Jaime Martínez ha respost a la intenció dels activistes de tornar a organitzar-se i reactivar l'acampada per l'habitatge a la plaça d'Espanya de Palma. La resposta, igual que el desmantellament: Policia Local. Així ho ha assegurat el batle, que ha remarcat que hi haurà un dispositiu especial per "fer complir l'ordenança cívica i l'ordenança d'ocupació de via pública".

Els compradors internacionals continuen escalant en el seu domini del mercat immobiliari de les Illes Balears i es consoliden ja, quasi, com la gran potència per davant dels residents i dels compradors estatals. Tant és així, que gairebé quatre de cada deu habitatges que es varen vendre a les Balears durant el tercer trimestre de l'any acabaren en mans de compradors estrangers. En concret, el 37,2% de les operacions registrades entre juliol i setembre varen tenir un comprador de fora de l'Estat, la proporció més elevada de tot Espanya. La xifra situa les Illes molt per damunt de la mitjana estatal, que va ser del 16,05%, segons les dades del Col·legi de Registradors.

La Plataforma Antidesnonaments de Palma acusa l'Ajuntament i la Policia Local de vulnerar el dret de reunió i manifestació pacífica arran de l'actuació d'aquest dimarts a l'acampada per l'habitatge de la plaça d'Espanya. El col·lectiu denuncia que els agents han retirat les tanques, els palets i altres elements que delimitaven i protegien el campament, i adverteix que demanarà responsabilitats tant als responsables municipals com als policies que han executat l'ordre.

El Govern ha rebut una única sol·licitud de Formentera per accedir a les ajudes de 10.000 euros destinades a facilitar la compra d’un habitatge a joves de fins a 40 anys. Així i tot, la Direcció General d’Habitatge continua tramitant les sol·licituds i el termini per presentar-ne de noves es manté obert fins al 31 de desembre del 2027 o fins que s’esgoti el crèdit disponible.

Se li ha de reconèixer al conseller d’Economia, Antoni Costa, la sinceritat d’admetre una de les constatacions més importants a què ha arribat bona part de la ciutadania fa temps:a les Illes el creixement ja no es tradueix en benestar. De fet, el que no va dir Costa, perquè en tractar-se d’un dels màxims responsables del Govern tampoc li podem demanar més pedres al seu terrat, és que el que realment passa és que el creixement de les Illes genera cada vegada més malestar.

L’entitat Pla de Mallorca XXI presentà les jornades El Pla davant la seva transformació que es faran dia 30 i 31 d’octubre a Lloret amb l’objectiu d’abordar un profund debat sobre els canvis territorials que s’estan produint a l’interior de Mallorca com a conseqüència de la intensa turistització de l’illa i el xalestime que amenacen i ja són una realitat al centre de l’illa.

Dormir en un habitatge sense vàter, amb llits instal·lats als passadissos i en unes condicions d'higiene i salubritat molt deficients. Aquest és el nou episodi l'explotació dels infrahabitatges detectats a Manacor. Segons van explicar les persones que residien a la casa, en certs moments havien conviscut amb fins a 30 persones. Nou varen ser identificades durant una inspecció conjunta de la Policia Nacional i el servei d'Inspecció d'Habitatge del Govern, que també hi varen trobar 24 llits i dues habitacions tancades amb clau.

MÉS per Palma presentarà al pròxim ple municipal una moció de suport a la vaga general per l’habitatge convocada dia 11 de novembre. La iniciativa reclama mesures per frenar l’especulació immobiliària, limitar els preus dels lloguers i facilitar l’accés a l'habitatge a la capital balear.

El GEN-GOB ha presentat al·legacions al Projecte de Llei Agrària de les Illes Balears perquè considera que el text desvirtua l'objectiu de fomentar l'activitat agrícola i afavoreix usos turístics i urbanístics del sòl rústic. L'entitat sosté que la norma pot consolidar la terciarització del camp i dificultar la competitivitat de la pagesia, a més de generar desigualtats entre illes, especialment en el cas d'Eivissa, sotmesa a una elevada pressió turística.

El cost de l'habitatge a les Balears empeny un total de 16.195 treballadors a una situació de pobresa, segons un informe fet públic aquest dimarts per l'ONG Oxfam Intermón. L'estudi, titulat Quan treballar no és suficient: l'impacte del cost de l'habitatge en la pobresa laboral, reflecteix que la taxa de pobresa a l'Arxipèlag se situa en el 6,12% abans de tenir en compte els doblers destinats a la residència, davant del 8,84% posterior, 2,72 punts més.

Les Balears s’han convertit en un mercat immobiliari tan car que fins i tot els compradors estrangers, que tradicionalment han tingut una capacitat adquisitiva superior a la dels residents, comencen a reduir les operacions. De fet, així ho mostren les dades. El 2025, els estrangers varen pagar una mitjana de 548.662 euros per habitatge, un 80% més que els 304.120 euros desemborsats pels compradors estatals, segons les dades de l’Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears. Enguany, però, la situació ha canviat per complet i pareix que els estrangers ja no veuen les Balears com una gran oportunitat de negoci.

Només el 8% dels joves d’entre 16 i 29 anys de les Balears s’havien pogut emancipar durant el segon semestre del 2025. La xifra representa menys de la meitat que en el mateix període de l’any anterior i situa la taxa d’emancipació juvenil de les Illes per davall de la mitjana estatal, del 14,5%. Així ho recull l’Observatori d’Emancipació corresponent a la segona meitat del 2025, presentat aquest dimecres per Lucía Siles, representant del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), i Pau Emili Muñoz, president del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB).

Comprar un habitatge de 100 metres quadrats a Formentera supera, de mitjana, el milió d’euros. A Santa Eulària des Riu, la mateixa superfície equival a més de 900.000 euros, i a Andratx, a devers 854.000. Són els tres municipis que encapçalen la classificació dels municipis més cars d’Espanya elaborada pel portal immobiliari pisos.com amb dades del setembre del 2026. Les Balears ocupen els set primers llocs i concentren 15 dels 25 municipis del rànquing, el 60% del total.

Els assentaments il·legals en sòl rústic, vinculats a la demanda incessant de mà d’obra i a l’emergència d’habitatge posen a prova les administracions públiques de les Illes Balears. Malgrat que caravanes, casetes i construccions precàries s’han fet habituals als afores dels pobles i per camades i camins de foravila, cap cens no permet saber ara mateix quants assentaments hi ha a Mallorca ni quantes persones hi viuen.

‘Si no teniu casa, ni doblers per fer-la (...) posau una caravana / enmig d’un quartó / o ampliau una caseta / sense permís per fer-ho’, canten els Ànimos Parrec. La cançó Veniu a es Pla, ja s’ha convertit en un himne a una terra que no atura d’acumular transformacions al marge de la legalitat. Amb aquesta lletra, Julià Picornell ironitza sobre la proliferació d’habitatges irregulars i assentaments en sòl rústic del Pla de Mallorca.

Compartir pis amb desconeguts ja no és només una opció per a joves a les Balears. El 64% dels llogaters que cerquen una habitació al mercat de lloguer de les Illes té més de 35 anys, segons les dades del portal immobiliari Pisos.com. El perfil dels qui comparteixen habitatge a l’Arxipèlag s’allunya així del patró habitual d’estudiants o joves que comencen la seva vida independent.

El PP ha votat aquest dimarts al ple del Parlament en contra d'una proposició de llei del PSIB que establia el mecanisme perquè els ajuntaments poguessin demanar la declaració de zona tensada i limitar els preus del lloguer. Fins aquí tot encaixa en les mesures que defensa el partit de Marga Prohens, que aposta per l'augment de l'oferta d'habitatge com a mecanisme per abaixar els preus, malgrat que l'escalada del cost no atura (els socialistes parlen d'un augment del 30% del lloguer i d'un 40% del preu de compra des que va començar la legislatura). Un aclariment: la iniciativa no implicava que el Govern fes cap declaració de zona tensada, sinó que permetia als ajuntaments declarar-hi els seus municipis. Aquesta és justament la via que va trobar la Xunta del popular Alfonso Rueda per aplicar la Llei estatal d'habitatge a Galícia, una mesura que havien reclamat ajuntaments com la Corunya i Santiago de Compostel·la. De fet, el text de la proposició del PSIB parteix precisament del model gallec, i és aquest el model que el PP balear ha rebutjat al ple del Parlament, on ni tan sols s'ha pres en consideració (Vox també hi ha votat en contra), de manera que no s'ha obert la tramitació que hauria permès fer esmenes i negociar.

Es deia Valentín Cabrera Zaracho, tenia 48 anys i era del Paraguai. Feia feina a la construcció de dilluns a divendres i com a vigilant de seguretat els caps de setmana. Estava "molt content" perquè havia pogut legalitzar la seva situació al país en la recent regularització del govern d’Espanya; planejava dur el seu fill a viure amb ell a Eivissa. La mort, en forma d’incendi, el va atrapar al seu infrahabitatge a la finca de Casa Lola, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, diumenge, 27 de setembre, passades les 7 del dematí. Amb cremades al 90% cel cos, encara conscient i víctima d’un dolor extrem, va ser evacuat en ambulància. Va morir a Can Misses el mateix dia a les 5 de l'horabaixa.

El debat sobre els dos reials decrets d’habitatge del govern espanyol ha acabat amb una derrota parlamentària del govern espanyol i la possibilitat d’un avançament electoral damunt la taula. Però, de retruc, el xoc a Madrid també posa contra les cordes el model sobre habitatge del Govern de Marga Prohens. En la línia de la posició marcada per Gènova, la presidenta s’ha negat a aplicar a les Illes la declaració de zona tensionada, que li permetria limitar els preus dels lloguers. Aquesta setmana ho ha tornat a rebutjar tot defensant els “petits propietaris”, mentre creixen les protestes socials i l’esquerra es prepara per a una possible campanya centrada a mobilitzar els votants per l’habitatge.

Milers de persones han recorregut aquest dissabte el centre de Palma per reclamar el dret a l’habitatge. La Policia Nacional ha calculat una assistència d’unes 3.000 persones, mentre que les entitats convocants les xifren en unes 10.000. Durant prop de dues hores, les claus de casa han repicat entre els manifestants, i crits com "Fora rendistes dels nostres barris", "Ni gent sense casa ni casa sense gent" i "Visca la lluita de la classe obrera" han acompanyat una marxa que ha travessat alguns dels carrers més cèntrics i cars de la ciutat.