Ús de la llengua
Societat16/06/2023

Per què escrius a Twitter en català i a Wallapop en castellà?

La diglòssia, present a la vida real, es trasllada a les xarxes i pot ser encara més accentuada en l'entorn virtual

Barcelona"Venc una taula de jardí" té una única entrada a Wallapop, l’aplicació per comprar i vendre productes de segona mà, una empresa emergent amb seu a Barcelona que ja té 10 anys. "Vendo una mesa de jardín" té 70 entrades a 200 quilòmetres a la rodona de la capital. ¿Com és que hi ha tan pocs catalans amb ganes de vendre taules en català? "A Twitter et dirigeixes a la teva comunitat, la teva bombolla. A Wallapop el venedor vol vendre i escriu en castellà per arribar a més gent. Com que el comprador ho sap, cerca en castellà", explica el director de l’agència digital Mortensen i expert en tecnologia, Josep Maria Ganyet. Així que no és només una qüestió d'ambició comercial, sinó que té relació amb el disseny de la plataforma i com s’hi mostra l’usuari. "A Wallapop estem sols i Twitter és una aplicació social comunitària", apunta Albert Lloreta, expert en comunicació digital i director de La Fera. "I hi ha un tema d'identitat: a Twitter hi ets tu, la teva identitat, la teva opinió, mentre que Wallapop és més transaccional", diu el director de la Fundació puntCAT, Roger Serra.

Una cosa i l’altra fan que el català a Wallapop sigui gairebé inexistent. No és que la web impedeixi vendre en català o comunicar-se amb altres clients en aquesta llengua (com sí que passa en plataformes com TripAdvisor, que retiren els comentaris escrits en català), sinó que els usuaris mateixos opten directament pel castellà. A altres plataformes professionals pot passar el mateix, però amb l'anglès. Així és com es trasllada a les xarxes la mateixa diglòssia que té lloc a la vida real: el canvi de llengua del català al castellà (o a l’anglès) per a algunes interaccions concretes. De fet, en el món virtual encara es fa de forma més accentuada perquè mentre que en les interaccions cara a cara, per la simple localització, saps que l’altre et podrà entendre, a internet tens menys informació i actues en un radi més ampli.

Cargando
No hay anuncios

És el que els especialistes coneixen com a diglòssia digital: quan els parlants bilingües d’una llengua regional i també d’una llengua de la globalització opten per fer servir la llengua més gran per pujar al carro digital. "Pot ser una diglòssia voluntària o obligada, és a dir, que s’accentua si no tens a disposició les aplicacions en la teva llengua", afirma Maite Melero, investigadora en traducció automàtica del Barcelona Supercomputing Center. Que el web sigui en castellà és evident que afavoreix que el consumidor es comuniqui en la llengua majoritària i oficial. Wallapop havia anunciat amb anterioritat –i ha tornat a repetir aquest juny– que, després de deu anys, traduirà la seva interfície al català.

Cara i creu de la tecnologia

Les tecnologies lingüístiques i d’intel·ligència artificial (IA) poden ajudar a no caure en la diglòssia digital. "Si la tecnologia de la traducció arriba a una bona qualitat i és transparent, et podràs comunicar amb el món amb la teva llengua i això no et privarà d’arribar a tothom", diu Melero. Però també és veritat que hi ha forats negres, com ha denunciat l'Aliança per la Presència Digital del Català, que ha alertat que un canvi en la indexació de Google ha fet perdre visites a dues de cada tres webs escrites en llengua catalana en l'últim any, cosa que té conseqüències nefastes per al posicionament de la llengua.

Cargando
No hay anuncios

De fet, l'entorn virtual, que podria ser un exemple de democratització per l’aparent manca de normes lingüístiques i un altaveu de la diversitat, ha accelerat el declivi de moltes llengües minoritàries al món per culpa senzillament de l’accés a internet, i sobretot s’ha produït una bretxa generacional. Fa més d’una dècada que les llengües aborígens australianes van de retirada entre els joves, igual que la llengua nacional de països com Dinamarca. La diglòssia que d’entrada només és digital també acaba afectant l’ús de la llengua en el món real.

Llengua marcada o útil per a tot

"Jo no canvio mai de llengua", diu Ganyet, que afirma que tot i així no ha tingut cap problema per vendre a Wallapop. I apunta un altre motiu per fer servir el català a la xarxa: "És especialment important en entorns digitals amb l'auge de l'aprenentatge de la màquina". La diglòssia digital no només és una molèstia circumstancial sinó que envia un missatge a les empreses: que no hi ha un gruix important de consumidors o usuaris. "És vital poder demostrar que el teu idioma és el català perquè els sistemes operatius de mòbil, plataformes o videojocs reconeguin el català, perquè tenen totes les mètriques. Si no, les empreses no tenen cap incentiu per incorporar el català als seus serveis i només ho fan si els ho paga una entitat pública", diu Roger Baldomà, enginyer i expert en videojocs, membre de la junta de Plataforma per la Llengua.

Cargando
No hay anuncios

Baldomà, que va crear el primer portal en català sobre informació de videojocs, ha comprovat en primera persona la dificultat que tenen per canviar de llengua i d'hàbits lingüístics els usuaris de les xarxes. Per exemple, segons l'InformeCat, només el 32% de persones tenen el mòbil configurat en català. Però també només 3 de les 10 aplicacions més descarregades globalment ofereixen una versió completa en català: Facebook, WhatsApp i Telegram. "Cada empresa té la política lingüística que vol, perquè la traducció automàtica és fàcil d’aplicar. Però la postura més senzilla és considerar que el mercat català és una part de l’espanyol, i per tant menysprear el català", observa Melero. Això, de nou, té efectes directes per als parlants perquè –alerten els experts– com menys productes i serveis estiguin disponibles en les llengües minoritàries, més s'eixamplarà la desigualtat.