El mes de juliol, l'atur va créixer més del previst als Estats Units. Més enllà de la preocupació que representa per als economistes i els governs que la gent perdi la feina, les xifres van representar un trasbals entre els analistes econòmics: apareixia el dubte de si els EUA estaven ja en recessió.

El Banc Central Europeu veu possible que l'economia de la zona euro entri en recessió aquest any o al principi del 2023, tot i que es tractaria d'una recessió tècnica i poc severa, segons ha assegurat aquest dilluns el vicepresident de l'organisme, Luis de Guindos. El Banc d'Espanya també preveu aquesta situació.

El president del Cercle d'Economia de Mallorca, Pep Vicens, ha puntualitzat aquest divendres que "desacceleració no vol dir recessió", després que aquesta setmana la institució informàs que les Balears, a partir del mes de juliol, havien entrat en fase de desacceleració econòmica. Així ha respost Vicens la pregunta d'un periodista, després d'una audiència amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, que ha rebut la nova junta directiva del Cercle a la capella del Consolat de Mar.

"És evident que estem en un moment de grans incerteses i que les notícies sobre l'evolució i l'impacte de la guerra no són positives, però Espanya segueix mantenint un fort creixement [econòmic]". Ha reiterat aquest dimarts la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, amb l'objectiu d'allunyar la idea que una "recessió" plana sobre Espanya, malgrat la tensió inflacionista. Calviño ha dit que "tots els organismes" preveuen un creixement del PIB per a aquest 2022 de, com a mínim, el 4% per a Espanya. "Se segueix la senda de fort creixement", ha reiterat, i ha posat d'exemple les últimes dades del mercat laboral i de recaptació. De fet, Calviño s'ha compromès a retallar el dèficit públic fins al 2,9% del PIB i la ràtio del deute per sota del 110% del PIB de cara a l'any 2025.

L'economia de les Balears continua en recessió després de caure un 30,1% el Producte Interior Brut de les Illes (PIB) el tercer trimestre de l'any, segons un informe de conjuntura de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB). Segons l'anàlisi, els rebrots del virus, les restriccions adoptades per contenir-lo i la condició de 'destinació de risc' de l'Arxipèlag expliquen aquesta xifra. La presidenta de la CAEB, Carmen Planas, ha assenyalat que "les dades d'aquest informe i les que ja anam coneixent del quart trimestre apunten que l'economia de les Balears acabarà el 2020 amb un retrocés pròxim al 25%, una reculada que duplicaria la de la mitjana estatal".

L'economia de les Balears ha entrat en recessió després de caure un 35,6% el Producte Interior Brut de les Illes (PIB) el segon trimestre de l'any, segons un informe de conjuntura de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB). Per això, la patronal demana més control sanitari, fons, baixada de pressió fiscal i plans de reactivació sectorial i de formació per sortir de la crisi, segons indica la patronal en una nota.

L'economia espanyola sortirà de la recessió en què va entrar al segon trimestre, segons les previsions de l'Airef, l'agència de control de les finances públiques. L'organisme ha refet el seu model de prediccions i augura que el producte interior brut espanyol augmentarà un 15,2% el tercer trimestre d'aquest any en comparació amb el trimestre anterior.

Portava mesos caminant per la corda fluixa sense acabar de caure, però la pandèmia provocada pel covid-19 ha suposat el cop definitiu: Alemanya ha entrat oficialment en recessió. El producte interior brut (PIB) de l'economia més important de la Unió Europea va contraure's un 2,2% el primer trimestre de l'any en comparació amb els tres mesos anteriors, quan l'economia del país ja s'havia frenat un 0,1%. Sumar dos trimestres consecutius amb números negatius és el que indica oficialment que un país està en recessió. És, a més, la caiguda de PIB més accentuada des de la crisi del 2008, i el segon sotrac més important des de la unificació alemanya, segons ha informat la Oficina Federal d'Estadística (Destatis) del país i ha recollit Europa Press.

El vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, preveu una "recessió profundíssima" en l'economia europea com a conseqüència de l'epidèmia del covid-19. Segons l'exministre d'Economia espanyol, la incidència dependrà de la durada de les mesures de confinament.

Els primers indicadors avançats de l'economia apunten cap a un col·lapse de l'activitat econòmica a tot el món superior a la Gran Recessió del 2008. L'índex avançat PMI (Purchasing Managers' Index, o índex de gestors de compres, en anglès), considerat una bona eina per mesurar cap on es mou l'economia europea, s'ha situat al seu nivell més baix des que es va començar a calcular el juliol del 1998.

Recessió econòmica. Aquesta és la previsió que els principals economistes europeus creuen que tindrà la crisi del coronavirus. Així ho han explicat a través d'una enquesta del panel IGM Forum a experts de tot el continent, entre els quals hi ha des d'Olivier Blanchard (ex economista en cap de l'FMI) i els catalans Jordi Galí, Pol Antràs o Xavier Freixas.

Els casos comencen a multiplicar-se arreu d’Europa, el debat sobre si l'alarmisme està justificat o no s'ha disparat i, pel camí, el coronavirus ha donat les primeres mostres del seu perill potencial per a l'economia mundial. Fa poques setmanes, en gairebé qualsevol debat al voltant de l'alentiment econòmic generalitzat (però sobretot a Europa) s'assenyalaven tres factors: la guerra comercial, el Brexit i una davallada en les xifres al voltant de la indústria alemanya. Ara l'epidèmia relacionada amb el Covid-19 podria precipitar el que semblava que començava a redreçar-se. I tothom mira cap a Itàlia, el país europeu més afectat pel virus.

Tenia totes les apostes en contra, però Alemanya ha aconseguit evitar la recessió. Ho ha fet pels pèls. Ha crescut el tercer trimestre un 0,1% respecte als tres mesos anteriors, i en línia amb les xifres de l’eurozona, que veu créixer el seu PIB un 0,2%, i la UE, un 0,3%. La principal economia europea se salva així de registrar dos trimestres seguits de contracció econòmica, fet que provoca que governs i economistes sentenciïn la recessió tècnica d’un país.

Només va ser ministre de Finances de Grècia 162 dies, però va deixar empremta. Era el 2015, quan el seu país feia temps que lluitava per sortir de la crisi econòmica i l’esquerra radical de Syriza liderada per Alexis Tsipras va guanyar les eleccions. Quatre anys després, Iannis Varufakis -exministre, economista i professor- segueix omplint auditoris arreu d’Europa per parlar d’economia, de Grècia i d’Europa. Aquesta vegada trepitja Madrid per pronunciar una conferència. “Viatjo molt i he estat moltes vegades a Alemanya. I sabeu què? He vist el mateix descontentament que veia al Regne Unit fa 10 anys. Espero que no acabi passant el mateix”, dispara per arrencar el discurs.

La situació econòmica es deteriora i Mario Draghi no es vol aixecar de la cadira de president del Banc Central Europeu (BCE) sense fer tot el que calgui per mitigar-ho. Ja ho havia avançat abans d'anar-se'n de vacances d'estiu i aquest dijous ha confirmat que reactiva l'artilleria. El consell de govern del BCE ha aprovat un altre paquet de mesures d'estímul per donar una empenta a una economia de l'eurozona que flaqueja: es reprèn la compra de deute públic, s'encareixen els dipòsits als bancs i s'ajorna sense data l'augment dels tipus d'interès.