"No volem que els nostres amics ucraïnesos se'n vagin". Aquesta és la frase que han repetit els alumnes de l'institut de Secundària La Ribera, a la Platja de Palma, durant un acte aquest dijous en el qual s'ha llegit un manifest lamentant que alguns alumnes ucraïnesos arribats fa només uns mesos hauran de deixar el centre. El motiu és que una sèrie de famílies que no podran continuar allotjades a l'Hotel Palma Bay, perquè s'acaba la cobertura. El motiu és que el nombre de places del programa d'acollida al qual dona suport l'Estat és de 50, i actualment el nombre és de 185 . "El motiu d’aquest escrit és poder expressar la nostra tristor i el nostre malestar per unes notícies que ens arriben, ens commouen i ens preocupen: aquesta Mallorca que els va acollir amb els braços oberts ara no té clar si els podrà continuar ajudant", han lamentat alumnes i professors del centre, durant la lectura del manifest.

Una part dels refugiats ucraïnesos acollits principalment a l'hotel Palma Bay de la cadena Melià quedaran sense allotjament en les properes setmanes, fet que ha generat preocupació entre algunes de les famílies arribades a Mallorca el mes de març, després de l'esclat de la guerra al seu país, i fortes crítiques dels educadors que treballen amb els joves i infants. "Estam molt alarmats perquè no podrem continuar allotjats i ara mateix les coses no són fàcils econòmicament", explica el membre d'una família que demana no ser identificat i que ha parlat a l'ARA Balears.

Quan a la Moncloa es va detectar dijous de la setmana passada un paquet per a Pedro Sánchez que contenia material deflagrant, la Policia Nacional va reforçar la seguretat en edificis institucionals i va obrir una investigació per decidir si calia posar els fets en mans d’un jutge. La intenció era que no transcendís, però aquest dimecres l’explosió d’un de característiques similars a les mans d’un treballador de l’ambaixada d’Ucraïna a Madrid va canviar-ho tot. Un cop fet públic aquest incident, l’Audiència Nacional va reclamar el cas i va obrir diligències per terrorisme, i s’han succeït més enviaments les últimes hores fins a un total de sis: dimecres a la tarda a una empresa armamentística de Saragossa; de matinada a la base aèria de Torrejón de Ardoz; aquest matí al ministeri de Defensa dirigit a Margarita Robles, i, al migdia, a l’ambaixada dels Estats Units. En principi, els paquets han estat enviats des de territori espanyol i la cal·ligrafia del remitent seria coincident.

Dues persones han mort en una explosió a Przewodow, una localitat a l'est de Polònia, a només sis quilòmetres de la frontera ucraïnesa, a causa de l'impacte d'un "projectil de fabricació russa", segons ha informat a última hora d'aquesta nit el ministeri d'Afers Exterios polonès en un comunicat. L'explosió a Polònia, que s'ha conegut a la tarda, coincidia amb un atac massiu amb míssils russos sobre Ucraïna, que han caigut també a Lviv. Ja llavors una font anònima de la intel·ligència dels Estats Units assegurava a l'agència Associated Press que els morts els han provocat míssils russos desviats, que haurien caigut accidentalment en territori de Polònia, membre de l'OTAN. El Pentàgon, però, no ho ha confirmat oficialment, ni tampoc la Casa Blanca o la secretaria d'Estat dels EUA, que han dit que seguien de prop els fets però "no podien confirmar les informacions o els detalls".

La incertesa continua sent el principal element en qualsevol anàlisi de la guerra d’Ucraïna i de les seves derivades econòmiques. El conflicte va per llarg i dependrà sobretot de com evolucioni militarment, tot i els intents dels dos bàndols de doblegar econòmicament l’altre. 

L’impacte de les sancions imposades pels països occidentals a Rússia com a represàlia per la guerra a Ucraïna està afectant l’economia del país, que, segons xifres oficials i estimacions d’organismes internacionals, tancarà el 2022 en una situació de recessió severa.

El conseller de Presidència del Consell de Mallorca, Javier de Juan, ha explicat aquest dijous al ple de la institució les accions d'ajuda humanitària que durà a terme el govern insular a través del Fons de Solidaritat Mallorquí amb la població d'Ucraïna i també amb la desplaçada a Eslovàquia. Concretament, s'hi destinaran 184.500 euros.

El Govern balear considera que revisar els contractes públics per compensar les pèrdues a causa l'augment de preus és "plenament constitucional". Així ho ha defensat el portaveu de l'Executiu illenc, Iago Negueruela, aquest dilluns després del Consell de Govern. "Es continuarà aplicant perquè és constitucional", ha assegurat el també conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball.

"El president de la Rada –el Parlament ucraïnès– ho resumeix bé: 'Votam aquí i al mateix temps miram al cel'. Això val per a tots els ciutadans, que fan la seva vida normal però mirant al cel amb la sensació d'amenaça". Amb aquestes paraules ha definit el diputat illenc al Congrés dels Diputats, Pere Joan Pons, el viatge a Ucraïna que va fer diumenge passat, fins dimarts, com a membre de la delegació de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

Rússia ha fet fallida del seu deute exterior per primer cop des del 1918. Moscou no ha pogut fer el pagament dels interessos d'un bo internacional a causa de les sancions imposades pels països occidentals. El país ja estava en fallida parcial des del mes d'abril, quan va abonar en rubles, la moneda russa, deute denominat únicament en dòlars.

L'advocada Beatrice Fihn (Göteborg, 1982) dirigeix des de fa vuit anys la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears, que el 2017 va aconseguir aprovar en el marc de l'ONU el primer tractat legalment vinculant per prohibir les armes atòmiques amb l'objectiu d'eliminar-les. Aquella gesta –que li va valer el premi Nobel de la pau– es reivindica com una meta necessària en el nou context arran de la invasió russa d'Ucraïna. La setmana passada es va celebrar la primera cimera del tractat a Viena.

Rússia ha tornat a atacar Kíiv després de setmanes de calma a la capital ucraïnesa. En concret, fins a catorze projectils han caigut a la ciutat aquest diumenge, un dels quals ha impactat contra un edifici residencial de nou plantes i s’hi han registrat víctimes: almenys una persona ha mort i diverses han resultat ferides. L’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha explicat que diversos veïns han quedat atrapats sota la runa i que els equips d’emergència han aconseguit rescatar una nena de 7 anys que tenia diverses cremades i ferides i ha estat intervinguda d’urgència. Actualment està estable. Així mateix, l’alcalde ha denunciat que les tropes russes volen tornar a intimidar la població de la capital.

Pequín s'ha convertit en una mena de salvavides per a Moscou. Rússia troba a la Xina un aliat que ajuda a compensar la pèrdua de vendes a Europa per les sancions imposades en resposta a la invasió d'Ucraïna. "L'aliança sense límits" que van anunciar el president xinès, Xi Jinping, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin, el passat mes de febrer es manté vigent. Encara que el gegant asiàtic va amb compte i intenta evitar que les seves empreses siguin represaliades per saltar-se les sancions, no ha dubtat a augmentar les compres a Moscou.

Mentre la guerra continua martiritzant Ucraïna i desestabilitzant –en gairebé tots els sentits– Europa i el món, Madrid serà escenari aquesta setmana d’una de les cimeres de l’OTAN més crucials de les últimes dècades. El mateix secretari general de l’Aliança, el noruec Jens Stoltenberg, la definia fa uns dies com a “històrica”. Probablement no exagera. L’organisme, que ha ressuscitat després que Vladímir Putin ordenés envair els seus veïns ucraïnesos ara fa quatre mesos i fes despertar l’oblidat fantasma d’una gran guerra al Vell Continent, té la delicada missió de redefinir la seva estratègia i consolidar les bases per als pròxims deu anys. Bàsicament s’enfronta al gran repte d’adaptar-se a un nou horitzó global que ha mutat de manera abrupta durant els últims mesos. Evidentment, la trobada serà tant o més important des d’un punt de vista simbòlic. Ni el mateix Stoltenberg dissimula que la cimera ha de ser una demostració de “força i unitat” davant una Rússia desbocada. I també davant la Xina, la gran preocupació a llarg termini dels Estats Units i, per tant, de l’OTAN. 

La invasió russa d’Ucraïna ha posat punt final a la idea, instaurada des del final de la Guerra Freda, que els conflictes armats serien de baixa intensitat. I aquesta idea tindrà repercussions directes en el tipus d’armament pel qual apostaran els exèrcits de cara a possibles conflictes del futur. La guerra orquestrada per Vladímir Putin representa un retorn a les guerres més habituals, en les quals dos o més estats s’enfrontaven en grans fronts –l’operació inicial d’invasió russa cobria un front de més de mil quilòmetres, ara més reduït– i amb grans quantitats d'armament pesant: artilleria, blindats, aviació i suport naval.

Els Vint-i-set es reuneixen aquest dijous i divendres a Brussel·les en una cimera històrica en la qual decidiran si concedeixen a Ucraïna l’estatus de país candidat a la Unió Europea, mentre la guerra continua martiritzant aquest país i cap senyal fa preveure que la fi del conflicte estigui a prop. En la cimera, en què també es determinarà la candidatura de Moldàvia, els líders de la Unió Europea continuaran abordant les conseqüències de la invasió russa contra Ucraïna –especialment la crisi alimentària mundial i el suport a Kíiv– i la situació econòmica en el marc del Semestre Europeu del 2022, entre altres temes.

Un jove mallorquí, originari de Portocolom, ha mort mentre combatia a la guerra d'Ucraïna. Es tracta d'Àngel Adrover, un jove de 31 anys empadronat a Portocolom (Felanitx), segons han confirmat fonts de l'ajuntament a l'ARA Balears. Adrover s'havia allistat feia mesos i per voluntat pròpia a l'exèrcit del país per fer front a la invasió de les tropes russes, d'acord amb la informació publicada a diferents mitjans locals.

Un dia després que quatre líders comunitaris –tres dels quals, els motors de la Unió Europea: Alemanya, França i Itàlia, més Romania– hagin visitat Kíiv, i només al cap d'unes poques hores que aquest divendres al matí la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi anunciat que Brussel·les atorga a Ucraïna i Moldàvia l'estatus de països candidats a l'ingrés a la Unió Europea, el primer ministre britànic, Boris Johnson, s'ha plantat a la capital del país en visita sorpresa, com si temés que Emmanuel Macron, Olaf Scholz i Mario Draghi li haguessin de robar el protagonisme occidental a l'hora de mostrar el suport incondicional a Ucraïna.

"Res no tornarà a ser com era en la política global", ha advertit aquest divendres el president de Rússia, Vladímir Putin. En un to desafiant i combatiu, Putin ha criticat Occident per la seva mentalitat, ha dit, "colonialista" i especialment als Estats Units perquè "declaren haver estat enviats per Déu a la Terra amb els seus interessos sagrats". El cap del Kremlin ha declarat la fi del món unipolar dominat pels Estats Units i ha afirmat que Rússia arriba a aquesta "nova era" "com un país modern i poderós". "Creuen que l'hegemonia d'Occident en la política i l'economia mundial és una constant, és eterna. No hi ha res que sigui etern. Els nostres col·legues no només neguen la realitat, sinó que intenten obstaculitzar la marxa de la història, pensen com al segle passat, són ostatges de les seves pròpies mentides", ha afirmat.