"Hola, m'he enamorat de ca seva. Si algun dia decideix vendre-la o llogar-la, per favor, contacti amb mi. Que tingui un bon dia!". No hi ha cap logotip. Ni el nom d'una empresa. Ni una targeta comercial. Només un petit paper, aparentment escrit a mà, amb aquest missatge, un nom (María) i un número de telèfon. Aquests dies, la nota ha aparegut a les bústies de diversos habitatges del Molinar, un dels barris més cotitzats de Palma. Tot fa pensar que qui l'ha deixada és una persona que s'ha enamorat d'una casa concreta i prova sort per si algun dia el propietari decideix vendre-la. Però una simple telefonada revela una realitat molt diferent.

L’Auba, la finca del pintor i escultor manacorí Joan Riera Ferrari, torna a sortir a la venda. Ho fa a un preu rebaixat i amb la possibilitat de ser adquirida "amb tots els records de l’autor i mobiliari", segons explica la nota que acompanya l’anunci immobiliari, que deixa el preu en 750.000 euros, un 16% menys del que fins ara se’n demanava. La finca, de 670 metres quadrats construïts, sis dormitoris i aparcament, es troba situada prop del camí de Bandrís, l’escorxador i la depuradora municipal. De fet, ja va sortir a la venda fa uns anys, poc després de la mort de l’artista, el maig del 2017.

L’antiga Cambra Agrària de Sant Joan ha esquivat l’especulació immobiliària, serà rehabilitada i es destinarà a habitatges socials per a joves agricultors de la comarca del Pla de Mallorca.

MÉS per Palma denuncia que el govern del Partit Popular a Cort ha decidit obrir la porta al fet que empreses i fons d'inversió puguin comprar habitatges a preu taxat. Aquesta decisió converteix, a parer seu, l'habitatge protegit en "un nou negoci per als grans especuladors i perjudica directament la ciutadania de Palma". Segons han detallat en roda de premsa, fins ara, aquests habitatges a preu taxat estaven reservats a famílies que necessitaven una casa per viure.

Una veïna de sa Pobla denuncia que no pot recuperar la casa de la seva padrina, perquè, segons assegura, l'home que havia estat el cuidador de l'anciana continua residint-hi després que hagi mort. La família afirma que ha iniciat un procediment judicial per recuperar l'habitatge, perquè el necessita per a la seva mare, que té reconeguda una dependència de grau III i pateix una malaltia neurodegenerativa. "La demanda de necessitat la vàrem presentar l'octubre del 2025, perquè ma mare necessita aquesta casa i, gairebé un any després, encara no tenim cap resposta", assegura la denunciant. L'Ajuntament de sa Pobla ha declinat facilitar informació sobre aquest cas a l'ARA Balears, al·legant l'obligació de preservar la confidencialitat de les persones ateses pels serveis socials.

Inca és el municipi més barat de les Illes Balears per llogar un habitatge, amb un preu mitjà de 12,4 euros per metre quadrat al mes, segons un estudi difós pel portal immobiliari Idealista.

La construcció continua en augment a Mallorca, segons les dades aportades pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca, que ja ha visat 1.296 nous habitatges a l'illa durant la primera meitat de l'any, un 28,7% en comparació al 2025. Són les xifres més altes dels darrers cinc anys i s'espera que continuïn creixent.

En unes Balears on l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals emergències socials, amb lloguers desbocats, compra inaccessible i una part creixent de residents obligats a compartir pis i a viure en condicions precàries, el mercat immobiliari de luxe mou xifres que semblen d’una altra realitat. En aquest context, la immobiliària John Taylor ha posat a la venda dues noves propietats a Mallorca per un valor conjunt de 57 milions d’euros: una quantitat amb què, en molts municipis de l’illa, es podria adquirir o construir una promoció sencera d’habitatges o un barri sencer.

La crisi de l’habitatge ha tornat a sortir al carrer aquest diumenge a Palma. Al voltant d’un centenar de persones s’han concentrat per denunciar la situació de les famílies que viuen sota amenaça de desallotjament i per protestar contra el que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Mallorca considera una “neteja social”.

Diversos col·lectius en defensa del dret a l’habitatge han convocat una concentració aquest diumenge, 21 de juny, a les 12 h, a la plaça d’Espanya de Palma per denunciar la situació habitacional a les Balears i protestar contra els desnonaments executats per les administracions sense oferir alternatives residencials.

Per comprar un habitatge de 100 metres quadrats a Palma cal disposar d'un salari net mensual de 3.477 euros. La xifra situa la capital balear com la cinquena ciutat de l'Estat on es necessiten més ingressos per accedir a un pis mitjançant una hipoteca i evidencia, una vegada més, la distància creixent entre el mercat immobiliari i els salaris de la població resident.

Les noves mesures fiscals del Govern balear en matèria d’habitatge ja han entrat en vigor després de la publicació de la llei al BOIB. L’Executiu defensa que el paquet ha de facilitar l’accés a la compra del primer habitatge i afavorir que alguns lloguers no continuïn pujant. La mesura, però, arriba en un mercat on el principal problema continua sent el preu de partida dels pisos i de les rendes.

L'Ajuntament de Palma ha desallotjat l'antiga presó de Palma després que un jutjat n'autoritzàs l'execució per l'elevat risc que, segons diversos informes tècnics, representa l'estat de l'immoble per a les persones que encara hi resideixen. L'operatiu, coordinat entre la Policia Local i la Policia Nacional, ha començat a les 12 hores i s'ha allargat durant gran part de la jornada. Un dels desallotjats, Bernardino, un italià de 60 anys desallotjat, ha criticat que se'l tracti com a un traficant de drogues i ha comentat als periodistes: "Avui vespre dormiré al carrer, en aquest parc, quina merda".

La Policia Local de Sant Josep ha desmantellat un assentament il·legal en una zona protegida del Parc Natural de les Salines (Eivissa) i ha redactat una desena de denúncies amb sancions que oscil·len entre els 10.000 i els 30.000 euros.

Jaime Palomera (Barcelona, 1983) forma part de l’Institut d’Investigació Urbana de Barcelona (IDRA) i és un dels fundadors del Sindicat de Llogateres. Fa un any que va publicar el llibre El segrest de l’habitatge (Editorial Pòrtic), que intenta explicar com s’amplia la bretxa entre els propietaris rics, que de cada vegada ho són més, i els inquilins, de cada vegada més pobres.

La decisió del PP de permetre que les empreses i els fons d'inversió puguin comprar habitatge a preu taxat és el darrer exemple del canvi de model en la política d'habitatge a les Illes que ha impulsat el Govern de Marga Prohens, amb referents polítics com la comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. Els populars han apostat per augmentar l'oferta i la iniciativa privada per damunt de l'habitatge protegit, una estratègia que han criticat l'esquerra i experts consultats per l'ARA Balears.

1.- Fer 10.000 habitatges protegits els anys vinents

Les Balears i les Canàries comparteixen el dubtós honor de ser les comunitats autònomes amb menys habitatges protegits construïts els darrers 25 anys. Avui són dues de les comunitats amb més problemes per atendre la demanda d’habitatge de bona part de la població –per diferents motius, però també per aquest. Una ínfima part de les 300.000 cases i pisos construïts des del 1981 són de protecció pública. Per tot plegat, la primera mesura per afrontar la crisi residencial a les Balears implica augmentar de manera decidida el parc públic d’habitatge, i fer-ho “de manera constant” reclamen experts consultats, com l’assessor immobiliari Pedro García. “Els problemes no es resolen ni en una ni en dues legislatures”, assegura, i remarca que si no es fan 10.000 pisos protegits els anys vinents, no es notarà.

]]>

El govern insisteix amb una obstinació contumaç a vendre’ns el programa Lloguer Segur com a política d’habitatge, malgrat el seu fracàs sense pal·liatius. Ha captat un minso 4,1% dels pisos que va preveure: 82 de 2.000. Ha hagut d’empassar-se’n les xifres inflades que va empaquetar per tenir titulars, amplificats per TeleProhens, un ens públic i propagandista inassequible al desànim davant el missatge únic que les Balears van bé.

]]>

El mercat residencial a Menorca està cada vegada més enfora de l’abast de qui hi viu tot l’any. Però, per primer cop, es posen propostes i mesures sobre la taula que no consisteixen només a cedir terrenys a l’Ibavi perquè promogui habitatge social. El Consell insular impulsa la compra d’edificis privats que estiguin desocupats, i els experts i l’empresariat plantegen que es reservi sòl per a residents i així separar aquesta oferta de la que ara domina el mercat, orientada a atreure l’atenció de les grans fortunes.

]]>

Els polítics han de representar el poble. Aquesta és una màxima tan òbvia, que quan els representants públics la ignoren resulta molt desencisador. Resulta que el Govern va promoure una norma que permet que els sòls urbanitzables més grossos de Palma, en mans principalment d’empreses promotores, puguin fer un 45% més de pisos damunt una mateixa parcel·la del que diu el Pla General. Dit d’una altra manera, allà on els terratinents del sòl urbanitzable podien fer 100 pisos, ara en poden fer 145 en nom de la crisi d’habitatge.

]]>