Les reserves hídriques de les Illes Balears han augmentat un punt durant el mes d’octubre i han passat del 36% al 37%, segons les dades publicades per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua. La millora s’ha produït a Mallorca i Menorca, mentre que Eivissa manté el mateix nivell de reserves que el setembre, amb un 33%.

El GOB ha denunciat que els expedients per ocupacions irregulars de les zones de servitud del litoral de Can Picafort han passat de 4 a 24 en només dos mesos. El conjunt dels procediments suma provisionalment 429.607 euros entre sancions proposades i beneficis econòmics que han d'arribar a l'Administració, segons les dades facilitades per l'entitat ecologista.

El Govern ha autoritzat, durant els darrers quatre anys, nous aprofitaments d’aigua subterrània a Mallorca amb un volum màxim anual acumulat de 5,2 milions de m3, l’equivalent a tota l’aigua que conté, de mitjana, el Gorg Blau. En altres paraules, entre el 2023 i el 2026 s’ha donat permís per extreure cada any dels malmesos aqüífers mallorquins una quantitat tan gran com el principal embassament de la serra de Tramuntana.

El Mallorca Design Festival 2027 tornarà a convocar el Premi Nacional de Paisatgisme, dotat amb 3.000 euros per l'estudi Jardins Tramuntana. El guardó, que arriba a la segona edició, s'adreça a estudiants, titulats i professionals amb un màxim de cinc anys d'experiència, residents a Espanya. Les propostes es poden presentar fins al 30 de desembre de 2026.

El llargmetratge documental L’odissea del vell marí, dirigit per Marta Hierro i Núria Abad, ha iniciat amb bon peu la seva trajectòria en el circuit de certàmens cinematogràfics després d’haver-se estrenat al CaixaFòrum Palma. En una entrevista concedida als estudis de Ràdio Illa, la codirectora Núria Abad ha destacat la bona acollida del projecte, que acaba de ser guardonat amb el primer premi al millor llargmetratge documental al festival Som Cinema de Lleida, abans de continuar el seu recorregut per l’Evolution Mallorca International Film Festival a Palma i el Suncine de Barcelona.

El Govern ha informat que va inspeccionar la setmana passada totes les granges de gallines d'Avícola Ballester que varen ser denunciades per les entitats animalistes i no va detectar "cap incidència ressenyable". Així ho ha detallat aquest dimarts el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, en resposta a una pregunta de la diputada del PSIB Malena Riudavets durant el ple del Parlament d'aquest dimarts.

Els boscos de les Balears han començat una transformació que els convertirà, segons els experts, en espais cada vegada més semblants al Marroc. La comparació, que forma part de l’anàlisi de la Xarxa Forestal, és una de les advertències que fan els tècnics forestals després d’un estiu que ha castigat especialment els pins, les alzines i altres espècies mediterrànies. La successió de sequeres extremes i onades de calor amenaça de transformar la vegetació que coneixem avui. Els primers efectes ja són visibles. “El canvi de paisatge, sens dubte, ha començat”, adverteix a l’ARA Balears Carolina Rodríguez, degana territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests.

Amb el projecte Balears Verd, Miquel Ramis, mestre en pedra, pagès i restaurador d’edificis, proposa sembar un milió d’arbres i arbusts. Autor d’Agricultura regenerativa, diu que és urgent passar a l’acció per mitigar el canvi climàtic.

El projecte de la macrogranja de gallines d’Avícola Son Perot que aspira a produir 26,5 milions d’ous anualment a la finca manacorina de Son Brau presenta incompliments urbanístics i mancances greus en matèria ambiental. Així ho adverteixen els informes preceptius emesos per l’Ajuntament de Manacor als quals ha tingut accés l’ARA Balears. Tots els departaments municipals que han hagut d’intervenir en el procediment administratiu han informat desfavorablement aquest projecte polèmic que acumula opositors. La trajectòria de l’empresa, involucrada en múltiples denúncies de maltractament animal i en matèria sanitària, ha posat en peu de guerra els veïns de la zona.

ARDE i Satya Animal han registrat aquest divendres de matí 50.000 signatures contra el projecte d’una macrogranja de 80.000 gallines a la finca de Son Brau, a Manacor, que impulsa Avícola Son Perot, vinculada a Avícola Ballester. Les entitats les han lliurades al Govern de les Illes Balears per reclamar que no s’autoritzi la nova explotació.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha fet una passa clau per afrontar els històrics problemes de disponibilitat i qualitat de l’aigua a la comarca. L’entitat comarcal ha impulsat la licitació del contracte per a la redacció del projecte executiu que permetrà interconnectar les xarxes d’abastament d’aigua en alta dels municipis de Sineu, Montuïri, Lloret de Vistalegre, Costitx i Algaida.

La sargantana pitiüsa, una de les espècies més emblemàtiques de les Pitiüses, continua en regressió al parc natural de ses Salines d’Eivissa. El seguiment del 2026 ha detectat una situació especialment preocupant al Codolar i a la torre del Carregador: al juliol només s’hi va observar un exemplar en cadascun dels recorreguts, quan el 2024 se n’havien arribat a comptar fins a 48.

El servei de neteja del litoral de les Balears va retirar durant el mes de setembre més de 5,3 tones de residus de les aigües i costes de l’Arxipèlag. La mitjana diària de recollida va ser de 178 quilos, segons les dades de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua.

Les reserves hídriques de les Illes Balears han baixat dos punts durant el setembre i s'han situat en el 36%, davant el 38% registrat a l'agost. El descens s'explica per l'evolució de Mallorca i Eivissa, mentre que Menorca ha recuperat cinc punts, malgrat haver registrat només 3,4 litres de pluja per metre quadrat durant el mes. En comparació amb el setembre de l'any passat, les reserves del conjunt de l'Arxipèlag han disminuït vuit punts.

El GOB ha presentat al·legacions contra el projecte de noves instal·lacions nàutiques del Club Nàutic de Can Picafort i demana a Ports-IB que no l'aprovi en la configuració que té actualment. L'entitat ecologista considera que la proposta, amb 79 amarraments, 5 pantalans i prop de 70 ancoratges sobre el fons marí, no ofereix prou garanties ambientals.

El Repositori Institucional de la Universitat de les Illes Balears ha incorporat la col·lecció Atalaiant des de l’espai, que reuneix 91 articles de divulgació científica publicats pel doctor Joan Bauzà Llinàs, membre del grup de recerca de Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (CLIMARIS) i del Centre de Tecnologies de la Informació Geogràfica (CTIG), entre els anys 2016 i 2020 a l’edició de cap de setmana de l’ARA Balears.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern balear ha tancat la porta a la construcció del parc fotovoltaic que preveia desplegar quasi 19.000 panells solars sobre una superfície de 21 hectàrees de sòl rústic al terme d'Ariany. La Direcció General d'Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental ha emès una declaració d'impacte ambiental desfavorable per al projecte anomenat Alten Mallorca IV a la zona de Son Boscà.

El Parlament reclamarà al govern espanyol que valori declarar les muntanyes submarines del Canal de Mallorca com a Parc Nacional Marí gràcies a l'aprovació d'una Proposició No de Llei (PNL) del PSIB a la Comissió d'Economia de la Cambra. Tots els partits llevat de Vox han votat a favor d'aquesta iniciativa per protegir les muntanyes submarines que hi ha entre Mallorca i les Pitiüses, "un dels espais marins més singulars i valuosos de la Mediterrània occidental", segons explica el text de la PNL. Es tracta d'una estructura de 275 quilòmetres de longitud, cims que arriben als 94 metres de profunditat i hàbitats que s'estenen fins a més d'1,2 quilòmetres. Les Olives, Ausiàs March i Émile Baudot són les muntanyes que formen part d'aquests espais, que acullen fons de rodòlits (algues marines amb forma de pedra), coralls, esponges i gorgònies de profunditat.

Els veïns del Port d'Andratx denuncien el fort impacte paisatgístic i ambiental d'un gran desmunt que s'està executant a la muntanya de la zona i que, segons asseguren, fa anys que els obliga a conviure amb renou de maquinària pesant. Els residents qualifiquen la situació d'"atemptat mediambiental" i d'"autèntic infern" i reclamen explicacions sobre l'objectiu de les obres.

El conseller del Mar i el Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha confirmat que s'han obert diligències prèvies i que han sol·licitat a l'Ajuntament de Sant Antoni informació sobre la festa d'ambientació egípcia amb un llac artificial feta a la Pedrera a mitjan agost.