de l'Arxipèlag. Teniu previst res per fomentar el consum propi?

— El problema no és aquest. El problema és que les restriccions de Brussel·les que ens arriben aquí ens obliguen cada vegada a pescar menys peix. El peix d'aquí es ven, però així com fa vuit o nou anys es pescaven 3.000 tones de peix, ara estam en 1.800, i no perquè hi hagi menys peix o es consumeixi menys, sinó perquè Brussel·les aplica aquestes restriccions. La Mediterrània occidental està dividida en cinc zones. Com que aquí hem reduït l'explotació pesquera, ja no ens tocaria reduir més, però com que els altres no han reduït el que toca, ens fan reduir a tots per igual, baldament la nostra zona ja ho hagi fet correctament. I això ens està ofegant cada vegada més. S'estan criminalitzant les barques d'arrossegament, que són les que en pesquen més quilos. Tenim un comissari europeu de pesca que no vol que la gent pesqui. Imagina't tu que ara el conseller d'Agricultura fes una politica perquè la gent no sembràs.

I des d'aquí què podem fer?

— Foment del sector pesquer, com amb la resta de productes alimentaris de les Balears, però, a més, des d'aquí el que hem de fer és posar aquests arguments damunt la taula per traslladar-los a Madrid i que Madrid vagi a Brussel·les i reclami. Perquè, de peix, a la mar de les Balears, n'hi ha.

Quins són els vostres plans en relació amb la posidònia?

— La posidònia s'ha de continuar protegint. Tal vegada s'han de matisar i aclarir alguns detalls puntuals del Decret de posidònia, respecte de la retirada de les platges, i mirar de compatibilitzar els usos de la població amb la protecció.

Què voleu proposar?

— Ho hem de revisar. Mirar de quina manera es pot retirar posidònia de segons quins llocs, quan i com. Volem treballar en aquesta línia. Naturalment, s'han de continuar protegint les praderies de posidònia, regular els fondejos i continuar amb la dinàmica que s'ha fet. Cada vegada hi ha més conscienciació del navegant en relació amb aquesta planta. Enguany s'han reduït els fondejos incorrectes d'un 10% a un 6%. Hem de mirar de reduir al màxim els conflictes que tenim: normativa clara, una altra vegada, vigilància, informació, i totes les feines que s'han de fer.

Quins objectius voldríeu haver assolit en acabar aquesta legislatura?

— L'objectiu principal que ens plantejam és augmentar la rendibilitat de les explotacions agràries i pesqueres, per una banda, i, per l'altra, millorar la gestió forestal dels boscos i deixar una normativa al més clara possible dins la gestió dels espais naturals

stats