Un dels arguments que expliquen des del Govern per justificar l'exempció del català en el darrer procés d'estabilització a la sanitat és la necessitat d'arribar al 8% d'interins l'1 de gener del 2025, perquè d'aquesta manera arribaran els fons europeus que tenen compromesos. Així i tot, aquest dimarts l'Obra Cultural Balear (OCB), a través d'un comunicat, ha advertit l'Executiu del "risc" de perdre els fons europeus si la justícia paralitza o anul·la el procés d'estabilització.

Cada dia em despert entre les 6.45 i les 7. Hi ha dies que vaig a la universitat, d’altres tenc reunions protocol·làries i, si no, vaig directament a l’IES Antoni Maura. El berenar depèn si el faig a casa o fora. Això sí, sempre faig un cafè amb llet, i si menj alguna cosa sol ser mig panet de pernil i formatge. 

Captar socis és un dels objectius de la nova etapa de l'Obra Cultural Balear (OCB). Així ho va dir Joan Miralles en guanyar les eleccions per presidir l'entitat: "És un bon moment per impulsar l'Obra amb una proposta transversal que aglutini sensibilitats i perfils professionals diversos". La campanya per fer-ho ha inclòs un dels creadors de continguts illencs més seguits a Twitter, Àngel Aguiló, que ha tornat amb un vídeo dels seus per animar la gent a fer-se soci de l'OCB.

Joan Miralles ja és el nou president de l'Obra Cultural Balear (OCB) després que l'assemblea de socis de l'entitat ratificàs aquest dijous l'elecció. La candidatura del sociòleg ha estat l'única presentada a la convocatòria; per tant, la seva elecció estava assegurada. Miralles compartirà candidatura amb Magdalena Serra i Catalina Bibiloni com a vicepresidentes.

La candidatura Joan Miralles, que es presenta a les eleccions de l'Obra Cultural Balear (OCB), ha explicat el seu programa dividit en 55 punts amb l'objectiu de reforçar la presència i la labor de l'entitat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. "L'Obra Cultural Balear compleix aquest any 60 anys de vida. És un moment excel·lent per reconèixer quina ha estat la transcendència històrica de l'OCB i quins són els reptes que haurà d'abordar, d'ara endavant, dins la nostra societat", ha manifestat Joan Miralles.

El candidat a la presidència de la junta directiva de l'Obra Cultural Balear, Joan Miralles, ha dit que “l’OCB ha de ser la casa comuna de tots aquells que estimen la llengua, la cultura i el país, els tres pilars en què es fonamenta la tasca de l’entitat, que enguany compleix 60 anys”. Ho ha fet aquest dissabte durant l'acte de suport a la seva candidatura, el qual ha tingut lloc al monestir de la Real. Allà, s'hi han aplegat un centenar de persones per manifestar el seu suport a la proposta de Miralles, que haurà de ser ratificada pels socis en les eleccions de dijous, dia 24 de febrer.

Joan Miralles serà el nou president de l'Obra Cultural Balear (OCB). Amb la llengua i la cultura pròpies com a grans objectius, el sociòleg ha format un equip molt transversal que té clar que un dels seus grans reptes serà adaptar les eines necessàries per reactivar el teixit reivindicatiu i ser el catalitzador d'iniciatives que permetin assegurar el prestigi de la llengua catalana.

Joan Miralles es perfila com a nou president de l'Obra Cultural Balear (OCB). La seva candidatura ha estat l'única presentada a la convocatòria, que va tancar el termini ahir, divendres 7 de gener. Miralles encapçala una candidatura conjunta, que comparteix amb Magdalena Serra i Catalina Bibiloni com a vicepresidentes. De fet, tant Miralles com el president de l'OCB fins ara, Josep de Luis, ja han celebrat la notícia a les xarxes socials.

Joan Miralles impulsarà públicament els pròxims dies una candidatura per liderar l'Obra Cultural Balear (OCB), que el 2022 compleix seixanta anys d'existència. "És un bon moment per impulsar l'entitat amb una proposta transversal que aglutini sensibilitats i perfils professionals diversos", segons ha explicat a l'ARA Balears el sociòleg, que des de jove ha estat implicat en l'activisme per la defensa de la llengua catalana.

Confessa que se sent “un poc notari de la realitat”. Joan Miralles (Montuïri, 1945) fa més de mig segle que recull testimonis orals perquè no es perdin les històries ni la parla de les persones, sobretot del seu poble i del Pla de Mallorca. L’Arxiu d’Història Oral Joan Miralles, amb un 95% inèdit, és dels pocs llocs on es poden escoltar les veus de dones i homes nascuts a l’illa al segle XIX. Després d’haver publicat Un poble, un temps (1974, 1995), La història oral. Qüestionari i guia didàctica (1985) i Història i cultura popular (1998), qui és catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i director del Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears acaba de treure Veus del passat (Biblioteca Càtedra Unesco), un llibre sorgit del seu arxiu sonor que reuneix onze entrevistes fetes el 1968 i 1969, cadascuna amb un enllaç per poder escoltar-la.