Entre els conceptes imprescindibles a l'hora de definir avui dia les festes de Nadal, a més de llumets, família i empatx, s'hi troben, per a bé o per a mal, els regals. En un món en què l'excés d'oferta,amb gairebé totes les possibilitats a un clic de distància, pot dificultar el procés de selecció d'obsequis a fer o a sol·licitar, us proposam demanar o regalar cultura quilòmetre zero, siguin discs o vinils, entrades per anar a concerts o al teatre o un llibre que ha estat escrit, editat i venut a les Balears. Aquestes són 30 idees per omplir de cultura la carta als Reis, els regals familiars o els de l'amic invisible.

Prop de 150.000 persones viuen soles a les Balears i la meitat tenen menys de 60 anys. La solitud no és només una situació que afecti les persones grans, sinó que cada vegada més joves i adults resideixen sols a una llar. El filòsof maonès especialitzat en geografia Ferran Didac i Lluch augura, fins i tot, que la soledat no desitjada augmentarà un 62% a les Illes en els 15 anys vinents.

El recinte de les Voltes, a Palma, ha acollit aquest dilluns, 6 de gener, la tradicional representació de l''Adoració dels Tres Reis d'Orient', de Llorenç Moyà, que ha complit 40 anys. L'elenc d'actors professionals i aficionats, encapçalat pel grup Taula Rodona, ha estat completat amb la participació, entre d'altres, d'infermers, mestres, llibreters i regidors de l'Ajuntament de Palma, com Mercedes Celeste, en el paper de doctor de la llei, i Miquel Àngel Contreras, en el paper del Rei Gaspar.

El luxe guanya terreny i força a Mallorca, i celebrar la nit de Cap d'Any amb un sopar de gala i una festa pot arribar a preus estratosfèrics. Són molts els establiments (la gran majoria, hotels de luxe) que ofereixen menús, bauxes i allotjament amb l'exclusivitat per bandera i dirigint-se al segment més ric de la població i, molt especialment, als turistes amb el poder adquisitiu més elevat.

Aleshores els mallorquins no ho podien saber –potser intuir–, però el Nadal del 1974 seria el darrer amb el dictador Franco al cap de l’Estat: moriria l’any entrant. Aleshores es passava per un moment econòmic molt difícil, el Règim donava símptomes d’una tímida obertura, s’escoltaven Los Javaloyas i Los Valldemossa, Xesc Forteza tant estrenava una nova comèdia com apadrinava un cocodril i a la televisió única, l’espanyola, sortien Gaby, Fofó i Miliki. Feim una ullada a com era la Mallorca dels darrers dies del 1974 i els primers del 1975, com n’informaven els tres diaris de l’època: Baleares, Diario de Mallorca i Última Hora.

“Sibil·la, aguanta la coca, que no et caigui de les mans, que a baix hi ha quatre escolans, dos petits i dos de grans, que baden un pam de boca”, diu una cançó popular mallorquina que relaciona Nadal amb l’abundància i la golafreria. Són festes en què dinars i sopars se succeeixen, i el salat dona pas al dolç, fins que la gent en queda empanxarrinada. És en aquesta època quan se senten a dir expressions com aquesta: “Oh! I que hem menjat de molt! Ens n’hi hem posat, fins que ens ho hem pogut tocar amb el dit”. Coneixes, però, tots els menjars d’aquests dies? Idò aquí te n’oferim una selecció. Comencem per la primeria, que és la sopa de Nadal.

La nit del 24 de desembre, com marca la tradició, nombroses esglésies de Mallorca celebraran les matines amb el cant de la Sibil·la com a element central. Any rere any, aquesta cerimònia omple els temples de fidels i curiosos que volen viure de prop una de les expressions més singulars del patrimoni cultural balear. El cant de la Sibil·la va ser reconegut l’any 2010 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Aquesta peça d’origen medieval, que anuncia simbòlicament l’arribada del Judici Final, continua ressonant la Nit de Nadal a diferents punts de l’illa i manté viva una tradició transmesa de generació en generació.

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) ha habilitat trens nocturns per a la nit de Nadal i nit de Cap d'Any i més serveis els dies 26 de desembre i 1 de gener. En una nota de premsa, la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha informat que SFM oferirà serveis especials nocturns tant per a la nit de Nadal com per a la nit de Cap d'Any, repetint el servei de l'any passat per a aquests dies, quan per primera vegada es van programar serveis especials nocturns en aquestes dates. També s'oferiran més serveis de tren els dies 26 de desembre i 1 de gener.

Com tot avui en dia, la imatgeria nadalenca també s’ha polaritzat políticament, i un dels elements que ho han acusat més han estat els betlems, o naixements, o pessebres, que totes són maneres d’anomenar, en llengua catalana, una mateixa cosa. Això és, les recreacions amb figures –d’artesania, generalment, tot i que també poden ser vivents– de l’escena del naixement de Jesucrist. Una escena prou coneguda: un estable, o uns sestadors, o una cova, on es refugien (“refugiats” seria la paraula exacta, perquè fugen de la persecució d’Herodes, que va ordenar matar tots els infants de manco de dos anys de Betlem, tal com explica l’Evangeli de Mateu) un home vell i una dona jove i el seu fill de pocs dies, acompanyats d’un bou i una mula que els donen una mica d’escalf. Aquests són els protagonistes, i després hi ha un seguit de personatges importants, que també s’espera que hi siguin: els Reis d’Orient, l’estel que els guia (en efecte, l’estel també és un personatge: quin mal hi ha?), els pastorets amb alguns dels seus animals, etc. A Catalunya, lleials a la tirada escatològica de les seves tradicions, hi afegeixen la figura del caganer, que és un pastor que s’asseu per fer les seves feines en terra. Li solen posar una barretina al cap (perquè és català, clar) i d’uns anys cap aquí hi ha qui dona als caganers les fesomies de personatges famosos de la política, la televisió, etc.

Els ciutadans de les Balears, amb 42,62 euros de mitjana, se situen entre els que menys gasten al sorteig de Nadal d'aquest diumenge, només davant dels de Melilla (16,75 euros) i Ceuta (18,55 euros).

Les neules calades de Mallorca ja estan protegides oficialment. El Consell de Mallorca ha aprovat aquest dimarts per unanimitat la proposta de salvaguarda d’aquest patrimoni de l’illa com a Bé d’Interès Cultural immaterial. La vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha detallat que gràcies a aquest tràmit "les neules calades ja gaudeixen de protecció institucional a l’espera que el tràmit oficial finalitzi".

L'Ajuntament de Palma ha fet públiques les primeres dades del que serà la cavalcada dels Reis d'Orient per a aquest Nadal. Segons han explicat tindrà una durada mínima de 2 hores i mitja i recorrerà un trajecte d'almenys quatre quilòmetres, passant per punts emblemàtics de la ciutat, com el moll Vell, el carrer d'Antoni Maura, la plaça de la Reina, el passeig del Born, la plaça del Rei Joan Carles I, el carrer de la Unió, la Rambla, el carrer del Baró de Pinopar, l'avinguda d'Alemanya, l'avinguda de Portugal, el passeig de Mallorca, el carrer de Jaume III, i la plaça de Cort, on els Reis saludaran des del balcó.

Nit de Nadal. Les traduccions literals de vegades solen ser errònies. Aquest és el cas de la cèlebre ‘Nit Bona’, traduïda fil per randa de l’expressió castellana ‘nochebuena’. Tot i que molta de gent, per més fer, ho digui així, és una expressió que en català és incorrecta. Allò que s’ha de dir, si es vol fer bé, és “Nit de Nadal”, per referir-se a la vigília del dia de Nadal. La confusió té la seva lògica, perquè designa una realitat que al domini lingüístic català en general i a Mallorca en particular, dècades enrere no existia. La idea de fer un soparot de rostit o gambes torrades, i cantar cançons amb una ximbombeta, amb tota la família enrevoltant la taula, senzillament era un costum que no s’usava. I, per tant, a ca nostra no existia una manera d’anomenar aquesta bauxa de tradició castellana. El moment que es va fer popular, els catalanoparlants, influïts pels mitjans de masses en espanyol i també per pel·lícules de l’època com la cèlebre Se armó el belén (1969), de Paco Martínez Soria, començaren a referir-se a la festa així com ho feia la cultura que l’havia creada.

Teatre, comèdia, música nadalenca i espectacles familiars conformen el gruix de la programació nadalenca del teatre Principal de Palma. El sus als esdeveniments culturals programats per aquestes festes serà els pròxims 11 i 12 de desembre amb el Concert de Nadal dels cors. Les quatre formacions corals –petitons, infantil, juvenil i titular– oferiran aquest concert, en dues funcions. En la presentació de la programació han detallat que la recaptació d’aquests dos dies es destinarà íntegrament als damnificats per la DANA de València.

Aquest dissabte la tradicional encesa dels llums de Nadal arribarà a Palma. Enguany, el dia triat per l'Ajuntament de Ciutat ha estat el 23 de novembre, just una setmana abans del Black Friday. Una de les novetats d'aquest 2024 és que la festa disposarà, no d'un, sinó de dos punts d'encesa, a més d'activitats per a tots els públics. Cort ha decidit que la temàtica per a aquestes festes serà futurista i disposarà d'acròbates, malabaristes i espectacles de llums i música.

Espero que els Reis us hagin portat moltes coses; que hàgiu rebut alguns dels regals que demanàveu a la llista i també algun altre d’inesperat. Això dels regals sorpresa és una de les coses que han pràcticament desaparegut. I és només un dels molts canvis que, a parer meu, estan deformant aquestes festes.

Havia deixat els regals damunt la taula, embolicats per a quan arribassin a recollir-los la fillola i els nebots, i va decidir sortir a passejar una estona. D’ençà que s’havia mudat a aquella localitat costanera, les seves passejades s’havien convertit en un goig. A Ciutat també hi podia anar, a caminar a vorera de mar, però no era igual. El trànsit, el renou, la gent, l’excés, els semàfors que obliguen a interrompre la caminada. On vivia ara, en canvi, sortir era molt més plaent. Podia caminar molta estona sense trobar a penes ningú, tal vegada alguna altra persona passejant, a peu o en bicicleta, en companyia o en solitari, amb un ca o sense ca. I poca cosa més. El sol hivernal, tan agradable després de dinar, li queia al damunt calmós, com el seu pas.

L'Ajuntament de Palma ha anunciat que recupera la celebració de Cap d'Any a la plaça de Cort després de tres anys d'absència. A través d'un comunicat, el Consistori ha explicat que han elaborat un programa que inclourà espectacles, coreografies i moltes sorpreses i activitats per a petits i grans.