La Fiscalia de les Illes Balears ha interposat una querella arran de la denúncia presentada per l'Associació de Navegants ADN Mediterrani sobre la gestió dels camps de boies de Ports de les Illes Balears (PortsIB). El procediment ja ha estat repartit a la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Palma, on ha quedat registrat com a diligències prèvies.

El representant territorial de PACMA a Eivissa, Olivier Hassler, ha presentat una reclamació davant la Comissió Especial de Comptes de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu (Eivissa) per la manca total d'execució de la partida 22.627, anomenada 'Pla de benestar animal'. Aquesta tenia una dotació finalista de 100.000 euros per a l'exercici 2025, però va tancar l'any amb una execució de 0 euros, per la qual cosa la formació política ha sol·licitat que la intervenció municipal certifiqui l'estat real d'aquests fons i que la Comissió Especial de Comptes investigui i justifiqui per què no se'n va destinar cap quantitat finalment.

Mai les reserves d’aigua havien estat tan baixes a Menorca, només al 34% de la capacitat, i la situació de prealerta comença a alarmar tothom. L’Administració ha arribat tard per actuar i no ha escoltat a temps especialistes com l’enginyer José Antonio Fayas, qui feia temps que advertia que en la darrera dècada no s’ha fet pràcticament res per deixar de sobreexplotar els aqüífers, posar un límit a les piscines, encarir el cost de l’aigua i reaprofitar l’aigua regenerada que surt de les depuradores.

Comencem per la conclusió: la protecció de la sargantana pitiüsa ha fracassat; la invasió de serps –detectades a Eivissa per primer cop el 2003– ha resultat fatídica per a l’espècie animal més emblemàtica de les Pitiüses. A Eivissa, la sargantana ha desaparegut en el 90% del territori; li queden “dos o tres anys”, segons la doctora en Biologia Antònia Maria Cirer, pionera en l’estudi d’aquest rèptil i principal veu crítica amb les polítiques de protecció que ha adoptat el Govern. A la Llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la sargantana pitiüsa apareix ara mateix com a espècie “en perill d’extinció” i en ràpid declivi, amb una distribució de població “marginal” i “fragmentada”. Sobre el terreny, quasi qualsevol pagès d’Eivissa us dirà que fa anys que no veu cap de les sargantanes que, temps endarrere, poblaven les tradicionals parets de pedra seca, una simbiosi centenària entre els humans i aquests animals.

Les reserves d’aigua han tocat fons com mai a Menorca. L’illa ha acabat el mes de juny amb les reserves hídriques només al 34% de la seva capacitat, la mateixa situació que ja tenia a l'agost de l’any passat. En els registres de la Conselleria de la Mar no es recorda un nivell tan baix almenys en els darrers 10 anys.

Mallorca començarà a rebre a partir de dijous que ve set camions diaris de residus provinents d’Eivissa, cinc dies per setmana, amb un total de 3.000 tones de fems cada mes. La prova pilot del trasllat de residus de l’illa pitiüsa que els consells insulars varen aprovar dimarts passat costarà 24,6 milions d’euros, tal com consta a la documentació de l’expedient que va avançar l’ARABalears. El conveni s’ha elaborat durant un any, d’amagat a l’oposició ­­–no es lliurà fins que el Consell de Transparència el va reclamar–, i conté una rebaixa dels criteris ambientals previstos en un primer moment.

El GOB ha presentat una sèrie d'al·legacions al projecte de la macrogranja de gallines que s'ubicaria a la zona de Son Brau, en què es reclama que la declaració d'impacte ambiental no sigui "favorable" fins que no s'aporti una avaluació "adequada" sobre les repercussions sobre la Zona Especial de Conservació (ZEC) de na Borges.

Les praderies de posidònia oceànica estan experimentant un "declivi accelerat". Així ho determina un estudi elaborat per l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC-CSIC-UIB), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i la Universitat de Ciència i Tecnologia del Rei Abdullah (de l'Aràbia Saudita). La investigació ha demostrat que l'escalfament prolongat degrada les praderies de posidònia oceànica fins i tot quan les temperatures es mantenen per sota dels límits letals.

Un total de 268 exemplars de ferreret han estat alliberats a dos punts de la serra de Tramuntana amb l'objectiu de reforçar la conservació de l'espècie a les Balears. Segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, una de les actuacions s'ha desenvolupat a una finca pública, on s'ha habilitat un espai amb les condicions adequades per afavorir la reproducció i l'establiment de l'espècie.

El Trenc de fons, vestit amb calçons curts, una camiseta i un capell, més habitual d'un turista que d'un resident, amb els peus en remull. Aquest ha estat el vídeo que ha fet el conseller d'Agricultura del Govern, Joan Simonet, per defensar-se de les acusacions que ha rebut de desprotegir el Parc Natural del Trenc. El vídeo comença amb una frase que es repeteix una vegada i una altra: "Que no us enganin".

El GOB, Terraferida i la Plataforma Menys Turisme Més Vida han convocat una protesta el 5 de juliol sota el lema 'es Trenc NO es toca' (la trobada serà a les 10 hores a l'aparcament del Club Nàutic de la Ràpita). Els participants formaran una cadena humana al Trenc en defensa dels espais protegits de l'illa, afectats per les disposicions que el PP ha incorporat a la Llei òmnibus. Les tres entitats han tornat a alertar que aquesta norma reduirà la protecció dels espais naturals del litoral de les Balears, especialment a zones com el Trenc, a més de flexibilitzar els usos de la costa.

La situació dels recursos hídrics al Pla de Mallorca s’ha tornat especialment delicada després que la Mancomunitat hagi detectat en les darreres setmanes “episodis de consum extraordinari” que han superat la capacitat habitual de producció dels pous de la comarca i han provocat una pressió creixent sobre els aqüífers subterranis.

Sonen tambors de guerra en el sector ecologista de Mallorca. El Govern de Marga Prohens, després d’encadenar desregulacions i desproteccions ambientals, ara s’ha atrevit amb un dels grans símbols de l’ecologisme balear: el Trenc.

La reunió a Petra per informar sobre el projecte de la macrogranja de gallines de Son Brau de Manacor va esdevenir una crida a la unitat de "tots els municipis de Mallorca" davant aquest projecte que l’empresa promotora va voler impulsar a Sineu i que ara ha traslladat a la capital del Llevant, com davant d'altres iniciatives similars que es puguin promoure al sòl rústic de l’illa.

El bioquímic mallorquí Miquel F. Segura Ginard lidera un ambiciós projecte europeu que vol obrir una nova via en el tractament del càncer infantil. Des del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Segura coordina PHOENIX, una iniciativa finançada amb 8,5 milions d’euros per la Unió Europea que impulsarà el primer assaig clínic pediàtric amb el fàrmac experimental ibrilatazar.

“Demanam a l’Ajuntament de Manacor i al Govern que frenin aquesta aberració que, entre altres coses, produirà vuit tones de fems diàries. Quan plogui intoxicaran tots els aqüífers que arriben a la ciutat”, ha denunciat aquest dimecres capvespre Sílvia Llull, una de les afectades per la macrogranja de 80.000 gallines ponedores que l’empresa Avícola Son Perot vol construir a la finca manacorina de Son Brau.

Red Eléctrica, filial de Redeia responsable del transport i l'operació del sistema elèctric espanyol, avança en la construcció del sistema de bateries juntament amb la subestació existent de Sant Antoni (Eivissa), tal com han pogut comprovar avui el secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, i la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, en una visita a les obres.

Aquest dilluns ha tingut lloc l’alliberament a la platja de Can Pere Antoni de 39 tortugues marines, que formen part del programa de reintroducció Head Starting.

L'entitat Arrels Marines ha rebut una denúncia ciutadana en el marc de la campanya #LaMarNoÉsTeva, en què un usuari ha gravat la massificació que es viu diàriament en una zona protegida de la badia de Palma, prop del cap Enderrocat, un espai declarat reserva marina i integrat a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC).

El Pla de conservació marina del Govern, que havia de situar les Balears com a "referent internacional en protecció del medi marí", segons va assenyalar l'Executiu, no va ser altra cosa que "una declaració d'intencions", segons admet el director general de Pesca, Antoni M. Grau. El pla ja va néixer sense dotació pressupostària i no s'ha fet públic, malgrat les peticions de partits com el PSIB, que l'ha reclamat en reiterades ocasions sense que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, amb Joan Simonet al capdavant, hagi facilitat l'accés al document. El Govern, entitats conservacionistes i representants del sector pesquer varen signar el pla el 16 de febrer i no se n'ha sabut gaire cosa més des que la presidenta Marga Prohens el va presentar.