Els alumnes de 5è i 6è de Primària del Ceip Es Vivero han presentat un rap, elaborat per ells mateixos, per la igualtat i la lluita pels drets de la dona. Aquesta iniciativa es va dur a terme al taller de rap que ha fet el raper Rafel Swing al centre educatiu durant les darreres setmanes. A més, forma part de les accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat i la prevenció de la violència masclista als centres educatius en el marc del 25-N i el 8-M.

Forbes Women España ha presentat aquest dilluns la llista de les 50 dones més influents de les Balears 2025, entre les quals hi ha la presidenta del Govern balear, Marga Prohens; la cantant i presentadora de televisió Chenoa, i la xef amb una estrella Michelin Maca de Castro. D'aquesta manera, la revista vol fer valdre el lideratge i l'aportació de dones destacades a sectors tan diversos com l'empresa, la política, la cultura, l'esport i la innovació a l'Arxipèlag.

L'Associació de feministes, abolicionistes i anticapitalistes de Vigo (Galícia) As Furias i el Lobby de dones han acusat la Universitat de les Illes Balears (UIB) de promocionar i legitimar el proxenetisme per organitzar una jornada sobre prostitució.

Lluïsa Thomàs Andreu, nascuda a Palma fa 84 anys, és la segona d’onze germans. El seu pare, Gerard Maria Thomàs, germà del músic Joan Maria Thomàs, fou jutge durant el franquisme i el 1949 fou nomenat sotscap provincial del Movimiento. “S’endugué una bona sorpresa quan descobrí que els onze fills li sortiren d’esquerres”. A final dels seixanta, Lluïsa començà a col·laborar amb agrupacions cristianes que s’imbuïren dels nous postulats oberturistes del Concili Vaticà II (1962-1965). “El meu activisme polític, però, es produí per influència del meu germà, el periodista Antoni Maria Thomàs, que el 1971 fou nomenat president del Partit Comunista d’Espanya (PCE) a les Balears. El 1972 seria rellevat en el càrrec per Francesca Bosch”.

Era l’època de la II República, érem a la Mallorca preturística i, tot i el predomini de l’agricultura, existia una activitat industrial gens menyspreable. En aquest context, el 8 de març del 1934 es va celebrar per primera vegada a Mallorca el 8-M, el Dia de la dona. Va ser la mítica Aurora Picornell, amb les seves companyes del Partit Comunista, la que va impulsar aquesta celebració reivindicativa. Ho recordam seguint els estudis de Joana Maria Escartín i Aina R. Serrano, Isabel Peñarrubia, Carme Vidal, David Ginard i Antoni Nadal, a més de la premsa obrera del moment.

Una va néixer als inicis de la postguerra; l’altra, a punt de començar el segle XXI. Una ha escrit un llibre sobre una dona que a la seixantena decideix finalment empoderar-se, i una altra ha coordinat una antologia de poesia feminista en català. I totes elles coincideixen a subratllar que en els darrers temps la situació de la dona escriptora ha viscut canvis importants i potser en algunes coses fins i tot gosen dir que és millor que no abans. Tanmateix, però, les escriptores Antònia Vicens (Santanyí, 1941), Maite Salord (Ciutadella, 1965), Maria Antònia Massanet (Artà, 1980) i Aina Fullana (Manacor, 1997) també coincideixen en una altra cosa: queda encara molt camí per recórrer.

“Cada vegada que som a un lloc públic, a un bus o on sigui, sempre hi ha un home mirant-me”. Julieta té 15 anys i parla dels ulls fixats en el seu cos adolescent amb un component sexual; del desig unidireccional d’un adult cap a una menor que no ha completat ni l’ESO. “Passa a qualsevol lloc. De vegades, camín fixant-me en si m’estan mirant, en un estat d’alerta”, afegeix. Li passa amb homes “de qualsevol edat”. Algunes voltes és un “ai, princesa”; unes altres un “ai, que guapa”. I altres és un murmuri de prop; també pot ser directament un crit a distància, sense que hagi mediat cap interacció. “Això et pot passar perfectament amb un padrí. M’han dit ‘puta’ al carrer i em varen voler escopir per dur una falda curta. M’he sentit confosa, enfadada. Per què m’han de dir ‘puta’? Vaig sentir oi”, revela. “Si no estic parlant amb aquesta persona, per què ha d’opinar sobre el meu cos? Si no existeix un context, per què es permet fer això?”, es demana.

La programació de l'Ajuntament de Palma per al 8-M ha encès la polèmica després que la regidora d'Igualtat hagi anunciat que se centrarà en les mares, sota el lema 'Maternitats'. Un cicle de cinema, un trivial feminista i contacontes seran les principals activitats –n'hi ha 14– per posar en relleu la importància de la maternitat per al govern del PP a Palma, que compta amb el suport extern de l'extrema dreta de Vox. "L'Ajuntament vol visibilitzar i reivindicar una realitat fonamental, com ara que la maternitat ha de ser lliure i no ser vista com un obstacle, sinó com una experiència que s'ha de viure sense discriminacions", ha argumentat Lourdes Roca, a més de manifestar que es tracta d'un missatge "en positiu" i que se centra en "la llibertat per decidir sobre vides personals i professionals de les dones".

Arran Mallorca ha assenyalat Vox com un partit polític "símbol de l'antifeminisme" i ha llançat pintura lila contra la seu, aquest dilluns, a Palma, amb motiu del pròxim Dia internacional de la dona, que es commemora aquest dissabte, dia 8 de març (8-M).

L'Institut Balear de la Dona ha programat 17 activitats amb motiu del 8-M, Dia internacional de la dona. Enguany, l’IBDona ha volgut donar una visibilitat especial a les dones amb discapacitat, per la qual cosa el lema és del programa d'activitats és 'Per una mirada inclusiva cap a la igualtat'.

L’Ajuntament de Manacor ha presentat aquest dimecres el programa del Març feminista i, en especial, l’Embranzida, les diades feministes que tindran lloc els pròxims 15 i 16 de març. El programa representa la voluntat de Manacor de continuar fent feina per una ciutat més justa i igualitària. El batle Miquel Oliver; la delegada d’Igualtat, Carme Gomila; la delegada de Portocristo, Antònia Llodrà; i la tècnica del departament d’Igualtat, Laura Socies, han presentat aquest dimecres el programa i han convidat tothom a participar activament en aquestes activitats i a fer de Manacor un referent en la lluita per la igualtat. 

Dues manifestacions però una lluita conjunta: aconseguir l’erradicació de la violència masclista. Aquest dilluns, primer la Coordinadora Transfeminista de Mallorca i després el Moviment Feminista de Mallorca han marxat dividits en dues protestes pels carrers de Palma en el marc del 25-N (Dia internacional per a l'erradicació de la violència contra la dona). Més de 800 persones, segons l’organització, i 400 segons la Delegació de govern, han participat en la primera protesta, transinclusiva, mentre que 600, segons Delegació, ho han fet a la del Moviment Feminista de Mallorca. Les mobilitzacions han partit del mateix punt – la plaça d’Espanya, i amb només una hora de diferència. Ara bé, amb destinacions diferents: la de la Coordinadora cap a la plaça de Cort i la del Moviment cap a la plaça del Tub.

L'activista feminista i fundadora del col·lectiu Dones de Llevant, Antònia Matamalas (finada el passat 23 de gener), tindrà un carrer o una plaça amb el seu nom al municipi de Manacor. Així ho ha fet saber avui el batle Miquel Oliver (Més-Esquerra) després que diumenge migdia diverses associacions i col·lectius locals demanassin expressament el reconeixement institucional a una figura cap dalt en la lluita dels drets de la dona a Mallorca.

L'Obra Cultural Balear presenta la segona edició de Ca n'Alcover amb veu de dona, una iniciativa de l'entitat per donar visibilitat a les artistes de Mallorca amb activitats encapçalades per dones del món cultural balears. Júlia Mèrida, Pitxorines, Na Kate i Mar Grimalt seran les protagonistes d'aquesta activitat, que es farà aquest divendres a Ca n'Alcover. En una nota de premsa, l'entitat ha destacat que, en el marc del 8-M, el Dia internacional de la dona, ha tornat a impulsar aquesta iniciativa "per commemorar aquest mes de reivindicació i celebrar la figura de la dona dins el món cultural a les Illes". D'aquesta manera, la seu de l'OCB es convertirà un any més en el punt de trobada de l'escena cultural mallorquina per gaudir d'un pòdcast i un concert.

Quan una ciutat assumeix amb responsabilitat un símbol de pertinença, les coses solen sortir bé. I més quan el repte és tan potent com la reivindicació anual que deixa. Un llegat que es construeix cada dia de l’any. El centre de Manacor ha acollit aquest cap de setmana la IV Fira de les Dones, als voltants del claustre de sant Vicenç Ferrer. Una gran varietat de paradetes artesanals i exposicions col·lectives s’han combinat aquest any amb activitats infantils, un dinar popular a la plaça de Font i Roig, música en viu i intervencions artístiques en llocs emblemàtics com l’antic cinema Goya.

MÉS per Mallorca ha denunciat un cartell que un club de la tercera edat del barri de la Vileta, a Palma, ha elaborat per anunciar un acte amb motiu del 8-M. La formació ha fet arribar la queixa a l'IBDona, a l'espera que faci les passes pertinents davant la situació. En el cartell s'estereotipa la imatge de la dona, especialment de la mestressa de casa, en què apareix fent diverses tasques alhora, totes associades històricament a la dona des de la perspectiva masclista i patriarcal, com ara la criança, la neteja o la cuina.

Les infermeres de Mallorca s'han manifestat aquest divendres, amb motiu del Dia de la dona, per reclamar un canvi estructural que reconegui adequadament la seva feina a l'IB-Salut i que posi fi a la discriminació laboral i professional que sofreixen pel fet de ser un col·lectiu majoritàriament femení.

El 44% dels homes espanyols creuen que s'ha anat "massa lluny" amb la igualtat, segons l’última enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la percepció de les polítiques d'igualtat i els estereotips de gènere. De l’enquesta es desprèn que la meitat dels homes veuen el feminisme com una amenaça fins al punt que consideren que ara són ells els que estan discriminats. Una teoria a la qual s’apunten, sobretot, els joves d’entre 16 i 24 anys. En la mateixa línia, una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ratificava fa uns dies el gir cap a posicions més conservadores dels nois joves, que són els més masclistes i els que tenen actituds més bel·ligerants amb el feminisme.

Judit Solà és la titular d’una granja d’explotació de boví d’engreix a Castellfollit de Riubregós, a l’Anoia. Explica per telèfon, des de la seva granja, que tot sovint quan arriben els proveïdors pregunten per l’amo. “La frase que sempre diuen tot just arribar a la granja és «On és l’home?»”, explica la Judit, que ràpidament aclareix que no hi ha home, que allà ella és la mestressa. Aquest és un petit exemple del que viuen, cada dia, les dones pageses de Catalunya, un col·lectiu encara petit però creixent, que ha de fer-se forat en un món molt masculinitzat i ple d’inèrcies masclistes que fins fa poc les expulsava del camp com si no fossin prou vàlides. Per retre un homenatge a la feina que estan fent totes les pageses del país, la periodista i col·laboradora de l’ARA Laura Saula, juntament amb el fotògraf Jordi Borràs, acaben de publicar el llibre Terra de dones. Pageses de Catalunya (Editorial Fonoll), en què fa un retrat íntim i personal de la vida de vuit pageses per posar en valor una feina dura i tot sovint poc reconeguda.

"Davant dels missatges de por: ni una retallada, ni un retrocés en polítiques d'igualtat, de llengua o medi ambient", ha presumit el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, aquest dijous, quan ha aconseguit tancar els primers pressupostos del mandat. En el cas d'Igualtat, però, la partida completa revela que no ha estat exactament així. La realitat és que la Direcció General de Famílies –que ha absorbit la d'Igualtat, ja eliminada– ha pressupostat gairebé 70.000 euros menys que el 2023 per al 2024, amb una disminució en la partida de personal i manteniment.