Amb més de 129.000 seguidors a Instagram, Gádor Muntaner (Barcelona, 1991) compagina la tasca de científica marina amb la de divulgació. És ambaixadora del National Geographic i dona a conèixer la veritable naturalesa dels taurons perquè vol conscienciar la societat de la necessitat de la seva preservació. Parlem amb ella poc després de tornar d'una expedició a Filipines finançada per Tropicfeel.

La fundació Marilles, en col·laboració amb el Shark Conservation Fund (SCF), ha posat en marxa el projecte SARKO, una iniciativa amb un pressupost de 600.000 euros i una durada de tres anys per millorar la conservació de les poblacions de taurons i rajades a les Balears i al Mediterrani. L'objectiu principal del projecte és establir una base científica sòlida i treballar amb els sectors clau, com els pescadors, per garantir la supervivència d'aquestes espècies en perill. Entre les seves metes hi ha aconseguir la declaració de noves zones protegides, integrar mesures d’alliberament d’exemplars dins els plans de gestió pesquera i incloure més espècies en la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE).

Agustí Torres (Artà, 1965) és un apassionat dels taurons mediterranis. Director de fotografia per a documentals artístics sobre Miquel Barceló i subaquàtics a països com Fiji, va fundar SharkMed l’any 2017 amb la intenció de difondre i protegir les 54 varietats de taurons que encara queden a la Mediterrània.

Segons el Llibre vermell dels peixos de les Illes, de les 56 espècies de selacis (peixos cartilaginosos com taurons i mantes) registrades a l'Arxipèlag, 34 estan amenaçades i 17 estan en perill crític o bé ja s'han extingit en l'àmbit autonòmic. Per promoure la recuperació de les poblacions d'aquestes espècies, que són indicadores de la salut dels ecosistemes marins, aquest dimecres s'ha duit a terme la primera reunió del comitè d'experts en el marc del projecte 'Estratègia Balear de Taurons i Mantes'.

L'ARA publica que “un equip de científics brasilers ha detectat, per primer cop en tot el món, taurons intoxicats amb cocaïna”. S'ha publicat a la revista Science of The Total Environment. No saben, es veu, si és que els taurons drogats van estar en contacte amb l’aigua que provenia del clavegueram de l’alegre Rio de Janeiro o és que es van menjar altres animalons, com musclos, que també estaven contaminats per l’aigua brasileira.

Llunada, salroig, porc marí, cinturó, marraix, bocadolça, però també mussola, tintorera, gató o gatvaire són noms de taurons que els pescadors més vells de les Illes Balears feien servir amb freqüència. Actualment, molts d’aquests peixos ja no s’esmenten perquè s’han deixat de veure a les aigües que envolten l’Arxipèlag. La sobrepesca i l’alteració dels seus hàbitats han provocat que aquests animals es trobin en una situació delicada. A la mar Mediterrània hi ha 77 espècies de taurons, ratjades i quimeres, de les quals el 53% estan amenaçades i requereixen accions urgents per conservar els seus hàbitats i poblacions. En el cas concret de les aigües que envolten les Balears hi ha citades 32 espècies de taurons, 27 de ratjades i una quimera i, segons els informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de la meitat d’aquestes es troben en perill.

Per als taurons del cinema, l’estiu és temporada de caça. Les platges plenes de banyistes són un esquer irresistible per al devorador marí més temut –immerescudament, segons els experts–, que des de l'estrena de Tauró (1975) ha freqüentat la cartellera estiuenca. Aquest divendres arriba Megalodón 2: La fosa, seqüela de l’èxit sorpresa del 2018 que torna a enfrontar Jason Statham a taurons gegants prehistòrics i altres monstres marins, aquest cop sota la inesperada batuta del cineasta de culte Ben Wheatley, el del thriller esotèric Kill list, la comèdia homicida Turistes o l’adaptació de J.G. Ballard High-rise. Aprofitem per recordar les 10 classes de taurons que han freqüentat les pantalles.

S’apaguen els llums a l’Aquàrium de Barcelona i tots els nens i nenes ja són dins el sac de dormir. És tard, però tenen els ulls ben oberts mentre els taurons passen lentament per damunt del seu cap. “Els taurons se'ns podrien menjar?”, pregunta un d’ells, que fins fa un moment semblava ben segur de si mateix. El monitor respon amb una pregunta: “Els éssers humans formen part de la cadena alimentària dels taurons? No. Les pel·lícules ens han explicat moltes mentides”, afegeix amb humor. Tot seguit es disposa a narrar un conte per ajudar-los a agafar el son. Però és difícil, perquè malgrat que hagi quedat clar que la idea del tauró que devora persones és un mite inflat pel cinema, particularment per la pel·lícula Tauró de Steven Spielberg, trobar-se estirat allà mentre veus els taurons enormes circulant, incansables, és massa emocionant. I també inoblidable.

Unes 60 cries de tauró gatvaire han nascut recentment al Palma Aquarium, en el marc de 'Petits taurons', un projecte que cerca recuperar i incrementar la població d'aquesta espècie a l'Arxipèlag. Aquests exemplars tornaran a la mar quan arribin a la mida òptima, que oscil·la entre els 45 i els 55 centímetres, segons ha informat aquest divendres el Govern en una nota de premsa.

El Govern ha posat en marxa el projecte 'Petits taurons', amb l'objectiu de criar exemplars de gatvaires (Scyliorhinus stellaris) en captivitat per alliberar-los al medi i incrementar-ne la població a les Balears. La iniciativa tindrà una durada mínima d'uns tres anys i la intenció és que a llarg termini s'ampliï es faci el mateix amb altres taurons amenaçats.

L'Associació Cayume ha anunciat aquest dimarts que ha nascut el primer exemplar de rajada d'un ou recuperat de pesca accidental a Mallorca. El naixement d'aquest primer exemplar, que és una femella de Raja clavata d'11 centímetres de longitud i només vuit grams de pes, es va produir sense problemes el passat 19 de setembre, segons ha informat l'agència Efe a partir d'un comunicat de l'associació.

La substitució d'hams inoxidables per altres que siguin biodegradables podria ajudar a reduir la mort de les tintoreres, perquè es veuen molt afectades per la pesca amb palangre de superfície, malgrat que aquest mètode principalment cerca capturar peixos espasa i peixos emperador. De 14 individus gravats amb un sistema pioner dissenyat per l'entitat Shark Med, set duien fils de pescar clavats i fins i tot arrossegaven restes de xarxes i algues que posen en risc la seva supervivència.