La mar Balear s'ha convertit en un abocador i les conseqüències són de cada vegada més evidents. El 2025 es va prohibir fins a 20 vegades nedar a platges de diferents municipis de Mallorca, com Manacor, Pollença i Santanyí, entre d'altres, per la presència de bacteris fecals que són un perill per a la salut pública. Fins i tot es varen fer prohibicions excepcionals de fins a una setmana (del 7 al 14 de juliol) a Magaluf.

El debat sobre la contaminació de la cova de Vallgornera continua viu i el darrer comunicat de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural no ha fet res més que encendre encara més la polèmica i la indignació dels espeleòlegs. Fonts del Govern balear varen assegurar que les darreres proves que havien fet a l'aigua descartava la presència d'aigües fecals i les restes que hi havia eren d'animals que vivien a la cova. Davant aquest anunci, la Federació Balear d'Espeleologia (FBE) ha respost amb ironia i contundència: "Nosaltres els hem presentat vídeos on es veu clarament que l'aigua està contaminada amb restes fecals, però ells no en troben... deuen ser imaginacions nostres".

És greu que una embarcació buidi el seu dipòsit d’aigües brutes a prop de la costa amb l’excusa que s’ha fet tota la vida?Una no ho seria, però que una part ben significativa de les més de 30.000 embarcacions d’esbarjo que en temporada alta es concentren al litoral balear, fins a 12.000 un mateix dia, ho faci, llavors és un greu problema. I és un greu problema diari. Milers de descàrregues de les sentines (dipòsits d’aigües brutes de les barques) es produeixen cada dia dins les 3 milles més properes a la costa, on només està permès si han estat tractades i sense sòlids i on, en tot cas, no es recomana el buidatge.

L'Ajuntament de Marratxí ha començat a fer una primera anàlisi de les aigües fecals de quatre zones del municipi per conèixer la incidència de coronavirus i poder comparar amb les dades de proves PCR que hagin sortit positives. A més, també estudiaran la diferència d'afectació als diferents nuclis urbans.