Mallorca ja té oficialment Sindicat de Llogateres. El nou col·lectiu, que es va presentar aquest dissabte al CineCiutat de Palma, neix amb la voluntat d’articular una resposta col·lectiva davant una crisi de l’habitatge que fa anys que ofega milers de residents de l’illa. L’acte va reunir desenes de persones vinculades als moviments socials i al món de l’habitatge en una convocatòria marcada per les crítiques a l’especulació immobiliària, l’augment constant dels lloguers i els efectes de la turistització.

El batle de Palma, Jaime Martínez, considera que viure en un edifici sense les condicions mínimes com l'antiga presó és per "una decisió personal" i no per una situació de vulnerabilitat. Així ha respost en una entrevista del programa Hoy por Hoy de Radio Mallorca (Cadena Ser), quan la conductora del programa ha assenyalat que les persones que hi resideixen tenen perfils vulnerables. "Una decisió personal no té a veure amb una extrema vulnerabilitat", ha assegurat, visiblement molest amb les preguntes de la periodista. "La vulnerabilitat està taxada i nosaltres funcionam com totes les administracions, les persones, la societat", ha afegit.

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

Entre 2.000 i 3.000 habitatges: aquesta va ser la xifra de cases que havia d'aportar només en una primera fase el programa Lloguer Segur a les Balears, segons va anunciar el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. Els resultats en acabar l'abril de 2026 constaten el fracàs d'aquesta mesura: el programa té 76 habitatges a les Illes, una xifra que, de mitjana, suposa 1,13 habitatges per municipi, 1.924 pisos menys que el mínim de 2.000 que Mateo va assegurar que es tindrien.

Javier Burón recorre a un símil per explicar el problema de l'habitatge com a gestor públic de la matèria, amb 25 anys d'experiència en diferents governs autonòmics. "Veim com la lava avança i estam asseguts a la terrassa dient: 'Bé, hi ha temps. Quan tinguem la lava damunt, ja veurem què feim'". Autor d'El problema de la vivienda (Arpa Editors) i director gerent de l'empresa pública de sòl industrial, habitatge i cohesió territorial del govern de Navarra, participa aquest dijous, 30 d'abril, a Ca n'Oleo de Palma en una conferència organitzada per la UIB sobre què es necessita per tenir habitatge social i assequible.

La compravenda d'habitatge va caure un 18,6% a les Balears al febrer, tot i registrar una caiguda al preu de l'1,4%, segons les dades del Consell General del Notariat. Concretament, la compravenda d'habitatge va baixar en un total de 14 comunitats autònomes, on les Illes ocupen la tercera posició, només per darrere de les Canàries (-21%) i Navarra (19,2%), alhora que se situa davant d'Astúries (-17,6%).

La Policia Nacional ha desallotjat aquest dimecres l’assentament il·legal conegut com a Venda dels Coloms, instal·lat en un terreny privat situat a les immediacions de l’hospital Can Misses i de l’Estadi Municipal Sánchez Vicario, a Eivissa. L’operació s’ha duit a terme sense incidents i amb la sortida voluntària de les darreres tres persones que hi residien.

El secretari del Fòrum de la Societat Civil per a la reconstrucció de les Illes Balears, David Abril, ha presentat aquest dimarts al Congrés dels Diputats un document amb més de cent mesures per fer front a la crisi de l'accés a l'habitatge a l'Arxipèlag, entre les quals inclou ampliar el parc públic d'habitatge un 10% per al 2040, la qual cosa implicaria construir unes 2.600 cases anuals.

L'assentament de la Joveria ha quedat totalment desallotjat aquest dimarts, encara que un operatiu està retirant una "multitud" de bombones o bateries, a més d'altres elements perillosos trobats al terreny. Un cop retirats, entraran les màquines per netejar el solar. Tot i això, la resposta institucional en matèria d’allotjament és limitada: el Consistori ha habilitat espais temporals per a set unitats familiars i set adults sense càrregues, una xifra insuficient davant les més de cent persones que residien a l’indret.

El mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.

“No és un crit de desesperació, tenim marge de temps, però no trobam pis per llogar a Porreres i no ens en volem haver d’anar a viure a un altre poble”. La crisi de l’habitatge a Mallorca arriba al Pla de mica en mica i té cara i ulls, i a Porreres n’hi ha un exemple. Una família monoparental porrerenca, formada per mare i filla, ha convertit el que havia de ser un convencional anunci de cerca de pis per llogar en una original publicació reivindicativa. Amb l'anunci han volgut visibilitzar la realitat de moltes famílies i també joves que es troben amb un mercat immobiliari cada vegada més inaccessible arreu de Mallorca, una situació en la qual el Pla no n’és una excepció.

Són temps d’emergència, en què trobar un habitatge que puguem pagar és més difícil que mai, gairebé impossible. No es tracta només de tenir un sostre sobre el qual dormir: l’habitatge té una dimensió que va molt més enllà, que forma part de les vivències emocionals de les persones. Hi ha cases que són llars, llocs de felicitat, acollida i refugi. Altres són simplement llocs de passada, amb una empremta limitada sobre les històries personals de qui ha passat temps entre aquelles quatre parets. Això és precisament el que explora el projecte Llars, del col·lectiu La forma dels somnis (format per persones del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UIB, l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Comarcal d’Inca i l’associació La Nostra Veu).

El pròxim 21 d’abril cau en dimarts; dia feiner normal per als habitants d’Eivissa, dia marcat en roig als despatxos de l’Ajuntament, dia crític per als habitants de l’assentament irregular de la Joveria. El campament es troba entre el recinte firal i el primer cinturó de ronda d’Eivissa, a només 20 minuts a peu del centre de la ciutat. En les darreres setmanes la Policia ha visitat totes les tendes del poblat i ha lliurat als habitants, un per un, l’avís: dia 21, a les 10 del matí, està prevista “l’entrada i desmuntatge de l’assentament, previ llançament de les seues persones ocupants”. El batle d’Eivissa, el popular Rafa Triguero, ha parlat dels assentaments ‘il·legals’ amb contundència en les darreres setmanes; la paraula ‘fermesa’ ha sonat en diverses ocasions.

La crisi de l’habitatge a les Balears continua generant preocupació entre el sector immobiliari. L’Associació Balear d’Agències Immobiliàries Nacionals i Internacionals (ABINI) ha advertit que el bloqueig de diverses polítiques estatals d'habitatge està agreujant la situació a les Illes, un dels territoris amb més tensió del mercat immobiliari.

Nou escàndol d'especulació immobiliària a les Illes Balears. Es lloga per 800 euros al mes una caseta de 30 metres quadrats a Sant Joan de Labritja (Eivissa) i l'anunciat n'avisa a possibles interessats: "El preu només és per la temporada d'hivern, quan comenci l'estiu el preu canviarà".

“A molts treballadors ja no els val la pena venir a Eivissa”. Qui s’expressa amb aquesta contundència és Guadalupe López, secretària general de Serveis i Consum d’UGT a les Pitiüses, sindicat majoritari als hotels. Les seves oficines atenen entre 15 i 20 consultes diàries de treballadors del sector, la majoria per veure si poden tramitar una excedència. “La gent ja no pot venir a Eivissa perquè no troben lloc on estar, o no el poden pagar, i, com que són fixos discontinus, pregunten com demanar l’excedència”, explica la sindicalista. Segons el conveni d’hoteleria, un fix discontinu es pot acollir a un període màxim d’excedència de dos anys. “En alguns casos, el treballador que consulta és perquè ha trobat una feina millor a la Península; potser no tan ben pagada com a Eivissa, però amb un cost de la vida molt menor; en altres casos, simplement, no troba lloc on estar-se”, precisa Guadalupe López. El conveni d’hoteleria de les Balears és “el millor d’Espanya”, segons el seu criteri, amb salaris que superen en qualsevol cas els 1.700 euros bruts, per a cambrers, personal de cuina o cambrera de pis; salaris que augmentaran enguany un 4%.

4.500 habitatges destinats als residents només a Palma i una xifra similar a la resta de les Balears. Aquestes són les previsions de l’Ajuntament de Palma i del Govern per fer front a l’emergència habitacional que pateixen els ciutadans. Aquestes mesures deriven principalment de la legislació impulsada per Prohens, basada en la promoció de projectes residencials estratègics. Es tracta d’una xifra que el sector considera raonable, però amb una matisació clau: la majoria d’aquests habitatges no es construiran abans de cinc anys.

L’Ajuntament d’Eivissa ha anunciat aquest dijous que una nova parcel·la municipal es destinarà a la construcció de 200 habitatges públics, després de l’aprovació del canvi de destinació del solar en el ple municipal.

És una de les estampes més reconegudes de Portocristo. I, alhora, curiosament, una de les més desconegudes. El gran xalet de dalt de la costa d'en Blau (oficialment, carrer de Bordils) fa anys que resta abandonat enmig d’un pinar particular i les mirades de locals i turistes que baixen camí a la platja.