El Govern ha fixat el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), segons han anunciat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "És el termini màxim perquè, si no, no tindrem capacitat de maniobrar, ni per revertir la situació", han afegit. Fonts del sector primari han afegit que Agama comprarà llet a un dels tres productors que actualment n'hi ven fins dia 31 d'octubre del 2026, però han remarcat que, a partir del 31 de març, aquesta llet ja no l'elaborarà a Mallorca perquè acabarà el contracte de lloguer de les instal·lacions que Damm té amb comercial Bordoy.

Baltasar Martí va vendre llet a l’Associació General Agrària de Mallorca (Agama) durant 42 anys. Encara recorda com la duien quan va començar a fer-ho. “La posàvem dins olles de 40 litres i les carregàvem a un camió igual que els que s’empren avui dia per transportar grava”, diu. Segons assegura, si fos per ell hauria tancat la vaqueria el setembre d’enguany. “Però Agama em va fer tancar nou mesos abans del que volia”, lamenta. 

En la primera jornada del debat de política general en el Parlament, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha assegurat aquest dimarts que "l'engany a l'Administració per a la declaració com a projecte estratègic condicionat al manteniment d'un símbol de la indústria alimentària com era Agama, que no s'ha complert, no quedarà impune". Com va avançar l'ARA Balears, el Govern es planteja retirar la declaració que l'Executiu li va concedir a Agama només 20 mesos abans que l'empresa anunciàs que el 2026 deixaria de comprar llet a Mallorca.

Aquest estiu Miquel Vanrell, el propietari de la vaqueria Son Carbó (Campos) –la més grossa de Mallorca amb 300 vaques per munyir–, ha fet una inversió en màquines per munyir i en una nau per a les vaques de gairebé dos milions d'euros, les subvencions de les quals n'hi han cobert prop de 700.000. Malgrat això, Agama (que és el seu únic client) ha anunciat que l'any que ve deixarà de comprar la llet a Mallorca perquè "les vendes han caigut molt", segons ha explicat Vanrell a l'ARA Balears.

Fa més de 4.000 anys que es té constància de l’existència de bestiar boví a Menorca. Fins i tot abans que els primers talaiòtics aixecassin els monuments megalítics que la Unesco ha reconegut com a Patrimoni Mundial ja es retia culte als braus, com ho demostren les diverses troballes fetes a les excavacions arqueològiques. Però, possiblement, mai no s’havien cuidat tant les vaques com ara.

La declaració del Trenc com a parc natural, el 2017, va deixar els vaquers de Campos sense un recurs primari: la posidònia, utilitzada per les seves propietats desinfectants per al braguer de les vaques, per posar eixut als animals o per fer compost. La recollida d’altina amb finalitats agràries al parc natural es Trenc- Salobrar de Campos és una activitat prohibida, com també ho és la de fauna i arena, tant a l’àmbit terrestre com al marí. Aquesta norma, per als vaquers de Campos, representa una despesa econòmica de 150 o 200 euros per un tràiler d’aproximadament 15 tones de posidònia que ara transporten des d’altres platges de l’illa que no són parcs naturals.

Al principi de The human hibernation, una nena emergeix d’un forat a terra; no estava amagada, sinó hibernant, però el fred i la neu indiquen que ha sortit massa d’hora del cau. A l’opera prima d’Anna Cornudella (1991), que es presenta aquest dilluns a la secció Forum de la Berlinale, els humans hibernen durant els mesos més freds de l’any i, mentrestant, la natura ocupa les seves cases, per on passegen com si res cabres i cavalls. La inspiració per crear el món d’aquesta enigmàtica cinta a cavall entre el cinema experimental i la ciència-ficció és l’equidna, un curiós porc espí australià de la família de l’ornitorrinc. “Fa uns anys va haver-hi uns incendis terribles que van arrasar el seu hàbitat i els equidnes van sobreviure a la devastació perquè van començar a hibernar, i no era un animal que hibernés –explica Cornudella–. I em vaig preguntar què passaria si l’home, que és l’animal més adaptatiu, comencés a hibernar. Com seria la seva relació amb la natura? Què canviaria en aquest ésser humà?”

L'any 1863 Isabel II va enviar a Maó un bou i sis vaques fribourgueses en resposta a la petició que li havien plantejat els menorquins durant la seva visita a l'illa tres anys abans, quan li demanaren un bou de raça suïssa de la seva granja de Madrid per millorar la cabana menorquina. Des de llavors, aquesta casta de vaques, de gran mida, molt resistents i amb una identificativa taca blanca al llarg de l'espinada, es coneixen com a vaques de la reina.

El Govern ha anunciat avui que el Comitè de Sanitat Animal de la Unió Europea ha declarat les Illes Balears zona lliure de llengua blava, després de confirmar que no s'han detectat casos d'aquesta malaltia en els darrers dos anys. Una decisió que, en paraules del conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, "és una bona notícia per al sector agrari" i demostra la feina tan bona i tan intensa que s'ha fet aquests darrers anys tant des de l'administració com des del sector.

De la mateixa manera que s'han generalitzat els aparells d'aire condicionat a les cases i els nebulitzadors a les terrasses dels bars, la majoria de les explotacions ramaderes de Mallorca i Menorca ja han incorporat ventiladors amb microaspersió per refrescar les vaques després d'un seguit d'estius amb rècords de calor. "Estan amb la boca oberta tot el temps, deixen de menjar, només beuen i baixa la producció de llet", explica Joana Mascaró, al capdavant de la finca l'Hort de Son Coves de Campos i representant de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders de les Illes Balears.

Els representants de l'empresa del Grup Damm, propietaris d'Agama, no reduiran les compres de llet als ramaders mallorquins, després del principi d'acord assolit aquest dimarts amb el sector ramader de les Balears.

La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha visitat aquest dimarts S'Hort de Son Coves, una vaqueria ubicada a Campos, que ha incorporat un robot per munyir automàticament les vaques de la finca. Aquesta és la segona vaqueria de Mallorca que té aquest dispositiu; l'altra és Formatges Burguera.

Fa uns anys, investigadors argentins van posar en marxa un projecte curiós per lluitar contra el canvi climàtic: consistia en col·locar una motxilla a l’esquena de vaques de pastura amb un tub que, a través de l’anus, connectava amb l’estómac. L’objectiu era recollir els gasos que generen els remugants. Una vaca pot produir tres-cents litres de metà cada dia, un potent gas d’efecte hivernacle. Amb el tub i la motxilla, no només s’evitava que el metà s’alliberés a l’atmosfera, sinó que es podia aprofitar per fer-ne biocombustible i fer funcionar calderes o motors.

Un sector important

La producció de llet representà un  41% de la producció ramadera balear

El sector ramader dedicat a la producció làctia és important a les Balears, sobretot a l’illa de Menorca. El 2020 es produïren 67 milions de litres de llet. D’aquests litres, 66,5 milions foren de llet de vaca, amb un valor de 24.149.629 euros; 0,13 milions foren de llet d’ovella, amb un valor de 93.447 euros, i 0,4 milions foren de llet de cabra, amb 364.189 euros. El valor total de la producció de llet va ser de 24.607.265 euros el 2020 i va minvar un 2,2% amb relació al 2019, però s’ha de tenir en compte que gran part d’aquesta llet es comercialitzà com a formatge i altres productes lactis, amb un valor final superior. La producció de llet, tota sola, va representar un 41% de la producció ramadera balear i ocupà un 10% de la superfície agrària, que a Menorca va ser del 90%. No ens podem permetre el luxe de posar punt final al sector. 

]]>

La malaltia de la llengua blava ha tornat a aparèixer a les Balears després de gairebé 20 anys sense fer-ho. El darrer cop va ser el 2002, amb unes conseqüències desastroses que varen fer enfonsar el preu de la carn tant bovina com ovina. Tot i ser una malaltia que no té cap efecte sobre l’ésser humà, es va crear una por generalitzada sense fonamentar que va fer que en baixàs el consum. Fa una setmana que se’n va detectar el primer cas, a Pollença, i després de fer les proves necessàries, la Conselleria d’Agricultura ha confirmat el brot de llengua blava, que ja puja a més d’una vintena de casos, malgrat que podrien ser molts més. D’aquesta vintena, n’han mort cinc. I tot i haver-se trobat per primer pic a Pollença, amb casos detectats a Campanet i Inca, també s’han trobat animals amb símptomes en una explotació d’Escorca i una altra de Sineu.

]]>

El PP de Menorca ha demanat al Govern mesures de prevenció per controlar la propagació del virus de la llengua blava a l'illa, després de detectar-ne contagis a Mallorca, segons informa la formació política en una nota. "Demanam informació sobre el recull de mostres a les explotacions menorquines i les actuacions fetes a l'illa. El Consell s'hi ha d'implicar i reclamar accions immediates al Govern, ja que aquest sector de la ramaderia és molt important per a l'illa", ha exigit la presidenta dels populars menorquins, Misericòrdia Sugrañes.

]]>

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha confirmat un cas positiu de llengua blava a l’illa de Mallorca. Les mostres de l’animal que ha donat positiu són d’un exemplar de vacum de carn, procedent d’una explotació ramadera de Pollença, i durant aquest cap de setmana es recolliran mostres de diverses explotacions agràries per corroborar si hi ha un brot o no.

]]>

La Direcció General de la Marina Mercant ha ordenat aquest dimecres, a petició del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que el buc "Elbeik", de bandera togolesa i carregat amb 1.800 vaques a les aigües de Menorca, es dirigeixi al port de Cartagena amb l'objectiu que els inspectors determinin l'estat sanitari i de benestar dels animals.

]]>