Les reserves hídriques de les Illes Balears s’han situat en el 50% durant el mes d’abril, xifra que suposa un descens de quatre punts respecte del mes de març, quan es trobaven en el 54%. Tot i aquesta baixada, la situació general de la Demarcació Hidrogràfica (0,514) es manté en valors superiors als registrats tant fa un any (0,475) com en fa dos (0,455).

El Govern ha presentat aquest dilluns la campanya de neteja del litoral per a la temporada 2026, un dispositiu de 23 embarcacions finançat amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), que es va iniciar l’1 de maig i s’allargarà fins al 30 de setembre.

L'Ajuntament de Montuïri ha iniciat les obres per connectar un nou pou de subministrament d'aigua a la xarxa municipal, una mesura urgent que té com a objectiu principal minimitzar la greu crisi hídrica que pateix el municipi.

La serra de Tramuntana ha sumat aquests dies un nou exemplar de voltor negre (Aegypius monachus). El poll va néixer el 18 d’abril passat en un niu que forma part del sistema de seguiment de la Fundació Vida Silvestre, un fet que permet observar en directe tot el procés de cria i conèixer amb detall l’evolució d’aquesta espècie emblemàtica.

El GOB ha advertit que el recent tancament del litoral de la finca de l’Estalella pot provocar "impactes irreversibles sobre hàbitats i espècies d’alt valor ecològic" inclosos dins espais protegits de la Xarxa Natura 2000. El tancament, executat amb pals de fusta i tanca cinegètica al llarg de tot el litoral confrontant amb la finca, impedeix el pas pels camins tradicionals utilitzats fins ara per excursionistes i ciclistes entre el Racó de l’Arena (l’Estanyol) i el pas de Vallgornera. Cal recordar que aquest itinerari havia estat habilitat per l’Ajuntament de Llucmajor com a ruta senderista.

Que la posidònia oceànica és un dels tresors més grossos de la nostra mar podríem dir que ho sabem tots. O que ho hauríem de saber. També hauríem de saber que és la responsable del color incomparable de la nostra mar i la “casa mare” de tot un món d’éssers vius que són i existeixen gràcies a ella. A més, és un agent natural de lluita contra el canvi climàtic, perquè captura el diòxid de carboni: és el pulmó de la mar.

No li va ser fàcil a Marga Prohens trobar un substitut per a Carlos Simarro a la Direcció General de Costes i Litoral. Quedava poca legislatura, i el PP tenia pendent un compromís electoral una mica complicat, perquè les competències principals de la costa encara són de l’Estat:arreglar les casetes de vorera, els escars i també altres negocis dins domini públic. Va ser una aposta electoral de Prohens, principalment a Formentera i, per aquest motiu, és ben a prop d’aprovar-se un projecte de llei del litoral que vol evitar demolicions. Maria Joanquina Ferrer és funcionària de la CAIB des del 1996. És llicenciada en Dret i, sobretot, honesta: acaba de denunciar un intent de suborn, precisament d’un negoci litoral. En el moment de fer aquesta entrevista, els fets no es coneixien.

La tala i reubicació d’arbres al campus de la UIB, especialment a l’aparcament de Can López (situat darrere dels edificis Guillem Cifre de Colonya i Gaspar Melchor de Jovellanos), ha generat malestar entre part de la comunitat universitària, que qüestiona l’impacte de les actuacions sobre el paisatge i el patrimoni natural del campus.

L'Audiència Provincial de les Illes Balears ha admès a tràmit el recurs contra l'arxivament de la investigació per maltractament animal contra la macrogranja avícola del municipi mallorquí de Llucmajor després d'estimar el recurs per part de 'STOP macrogranja Llucmajor. Sense Olor ni Mosques' contra l'arxivament de la causa.

Les reserves hídriques de les Illes Balears se situen en el 54% el mes de març, quatre punts per sota del febrer, però lleugerament per damunt del registre del mateix mes de l’any passat (52%). Segons ha informat la Conselleria del Cicle de l’Aigua, la tendència és desigual per illes i territoris, amb descensos generals malgrat un episodi de pluges destacat.

L’Acadèmia del Clima de Mallorca acollirà el pròxim divendres, 17 d’abril, a l’Estudi General Lul·lià, la conferència Eclipsi 2026, guia de supervivència, a càrrec de Pep Marcús, professor, divulgador astronòmic i president del Club Newton, l’associació astronòmica del Pla i Llevant de Mallorca. L’objectiu de la conferència és oferir tota la informació necessària perquè un fenomen astronòmic tan excepcional com l’eclipsi total de sol del dia 12 d’agost pugui ser una experiència segura, científicament rigorosa i que, en la mesura del que sigui possible, eviti massificació a punts concrets. 

La tranquil·litat a Sineu i a la zona de Son Venrell s’ha tornat a veure alterada. La plataforma Macrogranges No ha denunciat davant la Conselleria d’Agricultura un nou abocament de fems a la finca on s’havia de fer la macrogranja. Fou dijous dia 19 de març. Segons l’entitat, el fet va provocar “olors fortes” que es varen estendre per tot el municipi de Sineu i varen ser clarament percebudes, fins i tot, per veïns de Lloret de Vistalegre, la qual cosa generà un notable malestar social.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha dissenyat nou projectes de fondejos ecològics a Mallorca i Eivissa amb la intenció de protegir les praderies de posidònia del litoral balear. Ho ha fet a través d'un reial decret, aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres i que va ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la setmana passada, que fixa les bases de la protecció de la posidònia mitjançant un marc jurídic comú per promoure'n la conservació i la restauració.

Arrels Marines ha demanat a Ports IB la paralització del projecte de reorganització del camp de fondeig de la badia de Formentor per poder avaluar-ne l’impacte ambiental i estudiar alternatives de menys afectació sobre el fons marí.

El 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.

Eduardo Maynau, delegat de Red Eléctrica a les Balears, ha defensat aquest dimecres que l’entrada per la Ferradura del segon cable elèctric que connectarà amb la Península és l’opció “indubtablement de menor impacte ambiental sobre l’hàbitat de la posidonia oceànica”, considerat d’interès comunitari europeu.

Un salt base des d’una zona prohibida de la serra de Tramuntana ha encès les alarmes del sector ecologista a Mallorca. El vídeo del salt, difós a les xarxes socials, mostra com l’activitat es va fer a pocs metres d’un dels escassos nius actius d’àguila pescadora, una espècie catalogada com a vulnerable i que just ara inicia el període de cria.

La proposta del Consell de Mallorca de desafectar un tram de l’antiga carretera de Pollença a Lluc ha generat crítiques de diversos col·lectius en defensa dels camins públics. La iniciativa afecta el tram comprès entre els quilòmetres 3,2 i 3,4 de la via, al pas per una finca del municipi de Pollença.

 L’Ajuntament d’Inca ha iniciat les obres de reforma del dipòsit d’aigua potable del serral de les Monges. Aquesta actuació està destinada a garantir el correcte funcionament d’aquesta infraestructura estratègica per al subministrament d’aigua al municipi. Les obres han estat adjudicades a l’empresa Obres Comas Beltran SL per un import de 259.906,21 euros (IVA inclòs). El termini total d’execució és de cinc mesos, tot i que les feines de reparació i impermeabilització de l’interior del dipòsit es desenvoluparan en un termini màxim d’un mes per garantir en tot moment el subministrament d’aigua al municipi.

La navegació està darrere del 33,5% dels residus a la mar i el 32,2% procedeix del turisme, comerç i hostaleria, segons un nou estudi pilot desenvolupat a les Balears per les fundacions Mallorca, Menorca i Eivissa Preservation, el qual revela una presència generalitzada i persistent de residus.