La derogació de la Llei de memòria democràtica, presa en consideració al Parlament, amb escena lamentable inclosa a càrrec del president, marca l’enèsim intent de relatar el nostre passat tal com els agrada a alguns. Res de nou. Des dels autors clàssics fins al franquisme, la història de les Balears ens l’han contada segons els prejudicis dels que l’escrivien, amb episodis i personatges manipulats o inventats, al servei dels poderosos de torn o amb el propòsit de transmetre una determinada ideologia. En fi, que ha estat de tot, manco objectiva.

Encara s'estan esperant els resultats d'algunes proves i també es comanarà un estudi independent, però està confirmat que és anterior al s. XIX i que està feta d'or. Parlam de la joia acabada d'arribar a Palma: una de les dues claus del Regne de Mallorca que simbolitzen la rendició dels Agermanats i demostraven fidelitat al rei Carles V. La peça ha viatjat fins a Palma des de Dallas (Texas), on s'ha localitzat després de dos anys de recerca. Un joier estatunidenc n'és el propietari i l'ha cedida en qualitat de préstec a l'Ajuntament de Palma.

Germania 500 és la composició del campaneter Antoni Mairata que s'estrenarà aquest dijous 27 de gener, a les 20 hores, al teatre Principal de Palma. La Simfònica interpretarà la peça, en un concert-espectacle que retrà homenatge al cinquè centenari de la Germania de Mallorca. la companyia Cultural-ment ha col·laborat en el muntatge, amb la participació del director Bernat Quetglas, el narrador Rodo Gener, la cantant Marian Lush i la lletrista Maribel Servera. L'actuació forma part del programa Illes sonores, que té l'objectiu de fer sonar el patrimoni i la cultura de les Illes Balears.

Tot i que la Germania de Mallorca (1521-1523), de la qual commemoram cinc segles, és possiblement la revolta més coneguda de la nostra història –si bé sense gaire ressò a Menorca i les Pitiüses–, aquesta és plena de protestes, aixecaments i insurreccions, en contrast amb la suposada ‘calma’ que Santiago Rusinyol ens atribuí. L’Arxiu del Regne de Mallorca, amb motiu del cinquè centenari dels Agermanats, ha programat, a més d’un seguit de conferències, el cicle de projeccions Cinema de revolta, en un recorregut històric que comença dimarts 25 amb Espàrtac de Stanley Kubrick i continuarà, cada quinze dies a les 18 h de l’horabaixa, amb Braveheart, Los comuneros, Danton, Terra i llibertat, Gandhi, La batalla d’Alger i V de Vendetta. 

La Comissió Cívica Germanies 500 està organitzant un gran acte cultural per commemorar el 500è aniversari de l’inici de la revolta a Mallorca, que es farà el pròxim divendres a les 19.30 h a l’Auditori d’Alcúdia. La comissió ha explicat que vol vincular amb el present el passat històric de les lluites per millorar les condicions de vida de la nostra societat a través d’un acte cultural.

El Castell de Bellver acull l'exposició Germania de Mallorca, 500 anys: Omplirem el futur d'anhels de justícia. La mostra s'ha presentat aquest divendres cinc-cents anys i un dia després que el castell de Bellver fos ocupat pels agermanats, un dels moments més àlgids de la revolta, apunta l'Ajuntament de Palma en una nota.

Una exposició que ocuparà dues sales del castell de Bellver i unes jornades d'estudis a la UIB són les dues grans activitats que es promouen des de Cort per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies. L’Ajuntament s’adherí als actes d’aquest 500è aniversari de la mà de la Comissió Cívica Germanies 500, i també devuit ajuntaments més, el Consell de Mallorca i el Parlament de les Illes Balears, en el ple de gener.

Les claus que voldria exhibir l’Ajuntament de Palma per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies podrien no ser les autèntiques claus del Regne de Mallorca que, el 1522, els Agermanats varen oferir a Carles V com a expressió de lleialtat. Els historiadors de l’art consultats per l’ARABalears manifesten seriosos dubtes que les dues claus d’or que Cort reclama perquè tornin temporalment a l’illa siguin originals del segle XVI. Qui es mostra més taxatiu en aquest sentit és el catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el mallorquí Marià Carbonell, expert en art del Renaixement i del Barroc a Catalunya, les Illes Balears i Europa, que afirma que “és clamorós que aquestes claus són una invenció del segle XIX. No corresponen al XVI ni la tipologia, ni la decoració, ni l’epigrafia, ni tampoc l’heràldica imperial”.

L'Ajuntament de Palma ha commemorat aquest diumenge, 7 de febrer, els 500 anys de les Germanies. Com a homenatge, ha penjat els retrats dels seus protagonistes, Joan Crespí i Joanot Colom, a la façana de Cort. El batle, José Hila, ha declarat que "la història és plena de derrotes fructíferes" i que "el fet que fos durament reprimit, no lleva importància a aquest moviment, que va deixar una empremta i una herència que després ha germinat".

El Dijous Llarder (7 de febrer) de 1521 s’alçaren els Agermanats, homes i dones, pagesos i menestrals, contra l’oligarquia, les desigualtats i el mal repartiment dels impostos comesos per part de les autoritats ciutadanes. La rebel·lió, que va fallar, va omplir de sang Mallorca durant els dos anys que va durar. Aquest diumenge es compleixen 500 anys d'aquell alçament, i els pobles de l’illa ara tornen a agermanar-se. La comissió cívica creada per organitzar la commemoració d’aquest fet històric va impulsar la lectura d’un manifest commemoratiu. Un acte simbòlic (així ho imposen els temps del covid-19) al qual s’han sumat la majoria de pobles i ciutats de Mallorca, 46 de 53. La Fundació Darder Mascaró, l’Obra Cutural Balear (OCB) i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca formen part d’aquesta comissió, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma i el Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

L'Ajuntament de Felanitx va aprovar en el ple d'aquest dilluns començar amb els tràmits per declarar fill il·lustre Joanot Colom, un dels caps de les Germanies. Aquesta iniciativa, que va tenir 16 vots a favor i 1 en contra (per part de Vox), es va presentar amb motiu de l'aniversari de la Germania, que dia 7 de febrer celebrarà 500 anys.

Els Agermanats en general, i particularment Joan Crespí i Joanot Colom, foren demonitzats pels cronistes de l’època i després passaren a ser idealitzats per liberals, republicans i sobiranistes. “No cal tampoc elevar-los a la categoria d’herois”, diu el doctor en Història Jordi Maíz, però per a molts ho han estat, i ho són, encara avui, quan commemoram el cinquè centenari de les Germanies. El problema és que, com assenyala Margalida Bernat, la documentació conservada prové dels “repressors”, enfront dels quals sorgí, a partir del XIX, el mite de la rebel·lió.

Aquest 2021 es compleixen 500 anys -mig mil·lenni- d’una rebel·lió popular, contra els privilegiats, que es va acabar convertint en una guerra civil amb episodis cruels, devers 20.000 morts i enfrontaments, fins i tot, entre mallorquins i eivissencs: la de les Germanies (1521-1523). No eren cap excepció, foren una de tantes revoltes que esclataren a Europa entre entre els segles XV i XVI, en la transició de l’Edat Mitjana a l’Era Moderna. I no varen sortir del no-res, el malestar que les va encendre ja venia d’abans.

L'Ajuntament de Palma està cercant el propietari de les claus del Regne de Mallorca per demanar-li si voldria exposar-les temporalment a l'illa amb motiu del 500è aniversari de la Germania, segons explica el regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió. La joia es va fer per simbolitzar la rendició dels Agermanats i mostrar fidelitat al rei Carles V.

L'Ajuntament de Palma ha restaurat la placa de la plaça del Rosari dedicada a la Germania de Mallorca amb motiu del 500è aniversari de la revolta popular contra l'alta noblesa i altres estaments privilegiats. Com que enguany se'n compleix mig segle, l'equip de govern està preparant diversos actes per divulgar aquests fets. Per al 7 de febrer es preveu fer un homenatge davant la placa i també es vol organitzar una exposició històrica al castell de Bellver, segons ha pogut saber l'ARA Balears.

L'Obra Cultural Balear ha presentat aquest dimecres el seu pla per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies, que va ser el 7 de febrer de 1521. D'ara a final d'any l'entitat farà una crida per intentar ampliar les institucions i persones adherides als actes que es començaran a fer a partir del 2021. L'OCB ha incidit en el paper dels ajuntaments, els instituts i les escoles com a eines per crear consciència entre la ciutadania i fer una explicació fidedigna dels fets.