Han gravat un grup de turistes creuant de balcó a balcó en un hotel de Mallorca. A les imatges, es veu com diverses persones salten d'habitació a habitació botant les barreres separadores dels balcons de les habitacions. També s'empenyen, parlen i gesticulen de manera animada. Segons la descripció del vídeo, compartit per mallorcaviral, els turistes estan ebris i són de nacionalitat holandesa.

Diuen que amb el pecat es porta la penitència. Això és el que deu pensar ara mateix Guillem d'Orange, el rei dels Països Baixos, que des del setembre devia estar aguantant la respiració fins que finalment ha passat el que més temia. Segons ha destapat el diari NRC, el monarca hauria intercedit per trobar-li una bona feina a la seva cunyada i, a sobre, aquesta feina l'hi hauria trobat a l'administració pública. Un desastre ètic en tota regla per a algú que, com bé sabem aquí gràcies a aquell mític missatge de Nadal del rei Joan Carles, ha de ser exemplar.

L'ex primer ministre holandès Dries van Agt ha mort agafat de la mà de la seva dona Eugenie, en una eutanàsia conjunta. Tots dos tenien 93 anys. Les morts les va anunciar The Rights Forum, un grup propalestí que Van Agt havia creat en els seus últims anys, més d'esquerres, que deia que se n'havien anat "junts i agafats de la mà". El director de l'entitat, Gerard Jonkman, va dir la setmana passada a una emissora local que Van Agt i la seva dona estaven molt malalts i que "no podien passar l'un sense l'altre". Van Agt, que va ser primer ministre dels Països Baixos entre 1977 i 1982, mai no es va recuperar completament d'una hemorràgia cerebral que va patir l'any 2019.

En temps del cretí Milei i del boig superric Trump, resulta extremadament difícil posar-se a analitzar seriosament el capitalisme, que personatges com ells han convertit en una lamentable caricatura moral i ideològica. Si a això hi sumem l’extraordinària penetració històrica i popular del marxisme, que malgrat els temps neoliberals continua sent una clau interpretativa omnipresent instal·lada en l’imaginari col·lectiu, encara costa més fer cap aproximació objectiva als orígens i l'evolució del lliure mercat si no és per condemnar-lo sense pal·liatius.

Els Països Baixos, com Anglaterra amb The Crown, també tindran una sèrie sobre la seva monarquia. Máxima és el nom de la producció, que arribarà a les pantalles el 2024 i que narra la trepidant història de Máxima Zorreguieta, l'economista argentina que en casar-se amb el príncep Guillem l'any 2002 es va convertir en reina consort dels Països Baixos. La ficció televisiva, de producció germànica-neerlandesa, es basa en la biografia autoritzada Máxima Zorreguieta. Madre Patria i per bé que encara no s'ha confirmat la plataforma que acollirà la sèrie, aquesta setmana ja ha cridat l'atenció dels espectadors a la fira audiovisual Mipcom de Canes.

Crisi política als Països Baixos. El govern neerlandès, liderat pel liberal Mark Rutte, es va trencar ahir al vespre per les diferències entre els quatre socis de l'executiu en la restricció de la immigració.

Si tots els herois tenen el seu antiheroi, Leo Messi havia tingut com a rival, durant tants anys, Cristiano Ronaldo. Mentre l'aleshores davanter del Barça era elegant en el tracte en públic, discret i centrat només en el futbol, el mític jugador del Reial Madrid era tot el contrari, capaç d'incendiar-ho tot amb les seves declaracions, els gestos o els hàbits a la gespa. Bo o dolent? Això sempre depenia dels ulls que s'ho miraven, normalment condicionats pel color de la samarreta. Per a alguns, la rauxa de Cristiano implicava un lideratge imprescindible en un equip. Per a d'altres, el savoir faire de Messi s'ajustava més a la mentalitat catalana, que no renuncia als objectius màxims però que evita alçar massa la veu.

La fundació que gestiona el patrimoni de la casa reial dels Països Baixos ha encarregat una investigació externa sobre l'origen colonial de les obres i objectes d'art de la seva col·lecció oficial per determinar-ne “la legalitat i l'equitat de la gestió” per part de la família reial. En ple debat sobre l'art saquejat pel país a les seves colònies, la Fundació de Col·leccions Històriques de la Casa d'Orange-Nassau (SHVON), presidida per la reina Màxima, va encarregar un estudi independent sobre la procedència dels objectes colonials de la família reial, i la investigació la portarà a terme un comitè presidit per Rudi Ekkart, historiador d'art i expresident de l'Institut Neerlandès d'Història de l'Art.

Nou mesos després de les eleccions, els Països Baixos tornen a tenir govern. Mark Rutte, que s'ha guanyat el sobrenom de Senyor Tefló per la seva resistència política, repetirà per quarta vegada al capdavant d'una coalició de centredreta formada pels liberals de dretes (VVD), els liberals d'esquerres (D66), els democristians (CDA) i la Unió Cristiana (Christen Unie). Es tracta de la mateixa coalició de la passada legislatura, però han fet falta 271 dies per reconstruir els vincles, durament afectats per la dimissió en bloc al gener. S'acusava el govern de discriminar per motius racials en l'atorgament d'ajudes socials a l'acusar erròniament milers de famílies de frau i perseguir-les fins a la ruïna. Va ser l'escàndol social, polític, administratiu i institucional més greu mai viscut al país, però Rutte ha tornat a sortir-ne airós.

La Policia d'Holanda ha detingut un jove de 19 anys per pegar una pallissa a dues persones a l'Arenal just el vespre de l'agressió mortal a Carlo Heuvelman, el jove neerlandès de 27 anys que va perdre la vida a Son Espases.

Les autoritats belgues han tancat un parc nacional a prop de la frontera holandesa per buscar-hi un soldat fortament armat, amb ideologia d'extrema dreta, que està en cerca i captura. El sospitós porta tres dies desaparegut i està considerat perillós. Les policies holandesa i alemanya fan tasques de suport als centenars de soldats belgues implicats en la recerca de l'home.

Poques coses com la monarquia existeixen en un estat de bipolaritat tan evident. D'una banda, viuen completament al marge dels bioritmes de la societat, ja que ni els afecten els problemes del poble ni s'han de pronunciar mai sobre ells. De l'altra, han de fer veure permanentment que viuen la vida del carrer per, tot seguit, actuar en funció d'això i del que la societat opini d'ells. És a dir, han d'estar molt pendents d'uns problemes i situacions que no tenen res a veure amb la seva vida de privilegis i prebendes, una situació de curtcircuit neuronal que moltes vegades els porta a fer el ridícul.

“Pot fer-ho millor”. Quan tenia 12 anys, Johan Cruyff va ser expulsat de l’institut després de repetir curs. Treia males notes, més enllà d’un excel·lent en educació física i un notable en matemàtiques. Els professors creien que no s’hi esforçava gaire. Amb 45 anys, Nel Cruyff-Drraijer, la seva mare, no sabia què fer amb un nen que havia perdut el pare pocs mesos abans. Així que el va portar a un psicòleg, que va considerar-lo massa infantil per a la seva edat i li va recomanar que de gran intentés trobar feina en el sector del comerç. No anava mal encaminat, ja que Cruyff sempre va ser bo negociant. Aquell Cruyff de 12 anys ja era, d’alguna manera, l’home que es convertiria en un dels esportistes més importants de la història. “Avui en dia encara parlem de Beckenbauer i Pelé, però parlem de la seva filosofia? No, mai. Només ho fem amb Cruyff, que va crear una filosofia pròpia de joc”, explica a l’ARA Auke Kok, que publica el 17 de març amb Geoplaneta Johan Cruyff. Siempre al ataque, amb pròleg de Ramon Besa.

“Cebes felices” en una caixa. Salsa, pitets i porrons. Això ven Lacalcotada.com, una start-up que comercialitza packs de calçotada perquè te’ls facis a casa... a Holanda.

Les xarxes socials no perdonen i, gràcies a això, algunes institucions que tradicionalment estaven per damunt del bé i el mal ara es veuen abocades a complir normes i a disculpar-se quan no ho fan. Els últims afectats per aquesta democràcia forçosa han estat els reis d’Holanda, Guillem i Màxima, que s’han vist obligats a demanar perdó públicament perquè ha transcendit una foto de les seves vacances en què el matrimoni regnant transgredia dues de les normes bàsiques per prevenir l’expansió del coronavirus.

El govern holandès canviarà a partir d'aquesta nit les recomanacions per viatjar a les Balears, Madrid, Burgos, Salamanca, Almeria i Navarra, que passaran a ser considerades com a regions on l'executiu de la Haia recomana viatjar-hi si només és necessari a causa de l'augment de casos de coronavirus. També es fa una "recomanació urgent" als viatgers perquè facin quarantena una vegada tornin als Països Baixos, segons ha informat l'agència Efe. A més d'aquestes regions espanyoles, el ministeri holandès d'exteriors inclourà les ciutats de Brussel·les, París i els voltants de Marsella.

La preocupació pels efectes econòmics de la crisi del covid-19 guanya protagonisme a mesura que es modera (realistament?) el de la crisi pròpiament sanitària. La caiguda de l’activitat econòmica ha estat notable, i ho continuarà sent durant un període encara imprecís.

El govern holandès ha anunciat aquest dimecres una lleugera descompressió de les mesures de confinament, malgrat que encara es continuen registrant ingressos als hospitals de malalts amb coronavirus, però atenent al fet que “el nombre de pacients està baixant constantment”. Els següents passos, que entraran en vigor progressivament a partir del 29 d’abril i de l’11 de maig, inclouen més permissivitat de moviments per als nens i els adolescents. Els Països Baixos han comptabilitzat fins aquest dimecres 34.318 casos i 3.929 morts.

Des d’ahir Holanda ja no es diu així. Ara el nom oficial d’aquest país situat al nord de Bèlgica i a l’oest d’Alemanya serà únicament Països Baixos. O sigui, Holanda i Països Baixos ja no seran sinònims com ho eren fins ara, ni es podran utilitzar indistintament. Així ho ha decidit el govern holandès -perdó, ara neerlandès!-, que ha explicat que el seu objectiu amb aquesta mesura és fer un lífting al país perquè “la imatge a l’estranger sigui tan intel·ligent i atractiva com sigui possible”.

El ministeri holandès de Defensa ha reconegut aquest dilluns que un dels seus avions F-16 va causar la mort de desenes de civils el 3 de juny del 2015 a la localitat de Hawija, a la província de Kirkuk, al nord de l'Iraq, durant el bombardeig d'un recinte on l'Estat Islàmic suposadament fabricava bombes. Entre les víctimes, hi havia diversos infants.