La Menorquina ha descatalogat Punky, un dels gelats més històrics i famosos de les Illes Balears i que ha marcat la infància de moltes generacions. Aquest és un exemple més de la pèrdua d'arrelament i productes i elements tradicionals que l'Arxipèlag va perdent, a poc a poc, els darrers anys. Després de l'adeu del Laccao com a producte mallorquí, per passar a ser 100% català, ara Punky també desapareix.

Les gelateries de Palma tenen una oferta cada vegada més àmplia i exòtica. Han de satisfer els gustos dels turistes sense perdre de vista tendències sorgides a les xarxes socials. Un exemple clar és l’èxit de la xocolata Dubai, un sabor viral que combina xocolata, pasta de pistatxo i kataïfi (una pasta de fil cruixent), i que va néixer a TikTok. Diverses gelateries consultades per l’ARA Balears confirmen que aquest sabor s’ha convertit en un dels més venuts gràcies a l’impacte de les plataformes digitals. Aquesta xocolata té l'origen als Emirats Àrabs, on Sarah Hamouda va crear el 2021 Fix Dessert, empresa que fa tauletes de xocolata combinant ingredients. En el cas de la xocolata Dubai, volia un sabor que li recordàs les postres àrabs knafeh. Amb el títol Tastant la xocalata Dubai, s’han viralitzat vídeos en què els usuaris mengen per primera vegada aquest gelat. Fins i tot, els usuaris comparteixen receptes per preparar-lo, que acumulen milions de visualitzacions. El seu èxit s’ha estès als supermercats, on també se n'han incrementat les vendes.

Sí, els cans també mengen gelat. A Mallorca es poden trobar a tendes especialitzades en animals i també en algunes gelateries, que a més de vendre gelats per a persones, també tenen productes específics per als peluts de la casa. "Tenc molts de clients que són cans de tota mida", conta el propietari de la gelateria Starfresco de Can Pastilla, Francesco Bonomo. A més, els moixos també en poden menjar. Els començaren a comercialitzar perquè cercaven "un producte que fos refrescant i saludable i que cobrís una necessitat dels peluts de la família", explica el gerent de Kverd, una botiga de Palma que ofereix productes naturals per a animals, David Codina.

La calor puja i les hores lliures augmenten, així que una gran idea per a aquestes jornades de lleure que s'acosten és endinsar-se en el meravellós món dels granissats, que són molt versàtils i ens poden fer passar molt bons moments. A més, és una beguda que pot servir per rebre els convidats i refrescar la canalla quan les temperatures pugen al carrer, juntament amb gelats, sucs i aigua fresca.

"Com és que per menjar saludable hem de sacrificar els sabors?". Aquesta és una pregunta habitual entre empresaris del sector agroalimentari i és la que va sentir Fernando Calpe en una trobada amb altres companyies. A partir d'aquesta idea el català va crear Being Foods, que comercialitza els seus productes amb la marca Proasis. "Al sud d'Europa, el menjar és part de la societat i la cultura és que el menjar és plaer i indulgència", opina Calpe.

L'han batejat com a Dog Gelato i ja es pot comprar a Barcelona, Sant Cugat i Palamós. L'ocurrència és de la Gelateria Badiani, d'origen florentí i que fa un any que va aterrar a Catalunya. Defensen que hem de tractar els gossos com un més de la família i que per això han creat un gelat "per als nostres amics peluts i més fidels".

Gel i estiu poden semblar paraules antònimes, però res més lluny de la realitat: entre ells hi ha una gran estimació. Ens valem del gel per refrescar-nos i el fem servir de totes les maneres possibles sempre que ens ajudi a passar millor la calor. La nostra afició per beure (o menjar) gel, en totes les seves formes, és mil·lenària, però s'ha anat sofisticant al llarg dels segles. Això sí, l'arrel encara és primitiva i senzillíssima: trinxar-lo i donar-li gust. Aquestes són les opcions més estiuenques i dolces perquè el gel ens ajudi a passar l'agost amb termòmetres a punt d'explotar.

Pocs de vosaltres ignoreu la primera frase de Cien años de soledad. Alguns potser us la sabeu de memòria i tot. És única, és magistral, per dos sintagmes: pelotón de fusilamiento i conocer el hielo. Així comença el llibre, amb el coronel Aureliano Buendía “molts anys després”, davant l’escamot d’afusellament, recordant “aquella tarda remota” en què son pare el va dur a “conèixer el gel”.

Ja fa unes setmanes que la canalla va acabar l'escola i si bé hi ha activitats i casals, cal inventar-se alternatives atractives perquè s'entretinguin. La cuina amb infants sempre és divertida i és un motiu genial per aprendre, passar-ho bé i cultivar noves aptituds i valors a banda, és clar, de descobrir nous gustos i ingredients i del plaer posterior de degustar-los. Els gelats són una agradable manera de descobrir la cuina i provar fruites i ingredients diferents, incitant a una descoberta que d'altra manera seria més complicada i que a més a més es basa en productes saludables (sempre en funció del sucre que hi afegim). A més, en aquesta activitat també estarem cultivant la paciència (com a mínim la del temps de congelació dels gelats) i, en funció de l'edat de les criatures, habilitats manuals diverses relacionades amb la manipulació dels estris, tot això sense exposar-los a cap situació perillosa.

Aquest estiu el gelat de Kinder i el d'ametla són per excel·lència els preferits dels illencs i dels turistes. Tot i que els tradicionals com els de llimona, taronja o maduixa encara formen part de les vitrines de les gelateries, l'alta demanda de gustos nous per part dels turistes ha fet que els gelaters s'hagin hagut d'adaptar a les seves exigències. Sabors com el brownie, l'Oreo, el Ferrero Rocher o el carnaval (vainilla i maduixa) es poden trobar a molts d'aquests locals de les Illes.

És possible que li hagi costat una mica d'arrencar, però la revolució del gelat ha arribat per quedar-se. L'èxit de gelateries de Barcelona com Delacrem i Paral·lelo, amb cues interminables a la porta, és la punta de llança de la modernització d'un sector decidit a fer un pas endavant.

La companyia de gelats campaners, JOP, i la famosa marca inquera de galetes Quely han unit els seus camins per crear un producte únic: el gelat de Quelitas. Tot i que la combinació pot sonar curiosa, les reaccions que els usuaris han compartit a les xarxes semblen apostar pel seu èxit.

La cuina és una de les activitats més divertides per fer amb la canalla, a més de permetre grans descobertes alimentàries. A partir dels 2 anys és un bon moment per iniciar les criatures en el món de la cuina amb el muntatge de plats sense cocció, especialment de fruita i verdura, i també amb senzilles receptes de pa i galetes. A partir dels sis anys ja es poden fer receptes més interessants i incloure-hi arrebossats i altres tècniques més sofisticades de rebosteria, com el pa de pessic. Ara bé, tot va més enllà del joc. Segons posa de manifest el Basque Culinary Center a l’article La importància d’involucrar els nens i les nenes en la preparació dels menjars, dels autors Edurne Maiz, Elena Urdaneta i Xavier Allirot, la cuina amb infants permet combatre el rebuig als aliments (especialment fruita i verdura), fet que s’associa a una dieta menys saludable.

Un altre estiu que passa i un estiu més durant el qual els gelats han sigut protagonistes de la temporada. Tot i que encarem la tardor, els gelats no tenen per què desaparèixer i menys ara que l’oferta és cada vegada més àmplia i adaptada a tots els gustos i estils de vida. Els gelats vegans són un bon exemple de com un producte tradicional s’ha adaptat a les demandes de la clientela erigint-se en una alternativa respectuosa amb els animals i sense renunciar al gust i la textura.

Els gelats no són patrimoni exclusiu de les gelateries. La seva elaboració també pot ser un repte per a aprenents de cuiner i foodies casolans que els pot permetre experimentar al seu aire i amb els seus propis estris. En la preparació dels gelats, la clau és la textura i gairebé tot es juga en aquesta direcció, de manera que la introducció d'aire a la barreja es converteix en el gran repte per arribar a l'èxit. De fet, un dels processos bàsics de l'elaboració de gelats és l'anomenada batuda o introducció d'aire a la barreja, i és el que fan tan mil·limètricament les geladores. Sense aquestes màquines, una de les solucions és congelar primer la massa i després triturar-la, per tornar-la a congelar unes hores i, en acabat, tornar-la a batre i tornar-la a congelar, en un procés de trencament dels vidres que es formen durant la congelació i que persegueix la creació d'una textura que resulti agradable al paladar. Com més es repeteix aquest binomi de congelar i batre, més cremós és el resultat.

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en ...Alcarràs. La pel·lícula de Carla Simón fa setmanes que es va estrenar, però encara no l’havia pogut veure al cinema. Ara és un bon moment perquè ens porta fins a l’estiu del Segrià entre arbres de fruita de pinyol. M’he emocionat quan el padrí cull figues amb la neta i quan s’ha d’acomiadar del seu camp: aquest mode de vida està abocat a desaparèixer si la pagesia no rep preus més justos per la seva feina.

]]>

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar el llibre Elogi de l'ombra, de Junichiro Tanizaki, traduït del japonès (Angle Editorial/ Satori). Tanizaki va escriure’l el 1933, quan comoditats com la llum elèctrica arribaven “amenaçadorament” a les llars. Per a ell, hi havia el risc de perdre’s la capacitat de viure i sentir la subtilesa que ens brinden les ombres. Avui ens interpel·la per no oblidar-nos de mirar cap al nostre interior.

]]>

Acabem la temporada d’articles de la vostra foodie de capçalera amb la segona entrega de gelateries que val la pena visitar, que per sort n’hi ha moltes i de molt bones.

]]>

Quan encara no hi havia electricitat, en dates assenyalades, a les cases, la gent es refrescava el paladar amb gelat de tambor. Tota la família s’havia de carregar de paciència. Es feien torns per rodar, amb una maneta, una bomba que, ben nodrida de sal perquè el gel no es fongués, acabaria donant una delicatessen. Aquestes “armes de construcció efímera del goig” –en paraules del periodista Andreu Manresa– es mantindrien fins ben entrat el segle XX. Podia més la nostàlgia que no claudicar a les comoditats de la modernitat.

]]>

Són l'aneguet lleig del món gelater, però fa quasi cent anys que resulten indispensables per passar l'estiu. Els gelats i polos industrials han marcat la infantesa dels catalans, i encara avui són alternatives als de gelateria, sobretot quan no en trobes cap a prop o tanquen quan ja no és temporada. Deixant a banda preferències en l'elaboració i els criteris de proximitat, preferir un Calippo o un Maxibon a un gelat de xocolata artesanal no és cap delicte, sinó qüestió de gustos i moments. Repassem les marques més mítiques.

]]>