La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha anunciat aquest divendres a Palma el nou conveni entre els governs estatal i autonòmic, a partir del qual quadruplicaran la inversió en el Sistema d'Observació i Predicció Costanera de les Balears (SOCIB), fins als 93 milions d'euros en els pròxims deu anys. Morant ha detallat l'anunci en la col·locació de la primera pedra del nou edifici del SOCIB en el moll Vell de Palma, juntament amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el batle de Palma, José Hila, entre altres autoritats.

Les onades de calor solen convertir-se en les principals protagonistes dels estius, deixant en un segon pla les altes temperatures de la mar. Però, el dijous passat, la mar balear va arribar a registrar una mitjana de 28,1 graus, que suposa una anomalia de 3,3 graus en comparació amb la mitjana històrica. "Això és moltíssim per l'oceà, que té una capacitat d'absorció de la calor i la seva inèrcia molt més gran que l'atmosfera", adverteix la investigadora del Sistema d'Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) Mélanie Juza. En un context de canvi climàtic, "les onades de calor marina amenacen directament els ecosistemes marins i la biodiversitat".

El Sistema d'Observació i Predicció Costaner (ICTS SOCIB) ha instal·lat aquest dijous el sistema CoastSnap de ciència ciutadana a la platja de l'Amarador, al Parc Natural de Mondragó, amb la finalitat de fer un seguiment de l'evolució costanera d'aquest espai a partir de fotografies fetes pels usuaris.

“Vivim en unes illes i la importància que té l’entorn marí és molt transversal, està a tot arreu i té lògica donar-li un lloc”, reivindica la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Marta Marcos. A les Balears, les ciències marines representen un ecosistema investigador important, que compta també amb altres entitats com el Sistema d’Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) i el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB). No obstant això, hi ha mancances en finançament, infraestructures i formació. Davant aquesta situació, el Govern vol impulsar tres pilars per revertir-la: la Llei de la ciència, el Pol Marí i la creació d’un grau de ciències marines a la Universitat de les Illes Balears (UIB). 

El Centre Oceanogràfic de les Balears tindrà un nou edifici, que estarà situat al futur districte d'innovació Pol Marí. Així ho ha anunciat la ministra de Ciència, Diana Morant, en roda de premsa a Palma aquest dijous. Ha destacat que es tracta d'una de les 29 Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i "mereix un nou edifici" després d'estar des del 1908 al mateix. Es preveu que costi devers 10 milions d'euros i la licitació per al projecte es traurà "les properes setmanes", ha dit Morant.

Les Balears són un referent mundial en investigació marina. Principalment, per dos motius: l’elevat nombre d’institucions científiques amb projecció internacional que hi ha a Mallorca i que l’Academic Ranking of World Universities considera que la Universitat de les Illes Balears (UIB) es troba entre les 75 millors en oceanografia. Malgrat el prestigi, el campus no ofereix aquest títol, però sí optatives, un màster i un doctorat relacionat. La idea de crear un grau fa més d’una dècada que es planteja, i ara finalment es podria fer realitat. El Govern i la UIB ja fan feina per impulsar la carrera, la qual s’ha proposat que es digui Oceanografia i Ciències i Tecnologies de la Mar, segons explica el director general de Política Universitària i Recerca de l’Executiu, Pep Lluís Pons.

L'augment del nivell de la mar causat per la crisi climàtica farà desaparèixer –en els pitjors dels casos– 33 de les 163 platges balears analitzades en l'informe final del projecte Costes pel Canvi, entre les quals n'hi ha de tan conegudes com Cala Major, Illetes i la platja de Porto Cristo. Les cales que darrere tinguin un penya-segat també desapareixeran, com la de Deià. D'altres, com la Platja de Palma i Cala Millor es reduiran a la meitat. Només les platges amb sistemes dunars ben preservats, com el del Trenc, recularan i s'adaptaran a la nova línia costanera.

L'escalfament de la mar provocat per la crisi climàtica podria explicar l'arribada massiva de grumers al litoral de la Mediterrània al llarg de les darreres dècades, segons un estudi liderat per l'Institut Espanyol Oceanogràfic (IEO) en el qual han col·laborat el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB), l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia (ICMA) i la Universitat de Bergen.

Fins a 12.000 embarcacions arriben a coincidir navegant a les Balears durant l'agost, segons ha explicat el conseller de Mobilitat, Marc Pons, durant la presentació aquest dijous de l'estudi sobre la capacitat de càrrega del litoral balear fet pel Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB). Representen gairebé la meitat de les 30.000 embarcacions que hi ha als ports i a les marines seques de l'Arxipèlag, segons ha comentat la directora de l'empresa pública Ports IB, Cristina Barahona.