Dos passatgers conflictius que varen obligar a desviar un vol de la companyia irlandesa Ryanair que el maig passat cobria la ruta entre Londres i Eivissa hauran de pagar una multa conjunta de més de 10.000 euros. Així ho ha determinat el Tribunal Penal de Toulouse, que també els ha condemnat a deu mesos de presó, una pena que ha quedat suspesa.

Esteve Sureda, portaveu de Vox a Manacor, no deixa indiferent ningú. Ni tan sols els del seu propi partit. Si fa dos mesos el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, va triar Sureda de guia per parlar en contra de persones i col·lectius que intenten guanyar-se la vida amb negocis com barberies i botigues a determinades avingudes de la ciutat, ara ha estat la portaveu del partit ultradretà també al Parlament, Manuela Cañadas, que s’ha desplaçat fins a Portocristo per parlar cara a cara amb Sureda.

Ben Amics ha condicionat l'organització de la revetla de l'Orgull LGTBIQ+ 2026 al fet que l'Ajuntament de Palma es comprometi a convidar-los per desplegar la bandera de l'Orgull a Cort el 8 de juny i que el curs que ve es reiniciïn els tallers de Palma Educa. Així ho ha confirmat, en declaracions a Europa Press, el portaveu de l'entitat, Jan Gómez, després de l'assemblea que ha duit a terme Ben Amics aquest dimecres i de la reunió mantinguda amb la corporació local.

El Govern planeja la implantació d'una facultat d'Enginyeria de la Universitat de les Illes Balears (UIB) al Parc Balear d'Innovació Tecnològica, el Parc Bit de Palma. És la principal aposta de la Conselleria d'Economia i Hisenda per donar impuls a aquest parc empresarial de l'àmbit tecnològic. Així ho confirmen a l'ARA Balears fonts del departament, que detallen que el projecte serviria per complementar els principals nuclis de recerca que hi ha a les Illes, juntament amb el campus de la UIB i l'Institut d'Investigació Sanitària (IdISBa). Les mateixes fonts assenyalen que la distància entre el campus universitari i el Parc Bit és de pocs minuts en bicicleta i tan sols a 1,5 minuts en metro, per la qual cosa consideren pertinent afavorir el diàleg entre els dos espais. Amb tot, es tracta d'una proposta que veuria la llum amb vista a la propera legislatura.

Pedro Bestard va ordenar que li reservassin un dels nous vehicles adquirits pel departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca i que no el retolassin com a cotxe oficial de la institució. "Aquest cotxe, me’l reservau", confirmen que va dir Bestard fonts coneixedores, el qual seria el responsable de no retolar-lo.

El batle de Palma, Jaime Martínez, considera que viure en un edifici sense les condicions mínimes com l'antiga presó és per "una decisió personal" i no per una situació de vulnerabilitat. Així ha respost en una entrevista del programa Hoy por Hoy de Radio Mallorca (Cadena Ser), quan la conductora del programa ha assenyalat que les persones que hi resideixen tenen perfils vulnerables. "Una decisió personal no té a veure amb una extrema vulnerabilitat", ha assegurat, visiblement molest amb les preguntes de la periodista. "La vulnerabilitat està taxada i nosaltres funcionam com totes les administracions, les persones, la societat", ha afegit.

La història del comerç de l’art a Mallorca no es pot entendre sense la irrupció, a finals del segle XIX, d’una societat que va convertir la pintura en objecte de desig i en un negoci amb capacitat de moure capitals importants. Parlam del Foment de la Pintura i Escultura, una entitat social activa a Ciutat entre el 1876 i el 1904, però de la qual fins ara gairebé no s’ha parlat. El restaurador d’obres d’art José María Pardo Falcón reconstrueix ara aquella aventura col·lectiva en el llibre-assaig La sociedad del Fomento de la Pintura y Escultura. Palma 1876-1904, editat per Ensiola i prologat per la catedràtica Catalina Cantarellas. El volum es presentarà el 7 de maig a la llibreria Quars, en una conversa entre l’autor i la mateixa Cantarellas.

El grup parlamentari MÉS per Mallorca ha denunciat al Parlament l’ús presumptament irregular de targetes del transport públic interurbà (TIB) per part de turistes, malgrat que es tracta de títols personals i intransferibles vinculats a la residència a les Illes Balears.

La fundació Impulsa Balears ha defensat al Parlament Europeu la necessitat d'incorporar l'assequibilitat dels residents, especialment l'habitatge i el cost de vida, com a criteri clau per avaluar la sostenibilitat social del desenvolupament turístic en regions amb alta intensitat turística com les Balears.

Les educadores de les escoletes de 0 a 3 anys estan cridades a una vaga a escala estatal aquest dijous, amb la previsió d’un seguiment ampli a les Balears, segons han indicat els sindicats convocants. CCOO, UGT i STEI han instat tot el sector a sumar-se a la protesta i han denunciat el que consideren “immobilisme” per part de les patronals.

El Govern ha presentat aquest dimecres una nova convocatòria del certamen Art Jove 2026, que enguany arriba amb una novetat destacada: la incorporació d’un premi a millor DJ. Amb aquesta nova categoria, el programa amplia el seu abast fins a 10 disciplines i cerca connectar amb les tendències musicals actuals entre la població jove de les Illes Balears.

Un 40% de les persones en risc de pobresa a les Balears tenen feina, segons l'informe Anàlisi de l'exclusió social i econòmica a Espanya i els seus territoris, que ha publicat aquest dimecres la Fundació Ramón Areces i l'Ivie. Segons el document, posar fi a la situació de risc de pobresa costaria al voltant de 24.000 euros anuals, el que suposa un 1,8% del PIB del país, encara que "hi ha grans diferències" entre la renta necessària en diferents territoris.

La Guàrdia Civil ha identificat el conductor que el 25 d’abril va circular en sentit contrari per l’autopista Ma-19 en direcció a Palma, en un tram molt transitat entre l’aeroport i el Coll d'en Rabassa. Els fets, enregistrats per diverses càmeres, varen generar una situació d’extrema perillositat i alarma entre els conductors.

Un jutjat penal de Palma ha condemnat a set anys de presó l'home acusat de la mort de la seva dona al Coll d'en Rabassa a finals del 2024 per haver-la maltractat durant anys.

Ben Amics decidirà en assemblea si accepta la proposta de l’Ajuntament de Palma sobre l’organització dels actes de l’Orgull LGTBI, en un context marcat per la ruptura de la coorganització de la revetla, les discrepàncies sobre els terminis i el desacord en la planificació del dispositiu festiu i reivindicatiu. El col·lectiu ha anunciat la decisió després de mesos de tensions amb el Consistori, que han culminat amb la cancel·lació de la revetla per part de l’entitat i l’obertura d’un nou escenari de negociació amb Cort, que manté que els actes continuen en tramitació i que no s’ha suprimit cap activitat prevista.

La Policia Judicial de la Guàrdia Civil investiga la mort d'un turista britànic de 25 anys a Santa Margalida.

L’Ajuntament de Palma ha donat cinc dies als residents de l’antiga presó perquè abandonin voluntàriament l’edifici abans de recórrer a la via judicial per forçar-ne la sortida.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha lamentat que la modificació de l’article de la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència (LOPIVI) per impedir que persones condemnades per delictes amb menors puguin exercir com a docents s’hagi inclòs dins una reforma més àmplia que no estarà en vigor amb vista al pròxim curs.

Cossiols tirats pel terra, brutor fora de lloc i danys a l’espai públic. Sant Joan ha dit prou a una sèrie de comportaments incívics que, segons l’Ajuntament, no només degraden el municipi, sinó que també afecten el sentiment de comunitat.

L’historiador Albert Herranz guiarà el pròxim 8 de maig la ruta Primer de Maig: cultura i moviment obrer, organitzada per l’STEI. La passejada començarà a les 18 hores a la plaça d’Espanya de Palma (estàtua del rei Jaume I) i repassarà alguns dels espais clau de la història del moviment obrer a la ciutat. Herranz defensa la necessitat de recuperar aquesta memòria en un context marcat per la precarietat i la fragmentació social.

La plaça de Pere Garau de Palma acull el pròxim diumenge de 10.00 a 13.00 h la I Fira Segona Vida, un esdeveniment obert a la ciutadania que té com a objectiu principal contribuir a la sensibilització de les persones sobre la necessitat d'allargar la vida dels objectes.

Tocar de peus a terra és aterridor. Espanta, perquè la realitat és un present amb més de quaranta conflictes bèl·lics, en un planeta en què un 1% dels humans acumulen gairebé la meitat de la riquesa econòmica, i en un país en què només un 1% i busques de la població llegeix poesia. Tanmateix, la gravetat ens empeny a fer-ho. Saltironejant de puntetes o a peu coix, amb una cama enlaire, i fent com si tot plegat fos un atzar o voluntat de déus en els quals no creiem, podem aconseguir la il·lusió del vol. És en contacte amb l’escorça de la Terra, allà amb el 40% d’espècies d’insectes que ja estan en perill d’extinció, on trobarem una mena de recompensa immaterial i intangible: aterrats i enxarxats, ens sentirem part d’alguna cosa que hi ha la possibilitat de moure.

El Govern prepara la posada en marxa d'un nou cos de vigilància destinat a la seguretat dels edificis públics de les Balears. La mesura posa el focus en el paper dels agents del Servei de Seguretat de la CAIB, als quals atribueix més funcions "adaptades al context actual", segons el Govern.

A la Conselleria d’Educació són habituals les reunions en què es prohibeix als assistents entrar el telèfon mòbil a la sala. Segons fonts del departament, aquesta mesura s’aplica “per evitar distraccions i mantenir un espai de feina serè”. “Especialment quan es tracta un tema sensible, per confidencialitat”, afegeix Educació. Aquesta pràctica, però, genera sorpresa i debat entre part dels agents de la comunitat educativa, que consideren inusual aquest nivell de restricció en espais institucionals de treball.

El vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, és una figura qüestionada dins i fora de Vox. Està distanciat de la direcció del partit i també del sector crític que s'aplega al voltant de la figura de Jorge Campos. A més, fonts de la institució insular confirmen que no té bona relació amb els consellers insulars d'extrema dreta, ni tampoc amb el seu equip a la Conselleria. "Antoni Gili [portaveu de Vox al Consell] i ell no es parlen", assegura una font coneixedora. Per aquest motiu, la polèmica destapada en els darrers dies sobre el suposat ús indegut de Bestard del cotxe oficial ha remogut els quadres interns. La portaveu del grup parlamentari de Vox, Manuela Cañadas, va criticar dilluns els "partits" que llancen "acusacions" contra ell, i algunes veus de la formació assenyalen el PP per haver "fet gran" la polèmica. Però el cert és que Bestard té adversaris dins les seves files. Si ara és en el punt de mira, adverteixen diverses fonts del partit, podria ser a conseqüència d'interessos interns per alimentar la controvèrsia. "Això ha estat foc amic", assenyala un càrrec autonòmic.

El PP ha acceptat l'esmena de Vox per eliminar el requisit de català a les places per a docents en llocs de molt difícil cobertura a través de la llei d'acceleració de projectes estratègics. També les que davallen la nota de català a l'institut necessària per obtenir el certificat de català (B2 i C1), permeten que la Policia Local tingui pistoles tàser i eliminen la prohibició del tir al colomí i la codorniu. Encara que aquesta acceptació és encara en la fase de ponència, és a dir, no és definitiva, la novetat és que el popular no ha presentat cap esmena a aquests textos. Per tant, no introduiran cap obligatorietat perquè centenars de docents afectats per la normativa hagin d'acreditar el català, ni tan sols per poder escollir el seu centre de destinació una vegada consolidin la seva plaça, com havien dit que farien.

La ciutat de Manacor disposa de 1.364 establiments comercials actius. Això és el que es desprèn del primer cens elaborat per l’administració local en tota la seva història. Abans hi havia recomptes aproximats, “però no disposàvem d’una base amb la qual començar a elaborar campanyes o solucions”, explica la delegada de Comerç, Paula Asegurado.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears (COAIB) ha apuntat a un ús indegut de la coberta i a les patologies derivades de la humitat com els possibles causants de l'esfondrament del sostre d'un edifici del carrer de Sant Novici, a la barriada de Foners.

"Faig una crida a la responsabilitat dels propietaris davant la renovació dels lloguers. Sé que la majoria no són bancs ni fons voltor. Són persones normals conscients d'això". Aquesta ha estat la resposta de la presidenta del Govern, Marga Prohens, quan el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, li ha reclamat mesures davant la finalització de milers de contractes de lloguer i la previsible pujada de preus. Una vegada que la pròrroga que va decretar l'executiu espanyol no ha tirat endavant, és previsible que l'emergència de l'habitatge s'agreugi per la pujada de preus associada a les renovacions dels lloguers. "Això no basta. Per això hem preparat una deducció per als propietaris que congelin el lloguer i ja està registrada com a esmena [a la llei de projectes estratègics que el Parlament tramita a hores d'ara]", ha afegit. En definitiva, una crida a la responsabilitat i una esmena són les iniciatives que la presidenta ha posat damunt la taula per evitar que els preus del lloguer siguin encara més inassumibles a les Balears.

L’Ajuntament de Palma ha reiterat el seu compromís amb la celebració del programa de l’Orgull LGTBI+ a la ciutat i la seva voluntat que la verbena es dugui a terme en col·laboració amb l’entitat Ben Amics, ja que considera que “hi ha marge suficient per a la seva tramitació”. En un comunicat, el consistori ha assegurat que en cap moment s’ha plantejat la cancel·lació de l’esdeveniment i que ha treballat des del principi amb la previsió de desenvolupar la totalitat de les activitats programades.

La Comissió de Centre Històric de l'Ajuntament de Palma ha rebutjat la proposta del nou bar Pesquero de Palma per "deficiències" en el projecte i han assenyalat que el disseny de la coberta és una "distorsió visual" per al centre històric de la ciutat.

Mallorca s’ha sumat a un fenomen que ja ha passat per diverses ciutats europees: la compra de paquets perduts sense conèixer-ne el contingut fins després de pagar-los. L’empresa King Colis ha obert aquest dilluns una botiga efímera al centre comercial Portopí, on posa a la venda paquets procedents del comerç online que no han arribat als seus destinataris. La pop-up només serà a l'illa durant cinc dies, del 5 al 9 de maig.

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts, en una primera lectura, a l’ampliació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, vigent des del 2021. La reforma endureix els criteris per poder treballar o mantenir-se en professions, oficis i activitats que impliquin un contacte habitual amb menors. A partir d’ara, serà requisit imprescindible no tenir antecedents per delictes vinculats amb la infància per accedir a aquests llocs de treball. Amb aquesta mesura es volen evitar situacions com la del docent Miguel Roldán, condemnat per assetjament a un alumne i la incorporació del qual a un centre educatiu va generar rebuig entre les famílies.

Les famílies del CEIP Son Pisà han anunciat la desconvocatòria de la vaga que han mantingut durant set dies, que ha consistit a no dur els fills a escola per denunciar la presència al centre de Miquel Roldán, docent condemnat per assetjament. Tot i això, expliquen, la decisió no implica el final del conflicte ni de les seves reivindicacions. En el comunicat, les famílies exposen que “molt a pesar nostre i tot i haver aconseguit avui una participació del 30%, anunciam per a demà, dia 6, la desconvocatòria de la vaga general que hem mantingut durant set dies”.

Nova envestida del PP i Vox contra la regularització extraordinària d'immigrants. Els dos partits han votat aquest dimarts a favor d'una Proposició No de Llei (PNL) de rebuig a aquesta mesura impulsada pel govern d'Espanya, que pot afectar uns 30.000 residents a les Illes. El text exigeix, a més, la "repatriació de tots els migrants que accedeixin il·legalment" a Espanya, i també la dels menors no acompanyats, a més de la "deportació de qualsevol immigrant legal o il·legal que cometi delictes greus o faci del delicte lleu la seva forma de vida".

L'IB-Salut estudia interposar un recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSIB) que obliga a destituir la infermera coordinadora del centre de salut de Manacor. L'alt tribunal va acceptar el recurs del sindicat mèdic Simebal. “Les infermeres estan plenament capacitades per dirigir qualsevol centre sanitari”, ha defensat la consellera de Salut, Manuela García, en el ple del Parlament, després que la diputada del PSIB i exconsellera, Patricia Gómez, li demanàs per la polèmica generada arran d’aquesta sentència. "Són una peça imprescindible en qualsevol centre sanitari, clau per garantir la qualitat, l’eficiència i la humanització de l’atenció. El lideratge s’ha de basar en competències, coneixements, experiència i capacitat de gestió. Actualment hi ha dues infermeres en direccions estratègiques: a Son Llàtzer i al SAMU 061. Vull ser clara: una zona bàsica de salut ha de ser dirigida pel professional que tingui les millors competències per fer-ho. Això no ho determina la categoria professional. Ha quedat clar?", ha dit la consellera.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat l’ús hoteler dins la concessió d’Alcudiamar, al port d’Alcúdia, en estimar parcialment un recurs. La sentència (238/2026) deixa sense efecte la clàusula que permetia aquesta activitat.

La Policia Local de Pama ha identificat un home que va abandonar una banyera en la via pública i que ara s'enfronta a una sanció que podria arribar fins als 1.500 euros. "L'incivisme té conseqüències", ha assegurat el cos en xarxes socials, al mateix temps que ha agraït la col·laboració ciutadana, ja que va ser gràcies a la denúncia d'un veí que es va tenir coneixement del fet.

Les Balears han registrat al març l'arribada de 482.831 turistes internacionals, un 14,07% més que el tercer mes de l'any passat, segons l'estadística de Moviments Turístics de Frontera publicada aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Segons les mateixes dades, entre el gener i el març, l'Arxipèlag va rebre la visita de 836.544 turistes internacionals, un 3,37% més que els tres primers mesos del 2025.

L’Ajuntament de Manacor ha traslladat formalment a l’associació Ben Amics la seva voluntat d’acollir la celebració de l’Orgull al municipi, després de conèixer la cancel·lació de la revetla prevista a Palma. El Consistori ha seguit amb preocupació aquesta situació i es considera que, en un moment com l’actual, “fer passes enrere no és una opció”. 

L'atur registrat a les oficines dels serveis públics d'ocupació ha baixat 1.972 persones a l'abril a les Balears en relació amb el mes anterior (-7,44%) i 2.080 persones en relació amb el quart mes de l'any passat (-7,81%) i se situa en 24.546 aturats, segons dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball. L'afiliació a la Seguretat Social ha augmentat un 3,1% interanual, amb 18.277 afiliacions més.

La investigadora de l'Imedea Anna Traveset ha estat reconeguda amb el premi Nacional d’investigació en la modalitat Alejandro Malaspina, dins l’àmbit de les Ciències i Tecnologies dels Recursos Naturals. El guardó reconeix una trajectòria científica de referència internacional centrada en l’estudi de les interaccions ecològiques i la biodiversitat en ecosistemes insulars.

Milton Friedman sovint apareix en el debat públic com una etiqueta. Per a alguns, és el símbol del neoliberalisme. Per a d’altres, una referència incòmoda. Però aquesta manera de llegir-lo és poc útil. No ens ajuda a entendre els problemes que tenim avui.

El sistema educatiu de les Balears ha crescut de manera moderada en els darrers cinc cursos, però el canvi real no es troba tant en el volum d’alumnat com en la seva composició, on s'observa un increment important de les incorporacions tardanes. Entre el curs 2021-2022 i el 2025-2026, la matrícula global ha passat de 226.735 a 237.867 alumnes (+11.132, +4,9%). En paral·lel, els alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) han augmentat de 52.680 a 57.725 (+5.045, +9,6%), un increment que reflecteix una diversitat creixent dins les aules.

Les empreses que organitzaven les excursions marítimes conegudes com a party boats amb base al port de Palma han decidit dur als tribunals la decisió de l'Autoritat Portuària d'expulsar-les de la zona on es troben actualment (davant l'Auditòrium) amb motiu de la nova ordenació del port de Palma. Cinc empreses del sector, Barca Samba, Cruceros Marco Polo, Mallorca Sailing Catamarans, Nautical Adventures i Ociana Calvià han interposat un recurs contenciós administratiu contra el concurs impulsat per l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), que en la pràctica suposa la seva expulsió del moll de les golondrines i un gir profund en el model d’activitat turística dins el recinte portuari.

El que podria haver estat una publicació anecdòtica a les xarxes socials va acabar amb un menor de Mallorca declarant com a investigat davant la Fiscalia de Menors. Guillem (nom fictici per preservar-li l'anonimat), de 17 anys en el moment dels fets, es va veure immers en un procés judicial arran d’una història d’Instagram en què denunciava la massificació turística.

La vaga del sector de l’educació Infantil 0-3 convocada per al pròxim 7 de maig a les Illes Balears preveu un seguiment important, en un context de creixent malestar entre les treballadores. Aquest dilluns, desenes de professionals s’han concentrat davant la seu de PIMEM a Palma per denunciar el bloqueig de les negociacions i la manca de resposta per part de les patronals.

L’associació de veïns de Son Sardina ha denunciat que l’Ajuntament de Palma li ha requerit retornar en un termini de 15 dies la clau del casal del barri que actualment gestiona, una decisió que consideren un nou episodi de “persecució” institucional contra l’espai i el teixit associatiu de la barriada.

Un edifici del barri de Foners de Palma ha estat desallotjat parcialment aquest dilluns horabaixa després que la teulada s’hagi esfondrat i hagi caigut sobre el menjador d’un habitatge. No s’hi han registrat ferits, segons ha confirmat l’Ajuntament de Palma.

L'home es troba ingressat a la Policlínica Nostra Senyora del Rosari a Eivissa després d’haver patit una brutal pallissa de caràcter homòfob la matinada de divendres a dissabte a Formentera, segons ha denunciat l’entitat la Clau de s’Armari i han condemnat el Consell insular i el Govern.

L’assemblea de centre de l’IES Politècnic ha fet pública la seva indignació després que l’Ajuntament de Palma hagi refusat, en dues ocasions, la cessió del teatre municipal Maruja Alfaro per a l’acte de graduació de l’alumnat. Segons ha explicat la comunitat educativa, el Consistori ha al·legat manca de disponibilitat de l’espai, tot i que el centre assegura que en les dates sol·licitades no hi havia cap activitat programada. Aquesta circumstància, remarquen, genera dubtes sobre els motius reals de la negativa.

El Partit Popular estudia una esmena de Vox a la llei d'acceleració de projectes estratègics per agilitar els projectes de grans superfícies comercials, segons ha informat aquest dilluns Europa Press. El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, ha comentat que el seu partit veu amb bons ulls la part d'agilitació administrativa que implica la iniciativa, però revisarà que no vagi en contra del Pla Director Sectorial d'Equipaments Comercials de Mallorca (Pecma).

El Consell de Mallorca farà dos informes per esbrinar si el vicepresident de la institució insular, Pedro Bestard, ha fet un mal ús dels cotxes oficials de la institució i les ha utilitzat per a actes de partit i assumptes particulars. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, un l'elaborarà el secretari general del Consell i de l'altre s'encarregarà la Secretaria Tècnica del Departament de Medi Ambient. Però hi haurà un tercer informe: el que el president del Consell, Llorenç Galmés, li ha sol·licitat aquest dilluns a Bestard, després de reunir-se amb ell per reclamar-li explicacions. Galmés també li ha exigit que retoli immediatament els vehicles amb el logo del Consell de Mallorca i que cada dia tornin a General Riera, on han de passar les nits.

Aquest mes d’abril ha estat el quart més càlid registrat a les Illes Balears des del 1961, amb una temperatura mitjana de 15,9 °C i una anomalia d'+1,3 °C respecte dels valors habituals, segons ha informat el centre territorial de les Balears de l’Agència Estatal de Meteorologia.

Ben Amics ha anunciat la cancel·lació definitiva de la revetla de l’Orgull a Palma i ha responsabilitzat l’Ajuntament d’una situació que, segons l’entitat, és conseqüència d’anys d’inacció administrativa, manca de planificació i un procés sostingut de desmantellament de les polítiques LGTBI municipals. És, asseguren, “la primera vegada des de fa més de 20 anys que se suspèn la revetla de l’Orgull”. “La nostra revetla està cancel·lada”, ha dit Jan Gómez, coordinador tècnic de l’entitat. “Estam a 4 de maig i els contractes encara no estan penjats al perfil de contractació”.

El Govern ha presentat aquest dilluns la campanya de neteja del litoral per a la temporada 2026, un dispositiu de 23 embarcacions finançat amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), que es va iniciar l’1 de maig i s’allargarà fins al 30 de setembre.

La Policia Nacional de Palma va detenir dijous passat tres adolescents acusats d'haver agredit sexualment a principis de març de manera conjunta una companya de classe després que aquests es presentassin al seu domicili particular suposadament per mantenir-hi una conversa.

MÉS per Palma ha presentat al·legacions al Pla municipal de gestió sostenible de l'aigua impulsat pel govern del PP (amb el suport de Vox) perquè considera que és un document que posa en perill el dret de la ciutadania a l'accés a l'aigua. L'Ajuntament va presentar aquest pla el febrer d'enguany per fer front al subministrament a curt i llarg termini en un escenari en què es qüestiona la viabilitat d'abastir els 46.000 nous habitatges previstos a Ciutat per a la pròxima dècada.

La Fundació Formentor ha anunciat aquest dilluns el retorn de les Converses literàries de Formentor i els premis del mateix nom al lloc original on van néixer a mitjan segle XX, l'hotel que ara es denomina Four Seasons Mallorca Formentor, on tindran lloc els primers dies de novembre.

L'acte central de rebuda de la Flama del Correllengua Agermanat a Mallorca, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear, ha omplert aquest diumenge la plaça d'Espanya de Palma i ha posat de manifest "el compromís” de la societat mallorquina amb la llengua catalana. Enguany és la desena edició del Correllengua que passa per Mallorca des de la primera, l'any 1995.

Hi hagué un temps que no eren els al·lots ni les famílies, els que triaven escola. Era l'escola, que els triava a ells. Parlam d'una Mallorca que no existeix, però que encara glateix dins les memòries dels que la visqueren i en els maresos molinats de les cases d'aquell temps que gosen romandre dretes enmig del desordre i el desfici d'avui.

S’organitza aquests dies al moll Vell de Palma (o s'ha organitzat, depèn de quan llegiu això) una fira d'embarcacions d'espai que du, com no, un títol ben pompós en anglès: International Boat Show, com correspon a un d'aquests esdeveniments –o, en el bon mallorquí dels nostres governants, eventos– pensats per complaure la nombrosa població de milionaris estrangers que viuen o fan vacances a Mallorca, i atreure'n més, si és possible. En aquesta fira, com van explicar al Téntol d'IB3 Ràdio, es podia adquirir un iot de 45 metres d'eslora pel preu de 21 milions d'euros. No és un fet excepcional, sinó una de les abundants propostes que es poden trobar a Mallorca en el mercat del gran luxe.

El pacte del PP i Vox a les Balears estava acabat d’estrenar quan Marga Prohens va donar una ordre que, amb el temps, s’ha convertit en un punt de referència intern del seu mandat. Era el 17 d’octubre del 2023, i el Parlament debatia una Proposició No de Llei (PNL) de Vox sense efectes jurídics sobre el català a l’escola. Malgrat el seu caràcter simbòlic, el text concretava un punt de l’acord entre els dos partits que el PP havia deixat deliberadament obert: com s’havia d’aplicar la lliure elecció de llengua. Quan Prohens va optar per l’abstenció, la iniciativa va caure i es va obrir una primera crisi amb els seus socis. El xoc es va traduir, poc després, en el rebuig de Vox al primer sostre de despesa del Govern entrant. “Vàrem perdre una llei fonamental per una PNL”, recorda amb ironia una font popular. Ara que el PP torna a engreixar la maquinària electoral, fonts del partit recorden aquest episodi com un dels que millor expliquen els tres primers anys de la legislatura.

Marga Prohens va recuperar en l’acte de presentació de la seva candidatura per liderar el PP un lema de la campanya electoral del 2023: “Som el partit de la gent d’aquí”. En què s’ha traduït, a l’hora de la gestió del Govern?

Regularització, migració, la gent d’aquí, efecte crida, padró, residència, drets, col·lapse, traves, boicot... Aquestes paraules –i algunes més– monopolitzen el debat polític des de fa setmanes, en un bucle que ja no dissimula cap on gira i que ens arrossega cap a zones ideològiques cada vegada més fosques. Mentrestant, es va consolidant una idea tan simple com incòmoda: el color de la pell, el lloc de naixement i la religió que es practiqui determinen els drets d’una persona a les Illes Balears. Quina n’és l’excusa? Que per ser un ciutadà de ple dret cal acumular anys de residència.

Va fer el servei militar amb poc entusiasme. Estudià Informàtica de sistemes a la UIB. A 15 anys es va aficionar al vòlei amb tanta intensitat que, quan ja vivia a Palma, tornava a Manacor un dia a la setmana per entrenar. A només catorze mesos ja xerrava amb claredat. No era d’aquells infants que s’embullen amb la llengua de pedaç: ràpidament desenvolupà la capacitat d’expressar-se amb precisió. Ho conta Joana Gomila, mare del batle de Manacor, Miquel Oliver Gomila. Costa treure-li paraules, a Joana. Al final de la conversa en desvetlla el perquè: “Una mare, dels fills, sempre en parla bé. Què n’hem de dir, si no? I jo… no només vull tirar-li floretes”. N’hi haurà alguna, però tampoc tantes.

I Estic estirada, a la platja, mig llegint, mig mirant al meu voltant, copsant altres històries al vol. D’entre els para-sols emergeix una mare, gairebé reptant per l’arena, fent esforços per arribar a la primera línia, carregada amb tot el lot. L’acompanyen les seves bessones. No se sap ben bé qui arrossega qui. Però ella s’estira, derrotada, damunt la tovallola, que ni tan sols ha fet l’esforç d’estirar quan l’ha treta de la bossa. Tampoc s’ha llevat la roba. I això que li veig el biquini a través de la seva brusa blanca, tipus eivissenca. També duu uns shorts texans mig desfermats que no fa comptes treure’s. I unes ulleres de sol negres XXL, on s’amaga l’expressió que voldria desxifrar. Les bessones no es mouen gaire del seu costat. S’hi estiren al voltant, adorant-la, com en un quadre de Sorolla. Li toquen els cabells, descansant els seus capets a diferents parts del cos de sa mare, mirant també la mar, en silenci. Després d’una estona en repòs, les dues nines es comencen a remenar i s’animen. Queden en banyador i parteixen a nedar. La mare no fa cap mostra de moviment, ni molt manco de preocupació. Que no senti cap neguit en veure les seves filles de sis o set anys anar totes soles a la mar em fa pensar que ja les ha salvades d’una cosa molt més perillosa. Sigui el que sigui, l’ha devastada. Sent que estic assistint al desenllaç d’una croada, com si aquest moment fos el darrer capítol d’una llarga història, l’escena just abans dels crèdits finals.

MÉS per Mallorca ha demanat aquest diumenge la dimissió del vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard (Vox), després de la publicació d’una informació que apunta a un presumpte ús irregular de vehicles oficials de la institució per a desplaçaments personals i activitats de partit.

Son Servera diu basta i posa en marxa una mesura contundent per frenar la massificació de cotxes de lloguer al municipi i els greus problemes d’aparcament que s’agreugen cada temporada turística. La pressió sobre l’espai públic, especialment a Cala Millor i Cala Bona, ha empès l’Ajuntament a actuar amb una regulació específica per als residents.

En un moment en què els pobles de l’interior de Mallorca s’enfronten al repte de l’emergència climàtica i la pèrdua d’identitat urbana, veus joves com la de Miquel Fiol Munar (Costitx, 2000) aporten una mirada fresca, necessària i estudiada. Arquitecte format a l’ETSAV (UPC) de Sant Cugat, Fiol combina la seva tasca professional a l’estudi Marès d’Inca amb el seu propi projecte personal, amf.studio, des d’on explora una arquitectura compromesa amb el territori i el patrimoni.

Hi ha jornades en què el carrer deixa de ser només espai de pas i es converteix en un fil de complicitats, de símbols i de llengua compartida. Aquest dissabte, el Llevant de Mallorca va viure una d’aquestes jornades amb l’arribada del Correllengua Agermanat, que va omplir pobles i espais públics de cultura popular, reivindicació i participació massiva en defensa del català.

Guillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

La idea del lloguer turístic va sorgir amb un discurs d’economia col·laborativa que permetria democratitzar ingressos. En validar-la, no sé qui va ser l’ingenu d’esquerres que va obviar la voracitat de l’home i el capitalisme. Amb el temps, l’habitatge s’ha transformat en un actiu financer, un negoci professionalitzat en el qual grans conglomerats, fons voltor i qualsevol avariciós ha ficat les urpes.

Si agafam certa distància respecte de les activitats que feim habitualment, algú arribarà a la conclusió que n’hi ha de ben rares. A mi em passa sovint. De cop, crec que em trob en una situació del tot surrealista i em sent estranya, perquè no em trob còmoda si tot no té un sentit. De fet, ser racional fins a la irracionalitat podria ser la primera cosa normal que en realitat és rara.

“N’Abel ho vol tot”. És el que va dir, ja fa anys, un veterà periodista eivissenc d’Abel Matutes Juan: un home que, a més dels seus múltiples negocis, certament ho va ser pràcticament tot en política al llarg de tres decennis: batle de Vila, figura destacada de la Transició, senador, diputat, negociador de l’Estatut d’Autonomia, comissari europeu, ministre... En repassam la trajectòria quan es compleixen trenta anys de la seva designació, el 5 de maig del 1996, com a titular d’Afers Exteriors al primer gabinet de José María Aznar.

Llucmajor encara conserva vestigis de la Mallorca ramadera. Quatre pics a l’any, una guarda de 100 ovelles travessa el centre del poble en direcció a una finca del camí vell de Cala Pi, a nou quilòmetres. Ho fan sota l’atenta mirada de Miquel Tomàs Garau, Pastoret, de 75 anys, i del seu ca. “Tothom em fa fotos –diu amb posat rialler. És una cosa que crida l’atenció. Quan s’acaba l’herba a la meva finca, les duc cap allà”. El llucmajorer és un dels darrers pastors a l’antiga que practiquen la transhumància, una activitat que consisteix en el moviment estacional de bestiar a la recerca de millors pastures. Tradicionalment, les guardes d’ovelles de les grans possessions passaven l’hivern a les planes del Migjorn de l’illa i l’estiu, a la muntanya. En els camins hi solia haver cisternes, aljubs i basses que permetien l’abeurada dels animals i dels pastors.

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

Hi ha una situació molt concreta que potser heu viscut alguna vegada: escriviu un missatge de correu electrònic en català, el rellegiu just abans d’enviar-lo i, gairebé sense pensar-hi, canviau un‘som’ per un ‘soc’. O un ‘pensàssim’ per un ‘penséssim’. Potser ni tan sols teniu gaire clar els motius del canvi, però ho modificau igualment, perquè hi ha una intuïció estranya (però molt més estesa del que sembla) que associa determinades formes a una idea de català més formal, més neutre o, simplement, més “correcte” quan la situació es posa una mica seriosa.

Campos tornarà a convertir-se en aparador de l’artesania mallorquina amb la III Fira Artesana de Primavera, que tindrà lloc diumenge 10 de maig al carrer del Convent, dins el marc de la tradicional Fira de Maig del municipi.

La Policia Nacional ha detingut a Palma un home acusat presumptament de maltractar els seus fills menors d’edat després que un dels infants demanàs ajuda al seu centre escolar i relatàs la situació que vivien a casa.

La morera imponent regalava ombra i fruits a les gallines quan n’era el temps. Hi havia prou espai per trescar tot el dia, per pellucar petites herbetes que no tenien temps de créixer o per posar fi a algun insecte que havia tingut el mal cap d’entrar-hi. Al fons hi havia l’antiga soll on les aus anaven a pondre els ous i les antigues conilleres que ara servien per estotjar el gra. Un somier metàl·lic reconvertit en una porta que no es tancava mai convidava les gallines a entrar quan el sol es ponia. M’agradava anar a cercar els ous, descobrir aquella ofrena que els animalons ens deixaven dins un caixó recobert de palla. Em sorprenia que fossin tan despreses, absents de gelosia per aquella caixeta perfecta que havia sortit del seu cos.

Dia primer de maig significava un temps l’inici de la temporada turística, que acabava l’1 de novembre. Era un canvi radical, els hotels obrien i els taxis començaven a fer viatges de manera compulsiva. Avui, gràcies a la desestacionalització que tant anhelàrem, la cosa ja és més difusa. No només perquè hi ha turistes tot l’any, sinó en termes d’ocupació d’espai. Com bé va radiografiar el catedràtic Nofre Rullan, en unes dècades hem passat de tenir turistes concentrats a una dotzena d’indrets balears durant sis mesos, a tenir-los escampats pertot, tot l’any.

La interceptació de la Flotilla Global Sumud en aigües gregues continua generant reaccions a les Balears. L’Assemblea General de Marxes de Mallorca per Palestina ha reclamat aquest dissabte a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que faci passes per aclarir el que consideren un “acte de pirateria il·legal” i que s’asseguri de l’estat dels sis activistes balears que viatjaven a bord de l’embarcació amb destinació a Gaza.

Amb l’arribada de la temporada turística, els carteristes tornen a aparèixer als punts més transitats de Mallorca. Passejos marítims, mercats i zones amb gran afluència de visitants es converteixen cada any en escenaris habituals d’aquest tipus de furts, especialment dirigits a turistes i persones majors.

Agafar els clàssics i a partir d’aquí contar el que vols contar ha estat la mangarrufa argumental amb la qual Miquel Mas Fiol ha muntat aquesta Trilogia de la Condició 'Millennial'. L’autor i director no s’hi ha posat per poc. La primera víctima va ser Voltaire; la segona, Goethe, i la tercera, Victor Hugo. Càndid o l’optimisme, Les penes del jove Werther i aquesta darrera, Els miserables, han estat el MacGuffin per a l’autor llançar el seu discurs, basat a passar-ho bé sense deixar ni un cap sobre les espatles de ningú. Ni una canya dreta, sense excepcions. La primera, la seva, des d’abans de començar la funció, amb dos dels protagonistes llançant invectives contra l’autor. des d’abusador fins a explotador… mentre la gent entrava al recinte. Aquesta és la seva llicència, el salconduit que li permet bastonejar sense pietat, a tort i a dret, fora línies vermelles.

A la universitat, el treball en grup s’ha consolidat com una eina clau d’aprenentatge, en línia amb els principis del pla Bolonya. Però darrere la idea de cooperació i preparació per al món professional, s’hi amaguen tensions com desigualtats entre companys, sistemes d’avaluació diversos i una pregunta que divideix estudiants i docents: és realment just com s’avalua la feina col·lectiva?

No només les sargantanes s’extingeixen a Eivissa. També la família, com a unitat bàsica de consum turístic, és ràpidament substituïda a la major de les Pitiüses pels grups de clubbers i els ‘rics-de-veritat’. Dins dels rics de veritat també hi ha famílies, és ver –no són infreqüents els pihippies a zones com Santa Gertrudis: vesteixen teles naturals, contracten mainaders per als fills i es traslladen en Land Rover. Però, quan dic famílies, em referesc a famílies normals, aquelles que, tant si venen de Liverpool com de Múnic o de Burgos, tenen un poder adquisitiu mitjanet i unes vacances en unes dates determinades. No són ni expats ni clubbers, no són ni rics ni pobres: són famílies. Encara que no ho paregui, no fa tant de temps aquestes famílies constituïen la base del turisme a la major de les Pitiüses: famílies espanyoles amb dos fills i hipoteca, sorolloses famílies britàniques en les quals fins i tot beu cervesa la sogra; amb estades a hotels bastant més perllongades que les actuals: d’una, dues, de vegades, tres setmanes.

Fa 40 anys, el Parlament balear aprovava la Llei de normalització lingüística. Quaranta anys després, si bé és ben cert que no s’ha normalitzat la situació del català com a llengua pròpia i cooficial de les Illes, també ho és que massa sovint l’anormalitat s’acompanya de diagnòstics apocalíptics. Hi ha motius perquè la situació preocupi: el català perd presència en molts d’àmbits i els joves, sobretot en les relacions informals, es comuniquen cada vegada més en castellà. Ara bé, si només miram el tassó mig buit, deixam de veure una part de la realitat que és igualment significativa.

L’Estufador és una zona costanera situada al vessant de migjorn de la Mola, entre el Ram i la punta Roja. El topònim estricte, documentat ja el 1712, fa referència a un racó al peu del penya-segat on hi ha un embarcador de pescadors, pròxim al desguàs del torrent de la Talaia i a la punta de les Pesqueretes. Existeix també el camí de l’Estufador, que uneix aquests varadors amb el nucli del Pilar de la Mola travessant els territoris de la venda de la Talaiassa. La tradició popular associa el nom de l’Estufador amb unes cavitats peculiars de la roca que, en rebre les onades els dies de mal temps, expulsaven l’aigua verticalment, estrafent un brollador. Aquestes formacions rocoses foren eliminades pels pescadors durant la primera meitat dels anys setanta, per evitar que afavorissin l’acumulació de posidònia. (font: eeif.es)

L'Ajuntament de Palma ha assenyalat que la setmana vinent començarà a tramitar l'expedient de la festa de l'Orgull LGTBI amb marge de temps suficient per completar el procés dins dels terminis establerts.

Ens havien promès que si estudiàvem, treballàvem i fèiem les coses 'bé', ens en sortiríem. Que viuríem amb una certa seguretat. Però aquesta promesa fa temps es va rompre. I avui, a les Illes Balears, ja no parlam només de precarietat: parlam d’un empobriment generalitzat.

Milers de persones han participat aquest divendres a la manifestació del Primer de Maig a Palma, que ha partit de la plaça d'Espanya passades les 11.30 hores i ha recorregut el centre de la capital balear sota el lema 'Drets, no trinxeres. Salari, habitatge i democràcia' i amb el rebuig a la guerra a l'Orient Mitjà també present.

MÉS per Palma ha denunciat aquest divendres la greu degradació de les polítiques públiques de diversitat i igualtat impulsada pel govern municipal del PP després que l’associació Ben Amics hagi anunciat la cancel·lació de la revetla de l’Orgull LGTBI+ a Palma per la manca de planificació i coordinació de l’Ajuntament. La formació considera que aquesta situació és la conseqüència directa de "la desídia política del batle Jaime Martínez i del desmantellament sistemàtic" de les polítiques LGTBI+ impulsat pel PP des de l’inici de la legislatura.