L’habitació de Musa sempre fa bona olor. Les varetes ambientadores que ha col·locat en una prestatgeria l’ancoren a l’espai nou. L’olor el calma. Li fa gust de llar. On fa un mes hi havia un despatx amb un ordinador i una consola de videojoc, avui hi ha un matalàs i un llit nous. Són seus. Ja no haurà de peregrinar amb la roba dins una bossa d’esport sense saber on dormirà la setmana següent.

Musa va arribar nerviós a la cita de l’entrevista. No havia dormit perquè havia passat la nit escrivint què volia explicar exactament sobre la seva història. Necessitava tenir les peces del puzle ordenades. Va avisar al centre de menors que complia 18 anys. Ningú va atendre el seu advertiment i, quan la Policia va certificar la seva partida de naixement, el varen tirar al carrer. El sistema el va rebutjar i va perdre qualsevol oportunitat d’accedir a la xarxa de recursos públics. El seu cas no és únic. Segons el seu relat, i com han constatat treballadors del tercer sector, un amic seu va acabar implorant, presa del plor i la por, a la porta d’una entitat solidària perquè el deixassin dormir davall sostre. Li varen fer un lloc que no tenien.

Més de 30.000 immigrants sense papers a les Illes tenen ara la possibilitat de sortir de la invisibilitat. Des del 16 d’abril, les llargues coes als ajuntaments s’han convertit en la imatge de la regularització extraordinària impulsada pel govern d’Espanya. Fa mesos que preparen la documentació, però fins a darrera hora no varen saber que també necessitarien un certificat de vulnerabilitat, i això explica, en part, la saturació del sistema. “No entenc per què el volen, si tots els que estam sense papers som vulnerables”, reflexiona Abdou, senegalès de 32 anys. Malgrat això, la prioritat és clara. “Com si hem de perdre dies de feina: els papers són els papers”, assegura Khalid.

El procés extraordinari de regularització de persones migrants impulsat pel govern espanyol es veu com una oportunitat “històrica” per a desenes de milers de persones en situació administrativa irregular a les Balears. Tanmateix, juristes i professionals del dret també adverteixen de mancances tècniques i dificultats d’aplicació que han generat incertesa i col·lapses puntuals en els primers dies.

El Govern i els consells insulars han reclamat aquest dijous a la ministra d'Infància i Joventut, Sira Rego, que activi la contingència migratòria preventiva per frenar el repartiment de menors migrants i que s'acceleri la repatriació dels menors que arriben a les Balears i que mantenen contacte permanent amb les seves famílies, segons ha informat Europa Press. Així ho ha explicat la presidenta del Govern, Marga Prohens, després de reunir-se en el Consolat de Mar amb la ministra, la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, i els presidents dels consells insulars. Prohens ha valorat el to i la receptivitat de la ministra i ha remarcat que se'n va "amb una foto més exacta de la realitat de les Balears".

L’Ajuntament de Palma ha assegurat que no preveu reforçar l’àrea de Serveis Socials arran del procés de regularització de migrants impulsat pel govern estatal i ha defensat que el servei “funciona amb normalitat”, tot i les coes registrades aquests dies a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC).

Les Balears han iniciat el 2026 amb un fort increment de les arribades de persones migrants per via marítima irregular, en un context de descens generalitzat a la resta de l’Estat. Entre gener i març, les Illes han registrat un augment del 32,7% respecte al mateix període de l’any anterior, mentre que el conjunt d’Espanya ha experimentat una davallada del 63,8% i les Canàries, una caiguda encara més pronunciada del 85,3%. Les dades apunten a un desplaçament dels fluxos migratoris cap a la ruta algeriana, que en els darrers anys ha anat guanyant pes fins a situar les Balears en una posició central.

La Xarxa per la Inclusió EAPN Balears ha detectat directrius polítiques a ajuntaments de les Illes per frenar els reforços de persones als Serveis Socials que atenen migrants en la tramitació de certificats de vulnerabilitat en el marc del procés de regularització extraordinària.

Els batles del PP de les Balears han reclamat aquest divendres la suspensió de la regularització extraordinària de migrants per l’impacte que, segons denuncien, té als ajuntaments. Consideren que el procés ha generat situacions de col·lapse als serveis municipals des del primer dia.

"L'assistència [sanitària] a persones sense residència legal representa l'1%. Els hem d'atendre per raons d'humanitat i per raons de salut pública". Així va parlar Prohens en el ple del Parlament de dimarts del que suposa per als serveis de les Illes l'atenció a migrants que, malgrat que resideixen a les Balears, encara no han regularitzat la seva situació administrativa. La presidenta va haver de respondre a una pregunta de Vox sobre la despesa sanitària de l'atenció a persones en situació irregular, una petició sense sentit, segons va deixar palès la mateixa Prohens: "L'IB-Salut només té un pressupost i una comptabilitat, i no es distingeixen partides en funció d'on es ve". "Això ho hauria de saber una representant pública", li va retreure a la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, que aquest dimecres ha acusat el Govern d'opacitat per no fer públiques unes dades inexistents. "La senyora Prohens ha decidit que els doblers de tots els ciutadans són un secret d'Estat", ha criticat Cañadas.

L'afiliació mitjana d'estrangers a les Balears va pujar el mes de març passat amb 11.782 cotitzants respecte del mes anterior, un 11,3% més fins a situar-se als 117.116 ocupats. Segons les dades publicades aquest dimecres pel Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, són 6.719 més que el mateix mes del 2025, fet que suposa un increment del 6%.

El Govern manté el pols amb l’Estat pel repartiment de menors migrants i ja adverteix que tornarà als tribunals si el govern espanyol aprova un nou decret per prorrogar el sistema actual. Així ho ha anunciat aquest divendres el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, després del Consell de Govern, en una compareixença marcada per la fermesa del discurs.

Malgrat que va arribar a Mallorca procedent de Bolívia, fa una dècada que Farouk Pino i la seva dona, Claudia Andrade, tenen la nacionalitat espanyola. I en fa 15 que Pino està al capdavant de Bolivia Centro Social, una entitat des de la qual ha teixit xarxes amb associacions i persones d'altres orígens que viuen a les Balears. Preocupat per l'ascens de l'extrema dreta, aquest activista fa sentir la seva veu als plens de l'Ajuntament de Palma, des d'on denuncia les polítiques de Vox i el PP.

Dos nadons, de 2 i 18 mesos, estan ingressats a l’hospital Can Misses d’Eivissa després d’haver estat rescatats en pastera amb símptomes de deshidratació. Segons han informat fonts de l’Ib-Salut, les menors es troben a planta de Pediatria i evolucionen favorablement.

El ple de l'Ajuntament de sa Pobla ha aprovat una iniciativa de Vox (amb el suport del PP, del batle d'Independents, però amb l'abstenció de tres regidors del seu grup) per prohibir l'accés amb burca a dependències municipals.

Quan Romina va obtenir la titulació com a comunicadora digital a l’Argentina, va sortir al carrer disfressada amb els seus amics i li varen llançar “ous i una mescladissa de coses” per celebrar allò que anomenen “la recibida” per l’assoliment. Ella imagina, recurrentment, que una escena així es repeteix; fantasia de tornar-la a viure el dia que aconsegueixi la residència legal a Espanya. Té 32 anys. Va arribar a Palma en fa gairebé tres, fugint de la inestabilitat i de la manca d’oportunitats al seu país. Des que hi va aterrar, res no ha estat com havia imaginat. “Un sempre ve amb il·lusions que tapen la realitat. Sabia que no seria fàcil, però no que fos tan difícil. No recoman a ningú venir sense papers. És viure les 24 hores dels 365 dies de l’any amb incertesa i frustració constant”, reconeix.

El delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha negat aquest dimarts que la regularització extraordinària de migrants en situació irregular que vol tirar endavant l'executiu de Pedro Sánchez impliqui cap efecte crida, ja que es requeriran, com a mínim, cinc mesos de residència a Espanya. "És donar resposta a persones que ja són aquí", ha remarcat, segons ha difós l'agència EFE. Rodríguez ha replicat d'aquesta manera les crítiques de la presidenta del Govern, Marga Prohens, a qui ha acusat d'assumir "les polítiques de migració de la ultradreta".

El diputat balear de Vox en el Congrés Jorge Campos ha carregat contra el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, qui ha denunciat la manca d'acollida que pateixen els migrants que arriben a les Balears, mentre que les Illes reben milions de turistes cada any. "Com podem comparar una acollida i una altra?", ha demanat el bisbe, a més de distingir entre els visitants que "donen rendibilitat econòmica" i les persones que hi arriben per necessitat. "Sempre m'ha repugnat que hi hagi cristians amb aquesta actitud que va en contra dels més pobres i necessitats", ha criticat Taltavull en una entrevista de l'agència EFE. "Tota persona pobra, necessitada, té més que arguments per ser acollida des del primer moment", ha continuat Taltavull, i ha citat l'evangeli: "Era foraster i em vàreu acollir". El bisbe considera una contradicció que no es posin obstacles a l'arribada de milions de turistes i es rebutgi l'atenció a 7.000 migrants arribats en pasteres.

Les Balears no han rebut cap dels 803 menors migrants que s'han traslladat des de les Canàries, Ceuta i Melilla a altres comunitats autònomes els darrers set mesos, des que es va reformar la Llei d'estrangeria. Malgrat que el govern espanyol va incloure les Illes entre les regions susceptibles d'acollir menors migrants de les Canàries i les ciutats autònomes, l'Executiu s'hi va negar, va recórrer davant dels tribunals i va argumentar que la seva capacitat de tutela estava superada. Fonts del Govern i del Consell de Mallorca han assenyalat a l'agència EFE que cap dels menors desplaçats ha arribat a les Balears.