El president de l'Institut Mallorquí d'Afers Social (IMAS), Guillermo Sánchez, ha rebutjat el repartiment de menors migrants no acompanyats procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla a altres comunitats i ha defensat que "perverteix tot el sistema de protecció".

La presidenta de les Balears, Marga Prohens, ha afirmat aquest dimecres que els centres d'acolliment de menors immigrants no acompanyats a les illes estan "sobreocupats" i "al límit", en concret, un 650% per sobre de la seva capacitat. En declaracions als periodistes, Prohens ha mostrat la seva solidaritat amb les Canàries pel problema de la immigració i la contínua arribada de pasteres amb menors sense família. No obstant això, Prohens ha insistit que l'atenció social i els centres de menors de les Balears estan "totalment sobreocupats" amb un total de 306 joves atesos.

Per enèsima vegada Espanya ha denegat a un adolescent immigrant protecció al no donar per vàlida la seva documentació oficial que l’acredita com a menor d’edat, malgrat la multitud de jurisprudència que fixa que, davant d’un passaport oficial o un dubte de falsedat, sempre preval el tracte especial de menor. Finalment, el Comitè dels Drets del Nen de l’ONU ha intervingut a favor d’aquest noi gambià de 14 anys, que va arribar tot sol a l’estiu a les illes Canàries i ara es troba al carrer.

El nombre de menors migrants no acompanyats inscrits a les Balears ha augmentat en els darrers vuit anys, passant de sis menors l'any 2015 a 319 aquest 2023, amb data d'aquest 31 d'octubre. Així ho revela el govern espanyol en una resposta parlamentària a les diputades del Partit Popular, Isabel María Borrego i Ana Belén Vázquez, segons informa Europa Press.

El trajecte de tres anys per arribar a Espanya de Nadir. La mare d’Omar, feliç perquè el seu fill ha aconseguit feina en una pizzeria. Els 15 anys d’Ahmed, que no li permeten encara mantenir la família des d’aquí. La foto vestit de cambrer d’Abdel, fent les pràctiques d’hostaleria. Són les històries de quatre dels menors arribats a Mallorca amb la crisi migratòria del 2022, i que els defineixen molt millor que les sigles de MENA (Menors Estrangers No Acompanyats). El centre on viuen –amb 17 menors més– ens obre les portes per conèixer ca seva, beure te i conversar amb ells sobre jugar-se la vida, enyorar els pares i començar de zero. “El meu nom és Ahmed, tenc 15 anys i som aquí per mantenir la meva família. A Guinea és molt difícil anar a l’escola i treballar”. Així es presenta el “bebè del centre” –tal com li diuen les treballadores–, el més pillastre de tots i l’únic que té edat per anar a escola. Els altres tres, Omar, Nadir i Abdel –tots noms ficticis–, ja tenen 17 anys i són a les portes del mercat laboral. Tanmateix, tots estan sota la protecció del Consell de Mallorca.

L'arribada de menors estrangers no acompanyats a les costes de Mallorca ha passat de ser un fet anecdòtic a una realitat. En tres anys, aquesta xifra s'ha disparat un 400%: mentre que el 2019 van arribar-ne 36, el 2022 van ser 193. El perfil majoritari és d'un al·lot, d'origen algerià i d'entre 16 i 17 anys. L'administració competent a l'hora d'acollir-los, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (Consell de Mallorca), ha hagut de fer front a aquest augment, que s'ha consolidat, amb un increment de 40 places de primera acollida. En aquests moments, un dels principals reptes és aconseguir més famílies d'acollida per a aquests perfils, atès que fins ara només n'han aconseguit per a set menors, cinc dels quals eren africans.

Els fluxos migratoris dels menors no acompanyats tornen a estar en xifres similars a les d’abans de la pandèmia. Fins al 31 d’agost, la direcció general d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) va fer-se càrrec de 1.567 menors arribats des de l’estranger –al setembre, a falta de tancar el recompte, seran uns 200 més–, molt per sobre de les dades dels últims dos anys, però lluny encara del curs rècord, el 2018, quan van ser 3.710.

Una vintena de treballadors que feien feina al centre de menors estrangers no acompanyats Norai han estat acomiadats després que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) anunciàs que tancava aquest espai ubicat a Palma per obrir-ne un de nou a la Part Forana. Així, el Consell insular ha rescindit la concessió amb l'entitat social que el gestionava, la fundació Amés, i que proporcionava els educadors. Això implica que aquests menors queden "amb persones totalment desconegudes", fet que un dels treballadors acomiadats, Aitor Bis, qualifica d'"inhumà" per l'impacte que suposa als adolescents que estan lluny de les seves famílies i que tenen tantes dificultats per "obrir-se".

Nova victòria de Vox als tribunals després que el Tribunal Constitucional tombés el primer estat d'alarma del govern de Pedro Sánchez. L'Audiència Provincial de Madrid ha confirmat aquest dilluns l'arxivament del cas obert pel cartell xenòfob de la ultradreta sobre menors estrangers no acompanyats que va aparèixer durant la campanya electoral madrilenya a l'estació subterrània de Rodalies de Sol, a Madrid. La secció segona de l'Audiència ha rebutjat els nous recursos d'apel·lació que havien presentat tant la Fiscalia com el PSOE –i als quals s'havia sumat Unides Podem– en resposta a la decisió del 5 de juliol d'avalar el cartell xenòfob argumentant que els menors representen un "evident problema social i polític". Ara, en la seva nova resposta, la justícia madrilenya assenyala que no es va cometre un delicte d'odi perquè l'assumpte s'emmarca en "la lluita ideològica-partidista legítima" en el context d'unes eleccions com les del 4 de maig i que, en aquest cas, s'interpreta com un "missatge electoral".

Els onze menors no acompanyats de Ceuta arribaran a les Illes Balears entre divendres i dissabte. Així ho ha assegurat el president de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Javier de Juan, durant el ple d'aquest dijous. En concret, sis d'ells estaran sota la tutela del Consell de Mallorca, dos residiran a centres del Consell de Menorca i els altres tres estaran a càrrec del Govern balear.

Els menors estrangers no acompanyats podran accedir per primera vegada a la Formació Professional (FP) bàsica. La Conselleria d'Educació ha modificat els criteris de matriculació en aquests cursos per tal d'incloure-hi aquest col·lectiu, segons ha informat en un comunicat aquest dijous.

El govern espanyol treballa en un nou model d'acollida i atenció de les arribades dels menors estrangers no acompanyats (menes), segons han explicat fonts del ministeri de Sanitat a l'agència Europa Press. "Aquesta proposta, quan l'aprovi el ple de l'Observatori de la Infància, es remetrà al nou executiu, que serà el que abordarà la concreció de cadascun dels elements", han apuntat les mateixes fonts. Segons ha avançat la SER, que ha tingut accés a l'esborrany del nou model, el govern espanyol preveu crear una xarxa de centres de primera acollida dependents de l'Estat, de manera que l'executiu acolliria temporalment els menors abans de derivar-los a les comunitats autònomes.