La crisi de l’habitatge ha tornat a sortir al carrer aquest diumenge a Palma. Al voltant d’un centenar de persones s’han concentrat per denunciar la situació de les famílies que viuen sota amenaça de desallotjament i per protestar contra el que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca considera una “neteja social”.

Diversos col·lectius en defensa del dret a l’habitatge han convocat una concentració aquest diumenge, 21 de juny, a les 12 h, a la plaça d’Espanya de Palma per denunciar la situació habitacional a les Balears i protestar contra els desnonaments executats per les administracions sense oferir alternatives residencials.

Per comprar un habitatge de 100 metres quadrats a Palma cal disposar d'un salari net mensual de 3.477 euros. La xifra situa la capital balear com la cinquena ciutat de l'Estat on es necessiten més ingressos per accedir a un pis mitjançant una hipoteca i evidencia, una vegada més, la distància creixent entre el mercat immobiliari i els salaris de la població resident.

Les noves mesures fiscals del Govern balear en matèria d’habitatge ja han entrat en vigor després de la publicació de la llei al BOIB. L’Executiu defensa que el paquet ha de facilitar l’accés a la compra del primer habitatge i afavorir que alguns lloguers no continuïn pujant. La mesura, però, arriba en un mercat on el principal problema continua sent el preu de partida dels pisos i de les rendes.

L'Ajuntament de Palma ha desallotjat l'antiga presó de Palma després que un jutjat n'autoritzàs l'execució per l'elevat risc que, segons diversos informes tècnics, representa l'estat de l'immoble per a les persones que encara hi resideixen. L'operatiu, coordinat entre la Policia Local i la Policia Nacional, ha començat a les 12 hores i s'ha allargat durant gran part de la jornada. Un dels desallotjats, Bernardino, un italià de 60 anys desallotjat, ha criticat que se'l tracti com a un traficant de drogues i ha comentat als periodistes: "Avui vespre dormiré al carrer, en aquest parc, quina merda".

La Policia Local de Sant Josep ha desmantellat un assentament il·legal en una zona protegida del Parc Natural de les Salines (Eivissa) i ha redactat una desena de denúncies amb sancions que oscil·len entre els 10.000 i els 30.000 euros.

Jaime Palomera (Barcelona, 1983) forma part de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) i és un dels fundadors del Sindicat de Llogateres. Fa un any que va publicar el llibre El segrest de l’habitatge (Editorial Pòrtic), que intenta explicar com s’amplia la bretxa entre els propietaris rics, que de cada vegada ho són més, i els inquilins, de cada vegada més pobres.

La decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és el darrer exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

1.- Fer 10.000 habitatges protegits els anys vinents

Les Balears i les Canàries comparteixen el dubtós honor de ser les comunitats autònomes amb menys habitatges protegits construïts els darrers 25 anys. Avui són dues de les comunitats amb més problemes per atendre la demanda d’habitatge de bona part de la població –per diferents motius, però també per aquest. Una ínfima part de les 300.000 cases i pisos construïts des del 1981 són de protecció pública. Per tot plegat, la primera mesura per afrontar la crisi residencial a les Balears implica augmentar de manera decidida el parc públic d’habitatge, i fer-ho “de manera constant” reclamen experts consultats, com l’assessor immobiliari Pedro García. “Els problemes no es resolen ni en una ni en dues legislatures”, assegura, i remarca que si no es fan 10.000 pisos protegits els anys vinents, no es notarà.

]]>

El govern insisteix amb una obstinació contumaç a vendre’ns el programa Lloguer Segur com a política d’habitatge, malgrat el seu fracàs sense pal·liatius. Ha captat un minso 4,1% dels pisos que va preveure: 82 de 2.000. Ha hagut d’empassar-se’n les xifres inflades que va empaquetar per tenir titulars, amplificats per TeleProhens, un ens públic i propagandista inassequible al desànim davant el missatge únic que les Balears van bé.

]]>

El mercat residencial a Menorca està cada vegada més enfora de l’abast de qui hi viu tot l’any. Però, per primer cop, es posen propostes i mesures sobre la taula que no consisteixen només a cedir terrenys a l’Ibavi perquè promogui habitatge social. El Consell insular impulsa la compra d’edificis privats que estiguin desocupats, i els experts i l’empresariat plantegen que es reservi sòl per a residents i així separar aquesta oferta de la que ara domina el mercat, orientada a atreure l’atenció de les grans fortunes.

]]>

Els polítics han de representar el poble. Aquesta és una màxima tan òbvia, que quan els representants públics la ignoren resulta molt desencisador. Resulta que el Govern va promoure una norma que permet que els sòls urbanitzables més grossos de Palma, en mans principalment d’empreses promotores, puguin fer un 45% més de pisos damunt una mateixa parcel·la del que diu el Pla General. Dit d’una altra manera, allà on els terratinents del sòl urbanitzable podien fer 100 pisos, ara en poden fer 145 en nom de la crisi d’habitatge.

]]>

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat aquest dijous la cessió gratuïta a l’Institut Balear de l’Habitatge dels terrenys ubicats al costat del Velòdrom Illes Balears, a Palma, perquè s’hi puguin construir més de 300 habitatges de protecció pública. Així, es fa efectiu l’anunci que va fer el president Llorenç Galmés en el debat de política general del 30 de març per "donar resposta i solució al principal problema dels mallorquins: l’accés a l’habitatge".

]]>

Un 70% de les 101 persones que viuen a l'antiga presó de Palma no tenen accés als serveis socials ni a una alternativa d'habitatge, segons es dedueix de les declaracions que ha fet aquest dilluns el batle Jaime Martínez. Malgrat que Martínez ha assegurat que l'accés als serveis socials depèn de "la voluntarietat" dels residents, també ha assenyalat que "hi ha persones que no poden accedir als recursos socials perquè hi ha una normativa" i que "les persones en situació irregular no hi poden accedir". El mateix Martínez ha estat qui ha remarcat que "un 70%" dels residents de l'antiga presó "està en situació administrativa irregular".

]]>

Mallorca ja té oficialment Sindicat de Llogateres. El nou col·lectiu, que es va presentar aquest dissabte al CineCiutat de Palma, neix amb la voluntat d’articular una resposta col·lectiva davant una crisi de l’habitatge que fa anys que ofega milers de residents de l’illa. L’acte va reunir desenes de persones vinculades als moviments socials i al món de l’habitatge en una convocatòria marcada per les crítiques a l’especulació immobiliària, l’augment constant dels lloguers i els efectes de la turistització.

]]>

El batle de Palma, Jaime Martínez, considera que viure en un edifici sense les condicions mínimes com l'antiga presó és per "una decisió personal" i no per una situació de vulnerabilitat. Així ha respost en una entrevista del programa Hoy por Hoy de Radio Mallorca (Cadena Ser), quan la conductora del programa ha assenyalat que les persones que hi resideixen tenen perfils vulnerables. "Una decisió personal no té a veure amb una extrema vulnerabilitat", ha assegurat, visiblement molest amb les preguntes de la periodista. "La vulnerabilitat està taxada i nosaltres funcionam com totes les administracions, les persones, la societat", ha afegit.

]]>

Any 1994. A Son Espanyolet, una barriada residencial de Palma caracteritzada per les plantes baixes i els corrals, la vida gira entorn d’un parell d’eixos neuràlgics. Hi ha un centre parroquial, propietat dels teatins, que acull des del club de bàsquet Espanyol fins a la ja desapareguda companyia de teatre Nostra Terra. A un cap de cantó, al carrer de Contestí, una merceria és molt més que una botiga: és un punt de trobada, on passen l’horabaixa moltes persones que aprenen a cosir i fer ganxet.

]]>

La pregunta que una jove es va fer després de veure com la casa de la seva padrina, a Son Espanyolet, era esbucada per fer una nova construcció en mans alienes és, en realitat, una pregunta col·lectiva, de país. “Per què no he pogut salvar la casa de la padrina?”, es demanava. El seu lament podria ser el de milers de persones d’altres barriades i de molts pobles i ciutats de les Illes. Per què de cada vegada més famílies no poden conservar les cases que han format part de la seva història?

]]>

Entre 2.000 i 3.000 habitatges: aquesta va ser la xifra de cases que havia d'aportar només en una primera fase el programa Lloguer Segur a les Balears, segons va anunciar el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo. Els resultats en acabar l'abril de 2026 constaten el fracàs d'aquesta mesura: el programa té 76 habitatges a les Illes, una xifra que, de mitjana, suposa 1,13 habitatges per municipi, 1.924 pisos menys que el mínim de 2.000 que Mateo va assegurar que es tindrien.

]]>

Javier Burón recorre a un símil per explicar el problema de l'habitatge com a gestor públic de la matèria, amb 25 anys d'experiència en diferents governs autonòmics. "Veim com la lava avança i estam asseguts a la terrassa dient: 'Bé, hi ha temps. Quan tinguem la lava damunt, ja veurem què feim'". Autor d'El problema de la vivienda (Arpa Editors) i director gerent de l'empresa pública de sòl industrial, habitatge i cohesió territorial del govern de Navarra, participa aquest dijous, 30 d'abril, a Ca n'Oleo de Palma en una conferència organitzada per la UIB sobre què es necessita per tenir habitatge social i assequible.

]]>