Porreres ha tornat a demostrar el seu compromís amb la justícia i la recuperació de la memòria històrica amb l’acte de recordança de les víctimes que lluitaren per la II República, en un acte organitzat per la Comissió de Memòria del municipi i l’Ajuntament.

MÉS per Inca ha defensat aquest divendres la vigència de l'ordenança municipal de memòria democràtica del municipi després que el Parlament de les Illes Balears hagi aprovat la derogació de la llei autonòmica de memòria amb els vots del Partit Popular i Vox. La formació ecosobiranista considera que aquesta decisió suposa "un retrocés democràtic" i un atac a la dignitat de les víctimes de la repressió franquista.

L'associació Memòria de Mallorca ha anunciat que, en poc més de 24 hores, ha reunit els 3.223 euros que necessitava per fer front al pagament dels costos judicials del procés que va emprendre contra el monument de la Feixina de Palma, segons ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. L'associació ha destacat que la resposta ciutadana ha estat "immediata, generosa i emocionant", cosa que ha permès recaptar íntegrament la quantitat exigida gràcies a les aportacions de persones compromeses amb la memòria democràtica.

L’Ajuntament d’Inca ha constituït aquest dimarts el Consell municipal de memòria democràtica, el primer òrgan d’aquestes característiques que es crea a les Illes Balears. Aquesta iniciativa es posa en marxa després de l’aprovació de l’Ordenança Municipal de Memòria Democràtica, que estableix el marc normatiu per impulsar polítiques públiques de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

La pollencina Francesca Palou Fernández, de 63 anys, recorda perfectament les eleccions generals del 3 de març del 1996 que donaren la victòria a José María Aznar, del Partit Popular, després de 14 anys de govern socialista de Felipe González. “Era amb la meva abuela materna mirant la tele. En sortir Aznar, em va dir en castellà: ‘Que tornen, Francisqueta, que tornen’, referint-se a la dreta. Era la primera vegada que sentia de la seva boca un comentari polític. En aquella època encara hi havia molta de gent viva que havia patit el franquisme i que continuava tenint por. Dia 5 de maig Aznar va ser investit president i curiosament ella va morir l’endemà d’una aturada cardíaca, a 84 anys. Per ventura no va suportar un ensurt que li va fer reviure tots els seus fantasmes del passat”.

“Fa 25 anys que treballam la memòria democràtica, i continuarà existint per honorar i reparar les víctimes, amb llei o sense”, ha dit aquest dimecres la professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà en el transcurs de la jornada “Memòria democràtica i discriminacions: Les Balears i Espanya en transparència” organitzada per l’ARA Balears. La imminent derogació de la norma que es va aprovar el 2017 i que promou, precisament, la recuperació de testimonis, la recerca i l’impuls de reconeixements als familiars i les víctimes ha centrat part de la trobada, en la qual també ha participat l’artista Mar Grimalt, i que ha moderat la directora del setmanari de l'ARA Balears, Cristina Ros.

Els operaris que estaven duent a terme les obres d'ampliació de l’IES Ses Estacions de Palma han descobert un túnel subterrani de la Guerra Civil. Aquest refugi històric, localitzat al pati de l’antic col·legi, ha obligat a redistribuir la cimentació per garantir la preservació de la seva estructura sense paralitzar les obres. El Govern, amb el vistiplau de Patrimoni del Consell de Mallorca, ha previst habilitar un accés des del mateix institut per a futures visites. Fins ara s’hi han realitzat actuacions de neteja, instal·lació d’il·luminació provisional, reforç de terres i tancament amb porta metàl·lica per regular-ne l’accés. El cost total d’aquestes intervencions ha estat de 15.081,19 euros.

La porrerenca Maria Ripoll Garau ha mort aquest diumenge a 97 anys. Neboda del batle Climent Garau, assassinat el 1936 pels feixistes, i filla de Maria Garau Juan va ser la veu de la repressió al Pla de Mallorca i concretament a Porreres, on va néixer i viure. La frase que sempre l'acompanyava en la seva lluita i feina per no enterrar el que va viure a la seva infància i durant el franquisme era clara però directe i contundent: "Continuarem contant el que va passar, perquè ho diran i no ho creuran".

La Sala Primera de la Secció Primera del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs presentat per les diputades socialistes i membres de la mesa del Parlament balear, Mercedes Garrido i Pilar Costa, per la seva expulsió de la sala de plens per part del president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), el 15 d'octubre del 2024.

L’Ajuntament de Manacor vol que tothom que entri al cementeri municipal de Son Coletes sàpiga exactament el que hi ha davall els seus peus, davall els cinc metres de terra que cobreixen les rases obertes durant els tres plans de fosses del Govern, des del 2020 al 2023, clau per a la recuperació de més d’un centenar de cossos de víctimes de la repressió feixista. “Alguna cosa s’ha de fer per recordar a la gent que aquest fou el lloc de màxima repressió a Mallorca”, explica el regidor Sebastià Llodrà (Més-Esquerra).

La Plataforma per la Memòria Democràtica ha commemorat aquest dimecres, 29 d'octubre, el Dia en record de les víctimes del franquisme en un acte en què han reclamat a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que no derogui la Llei de memòria democràtica. Diverses persones han acudit a la commemoració a la plaça de Cort, on s'ha llegit un manifest per recordar les més de 3.000 víctimes a les Balears i reafirmar el compromís amb "la veritat, la dignitat i la defensa de la memòria democràtica".

L’escultura en homenatge d'Aurora Picornell, ubicada en el passeig del Molinar, ha estat vandalitzada de nou amb pintades nazis. Així ho ha denunciat l’Associació Memòria de Mallorca, entitat que té entre els seus objectius vetllar pels drets, la dignitat i la memòria de les víctimes del franquisme a Mallorca.

Aquest mes d’octubre es compleixen 20 anys d’un fet històric: l’inici de la demolició del primer monument franquista de Portocristo, durant la legislatura d’Antoni Pastor (PP). Cap al migdia del 7 d’octubre del 2005, operaris de l’empresa Melchor Mascaró SA varen començar a col·locar les bastides per, a poc a poc, procedir a desmuntar els escuts i figures amb cert valor patrimonial, abans de passar a l’esbucament de l’estructura de pedra del monument situat devora el Club Nàutic. A les 14 hores, les primeres martellades començaren a sonar.

L'associació Memòria de Mallorca ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per alertar-lo de les mancances en els currículums educatius sobre la II República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició. La missiva vol instar-lo a impulsar una llei estatal d’àmbit educatiu que garanteixi la inclusió obligatòria, als currículums d’ESO i Batxillerat de totes les comunitats autònomes, dels períodes històrics compresos entre la proclamació de la II República i la Transició democràtica. 

Alaior, municipi governat pel PP, ha reparat aquest dijous la memòria de Josep Seguí Sintes, Pepe de Son Mannà, un pagès nascut el 1905 i empresonat durant la Guerra Civil per ser republicà i que, gràcies a la seva bondat, es va salvar de morir assassinat pel franquisme.

L'associació Memòria de Mallorca exposarà entre divendres i dimarts que ve a Ca n'Oleo (Palma) les fotografies de víctimes de desaparicions forçoses durant la Guerra Civil espanyola. La mostra, sota el títol 'Sense Oblit', s'ha programat amb motiu del Dia internacional de les desaparicions forçoses, que tindrà lloc dissabte que ve. Estarà oberta al públic els pròxims divendres, dissabte i dilluns de 9 a 20 h i dimarts de 9 a 13 h.

El ple de l’Ajuntament d’Inca ha aprovat aquest dijous l’exposició pública de l’Ordenança municipal de memòria democràtica, una normativa que estableix les línies d’actuació per reconèixer i reparar les víctimes de la repressió franquista, així com preservar la memòria col·lectiva. Aquesta ordenança, impulsada i liderada per MÉS per Inca, és una "fita important en la política municipal de memòria", ja que converteix Inca en un dels primers municipis de les Illes Balears en disposar d’un instrument normatiu específic i integral en aquesta matèria, han explicat des del partit ecosobiranista.

Una quarantena de professors del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han manifestat el seu rebuig "ferm i rotund" a la moció presentada pel grup municipal Vox a l’Ajuntament de Manacor, en què s’ataca de "manera injustificada, des del punt de vista científic, acadèmic i històric", la tasca divulgativa i de transferència de coneixement que duu a terme la doctora Lourdes Melis.

Vox ha presentat una moció perquè considera que les rutes educatives sobre la Guerra Civil al municipi, oferides per l’Ajuntament, “adoctrinen i són una activitat sectària”, mentre que docents i polítics han qualificat la postura del partit d’extrema dreta de “caça de bruixes”. Diverses entitats i representants de la política municipal de Manacor han expressat el seu suport a la comunitat educativa i a la divulgació històrica que duen a terme, davant les acusacions d’adoctrinament formulades aquesta setmana per part del grup local de Vox, que a més ha anunciat que presentarà una moció sobre aquesta qüestió al pròxim ple.

L'esquerra torna a engegar la maquinària per intentar apartar Gabriel Le Senne, pendent de judici per un possible delicte d'odi, de la presidència del Parlament. El mes de març passat, el PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem varen reclamar la suspensió del dirigent de Vox, però el PP es va negar a posicionar-se fins que no es resolgués el recurs contra l'obertura del judici que està pendent a l'Audiència Provincial. Una vegada el jutge l'ha tombat, l'oposició ha advertit que tornarà a iniciar el procediment.