Inca torna a encendre el debat al voltant de les corregudes de toros aquest diumenge, 29 de març, amb l’inici de la temporada taurina. I, com és habitual, a pocs metres del recinte, entitats animalistes han convocat una protesta amb el lema ‘No és la meva cultura’.

La Fundació Franz Weber ha anunciat aquest dilluns que ha registrat una queixa a l'Oficina Balear de la Infància i l'Adolescència (OBIA) per la promoció d'entrades específiques per a menors d'edat per a la correguda de toros prevista a Palma el pròxim 7 d'agost.

L'interès pels homes que ronden la mort travessa bona part de la filmografia de l'Albert Serra. A Tardes de soledad, el seu primer llarg documental, queda palesa la voluntat de copsar, a partir d'una pràctica cerimonial i espectacularitzada, aquest vincle amb la mort d'un home disposat a matar o, en moltíssima menys mesura, a morir en l'intent. Tot i que s'inscriu en una llarga tradició artística i intel·lectual d'atracció per la tauromàquia, el cineasta banyolí ha volgut fer una pel·lícula de toros com no se n'havia vist cap altra. Un assoliment que passa per una sèrie de decisions de depuració formal i d'enriquiment discursiu. A Tardes de soledad no hi ha ni veu en off ni entrevistes, de manera que la proposta s'aparta del reportatge a l'ús, i elimina intermediaris entre el film i l'audiència.

Cal menjar fort abans d’enfrontar-se a Tardes de soledad, el documental sobre la tauromàquia que Albert Serra (Banyoles, 1975) ha estrenat aquest dilluns al Festival de Sant Sebastià. Viatge immersiu a la tauromàquia, la pel·lícula mostra la violència i la brutalitat de la tradició, i ho fa sense filtres morals: simplement exposa el patiment i l’agonia desesperada del toro, mirant de cara a la mort d’un animal noble. Però també mostra el context en què es produeix: el ritual i l’experiència del torero, i tot el que l’envolta.

Vox registrarà la setmana vinent la seva proposta de modificació de la Llei de regulació de les corregudes de toros per permetre l'entrada dels menors a les festes taurines. La modificació de la norma vigent des del 2017 es proposarà pel procediment de lectura única i comprendrà la modificació de l'article 12, que determina la prohibició de l'accés a menors de 18 anys. Malgrat això, es mantindrà l'obligació de mostrar una cartelleria que indiqui que l'espectacle pot ferir sensibilitats. El reglament del Parlament indica que en el procediment de lectura única, després de l'acord unànime de la junta de portaveus, implica la impossibilitat de presentar esmenes a la proposició.

Palma deixarà de ser ciutat antitaurina. Així ho ha aprovat l'Ajuntament en el ple d'aquest dijous, amb els vots a favor de l'equip de govern i els seus socis –PP i Vox–, a partir d'una proposta del partit d'extrema dreta. Tot i que inicialment la proposta incloïa un darrer punt amb què pretenien declarar Palma ciutat taurina, en el darrer moment ha quedat eliminat, tal com ha comunicat la regidora Sandra Barceló, qui ha defensat la proposta.

Vox durà al ple de l'Ajuntament de Palma previst per a aquest pròxim dijous una proposta per tornar a declarar "taurina" la ciutat i derogar l'acord municipal del 2015. Després de vuit anys de la declaració de Palma com a ciutat "antitaurina", el partit d'extrema dreta vol derogar l'acord municipal amb la finalitat de "defensar" la tauromàquia com a Patrimoni Cultural Immaterial.

Amb els lemes "Tradicions sense crueltat", "Deixem els toros en pau" i "Tauromàquia, abolició", una cinquantena d'activistes de la plataforma AnimaNaturalis han exigit aquest diumenge dematí que es posi fi a les corregudes de toros a Palma. Arran de l'inici de la temporada taurina a la plaça de toros de Ciutat, s'han despullat davant Cort.

A França, la tauromàquia es considera maltractament animal i, com a tal, està explícitament prohibida pel Codi Penal. Amb una excepció significativa: en una cinquantena de pobles i ciutats del sud del país, amb una tradició taurina local molt arrelada, la llei permet organitzar corrides. Així, mentre que sacrificar cruelment un brau per diversió prop de Lió o París està condemnat amb multes de fins a 30.000 € i penes de presó, a Bordeus, Nimes o Besiers és un “espectacle cultural” aplaudit per tots els públics. Aquesta disparitat de criteris genera controvèrsia, amb opinions contraposades i inamovibles a favor i en contra, que es confronten més enllà de la clàssica divisió ideològica de dretes i esquerres. La polèmica ha arribat aquesta setmana al Parlament francès, que dijous havia de votar una proposició de llei per abolir les corrides a tot el territori, però finalment no va prosperar. I el sud de França, que podrà continuar organitzant corrides, ho celebra.

Un jutge federal mexicà ha ordenat aquest divendres la suspensió definitiva dels espectacles taurins a la plaça La México (la més gran del món, amb capacitat per a més de 41.000 persones) durant el temps que duri el judici per determinar si l'espectacle es prohibeix definitivament, com reclama una associació que denuncia el maltractament animal. L'ONG Justícia Justa va portar el cas al tribunal federal fa dues setmanes argumentant que la constitució mexicana prohibeix el maltractament, i va exigir la suspensió cautelar de les festes taurines fins que hi hagués una resolució judicial en ferm.

El torero retirat José Ortega Cano serà un dels nou vocals del Centre d'Afers Taurins de la Comunitat de Madrid, segons ha anunciat el conseller de Justícia, Interior i Presidència del govern madrileny, Enrique López. José Ortega Cano, de 68 anys, és una de les principals figures del toreig dels anys vuitanta i noranta, ha remarcat en un comunicat el govern madrileny. La nota afegeix que, al llarg de la seva carrera, va aconseguir sortir fins a quatre vegades de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid a coll. Retirat de les places definitivament el 2017, el matador murcià sempre ha mantingut la seva vinculació amb el món de la tauromàquia, tant com a ramader des de l'àmbit de la cria del toro brau, com com a apoderat, llançant joves promeses del toreig, com en el cas del jove noveller Álvaro Burdiel, que apodera actualment.

La setmana que començava amb el Congrés de la Ciutat de Mèxic admetent a tràmit una proposta per prohibir les corrides de toros culminava amb una assistència superior al 80% a la tradicional corrida La Guadalupana, en honor a la patrona de Mèxic, la Mare de Déu de Guadalupe. Va ser el diumenge 12 de desembre, a la plaça de toros de la capital, La México, que, amb capacitat per a 41.262 assistents, és la més gran del món. Al gremi taurí la dada els serveix per posar xifres a l’estat de salut de la tauromàquia després que, el 7 de desembre, cinc dels nou membres de la comissió de benestar animal del Parlament local donessin llum verda al debat per modificar la llei de protecció dels animals i prohibir els espectacles en què es maltracti, torturi o es matin toros o vedells. La resolució arribarà al ple de la cambra aquest febrer. “És arcaic i va en contra de la Constitució (de la Ciutat de Mèxic), que reconeix que els animals senten”, diu a l’ARA el president de l’esmentat comitè, Jesús Sesma. 

“Volem una Mallorca sense sang ni tortura”. Així ho ha defensat la coordinadora d'AnimaNaturalis a Illes Balears, Eliana Guerreño, en la concentració convocada per a aquest dissabte a la plaça de Cort de Palma. Acompanyada de desenes de persones, també ha denunciat que “la tauromàquia tracta de dir què és cultura i què representa el sentiment dels mallorquins i les mallorquines. Però ningú va trobar a faltar la matança de bous quan varen ser suspeses durant la pandèmia”. Aquesta concentració, organitzada pel col·lectiu animalista AnimaNaturalis i l'associació veterinària Avatma, és per protestar contra la correguda de bous que està programada per al pròxim 30 de juliol a Inca. Serà la primera correguda de bous que es fa a les Illes Balears després que el Tribunal Constitucional declaràs nuls diversos articles de la Llei de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals a les Illes.

La plaça de toros d'Inca acollirà un festival taurí de picadors el pròxim 30 de juliol. Aquest acte serà la primera corrida de bous que es fa a les Illes Balears després que el Tribunal Constitucional declaràs nuls diversos articles de la Llei de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals a les Illes.

El Tribunal Constitucional (TC) ha confirmat la sentència que va condemnar l'exregidora de Catarroja (Horta) Datxu Peris a pagar una indemnització per vulnerar el dret a l'honor del torero Víctor Barrio, al qual va titllar d'assassí a les xarxes socials poques hores després de morir envestit per un toro el 2016, segons informa l'agència Efe. En una sentència en la qual desestima el recurs de l'exregidora a la sentència del Tribunal Suprem, el TC declara que la llibertat d'expressió no empara utilitzar les xarxes socials per titllar d'assassí a un torero poc després de la seva mort.

El torero Enrique Ponce va torejar diumenge a la plaça de toros de Las Ventas amb una jaqueta curta els botons de la qual eren efígies del dictador Francisco Franco. Segons s'aprecia a les fotografies que se li van fer abans de la festa al pati de cavalls de Las Ventas, Ponce, de 49 anys, duia un vestit de toreig de camp, format per una jaqueta curta de vellut gris amb una botonadura de plata que imitava les monedes de 50 pessetes de l'època de Franco, amb l'efígie del dictador i els lemes corresponents que s'hi encunyaven. En declaracions a l'agència Efe, l'apoderat del torero valencià, Juan Ruiz, ha restat importància a la botonada: "No hi ha més història al respecte".

Renou a Twitter entre el sector cultural: el PSOE ha publicat una piulada en què anunciava dues mesures per als "professionals del sector cultural" aquest migdia. Una de les mesures va dirigida únicament als toreros, que considera treballadors de l'àmbit de la cultura, de manera que se'ls permetrà l'accés a l'atur. L'altra apuntava que "s'elimina la necessitat d'acreditar la recerca activa de feina per sol·licitar la renda activa d'inserció o al subsidi extraordinari de desocupació".