La decisió de situar a la Rambla les paradetes de llibres que no es pogueren muntar a la plaça d'Espanya per les obres de remodelació d'aquest espai es va traduir en imatges històriques. Durant tota la jornada d'ahir, milers de persones varen passejar-se amunt i avall per la via, i de camí cap a la plaça Major, ubicació tradicional de paradetes. De fet, la Rambla va igualar –i a moments, superar– l'afluència de compradors i visitants de la plaça. Aquesta situació ha posat sobre la taula la proposta que les paradetes es mantinguin a la Rambla, també quan la plaça d'Espanya estigui de nou disponible. "No hi ha precedents d'afluències tan grans com les d'ahir, i són molts els llibreters amb qui he parlat i que estan disposats a repetir", explica Àlex Volney, president del Gremi de Llibreters de Mallorca.

Si la imatge icònica de Sant Jordi són els carrers plens de paradetes farcides de llibres, la imatge dels dies previs es repeteix a les llibreries d’arreu de les Balears: capses, capses i més capses que contenen els centenars d’exemplars que són susceptibles de ser venuts el pròxim 23 d’abril. Cap llibreter, però, gosa posar una xifra al volum de llibres que té preparat. “És possible que tinguem el doble de llibres del que és habitual”, afirma Miquel Ferrer, de la llibreria Rata Corner, “però és molt dificil de calcular”. Tampoc és possible esclarir quin és el volum de vendes que es genera cada 23 d’abril, però molts de llibreters fan referència al comentari que any rere any es va repetint: que en un bon Sant Jordi es poden igualar les vendes d’un mes normal a la llibreria. Tanmateix, però, tot depèn d’una sèrie de factors que no són ni previsibles ni controlables per part dels llibreters, com pot ser la meteorologia. La pluja de les primeres hores de l’edició de l’any passat va frenar un Sant Jordi que, segons el mateix Gremi de Llibreters, hauria pogut ésser històric. 

"De la mateixa manera que els medicaments es venen a les farmàcies, els llibres es venen a les llibreries". Aquesta ha estat la proclama del president del Gremi de Llibreters de Mallorca, Àlex Volney, a la presentació de la programació de la diada de Sant Jordi 2023. Fins a 29 llibreries tindran paradeta als carrers de Ciutat en un recorregut que enguany canvia el traçat, tal com ha explicat Volney. A causa de les obres a la plaça d'Espanya hi haurà 10 llibreries que s'ubicaran al passeig de la Rambla, al costat de les floristeries, que aquest diumenge, de manera extraordinària, estaran obertes. "Aquesta tradició que vàrem iniciar fa 30 anys, que a Mallorca no hi havia tradició amb les roses i va ser difícil", ha explicat Volney, "no només s'ha consolidat sinó que enguany vendrem a un lloc on esper que la gent tingui present l'esforç que fan també des de les floristeries".

La Setmana del Llibre de Manacor, que es durà a terme entre dia 18 i dia 26 d'abril, és una de les nombroses propostes vinculades amb la literatura que tindran lloc durant les pròximes setmanes arreu de les Illes Balears. El batle de Manacor, Miquel Oliver; el delegat de Cultura, Mateu Marcé, i el director de les biblioteques de Manacor, Antoni Ferrer, han presentat aques dimecres dematí el programa d'activitats d'aquest esdeveniment, que té com a acte central el dia de Sant Jordi, però que inclou moltes altres propostes, com les rutes dramatitzades a partir de l'obra de Maria Antònia Oliver. En el marc de la Setmana del Llibre de Manacor s'ha programat un homenatge a l'escriptora manacorina i Filla Il·lustre del municipi que consistirà a donar a conèixer els personatges més importants de la seva literatura. Serà a través d'una sèrie de rutes que es representaran durant el matí de dia 22 d'abril. Aquest mateix dia, la zona enjardinada del Museu de Manacor es convertirà en un bosc d'històries entre les 16 i les 20 h.

Si bé va ploure, el Gremi de Llibreters va celebrar l'acollida d'aquest Sant Jordi a Palma. Un any més, i com sol ser habitual, després de la jornada arriben les llistes dels llibres més venuts.

El Gremi de Llibreters de Mallorca ha assegurat que només la pluja durant les primeres hores del dia va impedir que la diada de Sant Jordi d'enguany batés rècords de participació. El president, Àlex Volney, ha destacat que, "si no hagués estat per la pluja, hauria estat un Sant Jordi històric" i ha celebrat la gran resposta de la població mallorquina.

Després d'unes primeres hores de pluja en què no hi havia gaire activitat i moltes paradetes s'han vist obligades a tancar, el sol ha sortit i Sant Jordi ha recuperat l'esplendor a Palma.

Potser no hi ha millor persona per recomanar un llibre que un bon llibreter. És la feina que fan cada dia les persones responsables de les llibreries que per Sant Jordi posen paradeta al carrer. Durant tot l’any, llegeixen i recomanen lectures, en un ofici que inclou conèixer els gustos o interessos dels lectors que són més fidels a la llibreria que regenten. També ho és interpretar les inquietuds dels desconeguts. 

"Poden, els catalans d'avui, abandonar el català com a llengua literària?", es preguntava Gabriel Ferrater a l'article Madame se meurt..., escrit el 1953, en plena postguerra. Dotze anys després donava una conferència sobre el Nabí de Josep Carner a la Universitat de Barcelona, la primera d'una sèrie que analitzaria autors com J.V. Foix, Víctor Català i Josep Pla.

La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He celebrat els 10 anys de l’estrena de Girls. En el seu moment no vam ser conscients de la importància que tindria aquesta sèrie creada per Lena Dunham. Cal reconèixer que, tot i els seus defectes, Girls va ser pionera a l’hora de posar dones joves al centre d’una història, amb les seves imperfeccions i neures, en què vam poder emmirallar-nos i descobrir, per fi, que les dones no hem de ser sempre perfectes.

]]>

Les expectatives d'aquest Sant Jordi són molt altes. És la diada del retorn a la normalitat després del parèntesi obligat a causa de la pandèmia, que es va obrir el març del 2020. Tornen les parades als carrers sense recintes perimetrats. La mascareta no serà obligatòria i les firmes de llibres no requeriran mesures de protecció extremes. L'ambient deixarà de fer olor de gel hidroalcohòlic i es deixarà impregnar, com abans, del perfum de les roses. La gran amenaça d'aquest 2022 no és diu covid, sinó la possibilitat de xàfecs a bona part de Catalunya, sobretot al matí i al migdia.

]]>

Quan li van demanar què era la poesia, el filòsof Jacques Derrida la va assimilar amb un eriçó fet una bola enmig d'una carretera. "Voldries agafar-lo, emportar-te'l per aprendre'n coses i entendre'l. Te'l quedaries i el voldries tenir sempre a prop", escrivia.

]]> "Jo, com vostès saben, i per si no ho saben ho dic, visc en un poble lleugerament marginal, quasi remot, de la Ribera del Xúquer, una aglomeració agrària, densa, un poc desmanegada però tranquil·la i discreta". Així descrivia Joan Fuster en un article publicat en el Correo Catalán el 1962 la ciutat que el va acollir durant tota la vida i que li va proporcionar allò que l’escriptor valencià més necessitava per treballar: "un poc de distància" amb "el mundanal ruido". 

]]>

Entre el 1960, quan va aparèixer el primer dels seus llibres de poemes, i el 1968, l’any en què els va aplegar tots tres a Les dones i els dies, la recepció de l’obra de Gabriel Ferrater va canviar molt. Per dir-ho com ell mateix ho va explicar una vegada, la seva poesia "va guanyar cota". Després del suïcidi d’ara fa cinquanta anys encara va adquirir més altitud, i avui, per molts, cimeja. Val molt la pena llegir-la. El camí pot ser exigent però sempre convida i sempre compensa; de l’esforç se’n treu una lucidesa que no trobem a gaires llocs.

]]>

La veu greu i solemne de Lou Reed recitant, en anglès, Cambra de la tardor, al Baryshnikov Arts Center de Nova York, va ser un dels cims de la vetllada dedicada a la poesia catalana que l'Institut Ramon Llull va organitzar el 23 de març del 2007. "The blind not fully closed, like a sudden fear / held back from falling, does not separate / us from the open air", comença el poema de Gabriel Ferrater en la versió d'Arthur Terry que va llegir el músic nord-americà.

]]>

“Soc un gran treballador –aquesta virtut no vull que me la neguin”, va escriure Joan Fuster en una carta a Josep Pla, un altre gran treballador. Ni al de Sueca ni al de Palafrugell no els va quedar més remei. Des de molt aviat, se la jugaren a tot o res i miraren de professionalitzar-se com escriptors, una decisió que en un sistema cultural com el català (i fins i tot l’espanyol) és un gest heroic i una temeritat insensata. És a dir, complicadíssim. I ho va ser molt més en el cas de Fuster, que va entrar a l’edat adulta en la negra postguerra i que va treballar tota la vida des d’un País Valencià que li era majoritàriament indiferent o hostil, que no pas en el de Pla, que sempre va tenir més o menys un país al darrere.

]]>

A qui va escriure una obra mestra que va eixamplar els límits i va canviar el rumb de la literatura catalana no seria just demanar-li res més. I seria una indecència fer-li cap retret. En aquest sentit, Gabriel Ferrater és mereixedor de tots els recordatoris i de totes les celebracions només per haver escrit Les dones i els dies, un dels llibres centrals de la poesia catalana moderna.

]]>

"Abans, el traductor proposava a l'editorial i l'editorial es convertia en un agent de renovació. Un traductor és algú que no només tradueix, sinó que també introdueix. Té una capacitat propositiva", diu l'escriptor i assagista Antoni Martí Monterde. Joan Fuster era un d'ells. Als anys 60 ja havia publicat diversos llibres de poesia i s'havia consolidat com a articulista de premsa als mitjans de comunicació. La seva faceta d'assagista començava a enlairar-se després d'El descrèdit de la realitat (1952), i va ser a partir d'aleshores que va interessar-se també per les traduccions. Fuster era un lector voraç i crític, i tenia tots dos ulls posats en la intel·lectualitat europea, en especial en la creació francesa. Era molt conscient que les traduccions de les grans obres europees al català eren fonamentals per a la cultura del país, i que aquesta era una de les grans mancances de l'època, així que va posar fil a l'agulla.

]]>