Foren violades, insultades, vexades i assassinades en un acte públic. Amb tota la crueltat que hom és capaç d'imaginar, Daria i Mercè Buxadé Adroher foren matades a Manacor dia 5 de setembre del 1936 per ordre del sanguinari feixista Arconovaldo Bonaccorsi, l'autoproclamat “comte Rossi”. No estaven totes soles, les acompanyaven altres tres dones, infermeres que s'havien enrolat com a voluntàries amb l'expedició del capità Alberto Bayo a Mallorca.

Les excavacions que es duen a terme al cementeri municipal de Son Servera han permès localitzar les restes de dos homes que tot indica que foren militars de l’expedició republicana comandada pel capità Alberto Bayo. Tot i que encara caldrà completar els estudis antropològics i genètics, els objectes i materials trobats associats als cossos apunten que es tractaria de dos militars d'un cert rang que participaren en el desembarcament de Mallorca durant les primeres setmanes de la Guerra Civil. Les restes dels uniformes permeten avançar que un dels dos homes seria un militar sanitari.

Els treballs d'excavació i investigació arqueològica a Son Servera es reprenen aquest dimarts en el marc del V Pla de fosses de les Balears, donant continuació a les tasques iniciades al cementeri municipal i estenent-les a finques privades del municipi per cercar, exhumar i identificar desapareguts durant la Guerra Civil.

El Govern ha anunciat aquest dimarts que vol instal·lar murs de la dignitat als municipis de l’Arxipèlag on hi va haver víctimes dels bombardejos durant la Guerra Civil. Dins aquest marc, ha fet arribar oficis als ajuntaments d’Artà, Inca, Santa Maria del Camí, ses Salines, Sóller, Maó i Eivissa amb la informació necessària per començar a treballar conjuntament en la instal·lació d’aquest element commemoratiu.

L'Ajuntament d'Inca farà aquest dimecres, 26 d'agost, un acte institucional de reconeixement i reparació de la memòria d'Antoni Bestard Seguí, un dels personatges més destacats de l'anarquisme inquer i víctima de la repressió franquista. L'acte tindrà lloc a les 19 h al carrer de Sant Antoni, 23.

El PSIB ha reclamat aquest dimecres al Govern que obri un columbari al cementeri de Palma perquè aculli prop de 200 víctimes de la repressió franquista que no han estat identificades, a més d'altres figures com els germans Aurora i Gabriel Picornell. El portaveu socialista a Cort, Xisco Dalmau, ha demanat que la inauguració es faci juntament amb un acte de reconeixement amb la participació de les entitats memorialistes. També ha defensat que aquest espai es converteixi en un centre viu d'estudi i investigació, obert tant a l'alumnat com al conjunt de la ciutadania.

El monòlit de Maó, aixecat el 1939 i ubicat a la plaça de l"Esplanada, ha estat inclòs en el Catàleg de símbols i elements contraris a la memòria democràtica. Ho ha anunciat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. La Comissió Tècnica d'Experts també ha decidit incloure en el catàleg la piràmide dels italians (Burgos) i la llinda de Baños de Ebro (Àlaba).

Entre música, mirades còmplices, emoció continguda i silencis que parlen, l’Ajuntament d’Algaida inaugurà ahir el Racó de la Memòria a l’entrada del cementeri municipal.

Pollença tornarà a fer visible als carrers una part de la seva memòria més dolorosa. El municipi preveu col·locar 34 noves llambordes del projecte Stolpersteine en record de víctimes pollencines assassinades o desaparegudes durant el cop d’estat del 1936 i la Guerra Civil. La iniciativa s’emmarca en la feina de recuperació de la memòria democràtica que el poble manté oberta des de fa anys i que té un pes especial en un municipi amb una història singular dins la repressió franquista a Mallorca.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) acull aquest dijous, 14 de maig, la jornada 'Malgrat la por, la solidaritat i la memòria. Relats de dones en les presons franquistes', una iniciativa impulsada pel LiCET i l'Oficina d'Igualtat de la UIB per reivindicar la memòria de les dones represaliades durant el franquisme. Les activitats es desenvoluparan entre la sala de graus de l'edifici Ramon Llull, al campus universitari, i la sala d'actes de Sa Riera, a Palma.

Porreres ha tornat a demostrar el seu compromís amb la justícia i la recuperació de la memòria històrica amb l’acte de recordança de les víctimes que lluitaren per la II República, en un acte organitzat per la Comissió de Memòria del municipi i l’Ajuntament.

MÉS per Inca ha defensat aquest divendres la vigència de l'ordenança municipal de memòria democràtica del municipi després que el Parlament de les Illes Balears hagi aprovat la derogació de la llei autonòmica de memòria amb els vots del Partit Popular i Vox. La formació ecosobiranista considera que aquesta decisió suposa "un retrocés democràtic" i un atac a la dignitat de les víctimes de la repressió franquista.

L'associació Memòria de Mallorca ha anunciat que, en poc més de 24 hores, ha reunit els 3.223 euros que necessitava per fer front al pagament dels costos judicials del procés que va emprendre contra el monument de la Feixina de Palma, segons ha informat l'entitat mitjançant un comunicat. L'associació ha destacat que la resposta ciutadana ha estat "immediata, generosa i emocionant", cosa que ha permès recaptar íntegrament la quantitat exigida gràcies a les aportacions de persones compromeses amb la memòria democràtica.

L’Ajuntament d’Inca ha constituït aquest dimarts el Consell municipal de memòria democràtica, el primer òrgan d’aquestes característiques que es crea a les Illes Balears. Aquesta iniciativa es posa en marxa després de l’aprovació de l’Ordenança Municipal de Memòria Democràtica, que estableix el marc normatiu per impulsar polítiques públiques de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.

La pollencina Francesca Palou Fernández, de 63 anys, recorda perfectament les eleccions generals del 3 de març del 1996 que donaren la victòria a José María Aznar, del Partit Popular, després de 14 anys de govern socialista de Felipe González. “Era amb la meva abuela materna mirant la tele. En sortir Aznar, em va dir en castellà: ‘Que tornen, Francisqueta, que tornen’, referint-se a la dreta. Era la primera vegada que sentia de la seva boca un comentari polític. En aquella època encara hi havia molta de gent viva que havia patit el franquisme i que continuava tenint por. Dia 5 de maig Aznar va ser investit president i curiosament ella va morir l’endemà d’una aturada cardíaca, a 84 anys. Per ventura no va suportar un ensurt que li va fer reviure tots els seus fantasmes del passat”.

“Fa 25 anys que treballam la memòria democràtica, i continuarà existint per honorar i reparar les víctimes, amb llei o sense”, ha dit aquest dimecres la professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà en el transcurs de la jornada “Memòria democràtica i discriminacions: Les Balears i Espanya en transparència” organitzada per l’ARA Balears. La imminent derogació de la norma que es va aprovar el 2017 i que promou, precisament, la recuperació de testimonis, la recerca i l’impuls de reconeixements als familiars i les víctimes ha centrat part de la trobada, en la qual també ha participat l’artista Mar Grimalt, i que ha moderat la directora del setmanari de l'ARA Balears, Cristina Ros.

Els operaris que estaven duent a terme les obres d'ampliació de l’IES Ses Estacions de Palma han descobert un túnel subterrani de la Guerra Civil. Aquest refugi històric, localitzat al pati de l’antic col·legi, ha obligat a redistribuir la cimentació per garantir la preservació de la seva estructura sense paralitzar les obres. El Govern, amb el vistiplau de Patrimoni del Consell de Mallorca, ha previst habilitar un accés des del mateix institut per a futures visites. Fins ara s’hi han realitzat actuacions de neteja, instal·lació d’il·luminació provisional, reforç de terres i tancament amb porta metàl·lica per regular-ne l’accés. El cost total d’aquestes intervencions ha estat de 15.081,19 euros.

La porrerenca Maria Ripoll Garau ha mort aquest diumenge a 97 anys. Neboda del batle Climent Garau, assassinat el 1936 pels feixistes, i filla de Maria Garau Juan va ser la veu de la repressió al Pla de Mallorca i concretament a Porreres, on va néixer i viure. La frase que sempre l'acompanyava en la seva lluita i feina per no enterrar el que va viure a la seva infància i durant el franquisme era clara però directe i contundent: "Continuarem contant el que va passar, perquè ho diran i no ho creuran".

La Sala Primera de la Secció Primera del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit un recurs presentat per les diputades socialistes i membres de la mesa del Parlament balear, Mercedes Garrido i Pilar Costa, per la seva expulsió de la sala de plens per part del president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), el 15 d'octubre del 2024.