El Govern ha reactivat part del pla de xoc per fer front als aranzels després que el president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, pactassin incrementar-los fins al 15% per a gairebé totes les exportacions.

La primera fase del programa 'Construir per llogar', impulsada pel Govern, preveu construir prop de 1.800 habitatges a preus assequibles a sis municipis de Mallorca –tots governats pel PP– que han cedit sòl públic a la iniciativa privada per construir habitatges protegits que tenen la condició de destinar-se "únicament" als residents de les Balears, segons ha assegurat el director general d'Arquitectura i Habitatge, José Francisco Reynés. Tot i això, ha assenyalat que "cada ajuntament posarà les condicions que estimi necessàries" però ha insistit en què "sempre es parla d'habitatges per residents" . Felanitx, Andratx, Palma, Calvià, Sóller, Palma i Santanyí s'han adherit a la iniciativa. Les obres d'aquestes construccions podrien començar l'any 2026, una vegada que s'hagin dut a terme els processos de concessió.

El nou paquet de mesures econòmiques aprovades pel govern espanyol el 27 de desembre té com a objectiu principal ajudar les famílies més vulnerables, ja que són les que tenen més dificultats per arribar a final de mes a causa de l’augment generalitzat de preus. De retruc, la limitació directa en el creixement dels preus inclosa en alguna de les mesures persegueix l’objectiu secundari (però no menys important) de contenir l’espiral inflacionista, ja que, si s’acaba materialitzant, tindrà greus conseqüències tant econòmiques com socials.

La crisi energètica i de preus que passen Espanya i la resta d'estats membres de la Unió Europea ha obligat el govern espanyol a prorrogar per tercer cop un pla excepcional de mesures econòmiques per alleugerir les conseqüències econòmiques de la inflació causada, sobretot, per la guerra a Ucraïna. L'últim consell de ministres de l'any ha aprovat aquest dimarts un nou paquet de mesures de fins a 10.000 milions d'euros per afrontar la crisi energètica i de preus i que entrarà en vigor l'1 de gener. Entre les novetats principals hi ha mesures per contenir els preus dels aliments i de l'habitatge com la supressió de l'IVA per al menjar de primera necessitat i la limitació durant mig any de l'augment de preus del lloguer.

El Parlament ha donat llum verda aquest dimarts al decret llei aprovat pel Consell de Govern, que recull les mesures anunciades per la cap de l'Executiu, Francina Armengol, en el transcurs del Debat de Política General. La votació ha tingut 32 vots a favor –de tots els partits d'esquerra– i 22 abstencions. A més, el Pacte ha tombat la possibilitat que es tramiti com a projecte de llei, la qual cosa permetria la inclusió d'esmenes per part de l'oposició.

En la llei turística aprovada pel Govern el passat maig s'establia que els consells insulars, a través dels Plans d'Intervenció en l'Àmbit Turístic (PIAT), havien de reduir la borsa de places, o fins i tot eliminar-la, per fer efectiu el decreixement. Aquesta modificació s'havia de fer en els pròxims quatre anys. La presidenta de la institució insular, Catalina Cladera, ha destacat aquest dimecres que pròximament s'iniciarà la revisió del PIAT "per revaluar la capacitat de càrrega turística de l'illa" i, en el mateix sentit, també s'ampliarà el nombre d'inspectors turístics –de 15 a 20– "per combatre l'oferta il·legal d'allotjament turístic i turisme d'excessos", i millorar l'efectivitat de la tramitació de les sancions.

El govern espanyol, sota la batuta del ministeri d'Hisenda, ha enviat a Brussel·les el tradicional Pla Pressupostari. Enguany, però, amb una novetat: hi incorpora unes previsions diferents en paral·lel a les pressupostades als comptes públics per al 2023. Es tracta d'un escenari dos en què la part dels ingressos és molt més favorable que l'estimada per l'executiu, tant per a aquest 2022 com per al 2023, i que incorpora xifres actualitzades fins a l'octubre. De fet, el govern sempre ha subratllat que elabora uns comptes públics "prudents".

El dia que el govern estatal aprovava els pressupostos generals de l'Estat amb la despesa social més gran de la història, l'Executiu de Francina Armengol anunciava un paquet de mesures enfocat fonamentalment a les classes mitjanes i treballadores. "Ja els dic ara que l'any que ve els augments pressupostaris més grans es produiran en les partides socials", va assenyalar.

"És el discurs més d'esquerres en set anys". Així ha resumit el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, el paquet de mesures anunciat aquest dimarts per la presidenta del Govern, Francina Armengol, que mobilitzarà 200 milions d'euros per fer front a la pujada preus, i està dirigit a les rendes mitjanes i baixes. "Ha tingut un to inequívoc, sense fissures, d'esquerres, i no podem fer més que aplaudir i ens congratula la tasca d'oposició a l'esquerra", ha apuntat Castells. Així i tot, per als ecosobiranistes menorquins hi ha hagut temes que "no s'han tocat bé", principalment la diversificació econòmica i la connectivitat aèria.

Dies d'anuncis a les Balears. Si aquest dilluns el president del govern, Pedro Sánchez, donava a conèixer el desbloqueig del règim fiscal, amb dos avantatges tributaris per a les empreses de les Illes, aquest dimarts la cap de l'Executiu balear, Francina Armengol, ha anunciat en el Debat de Política General un pla de xoc per fer front als efectes de la inflació.

El paquet de mesures per fer front a la inflació que prepara el Govern, de cara al debat de política general del pròxim dimarts i dimecres, no tractarà grans rebaixes fiscals. Així ho ha deixat entreveure aquest divendres la cap de l'Executiu, Francina Armengol, en una roda de premsa després de visitar el col·legi Pare Bartomeu Pou d'Algaida. "El pla de mesures urgents anirà en la línia del pla de xoc de 106 milions d'euros: recolzar a qui més ho necessita, les famílies de classe mitjana i treballadora de les Balears", ha explicat.

L'impost sobre les elèctriques torna a marcar la pugna entre els dos socis de coalició del govern espanyol, PSOE i Unides Podem. Dues setmanes abans que decaigui el decret de mesures per fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra, les dues formacions estan negociant la seva pròrroga durant tres mesos més, és a dir, quines mesures continuen i quines altres es modifiquen o si se n'introdueixen de noves, com ara un impost sobre les elèctriques, com demana Unides Podem. De fet, és precisament en aquest últim punt on les posicions estan més allunyades.

El Consell de Govern ha acordat aquest dilluns ampliar l'abast de la convocatòria de la línia de crèdits Isba d'aquest any. L'ampliació va dirigida a facilitar liquiditat a les estacions de servei i subministrament de combustibles i carburants, "per contribuir al seu funcionament amb normalitat en el servei als usuaris", segons ha explicat l'Executiu. En concret, la línia de crèdits a les benzineres serà de fins a 300.000 euros, sense interessos ni cost dels avals, els quals són assumits pel Govern.

El Parlament balear ha donat llum verda aquest dimarts a la convalidació del decret llei aprovat pel consell de govern extraordinari del passat 30 de març, sobre les 25 mesures i els 106 milions d'euros totals del pla de xoc per pal·liar els efectes econòmics i socials de la invasió russa d'Ucraïna. El decret s'ha tirat endavant sense cap vot en contra, tot i que Gent per Formentera ha estat l'únic partit fora de l'Executiu que hi ha votat a favor. La resta de partits s'han abstingut, tal com van anunciar aquest dilluns, malgrat que el PP havia demanat en un primer moment intervenir en el torn en contra del debat, però ha estat per tenir opció a la rèplica als partits que hi votaven a favor. D'altra banda, els grups que formen al Pacte, amb 28 vots a favor i 27 en contra, han denegat l'opció que aquest decret es tramiti com a projecte de llei i inclogui propostes dels altres grups parlamentaris.

El Govern injectarà enguany 2,4 milions d'euros perquè el sector primari de les Balears afronti aquest segon any de la pandèmia de coronavirus. Per això, la Conselleria d'Agricultura i Consum ha posat en marxa el II Pla de Xoc per mantenir la producció pròpia de les Illes i els preus de mercat, segons ha informat l'agència Efe. El pla està format per sis línies d'ajudes per al sector. Hi haurà 1,3 milions d'euros per a la producció d'aliments i la comercialització, 850.000 euros per a la compra de productes per part de l'administració autonòmica i altres 300.000 per a operacions de liquiditat. La consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, i el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, han presentat aquest dimecres la iniciativa.

La Plataforma SOS Turisme, creada per empresaris, hotelers i treballadors del sector, ha reclamat aquest divendres a Cala Millor un pla de xoc i més agilitat en la vacunació. "Exigim un pla de xoc efectiu i urgent i una intensa campanya de vacunació que arribi al 70% dels ciutadans abans de l'estiu perquè enguany hi hagi temporada turística", exposen en el manifest.

Eivissa rebrà 9,2 milions d'euros del Pla de xoc per reactivar el mercat laboral. En concret, el Govern preveu que 4.287 eivissencs es beneficiïn directament d'aquesta injecció econòmica, segons indica l'Executiu en una nota.

En plena polèmica pel professor de la UB que va fer tuits homòfobs contra Iceta, el candidat del PSC ha vinculat aquests atacs personals al clima generat pel govern de Puigdemont. "Vegem la raó del problema: quan un president ha dit als ciutadans que s'encarin als alcaldes, està obrint la porta a la violència verbal i qui sap si a l'altra".

La jornada de dijous va suposar un punt d'inflexió en les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. Després de dies de tensions i d'una escalada creixent de retrets entre la jornada nacional de debat de la CUP de diumenge i l'escenificació de dimarts pel que fa als zero acords als quals lamentaven haver arribat els anticapitalistes amb JxSí, dimecres va arribar certa calma i, al final, l'article a l'ARA de l'exdiputat David Fernàndez apostant per cedir dos vots per a la investidura d'Artur Mas si hi ha un pla de xoc "real i concret" sacsejava els ànims sobiranistes. I dijous, per fi, els equips negociadors es van tornar a trobar i van posar fil a l'agulla cap a un acord que desitgen les dues parts. Van acordar fusionar les quatre taules de negociació en una de sola i van fixar un calendari de treball amb l'objectiu de tancar un acord que l'assemblea de la CUP del dia 27 pugui debatre. A més, JxSí va portar una proposta de preacord de pla de xoc social amb 20 punts que els anticapitalistes volen concretar.

Enmig de l'escalada de retrets en el camp independentista, una veu crida a facilitar l'entesa. I no és una veu qualsevol. L'excap de files de la CUP al Parlament, David Fernàndez, proposa en un article a l'ARA que la seva formació cedeixi dos vots a Junts pel Sí per facilitar la investidura, si aquesta ve acompanyada d'un "pla de xoc real i concret". D'aquesta manera, els vots a favor d'Artur Mas sumarien 64 vots, per sobre dels 63 contraris, sempre que els altres 8 diputats de la CUP s'abstinguessin, com es desprèn de la proposta. En el text, que duu per títol 'Sortir-nos-en', Fernàndez suggereix, "ateses les tensions i dificultats –en part ben lògiques, que qui es discuteix darrere són, entre d'altres, dos projectes tan antagònics i contradits com CDC i la CUP–", "traçar la línia d'un mínim comú denominador".