Milers de persones han sortit aquest diumenge als carrers d’Eivissa per protestar contra el projecte de remodelació de l’aeroport impulsat per Aena i reclamar que es posi fre a la massificació turística. La manifestació ha començat poc després de les 18.00 h al passeig de Vara de Rei i ha recorregut diversos carrers de Vila. La Policia Nacional ha calculat unes 4.500 persones, mentre que l’organització ha situat l’assistència entre 5.000 i 10.000 manifestants.

Milers de persones han recorregut aquest diumenge els carrers de Palma per protestar contra l’augment de la capacitat aeroportuària i reclamar que es freni el creixement del trànsit aeri. La manifestació ha començat a les 18.00 h davant la Delegació del govern i ha acabat al Consolat de la Mar, amb el lema 'Ni més ampliació, ni més promoció'. La protesta estava convocada per la Plataforma contra l’Ampliació de l’Aeroport i hi han participat entitats veïnals, ecologistes i socials.

La Nit de l’Art va celebrar dissabte el seu 30è aniversari amb més de 50 exposicions i la participació de més d’un centenar d’artistes. La cita va reunir galeries, museus i espais culturals de Palma, però també d’Andratx, Pollença i Santanyí.

És mal de fer escriure sobre un concert que no en va ser un com a tal. El segon ‘concert’ del monogràfic malherià es va convertir en una lectura sincopada, o alguna cosa semblant, de les memòries d’Alma Mahler. Paràgrafs que no contextualitzaven la música que arribava a continuació ni aportaven res interessant de cap dels dos compositors, llevat del moment que conta quan Mahler va prohibir a Alma tornar a compondre. Això sí, sense matisar que després va rectificar, ni tampoc per què ho va fer, que s’hagués convertit en un Sálvame deluxe en mi menor. En qualsevol cas, si el tempo és pilar fonamental d’una composició, algú no ho va mesurar ni poc ni gens. A més a més, la tabarra, llegida a empentes i rodolons, no era al programa de mà, com tampoc no hi havia el nom de qui es va erigir en protagonista d’una vetlada que hagués pogut ser un bon concert. Ja va sorprendre que començàs amb la lectura d’un text que no casava amb el que vindria a continuació, a càrrec del quartet de corda i piano format per Fabiola Tedesco (violí), King Wojdalska (viola), Zuzanna Sosnowska (violoncel) i Magí Garcías, al piano. Prometedora la primera intervenció de la formació amb la interpretació de l’únic moviment del Quartet amb piano en la menor, de Gustav Mahler. Tot un exemple de la poderosa solidesa amb què el grup va exhibir la imprescindible conjunció per poder gaudir de tants i tan sòlids elements en perfecta harmonia. És la prova que Mahler és molt Mahler, tot i ser tan sols com un prova, com un esbós de quan ell iniciava els seus estudis al conservatori.

Vuit entitats vinculades a la mobilitat, el tren, el ciclisme i la defensa del territori han qüestionat el projecte del segon cinturó de Palma, presentat aquesta setmana pel Consell de Mallorca amb una inversió prevista de 350 milions d’euros. El GOB, l’Associació d’Usuaris del Tren, Vianants Mallorca, Terraferida, Amics de la Terra, Plataforma Anti-Autopista, Plataforma Maria poble petit i Sineu en Bici i a Peu consideren que l’actuació no respon a les necessitats de mobilitat de bona part de l’illa.

Cucorba ha posat punt final a gairebé cinc dècades de trajectòria amb un concert d’homenatge a la plaça Mallorca d’Inca. L’acte, organitzat per l’Obra Cultural Balear (OCB), va reunir dissabte vespre els actuals membres del grup amb antics integrants i una àmplia representació de músics de l’escena mallorquina.

Rodrigo Sorogoyen ha rebut reconeixements merescuts per El reino i As bestas, dues bones pel·lícules, la segona extraordinària. I potser, per inèrcia, està rebent elogis per El ser querido, que es podia haver topat amb el hàndicap d’una història semblant a la de la també sobrevalorada Valor sentimental, però no ha estat així. Els desenvolupaments són distints. Sorogoyen, sempre amb Isabel Peña de coguionista, ha construït aquesta vegada una pel·lícula basada estrictament en quatre escenes que valen la pena i que sostenen la intensitat d’una proposta que fa aigües per molts altres fronts.

Explica la filòsofa Marina Garcès que ja no estam en la condició postmoderna, sinó en la condició pòstuma (per favor, llegiu Nova il·lustració radical si encara no ho heu fet). I parla “d’un temps de pròrroga que ens donam quan ja hem concebut i en part acceptat la possibilitat real del nostre propi final”. D’aquesta manera, (mal)vivim demanant-nos quan acabarà tot, perquè s’ha imposat el relat de “la destrucció irreversible de les nostres condicions de vida”.

Plaça del Fossar de Sineu, novembre del 2003. Milers de persones contemplen la representació satírica de les noces entre Maria Antònia Munar i Jaume Matas, símbol de l’aliança política que impulsa una transformació sense precedents de la xarxa viària de Mallorca. El Pla de carreteres del Consell de Munar projecta una illa convertida en un gran Scalextric i encén una de les etapes més intenses de mobilització social de la història recent. Sineu esdevé l’epicentre del rebuig a l’autovia Inca-Manacor, una infraestructura que amenaça de mutilar la comarca del Pla. Al mateix temps, una altra consigna es comença a sentir: ‘No al segon cinturó’.

El 1892 el menorquí Francesc F. Andreu impulsà la primera central elèctrica de les Balears, Eléctrica Mahonesa. La primera de Mallorca s’inaugurà a Alaró el 1901 per iniciativa dels germans Gaspar i Josep Perelló Pol, comerciants locals de sabó i oli. El 1902 l’electricitat arribà a Manacor amb la companyia Servera i Melis. I el 1903 seria el torn de Palma gràcies a la Compañía Mallorquina de Electricidad, que construí una central prop de la platja de Can Pere Antoni amb disseny de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. Com a infraestructures pioneres, també hi hagué les centrals hidroelèctriques del Gorg Blau (1905) i de la Costera (1908). A Eivissa, la primera central elèctrica data del 1907 i el seu artífex fou l’empresari Abel Matutes Torres.

La Policia Judicial i la Policia Científica investiguen la mort d’una dona de 64 anys que estava ingressada a la unitat d’hospitalització de medicina interna de l’hospital Can Misses. La dona ha estat trobada sense vida aquest dissabte al matí durant una visita de control.

Sí, ho heu llegit bé: Jaume I, el campió de la cristiandat, que va foragitar l’Islam de Mallorca i les Pitiüses, va aportar una valuosa ajuda als marroquins quan aquests volgueren envair Ceuta. Ben és cert que, aleshores, Ceuta formava part d’un altre domini islàmic. Es tracta d’un de tants episodis d’una llarga història de relacions complicades entre veïns. Tan llarga, que ha arribat fins a l’actualitat.

Quan caminau pel carrer, us fixau en la llengua dels rètols? Probablement no gaire, cosa ben normal. Si passam davant una cafeteria i hi diu ‘coffee’, segurament no som conscients que acabam de llegir una paraula en anglès. Si entram en un supermercat i veim ‘ofertas’, probablement tampoc no ens demanam per què allò està escrit en castellà. I si davant un restaurant hi trobam ‘pa amb oli’, és possible que encara hi pensem menys. Les paraules són allà, però no sempre les veim com a paraules. Amb tot, què passaria si, durant un dia, ens hi fixàssim?

L’Assemblea Antiracista de Mallorca ha reclamat aquest dissabte el respecte als drets de les persones migrants davant la situació a Ceuta, durant una concentració aquest migdia a la plaça de les Columnes de Palma.

La federació socialista de Mallorca ha posat aquest dissabte en marxa la maquinària política de cara a les eleccions de maig del 2027 amb el Consell Polític que s’ha fet avui a Lloret de Vistalegre. La trobada ha servit per iniciar el procés d’elaboració del programa electoral del PSIB, que tindrà com a principals eixos les polítiques d’habitatge, la lluita contra la saturació i el canvi climàtic.

Ma mare recollia les llavors de fonoll dels camins que envoltaven la caseta i les deixava assecar damunt un paper de diari. Aquelles petites llavors al sol eren el principi d’un cicle que s’iniciava amb petites rutines: els draps blancs preparats que sortien de la caixa, els pots nets, les agulles llargues i gruixudes, les peces de la maquinària manual que es tornaven a revisar, els fils i les cordes. Tota una dansa d’objectes que, arribada l’hora, cobraven vida fins a tancar el cicle de nou. Ara fa uns anys que aquest cicle s’ha trencat i tenc ancorat un petit dol. Una punxada petita, constant i molesta que cerca aquell despertar de les coses inanimades. Un sistema esbucat com un castell de cartes fetes de paper de diari.

Eduardo Robsy ha estat designat aquest dissabte com a candidat del PSOE a la batlia d’Alaior per a les eleccions municipals del 2027, en una assemblea de la formació socialista.

Platges de Comte varen arribar aquest estiu a gairebé triplicar la seva capacitat física estimada, amb 1.513 persones al mateix temps, segons un estudi pilot de l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa & Formentera Preservation. La dada es va registrar el 4 d’agost a les 15.00 h, quan la platja va superar àmpliament les 537 persones que es considera que pot acollir segons els criteris aplicats en l’estudi.

Un jove de 21 anys ha resultat ferit greu aquesta matinada després de ser apunyalat al pit a Magaluf, al municipi de Calvià. Els serveis d’emergències han rebut l’avís cap a les 5.15 h, segons ha informat el 061.

La presentació de fa uns dies del nou tram del segon cinturó de Palma va recordar, com explica l’ARABalears, aquells temps inesborrables a la nostra memòria de “les carreteres a la mallorquina” de Maria Antònia Munar. Obres presentades amb bons canapès, envelats i, sobretot, molta barra. Perquè pretenien fer creure als ciutadans que posar més asfalt era resoldre la mobilitat.

La Nit de l’Art sempre omple Palma d’exposicions i de gent que s’hi acosta per fer-hi festa. Però s’acaba i les galeries continuen obertes. Les mostres que s’hi inauguren aquests dies ofereixen una bona ocasió per tornar-hi amb calma, mirar les obres sense presses i descobrir propostes que mereixen una visita més enllà de la Nit. Tot seguit, feim un recorregut entre els molts possibles per algunes de les exposicions més destacades que mostren les galeries de Ciutat.

No són gaires les iniciatives culturals que, al nostre voltant, puguin presumir d’haver fet 30 anys. La Nit de l’Art ho ha aconseguit, i això no és poca cosa. Nascuda el 1997 com a iniciativa d’alguns galeristes de Palma com Pep Pinya (Pelaires), Xavier Fiol i Joan Guaita, entre d’altres, es va concebre amb la voluntat d’unir forces –potser pensant que com més són, més renou es fa– i, sobretot, amb el propòsit d’apropar l’art a la ciutadania. Ja fa molts d’anys que la Nit de l’Art ha assolit bona part d’aquests objectius. Però què ens deixa i què podria deixar la Nit de l’Art, amb la força que ha reunit en aquests 30 anys? Potser és un bon moment per demanar-s’ho.

L'objectiu és donar un bon toc d'atenció a les administracions, un de gros, que no es pugui obviar ni desatendre. "Esperam milers de persones", assegura la presidenta de Joves d’Eivissa, Marga Torres. La manifestació partirà diumenge a les 18 h de Vara de Rey i, amb una mica més d’un quilòmetre de recorregut, passarà per davant del Consell i finalitzarà al parc de la Reina Sofia, on es llegirà un manifest. La difusió a les xarxes ha estat molt intensa els darrers dies, feta en coordinació amb les plataformes contra l’ampliació dels aeroports de Barcelona i Mallorca. "Va ser quan vàrem saber que s’anava a fer una convocatòria contra l’ampliació del Prat, que vàrem decidir que era el moment; després s’hi va afegir Mallorca", explica Marga Torres. "Crec que hi ha un context social propici i que els pitiüsos rebutjam clarament l’ampliació de l’aeroport", raona la presidenta. 

El cens d’electors residents absents (CERA) ha crescut considerablement des de l’octubre del 2022, quan va entrar en vigor la instrucció que regulava les nacionalitzacions a través de la llei de nets. En concret, a les Illes Balears l’increment ha estat del 27%. Davant això, el Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i Iustitia Europa i ha bloquejat temporalment el dret de vot d’una part de les persones que hagin obtingut la nacionalitat per aquesta via. Però el cert és que els vots dels inscrits al CERA són un petit percentatge del total. A les darreres eleccions generals del 2023, varen representar el 0,84% del conjunt de l’Estat, i el 0,46% del de les Illes. Com afecten a la pràctica, aquests canvis al cens?

La decisió del Tribunal Suprem de suspendre el dret a vot a una part dels espanyols que han obtingut la nacionalitat a través de la Llei de nets ha sorprès tant els beneficiaris com la resta d'electors a l'exterior que s'inscriuen al Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA). Els testimonis consultats per l'ARA Balears rebutgen la idea que es qüestioni un dret fonamental adquirit, i també l'assumpció de Vox que el partit socialista podria haver volgut inflar el cens perquè aquests vots el beneficiïn en les pròximes eleccions.

En aquesta ruta exploram l’únic pas viable per baixar de Ferreries a Cala Galdana, l’escaleta de Torrepetxina. Conegut itinerari tradicional del senderisme menorquí, el pas permet vèncer el desnivell de les parets rocoses del barranc, connectant la zona interior amb el fons de la vall. L’origen d’aquest pas és històric i purament ramader i agrícola. El barranc d’Algendar ha estat, des de l’època de la dominació àrab i l’Edat Mitjana, una de les zones més fèrtils de l’illa gràcies al seu corrent d’aigua permanent. Els horts del fons del barranc necessitaven estar connectats amb els llocs de la part alta de la plataforma rocosa, com el lloc de Torrepetxina. D’aquí l’existència d’aquesta via, atès que la tradicional, que arranca de la mateixa esplanada de l’alzina monumental del barranc d’Algendar, fa anys que està tancada.

Les plogudes i tempestes que afecten aquest divendres les Balears han deixat diverses incidències, entre elles goteres a la unitat de reanimació de Son Espases i un contenidor que ha acabat a la deriva pels carrers del Coll de Palma.

El Consell de Mallorca ha rectificat i ha reactivat el programa de salut mental juvenil Flip Up després que l'entitat 3 Salut Mental denunciàs que una errada en la tramitació administrativa n'havia impedit la continuïtat aquest curs. La institució insular ha anunciat que el programa tornarà a les aules entre finals de setembre i principis d'octubre del curs 2026-2027.

L'Ajuntament de Palma ha aprovat per unanimitat la compra de Can Pesquet, a Son Sardina, i de l'antic cinema Iris, al Viver, dos espais que podran convertir-se en nous equipaments públics per als dos barris. La proposta haurà de passar ara pel ple municipal de la setmana vinent.

L’Ajuntament de Palma ha organitzat una nova edició de la Nit de l’Art Jove, una programació que es desenvoluparà aquest dissabte, 19 de setembre, coincidint amb la celebració de la Nit de l’Art a diferents espais de la ciutat. La iniciativa oferirà activitats a la plaça del Tub i a l’Espai Jove Llevant, dos espais que acolliran les propostes i creacions de joves artistes de diferents disciplines, a més d’actuacions musicals, recitals de poesia i activitats participatives.

MÉS per Mallorca ha presentat aquest divendres deu propostes per garantir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua a Mallorca. El document recull un decàleg de compromisos "prioritaris" en matèria de recursos hídrics que abasten mesures d'àmbit autonòmic, insular i municipal. El decàleg proposa restringir els usos no essencials d'aigua potable en situacions de prealerta, alerta o emergència per sequera i establir moratòries o limitacions a noves piscines privades en zones amb estrès hídric o aqüífers sobreexplotats. Les mesures inclouen fer front al canvi climàtic i la sequera i accions per garantir infraestructures públiques i aigua de qualitat a tots els municipis, entre d'altres.

La memòria justificativa del DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària que marca les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d'Aena entre el 2027 i el 2031, recull que les Illes Balears varen demanar més inversions per poder ampliar la capacitat dels aeroports. El Govern balear ho ha negat taxativament, ha insistit que aquest punt "és fals" i ha assegurat que només va sol·licitar "millores de seguretat i modernitzacions". Així, ha compartit una carta enviada per l'executiu al Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes en què especificava que les millores que demanava eren "no lligades a un increment de passatgers".

El PSIB proposa que el nou sistema de finançament autonòmic tingui en compte la insularitat i l’impacte del turisme massiu sobre les Balears. Els socialistes volen introduir esmenes per compensar la pressió que exerceix la població flotant i els efectes sobre els preus i el mercat de l’habitatge. Està previst que la reforma es tramiti aquesta tardor.

La crisi del mercat immobiliari de les Illes Balears deixa cada dia situacions més sorprenents i inesperades. Preus desorbitats, ofertes que fa anys eren impensables, nous models d'habitatge... La darrera d'aquestes novetats ha estat la creació d'un nou mercat dins el món de les immobiliàries: el lloguer de pisos per habitacions, no el pis complet com s'ha fet sempre. Tot i que ja fa anys que particulars lloguen habitacions per sufragar els costos o bé per especular, ara sembla que el sector immobiliari ha vist una nova oportunitat i s'ha sumat a aquest mercat de forma oberta i sense cap mena d'escrúpols.

Prop de 400 persones ateses en contextos de prostitució a Palma presentaven el 2025 indicis de ser víctimes de tràfic o explotació sexual, un centenar més que l'any anterior. L'increment és d'aproximadament el 33%, segons el setè informe municipal sobre aquest fenomen, que ha presentat presentat aquest dijous la tècnica d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma, Lourdes de la Cruz. El 43% de les persones estudiades varen ser identificades com a víctimes de tràfic o explotació, davant el 29% del 2024, quan se'n varen detectar unes 300.

L'aigua ha donat una treva a Mallorca i Eivissa després d’una matinada de tempestes intenses, el gruix de les quals ha descarregat sobre la mar i no ha provocat incidents destacats. Així ho ha explicat aquest divendres el cap d’Emergències, Aurelio Soto, després de la reunió del comitè tècnic assessor.

Fausto Puerto Quetglas (Manacor, 1975), propietari de la llibreria Món de Llibres de Manacor, acaba d’editar Abans que vingui la fosca (Angle Editorial, 2026), la seva primera novel·la. Una narració en tres capítols que giren al voltant de la semidesconeguda figura del filòsof alemany Philipp Mainländer, pare del nihilisme i defensor de la teoria del suicidi de Déu i el consegüent desempar de l’home a l’univers. La seva vida i mort mouen uns personatges, separats en el temps, que intenten trobar alguna resposta i sentit abans de la foscor. Aquest divendres, 18 de setembre, a les 19.30 h el presenta a l’església del claustre de Sant Vicenç.

Just quan fa 51 anys de les primeres excavacions que varen canviar per sempre la història arqueològica de Montuïri, i de més enllà de la vila del Pla, (com va explicar Vicenç Lull en aquesta entrevista), el jaciment de Son Fornés torna a ser notícia. Aquest setembre, l’equip d’arqueòlegs del museu arqueològic de Son Fornés ha centrat els seus esforços en la tanca situada just darrere les cases de la possessió. Un jaciment, a mig camí entre els talaiots de Sabor i els grans talaiots ja coneguts de la finca. Allà, el que inicialment es coneixia com el "nou" talaiot ha començat a revelar els seus secrets millor guardats. De moment ni grans pedres, ni rodó.

La Policia Nacional ha detingut un segon menor d'edat que, suposadament, està relacionat amb l'apunyalament mortal a Son Gotleu de diumenge passat, en què un jove de 19 anys va perdre la vida. Els agents del Grup d'Homicidis de la Policia Nacional estan instruint diligències amb el presumpte autor –també menor– i continuen amb les indagacions, segons ha informat el cos policial.

Concha Alós és l'única persona que ha guanyat el premi Planeta dos pics i, tot i això, tant la seva figura com les seves obres encara esperen justícia. Si bé la primera vegada, amb Los enanos (1962), el premi va quedar impugnat perquè Plaza & Janés va reclamar-ne els drets –Alós havia presentat el manuscrit a l’editorial i en un primer moment el varen rebutjar per tenir idees massa socialistes–, dos anys després el va guanyar oficialment amb Las hogueras (1964).

“New York, New York!”, cantava Frank Sinatra amb la seva veu de baix baríton i exaltant entusiasme. Amb la mateixa alegria, o més, ha estat rebuda pel sector turístic eivissenc la notícia del nou vol directe entre el Codolar i Nova York, exactament amb l’aeroport de Newark, a uns 24 quilòmetres de la ciutat. “Una gran notícia per a Eivissa”, ha dit el Consell eivissenc; una valoració que ha estat replicada per Foment del Turisme, els hotelers i les agències de viatges. Certament és un fet notable, que un aeroport que duu el nom d’una platja de còdols s’uneixi directament amb una ciutat de 8,8 milions d’habitants, una de les capitals culturals del món; a l’àrea metropolitana de Nova York hi viuen uns 22 milions de persones, xifra que ens serveix per calibrar el potencial de la destinació. La nova ruta començarà el juny del 2027 amb quatre vols setmanals; els bitllets ja es poden adquirir al web d’United Airlines a partir de 587 euros, preus que escalen ràpidament cap als 1.000 euros o més així com avança la temporada.

Feim un exercici. Si ens referim a Concha Alós, qui reconeix aquest nom? I per presentar-la, quin títol ens sona més familiar: el d’exparella de l’escriptor i periodista Baltasar Porcel o el de doble guanyadora del premi Planeta en ple franquisme (un mèrit que ostenta només ella, per cert). El moment de canvis que li va tocar viure, el càstig masclista i el seu alzhèimer varen contribuir al fet que avui encara no estudiem Alós igual que les seves contemporànies de la Generació del Mig Segle –la dels anys 50 o els Nins de la guerra–, com ara Carmen Martín Gaite, Ana María Matute i Carmen Laforet, i molt manco que a ells, Camilo José Cela, Juan Marsé i els germans Goytisolo. Alós va néixer a València el 1922, va viure a Palma en els anys 50 i va morir a Barcelona el 2011, on hauria acabat enterrada en una fossa comuna, si no hagués estat perquè tenia una molt bona amiga: Maria del Mar Bonet.

Can Arabí va intentar tornar als menjadors escolars públics de les Balears aquest curs, només tres mesos després que Salut en clausuràs cautelarment la cuina central per diversos incompliments sanitaris. Segons ha pogut saber l’ARA Balears, l’empresa es va presentar als nous procediments de contractació sota una altra denominació i amb una declaració responsable en què assegurava que complia les condicions exigides per la Conselleria d’Educació per gestionar els menjadors. Una cridada anònima va alertar el departament que darrere d’aquesta nova candidatura hi havia Can Arabí. Educació va comprovar la vinculació i la va deixar fora del procediment.

L'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat la 40a edició dels premis 31 de Desembre, uns guardons que reconeixen iniciatives individuals i col·lectives vinculades a la promoció i l'ús del català i a la defensa de la identitat pròpia de les Illes Balears.

El català com a llengua d'acollida ha estat el tema de la tercera sessió del cicle IEC-ARA a Palma, Qüestions IEC: interroguem, entenem, conversem, que impulsen l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'ARA Balears.

L'Ajuntament de Palma ha negat aquest dimecres que durant les obres d'una nova promoció urbanística a Sant Jordi s'hagi enderrocat cap element patrimonial protegit. Cort respon així a les informacions que apuntaven a la destrucció de dos talaiots en una zona on està prevista la construcció de 118 habitatges.

Ben Amics ha denunciat que l'àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma es manté "temporalment no disponible" per segon curs escolar consecutiu, una situació que l'entitat atribueix a una "manca de voluntat política" del govern municipal del PP. Això ha fet que els tallers educatius de diversitat afectiva, sexual i de gènere que impartia l'entitat fa més de 18 mesos estiguin paralitzats.

L’ampliació de l’aeroport d’Eivissa projectada per Aena afectaria dues zones perifèriques de protecció del parc natural de ses Salines, segons ha denunciat aquest dijous l'entitat ecologista GEN-GOB. Una es troba a l’est de la terminal, on la gestora aeroportuària preveu aixecar un edifici nou, i l’altra a l’oest, a l’àrea del torrent que el projecte planteja soterrar.

El conseller de Turisme del Consell de Mallorca, Guillem Ginard, creu que és el moment de fer un "front comú, deixar de banda les sigles" per decidir sobre "la principal porta d'entrada de passatgers i turistes a Mallorca", l'aeroport de Son Sant Joan. Ho demana, ha dit, per "posar-nos d'acord pel bé d'una illa que té uns límits i uns recursos naturals limitats".

El Govern ha presentat aquest dijous l'Observatori de l'Habitatge, i basta una ullada a la seva pàgina web per comprovar la participació d'Alquiler Seguro en aquest organisme, on col·labora a través de la fundació que va constituir l'any 2019. El problema que s'amaga rere aquesta col·laboració d'Alquiler Seguro amb la Conselleria d'Habitatge del Govern és que el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 la va sancionar el desembre del 2025 amb una multa de 3,6 milions d'euros per fer cobraments irregulars als llogaters arran d'una denúncia de la federació de consumidors Facua. El govern espanyol va desestimar el recurs de l'empresa i va ratificar la multa l'abril del 2026. El ministeri que encapçala Pablo Bustinduy va determinar que la companyia havia comès sis infraccions molt greus i una altra de greu.

Els partits de l'oposició al Consell de Mallorca, el PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca, critiquen durament el projecte del tram I del segon cinturó fet públic aquest dimecres. El Consell de Mallorca va anunciar l'any 2024 un primer projecte del Tram I del segon cinturó de Palma valorat en 110 milions d'euros. El president de la institució insular, Llorenç Galmés, va comparèixer aquest dimecres acompanyat de la presidenta del Govern i del batle de Palma per presentar el projecte definitiu, que ha pressupostat en 350 milions d'euros.

Les Illes Balears necessitarien uns 17.000 habitatges més per cobrir el creixement de la població dels darrers 25 anys, segons les dades del nou Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, una eina del Govern que recopila 23 indicadors sobre l’evolució del mercat immobiliari. Segons han detallat aquest dijous, en la seva presentació, entre el 2000 i el 2025, la població de les Illes va créixer un 46,3%, mentre que el parc residencial ho va fer un 31,5%, una diferència de 14,8 punts percentuals.

La intel·ligència artificial arriba a l'FP de les Balears amb una nova formació específica. El CIFP Politècnic de Llevant estrenarà aquest curs el curs d’especialització d’Aprenentatge Automàtic, Gestió de Dades i Entrenament, una de les principals novetats de l’oferta d’FP que ha presentat aquest dimecres el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera. No és l’única incorporació. La Conselleria amplia l’oferta amb 25 cicles formatius nous –cinc de grau bàsic, deu de grau mitjà i deu de grau superior– i dos cursos d’especialització. En total, les Balears disposaran aquest curs de 136 cicles corresponents a 24 famílies professionals.

La paella és el plat preferit del 57% dels habitants de les Balears, segons l’Estudio La Fallera: La paella, el plato que une a todos los españoles, elaborat a partir d’una enquesta a 1.000 persones d’entre 18 i 65 anys. Aquest percentatge situa les Illes com la segona comunitat autònoma on més es tria aquest plat, només per darrere del País Valencià, on arriba al 74%.

L’home acusat de matar el seu germà a martellades a sa Pobla ha estat condemnat aquest dijous a quatre anys de presó després d’arribar a un acord amb la Fiscalia. El Ministeri Públic li reclamava inicialment una pena de 12 anys.

El municipi de Petra disposarà d'una nova promoció de 19 habitatges de protecció pública en règim de lloguer. Les obres començaran a principis del 2027, tenen un termini d’execució de 18 mesos i un pressupost de 3,5 milions d’euros, imposts exclosos.

El temporal que planeja damunt les Balears des d'aquest dimecres s'ha acarnissat aquest dijous horabaixa amb l'illa d'Eivissa, on ha deixat nombrosos incidents arreu de la seva geografia. L'Aemet ha avisat que, a més dels ruixats, l'estructura d'inestabilitat ha pogut arribar a ocasionar ratxes de vent molt fortes, d'entrada, entre 70 a 90 km/h, i quant a precipitació, es poden acumular més de 50 mm en una hora.

Una universitat privada de Costa Rica en funcionament des del 2025, Mundae Universidad, ha promocionat la seva llicenciatura en Infermeria utilitzant el logotip del Govern balear com a entitat col·laboradora. En el seu dossier oficial de captació d'alumnes hi apareixia fins aquest dimecres, mentre que a la pàgina web es va retirar a petició de l'IB-Salut, que assegura que no en sabia res. Mundae ha negat aquesta informació i ha assegurat que actualment no utilitza cap dels logotips esmentats en cap document ni apartat de la seva web, tot i que en el dossier consultat ahir per l'ARA Balears sí que hi apareixia. La universitat admet, que en el passat va incloure per error el logotip de l’IB-Salut arran d’una col·laboració puntual amb l’Àrea de Salut de Menorca. També diu que la relació actual amb el CGE "és cordial".

L’arrencada del curs escolar a l’IES Llorenç Villalonga de Palma, centre escollit per implantar el nou i qüestionat Batxillerat d’Excel·lència a Mallorca, ha sumat un nou debat. El departament de Religió ha distribuït entre l’alumnat i les seves famílies un document de dues pàgines per promocionar l’assignatura en què s’afirma que aquesta serveix per "humanitzar i complementar l’aprenentatge acadèmic de l’escola pública" i que "desemmascara la fal·laç divisió de les matèries entre ciència i humanitats". El text, que també defensa que ciència i fe són "dues cares de la mateixa moneda, dues ales de l’esperit humà", ha despertat suspicàcies en la comunitat educativa pels termes en què defineix l’educació pública i la resta de disciplines acadèmiques.

Raquel Guasch Ferrer és la directora insular de l’Estat a Eivissa i Formentera des del 2024. És la primera formenterera que ocupa el càrrec. El seu mandat quedarà marcat per la gestió de la ruta migratòria del nord d’Àfrica, que té les Pitiüses, i especialment Formentera, com a punt preferent d’arribada, i que ha provocat disputes polítiques recurrents entre administracions. Des que Pedro Sánchez va revelar al Congrés (el passat 3 de setembre) que hi havia hagut un “informe rutinari” sobre “les Balears i la Península”, que alertava d’una alta probabilitat d’arribada de migrants, la tempesta política no ha cessat a les Illes. L’Estat ha estat acusat des d’Eivissa, Formentera i Palma de no informar d’aquesta hipotètica arribada massiva de pasteres. En aquesta entrevista tractam de saber què hi ha de cert, i què de fals, en la polèmica, i com afronta l’Estat l’arribada de milers de migrants cada any a les Balears.

Els veïns de Sant Jordi han denunciat aquest dimecres la desaparició de diversos elements que consideren patrimonials de la zona per a la construcció d'una nova promoció de més d'un centenar d'habitatges. Segons han explicat, una excavadora ha enderrocat dues construccions que els veïns havien identificat com a talaiots, tot i que l'Ajuntament de Palma assegura que no es tractava d'elements patrimonials protegits.

Un home ha mort aquest dimecres després de precipitar-se des d'un pont de la via de cintura als voltants de Son Dureta. L'incident ha provocat retencions de més de 13 quilòmetres, han informat fons oculars.

El candidat del PSOE de Palma a la Batlia, Iago Negueruela, ha anunciat aquest dimecres que, si els socialistes governen Cort a partir del 2027, els residents amb targeta tindran prioritat per pujar als busos de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), davant els turistes. La proposta s'ha presentat coincidint amb la Setmana de la Mobilitat i té com a objectiu garantir l'accés al transport públic als ciutadans que l'utilitzen habitualment per anar a fer feina, al metge o a altres obligacions.

Una nova carretera –el primer tram del segon cinturó– és la recepta del Consell de Mallorca per pal·liar el col·lapse circulatori que pateixen els accessos a Palma. Es tracta d'una actuació “d'un gran consens social”, segons la institució insular, amb un cost previst de 350 milions d'euros que ha de continuar el desdoblament de la Ma-30 entre la carretera de Manacor i l’autopista de Llucmajor. El projecte ha guanyat en ambició, pressupost i termini d'execució respecte del que presentà el mateix Galmés l'any 2024.

La plaça de Mallorca d’Inca es convertirà aquest dissabte, 19 de setembre, en un punt de trobada de diverses generacions de músics per retre homenatge a Cucorba, un dels grups de música infantil més vinculats a la cultura popular en català de Mallorca. El concert, organitzat per l’Obra Cultural Balear (OCB), començarà a les 19.30 h.

La UIB oferirà a partir del novembre una nova edició de l’Especialista Universitari en Coeducació, un títol propi de 30 crèdits adreçat principalment a professionals de l’educació i de la intervenció socioeducativa. El curs, que arriba a la sisena edició, té la col·laboració de l’Institut Balear de la Dona (IB-Dona) i té un cost de 300 euros. La formació començarà el 23 de novembre i s’allargarà fins al 7 de maig de 2027. Inclou 155 hores presencials i es farà a l’edifici Sa Riera, tot i que també s’oferirà la possibilitat de seguir les classes mitjançant presencialitat virtual síncrona. La matrícula està oberta fins al 12 de novembre.

La literatura en català tornarà a prendre els jardins de la Misericòrdia de Palma del 24 al 27 de setembre amb la 37a edició de la Setmana del Llibre en Català. La cita reunirà una trentena de participants i una vintena d’activitats, amb noms com Dolors Miquel, Biel Mesquida, Empar Moliner i Laura Gost.

El final de la temporada turística ha començat amb un degoteig de sancions laborals a les Pitiüses que, segons CCOO, s’estan utilitzant per reduir les plantilles. El sindicat assegura que des de mitjan agost està comptabilitzant una mitjana de dues o tres sancions diàries, especialment al sector de l’hostaleria.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha resolt formular la declaració d'impacte ambiental desfavorable per al projecte de la planta fotovoltaica PFV Sencelles Hive. La resolució, signada per la directora general d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, frena de manera definitiva la instal·lació d'un gran complex solar que pretenia ocupar, a tocar de la carretera Palma- Sineu, vint-i-una hectàrees de sòl rústic general forestal al terme municipal de Sencelles.

El Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit al CEU San Pablo, ha començat aquest curs la seva activitat a Mallorca amb la mirada posada a convertir-se en un referent en la formació sanitària a les Illes. El centre, que ha arrencat amb els graus de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia, aspira a créixer en els pròxims anys amb nous estudis i a retenir part dels alumnes que cada curs han de sortir de les Balears per cursar una carrera. El seu director comercial, Alfonso Díaz, explica en aquesta entrevista els objectius del projecte, el perfil dels primers estudiants i les perspectives de creixement del centre.

L’altre dia tornava per l’ombra i em vaig trobar un jove barbut i despentinat estirat a terra, just davall el meu portal. No sabia si respirava, i no reaccionava a les meves paraules i estímuls.

La Conselleria d’Educació va donar per bones les instal·lacions de l'escola Sagrat Cor per posar en marxa el nou cicle 0-3, tot i que el centre ha començat el curs amb les aules que han d’acollir els més petits encara sense acabar. De manera provisional, els infants han estat ubicats en un espai dividit amb mobles. Pel que fa al pati habilitat per als menuts, les educadores han decidit no utilitzar-lo a causa de l’estat en què es troba. "És apte per guardar-hi animals, no infants", asseguren fonts coneixedores de l'estat del pati.

Manuel Pavón va ser nomenat director general d’Immigració i Desenvolupament el 15 de juliol del 2025, un càrrec amb una paradoxa a sobre, perquè és l’Estat qui decideix sobre fronteres, expulsions, permisos de residència i regularitzacions. L’àmbit d’actuació de Pavón se centra a gestionar què passa després: integració, acollida, serveis i coordinació amb les entitats. Així: què ha fet aquesta Direcció General del Govern durant gairebé un any i tres mesos? Fonts de la Conselleria de Presidència, de qui depèn Pavón, en redueixen el temps d’acció: durant el segon semestre del 2025 no es poden detallar iniciatives concretes perquè Pavón hi va entrar el juliol i va començar a reunir-se amb entitats del tercer sector, consolats i fundacions. És a dir, els primers mesos al càrrec es podrien considerar de presa de contacte. Les mateixes fonts recorden que l’estiu passat hi va haver “l’onada més gran de pasteres fins aleshores”. Però la gestió de les fronteres i de les arribades irregulars no és competència d’aquesta Direcció General.

Sara del Mar (Las Cabezas de San Juan, Sevilla, 1970) surt d’una reunió a la seu de la UGT a Palma amb una camiseta vermella en defensa dels drets a l’hoteleria. Se la lleva amb un gest enèrgic que fa onejar la cabellera. No li importa la calor aferradissa. Demana, resolutiva, on s’ha de posar per a les fotografies mentre es recol·loca els cabells. L’esquena al descobert deixa veure tatuatges per tota la pell. Al braç esquerre hi destaquen la plana d’un paleta i un cabdell de llana amb dues agulles. “Els meus pares sempre varen ser molt feiners, tota la vida al camp. Eren analfabets i, de grans, varen anar a escoles d’adults per treure’s els estudis bàsics. Ma mare deia que no volia haver de signar amb una creu. Mon pare va fer de paleta i a ella sempre li ha encantat cosir. Fa uns vestidets de bebè preciosos. Té unes mans increïbles”.

Mentre una part de la societat illenca reclama la cogestió dels aeroports com a mesura per reduir l'entrada massiva de turistes, les dades confirmen una inèrcia que sembla impossible de canviar: els aeroports de Palma i d'Eivissa han tornat a batre els rècords històrics en el mes de més trànsit. Son Sant Joan va veure passar 4.808.295 passatgers, el registre mensual més elevat de la història de l’aeroport illenc i un 2,3% més que el mateix mes del 2025. El Codolar va moure 1.519.201 passatgers, un 2,5% més que l’agost del 2025, i amb l’acumulat gener-agost que arriba als 6.778.163 passatgers, un 3% més interanual.

L'Aemet ha elevat el nivell dels avisos per a aquest dijous i preveu una jornada amb una intensitat més gran de les precipitacions, especialment a Eivissa i Formentera, que estaran en avís taronja per plogudes i tempestes durant tota la jornada, amb acumulacions que podrien arribar als 50 litres per metre quadrat en una hora. Aquestes precipitacions podrien anar acompanyades de ratxes de vent de fins a 50 quilòmetres per hora.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha expressat l'enhorabona a l'escriptor Sebastià Alzamora, que ha estat guardonat amb el Premio Nacional de p

El ple de l'Ajuntament de Manacor ha aprovat per unanimitat reclamar al Govern que els pressupostos autonòmics del 2027 incorporin "una partida específica i suficient, d'un mínim de 9.031.095 euros, per garantir l'execució del nou centre de salut i SUAP i assegurar que les obres puguin començar durant el 2027". El batle de Manacor, Miquel Oliver, la delegada d'Urbanisme, Núria Hinojosa i la delegada de Sanitat i Consum, Paula Asegurado, han traslladat aquest dimarts des del solar municipal situat devora el molí d'en Beió, que l'administració autonòmica no deixi de banda el municipi "com ho ha fet durant tota la legislatura. Hem rebut zero euros en inversions de l'impost de turisme sostenible, quan altres municipis veïns com Sant Llorenç n'han rebut; el que fa Marga Prohens amb Manacor és un insult a la intel·ligència humana", ha dit Oliver.

El PSOE i MÉS per Mallorca han censurat que el programa de salut mental Flip Up. Dona la volta a les teves emocions no continuarà aquest curs per "una errada en la tramitació administrativa" del Consell de Mallorca. La cancel·lació deixa sense aquest recurs més de 4.000 alumnes de Formació Professional i també fa perillar la feina dels professionals de l'entitat 3 Salut Mental que desenvolupen el programa.

El PSOE Palma ha criticat aquest dilluns la retirada d'elements del parc infantil de Bellver, una actuació que els socialistes consideren un desmantellament de l'espai de joc. Cort, però, ha negat que s'estigui eliminant el parc i han explicat que s'estan retirant, tal com es va consensuar amb els veïns, els elements que es varen instal·lar durant la legislatura anterior, amb el Pacte de Progrés.

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), que marcarà les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d’Aena entre el 2027 i el 2031. Per a les Balears, l’aprovació consolida un nou increment del trànsit aeri i situa els tres grans aeroports de les Illes a les portes dels 50 milions de passatgers anuals al final del període.

El Consell de Mallorca traslladarà a la Fiscalia expedients d'oferta turística il·legal que, davant l'ordre del cessament de l'activitat, han desobeït de manera reincident. El departament de Turisme que dirigeix Guillem Ginard està enllestint les denúncies i preveu presentar-les davant la Fiscalia "durant aquesta tardor". "A la Fiscalia hi durem la multireincidència i el reiterat incompliment del cessament de l'activitat" ha explicat el conseller insular.

L'inici de curs a les Balears torna a estar marcat per les deficiències en la climatització dels centres educatius. Aquest dimarts, a les 13 h, el termòmetre de l'aula del CEIP Es Puig de Lloseta s'ha enfilat fins als 30,4 °C, amb un 32% d'humitat relativa. La situació dins el col·legi ha arribat al límit de la indignació, fins al punt que el mateix director del centre, Miquel Bujosa, ha definit la situació de manera contundent: "Fa una calorada".

Palma és una de les 200 millors ciutats del món per viure, segons l’Índex Global de Ciutats 2026 d’Oxford Economics. La capital balear ocupa el lloc 200 d’un total de 1.000 ciutats analitzades a partir de cinc grans criteris: economia, capital humà, qualitat de vida, medi ambient i governança.

MÉS per Mallorca rebutja les previsions del nou Document de Regulació Aeroportuària (DORA), que preveu incrementar el nombre de passatgers dels tres principals aeroports de les Balears fins als gairebé 50 milions anuals el 2031. El diputat ecosobiranista al Congrés, Vicenç Vidal, considera que les Illes ja no poden assumir més creixement aeroportuari i qüestiona que els 1.030 milions d’euros d’inversió previstos serveixin per ampliar la capacitat de les instal·lacions.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha descartat aquest dimarts la possibilitat de limitar la compra de segones residències si afecta els ciutadans balears. Aquest posicionament suposa de facto tancar la porta a una de les principals mesures que ha proposat la Comissió Europea per afrontar la crisi d'habitatge.

El diputat per Formentera del Parlament, Llorenç Córdoba, ha exigit aquest dimarts en el ple la dimissió del conseller de la Mar, Juan Manuel Lafuente, per la seva gestió de la direcció general de Costes. El parlamentari ha donat suport al PP en gairebé totes les qüestions excepte la derogació de la llei de memòria aquesta legislatura, però amb els canvis de criteri en la concessió de gandules a Formentera ha marcat una línia vermella. Després que es destituís la directora general per establir un requisit que anava en la línia dels criteris tècnics, Córdoba s'ha demanat "qui ha fixat realment" els criteris que finalment s'han aplicat als expedients de Costes durant aquesta legislatura: "Els tècnics i funcionaris o els responsables polítics?".

La plaça de Pere Garau acollirà els pròxims 26 i 27 de setembre la segona edició de la Fira del Variat, una cita que enguany creix i incorpora canvis per evitar els problemes logístics de la primera edició. La principal novetat serà la possibilitat de comprar els tiquets per avançat a través de la web de la fira, un sistema que permetrà adquirir les consumicions abans o durant l’esdeveniment i bescanviar-les a qualsevol de les casetes participants.

Omplir el dipòsit torna a empènyer el cost de la vida. L’encariment dels carburants ha fet pujar la inflació a les Balears fins al 4,4% a l’agost, cinc dècimes més que el juliol i la taxa més elevada des de l’abril del 2023. Les Illes queden així lleugerament per damunt de la mitjana estatal, situada en el 4,3%, segons les dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

La Policia Nacional ha detingut un menor d’edat com a presumpte autor de l’apunyalament que diumenge vespre va posar fi a la vida d’un jove de 19 anys a Son Gotleu, a Palma. La víctima va morir hores després a l’hospital a causa de la gravetat de les ferides. Hores després de la seva detenció, els jutjat de menors ha ordenat l'ingrés del detingut en un centre d'internament de menors on estarà fins que arribi el judici.

La tecnològica mallorquina Robot, una de les empreses industrials de base tecnològica més consolidades de les Balears, és a punt de passar a mans sueques. La multinacional HMS Networks ha llançat una oferta per adquirir el 100% de les accions de l’empresa fundada a Mallorca i especialitzada en sistemes d’automatització d’edificis, especialment d’hotels. L’operació valora Robot en 21 milions d’euros i, si es completa, comportarà també la seva exclusió de BME Growth.

Després d’un estiu marcat per les mobilitzacions socials contra el model turístic, el GOB i Terraferida ja tenen data per traslladar personalment les seves reivindicacions a la presidenta del Govern, Margalida Prohens. La cap de l’Executiu rebrà els representants de les entitats ecologistes dimarts 22 de setembre a les 18 hores.

Cada vegada que agaf la barca pens: “Ai padrí, si em veiessis”.

El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) alerta que la llei del litoral impulsada pel Govern de Marga Prohens pot obrir la porta a perpetuar il·legalitats urbanístiques a la costa. L’entitat professional adverteix que la conservació dels usos existents, les declaracions responsables i el nou registre de patrimoni litoral podrien emparar construccions i activitats implantades il·legalment.

Joan Simonet no ha canviat de número de telèfon: gairebé tot el sector agrari en té el contacte personal. El conseller d’Agricultura i Pesca té un perfil propi que en els darrers mesos el Govern ha intentat explotar publicant vídeos on apareix caçant serps, en remull al Trenc i passejant pel port. “Ha nascut una estrella”, asseguren fonts de l’Executiu, que consideren complit l’objectiu que Vox no fes forat en el camp, una de les fixacions de l’extrema dreta. Però malgrat la popularitat del conseller, la crisi del sector primari no remet. Després del tancament d’empreses emblemàtiques com Agama, Piema, S’Esplet i Carob, ara també està en dubte que la llei agrària tiri endavant, una norma en la qual Simonet ha treballat tota la legislatura.