La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern balear ha tancat la porta a la construcció del parc fotovoltaic que preveia desplegar quasi 19.000 panells solars sobre una superfície de 21 hectàrees de sòl rústic al terme d'Ariany. La Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental ha emès una declaració d'impacte ambiental desfavorable per al projecte anomenat Alten Mallorca IV a la zona de Son Boscà.

El Parlament reclamarà al govern espanyol que valori declarar les muntanyes submarines del Canal de Mallorca com a Parc Nacional Marí gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Economia de la Cambra. Tots els partits llevat de Vox han votat a favor d'aquesta iniciativa per protegir les muntanyes submarines que hi ha entre Mallorca i les Pitiüses, "un dels espais marins més singulars i valuosos de la Mediterrània occidental", segons explica el text de la PNL. Es tracta d'una estructura de 275 quilòmetres de longitud, cims que arriben als 94 metres de profunditat i hàbitats que s'estenen fins a més d'1,2 quilòmetres. Les Olives, Ausiàs March i Émile Baudot són les muntanyes que formen part d'aquests espais, que acullen fons de rodòlits (algues marines amb forma de pedra), coralls, esponges i gorgònies de profunditat.

Els veïns del Port d'Andratx denuncien el fort impacte paisatgístic i ambiental d'un gran desmunt que s'està executant a la muntanya de la zona i que, segons asseguren, fa anys que els obliga a conviure amb renou de maquinària pesant. Els residents qualifiquen la situació d'"atemptat mediambiental" i d'"autèntic infern" i reclamen explicacions sobre l'objectiu de les obres.

El conseller del Mar i el Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha confirmat que s'han obert diligències prèvies i que han sol·licitat a l'Ajuntament de Sant Antoni informació sobre la festa d'ambientació egípcia amb un llac artificial feta a la Pedrera a mitjan agost.

Els ajuntaments de Campos i ses Salines han alertat la població que l’aigua de les seves xarxes públiques no és apta per al consum humà a causa dels nivells elevats de sodi que presenta. Els consistoris han recomanat no utilitzar-la per beure ni per cuinar, tot i que sí que es pot fer servir per a la higiene personal i per a la neteja de la llar.

Les Balears són un enclavament únic a la Mediterrània. Tenen una biodiversitat singular, espècies endèmiques, una geologia i una paleontologia pròpies i una comunitat científica que fa dècades que les estudia. Però tot aquest coneixement està dispers entre la UIB, associacions i col·leccions particulars, sense que hi hagi un gran equipament que el conservi i, sobretot, que el faci arribar a la ciutadania. Les Illes no disposen d'un gran museu públic de ciències naturals. El doctor en Geografia Guillem Pons qualifica la situació d'"anomalia". Tampoc hi existeix un gran jardí botànic ni un gran museu de la mar.

Les reserves hídriques de les Balears han baixat fins al 38% durant el mes d'agost, un punt menys que al juliol i dos punts per davall del nivell registrat ara fa un any. La situació ha empitjorat a totes les Illes: Mallorca passa del 39% al 38%; Menorca, del 34% al 33%, i Eivissa, del 42% al 37%.

Les depuradores de les Illes Balears estan cada vegada més pressionades pel creixement de la població i de l’activitat turística. És la principal alerta de l’informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, elaborat per l’Aliança per l’Aigua a partir de les dades de les 80 depuradores gestionades directament per l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua).

El Govern invertirà 5,58 milions d’euros procedents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) per reforçar les infraestructures del cicle de l’aigua d’onze municipis de la serra de Tramuntana. Les actuacions tenen com a objectiu garantir el subministrament, augmentar la capacitat de reserva, reduir les fuites i millorar les xarxes de sanejament i drenatge.

La plataforma No a la importació de residus ha exigit al Consell de Mallorca que revisi el càlcul de la tarifa de residus i faci auditories independents davant les "greus conclusions" de l'informe de control financer. Davant les informacions sobre la publicació de l'informe de control financer de la institució insular, la plataforma, formada per 20 entitats, ha posat el focus en els "beneficis estratosfèrics" que obté l'empresa concessionària Tirme.

El GOB ha presentat davant la Fiscalia de les Balears una denúncia perquè s'investigui la contaminació per químics sintètics coneguts com a 'químics eterns' (PFAS) detectada a la xarxa d'abastament de Son Saletes, a Sencelles. Aquesta situació va obligar l'Ajuntament el mes de juliol a declarar l'aigua no apta per al consum humà després de detectar-hi concentracions d'aquests químics superiors als valors admissibles. La població afectada no pot fer servir aquesta aigua per beure, cuinar, preparar aliments o biberons, rentar fruites i verdures ni elaborar gel i ha de recórrer a fonts alternatives d'aigua potable, han recordat els ecologistes.

El canvi climàtic ha provocat un escalfament d'uns 2 °C a la Mediterrània, d'1,4ºC a la regió centrada al golf de Biscaia i la península Ibèrica i d'1,3 °C a la regió cèltica, segons un nou estudi publicat aquest dimecres per World Weather Attribution (WWA). La investigació, elaborada per científics de Suïssa, Suècia, els Estats Units (EUA), Irlanda i el Regne Unit, es basa en les anàlisis de quatre regions costaneres, des de les zones cèltiques fins a la Mediterrània. Els autors observaren totes tendències a l'alça que superaven la taxa mitjana d'escalfament global.

Les reserves hídriques de les Balears han baixat fins al 39% durant el mes de juliol, sis punts menys que el mes anterior, segons les dades de seguiment de la situació hidrològica de la Demarcació Hidrogràfica de les Balears.

La mar Balear ha registrat la temperatura més alta per a aquestes dates en 25 dels 39 dies compresos entre l’1 de juliol i el 8 d’agost, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Deià ha començat aquest divendres a aplicar talls d’aigua tres dies per setmana a l’hotel La Residència i a diverses zones del municipi davant la falta de recursos per garantir el subministrament. La restricció afecta dilluns, dimecres i divendres el sector de Llucalcari, l’Empeltada, les Coves de can Puigserver, la Cala i la zona de la carretera cap a Sóller.

La Fiscalia de les Illes Balears ha interposat una querella arran de la denúncia presentada per l'Associació de Navegants ADN Mediterrani sobre la gestió dels camps de boies de Ports de les Illes Balears (PortsIB). El procediment ja ha estat repartit a la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Palma, on ha quedat registrat com a diligències prèvies.

El representant territorial de PACMA a Eivissa, Olivier Hassler, ha presentat una reclamació davant la Comissió Especial de Comptes de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu (Eivissa) per la manca total d'execució de la partida 22.627, anomenada 'Pla de benestar animal'. Aquesta tenia una dotació finalista de 100.000 euros per a l'exercici 2025, però va tancar l'any amb una execució de 0 euros, per la qual cosa la formació política ha sol·licitat que la intervenció municipal certifiqui l'estat real d'aquests fons i que la Comissió Especial de Comptes investigui i justifiqui per què no se'n va destinar cap quantitat finalment.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Comencem per la conclusió: la protecció de la sargantana pitiüsa ha fracassat; la invasió de serps –detectades a Eivissa per primer cop el 2003– ha resultat fatídica per a l’espècie animal més emblemàtica de les Pitiüses. A Eivissa, la sargantana ha desaparegut en el 90% del territori; li queden “dos o tres anys”, segons la doctora en Biologia Antònia Maria Cirer, pionera en l’estudi d’aquest rèptil i principal veu crítica amb les polítiques de protecció que ha adoptat el Govern. A la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la sargantana pitiüsa apareix ara mateix com a espècie “en perill d’extinció” i en ràpid declivi, amb una distribució de població “marginal” i “fragmentada”. Sobre el terreny, quasi qualsevol pagès d’Eivissa us dirà que fa anys que no veu cap de les sargantanes que, temps endarrere, poblaven les tradicionals parets de pedra seca, una simbiosi centenària entre els humans i aquests animals.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.