L’Associació de Treballadors de les Administracions Públiques (ATAP) ha denunciat aquest dimarts que els responsables polítics de l’Ajuntament de Palma s’han aprovat una pujada salarial d’uns 6.000 euros anuals mentre diferents serveis públics municipals pateixen una situació de “paràlisi, abandonament i una gestió nefasta”.

Diego té 34 anys i fa feina de fotògraf. Cobra al voltant de 1.300 euros en 12 pagues i, després de vuit anys a l’empresa, manté un contracte d’ajudant. “M’he acostumat a la precarietat”, assegura. El seu sou li permet cobrir les factures, però no li dona marge. Qualsevol despesa imprevista –una derrama, una reparació o una avaria de l’equip– el força a demanar un crèdit o a recórrer a la seva mare. No és una situació transitòria, sinó un marc estable de vida.

El sindicat CCOO ha xifrat en 2.260,47 euros bruts mensuals (en 14 pagues) el salari de referència necessari a les Balears per cobrir les despeses essencials de la vida quotidiana, segons l'estudi encarregat a la Fundació Intercoopera. L'informe reflecteix grans desequilibris entre illes –amb Eivissa al capdavant, on el salari de referència es dispara fins als 2.996,06 euros– i una necessitat d'increment salarial del 14% respecte de l'any anterior, molt per sobre del creixement real registrat. Concretament, a la resta d'illes, el salari de referència és de 2.166,16 euros a Mallorca, 1.947,03 euros a Menorca, 2.996,06 euros a Eivissa i 2.976,64 euros a Formentera.

La inflació dels anys immediatament posteriors a la pandèmia va erosionar la capacitat adquisitiva de les famílies, i en la majoria d'economies avançades els sous encara no s'han recuperat. Segons un informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE, l'organisme que agrupa les principals economies desenvolupades del món), el tercer trimestre de l'any passat, els sous havien recuperat la capacitat de compra que tenien el 2020 en només 12 dels 33 països més avançats.

Miren Arguimbau és una mestra menorquina de 26 anys que fa feina a una mina d’Austràlia des de fa quatre mesos. Fa un any i mig que viu al país –amb el visat Work and Holiday–, però abans de partir de Menorca no sabia si hi estaria un any o dos. Ara, es planteja quedar-hi encara més, però assegura que si hi està un altre any, serà “sobretot per estalviar i viatjar”.

El TSJIB va estimar parcialment la demanda de l’STEI contra la decisió del govern del Pacte de Progrés del 2020 i del 2021 de no aplicar la pujada retributiva a 50.000 funcionaris i personal laboral establerta per l’Estat (del 2,9%). Atès que el Govern ha calculat que cost del retorn ascendeix a 100 milions, l’STEI ofereix fer-lo a terminis, tot i que a partir del gener, el sindicat té el dret a reclamar l’execució forçosa de la sentència. Facilitar el retorn en diferents anys, però, no seria gratuït per al Govern, a qui es demanarà que equipari el complement de residència dels funcionaris illencs amb el de les Canàries. Si el Govern accepta la proposta de l'STEI, el 2027 hauran cobrat tots els retards retributius i els mallorquins cobraran 250 euros per residència; els menorquins, 500; els eivissencs, 500, i els formenterencs, 750.

Tothom té una idea clara de com és el seu sou respecte al seu entorn. ¿Però saps realment si el teu sou és alt o baix en comparació amb la resta de la població de la teva comunitat, de qualsevol altra o bé d'Espanya? T'oferim una calculadora que et permetrà descobrir quanta gent cobra més i menys que tu i on se situen els teus ingressos en l'escala salarial estatal i de la comunitat on vius. Aquí la tens:

'Per la plena ocupació: menys jornada, millors salaris' és el lema que encapçalarà la manifestació de l'1 de maig encapçalada per UGT i CCOO. La mobilització reivindicarà la plena ocupació, la reducció de la jornada laboral i la millora dels salaris amb l'objectiu d'assolir un canvi d'enfocament en el model econòmic de les Illes. "Reclamam polítiques útils per millorar les condicions de feina, i també el nivell de vida dels treballadors", ha explicat el secretari general de CCOO a les Balears, José Luis García. Per altra banda, la gestora d'UGT a les Balears, Xisca Garí, ha recalcat que la manifestació "també ha de ser un crit per la pau i un clam d'exigència per al reconeixement de l'estat de Palestina".

El Consell de Govern, a petició de la Conselleria d'Educació, ha autoritzat l'increment de les retribucions del personal docent, el personal cooperativista de les cooperatives de treball associat de l’ensenyament i el personal religiós autònom que pertany als centres concertats. Educació hi aplicarà una increment d'un 0,5% vinculat al PIB, per tal d’igualar la pujada del personal dels centres públics. Aquest augment s’aplicarà respecte de les retribucions vigents a dia 31 de desembre i amb efectes des de l’1 de gener de 2023.

L’aeroport de Palma és el centre de treball més important de les Illes Balears. A l’estiu esdevé una veritable caldera de l’economia illenca, que no atura en cap moment de les 24 h i que és un bon mirall per analitzar la situació laboral dels balears. José Manuel Peces du més de 35 anys al sector aeri, i és el delegat d’aquesta àrea al sindicat UGT. 

El Govern va presentar divendres els pressupostos per al 2024, que el vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, va definir com a “molt del PP i molt de Vox”. El projecte està ara en mans del Parlament, que li haurà de donar llum verda abans que acabi l’any perquè puguin entrar en vigor el proper u de gener. En compliment de l’acord de governabilitat subscrit amb el PP, l’extrema dreta es va comprometre a no presentar cap esmena a la totalitat dels números. Però en el tràmit parlamentari, Vox i la resta de grups podran negociar esmenes que en modifiquin la primera versió d’uns comptes que gasten més i que augmenten els sous dels alts càrrecs.

El Sindicat d'Infermeres Satse i el Sindicat de tècnics sanitaris USAE han lamentat la "greu pèrdua" de poder adquisitiu dels professionals de la sanitat privada en els darrers anys. És per aquesta raó que Satse ha convocat concentracions aquest dijous i els pròxims dies 9 i 14 de novembre. En un comunicat, els dos sindicats han afirmat que els professionals han perdut gairebé un 10% de poder adquisitiu entre els anys 2021 i 2023. Ara bé, han assenyalat que aquesta pèrdua pot arribar fins al 20% si es tenen en compte altres factors com els preus reals de la senalla de la compra a les Balears, els costos de la vida agreujats per la insularitat i el "desmesurat" increment del preu dels lloguers o els interessos dels préstecs hipotecaris.

Els graus d'informàtica, les enginyeries i les titulacions relacionades amb ciències de la salut són les carreres professionals que tenen una taxa d'ocupació més alta i també les que paguen millor als seus treballadors un cop arriben al mercat laboral. Així ho determina U-Ranking, una eina de la Fundació BBVA i Ivie. Aquests estudis també són els que garanteixen més percentatge d'ocupats amb un sou de 1.500 euros o més pocs anys després d'haver entrat al món laboral.

Cort incrementa el sou dels funcionaris i dels regidors de l'Ajuntament de Palma un 1,5%. Així s'ha acordat aquest dimecres a la Junta de Govern. El portaveu de Cort, Alberto Jarabo, ha explicat que "l'augment retributiu es veurà reflectit a la nòmina d'aquest mes de novembre, de caràcter retroactiu de gener d'enguany".

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha reclamat un increment "històric" dels salaris a l'Arxipèlag després d'una recuperació econòmica capdavantera a l'Estat i que ha deixat xifres millors a les registrades abans de l'inici de la pandèmia. Durant el berenar informatiu organitzat per l’agència de notícies Europa Press a Madrid, Armengol ha defensat les millores salarials per als treballadors de les Illes Balears, ha reivindicat el poder del diàleg social per crear escuts socials com el de les Illes i ha reclamat a l’Estat més fons europeus per continuar aprofundint en la millora del model econòmic illenc.

La inflació puja, però els salaris no tant. Aquesta és la conclusió que s'extreu de l'Estadística de Convenis Col·lectius que cada mes publica el ministeri de Treball. "El conflicte està servit", advertien fa una setmana els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, davant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. El cert és que les revisions salarials que es pacten a través d'un conveni s'han situat en un 2,45% de mitjana fins al juny, una xifra un pèl superior a la revisió registrada fins al maig (2,42%), però molt per sota de la inflació general del sisè mes de l'any (10,2%), així com de la subjacent (5,5%).

“Tenim una indústria hotelera molt potent, que té un conveni laboral molt digne i com a societat no ens podem permetre que els que cuiden els turistes cobrin més que els que cuiden les nostres persones grans”. Així de contundent s'ha mostrat aquest dijous la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, que ha demanat un conveni autonòmic per millorar els sous dels treballadors de residències privades i un augment del doblers públics que es destinen a atendre a les persones en situació de dependència.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns l'augment del 2% del sou al professorat de l'escola concertada per als anys 2022 i 2023. Això suposarà una despesa de 5,8 milions d'euros; 3,5 milions enguany i 2,3 milions el següent.