Les excavacions arqueològiques realitzades en el cementeri vell de Formentera i les prospeccions a l'entorn de la pedrera d'en Coix, als Pujols, han acabat sense que hagi estat possible localitzar sis víctimes de la repressió franquista.

El Govern ha documentat les primeres restes humanes en la primera excavació del V Pla de fosses en el cementeri de les Figueretes, a Eivissa, iniciada el 18 de novembre passat. Els treballs, dirigits per l'equip Aranzadi-ATICS i compostos per nou especialistes en arqueologia i antropologia forense, avancen en diversos sondejos oberts en l'espai on, segons els estudis preliminars, podrien localitzar-se víctimes.

Les restes de Josep Mercadal han estat identificades entre les víctimes localitzades el febrer del 2021 al cementeri de Porreres. Les intervencions que es varen feren aquell període s'emmarcaven en el Pla de fosses aprovat per la Comissió Tècnica de Fosses i Desapareguts del Govern. Segons ha recollit Europa Press, les restes de Mercadal s'han trobat a la fossa número cinc del cementeri porrerenc. Josep Mercadal Marqués va néixer a Ciutadella, tot i que residia a Palma, on confeccionava formes de calçat. Mercadal va ser detingut el 30 d'agost del 1936, enmpresonat al castell de Bellver i executat en aquest cementeri el 10 de febrer de 1937.

Identifiquen les restes dels pollencins Bartomeu Cabanellas i Joan Domingo entre les víctimes localitzades durant la intervenció del cementeri de Calvià el 2018. Les diferents anàlisis de les restes localitzades a les fosses de Calvià durant la intervenció feta per l'equip d'Arazandi l'octubre de 2018 n'han permès la identificació. La de Bartomeu Cabanellas s'ha realitzat a través d'una mostra òssia de les restes que ha estat comparada amb una mostra d'ADN d'un familiar. Per la seva banda, Domingo va ser identificat per la compatibilitat de tota la informació de caràcter històric, arqueològic i antropològic del cas.

El foc de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que va cremar 400 hectàrees entre el 16 i el 18 de juny, va deixar a la vista restes òssies de soldats morts durant la Guerra Civil. En més de vint indrets es van retirar ossos de soldats que van ser a la primera línia del front durant la Batalla de l’Ebre i que van aflorar 85 anys després de la guerra. Després de les primeres intervencions d'urgència fetes l'estiu passat i d'unes 25 intervencions el primer semestre del 2023, fetes gràcies a avisos de troballes de restes òssies, ara la direcció general de Memòria Democràtica ha començat una prova pionera per a la detecció massiva de restes a la zona del Mas de la Pila.

El Govern ha tret a licitació el contracte d'obres per al farciment de les excavacions fetes a Son Coletes, dins el marc del tercer i quart Pla de Fosses, una vegada s'ha donat per conclòs el treball de camp al cementeri.

El quart pla de fosses començarà a final de gener i una de les primeres actuacions —juntament amb la tercera intervenció de Son Coletes—, serà la primera fase de l'exhumació de la fossa de sa Coma. Així n'han informat el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, i el secretari de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, durant la presentació del pla, que consideren "el més ambiciós" que ha tirat endavant fins ara l'Executiu. "Sabem amb tota probabilitat que hi ha d'haver una fossa a sa Coma i hi ha restes humanes, però fins que no obrim és difícil saber-ne el nombre", ha dit l'arqueòleg coordinador d'ATICS, Francesc Busquets.

La mare de Ferran Cabecaran Marginet, desesperada per trobar el fill, va arribar a escriure al mateix Franco, l'octubre del 1941. El secretari personal del dictador li va dir que no en sabia res, però que es posés en contacte amb els responsables dels camps de concentració i dels batallons de treballadors. I així ho va fer. Va persistir i, durant tres anys, va pagar anuncis a La Vanguardia per si algú li podia donar notícies del jove soldat republicà desaparegut al Segrià el setembre del 1938. Tot va ser debades. A casa del seu germà, del Ferran no se'n va parlar mai, però la seva fotografia sempre va ser allà, a la vista, i ha estat finalment la seva besneboda la que n'ha reprès la recerca: el va inscriure el novembre del 2021 al cens de persones desaparegudes de la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat.

Conscients que, per a molts familiars de víctimes de la Guerra Civil, el temps s'esgota, el departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya ha doblat el pressupost destinat a intervenir en les fosses comunes. Això permetrà accelerar la localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de les restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, que es troben sobretot a les comarques de Ponent. "L'objectiu és poder analitzar les restes trobades i retornar-les als seus familiars, donar-los una sortida digna", ha dit la portaveu, Patrícia Plaja, després de l'acord de Govern. En xifres totals, el pressupost per al període 2023-2026 és de 4,5 milions d'euros, xifra que gairebé dobla el pressupost anual de licitació del contracte anterior.

A la taula que encara avui és en una de les sales de Cal Gravador, la primavera i l'estiu del 1938 hi estiraven els ferits que arribaven del front de la Guerra Civil. Els soldats republicans combatien a poca distància, a uns deu quilòmetres d'aquella casa. Ara no hi viu ningú, però havia sigut una de les més importants de Canturri, al terme de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), al vessant del riu Noguera Pallaresa. La taula és d'avet, de cinc metres per cinc, i va servir de llitera hospitalària. En una altra habitació hi havia una taula de vidre, que era on els metges de l'exèrcit operaven. Els qui no sobrevivien en aquest hospital de campanya, creat a correcuita per atendre els ferits més greus que no podien ser traslladats a altres hospitals de la Seu d'Urgell, els enterraven a l'Hort de la Font, a tocar de la masia.

L'estudi i exhumació de les fosses relacionades amb el desembarcament de Bayo, "associades a la batalla i als crims de guerra", en paraules del secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, és un dels trets diferencials que marquen aquest nou (el IV) Pla de fosses. Un projecte que inclou nombroses novetats, com ara estudis històrics vinculats a diverses fosses comunes, investigacions sobre la memòria històrica, exposicions i la participació de psicòlegs en les exhumacions, entre d'altres.

El foc de Corbera d'Ebre (Terra Alta), que va cremar 400 hectàrees entre el 16 i el 18 de juny, ha deixat a la vista restes òssies de soldats morts durant la Guerra Civil. Hi ha més de 20 punts en què els ossos dels soldats morts són visibles a la superfície. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha explicat aquest divendres que membres del cos de Bombers, agents rurals i també alguns historiadors van posar en coneixement de la direcció general de Memòria Democràtica el descobriment d’aquestes restes, que van aflorar arran de l’incendi forestal. "Aquesta zona va ser primera línia del front durant la Batalla de l’Ebre i aquestes restes ens parlen d’aquells fets tan tristos, d’aquells combatents –molts d’ells joves– que van perdre la vida en aquesta zona”, ha dit. De fet, en aquesta zona s'hi han localitzat des del 2009, gràcies al Pla de Fosses, 115 restes humanes d'aquell període.

El IV Pla d'Actuacions a Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme estudiarà l'exili provocat pel franquisme, l'impacte dels bombardejos, la relació de les Balears amb el Valle de los Caídos i la política de memòria que va imposar la dictadura. El Govern ha anunciat que el nou Pla incorpora un lot dedicat específicament a fer 15 estudis multidisciplinaris. L'objectiu és aprofundir en tots els àmbits relacionats amb la memòria democràtica i fer un pas més enllà de la possible localització de víctimes de la Guerra Civil.

El Govern balear elaborarà el mapa de fosses a Menorca, que permetrà la investigació de més de 200 assassinats durant la Guerra Civil i la repressió franquista. El mapa completarà el de les Balears i possibilitarà al Govern avançar amb les iniciatives i projectes de restitució com la instal·lació d'arbres o pedres de la memòria, així com l'entrega de certificats de víctimes del franquisme.

Amb l'aprovació del quart Pla d'actuacions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme (2022-2023) el Govern abordarà, per primera vegada, les exhumacions del front de guerra del Llevant de Mallorca. Per això, l'Executiu ha anunciat que inclourà, a més d'una tercera intervenció en el cementeri de Son Coletes, a Manacor, un mínim de quatre intervencions més en diferents localitzacions, totes lligades al desembarcament de Bayo a l'illa de l'estiu del 1936.

Les Illes Balears rebran 124.010 euros procedents del Pla Estatal d'Exhumacions de Víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, segons ha informat aquest divendres la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. El conseller Juan Pedro Yllanes ha participat en la II Conferència Sectorial de Memòria Democràtica, en la qual el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica ha donat el vistiplau als criteris de distribució i repartiment territorial dels fons destinats aquest 2022 des de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica a les comunitats autònomes.

Les tasques d'exhumació del cementeri de Sant Francesc de Formentera per localitzar les restes de les 58 víctimes mortals del Penal de la Savina han finalitzat aquest dimecres, 13 d'abril, després de dues setmanes d'intervenció. En total, s'han trobat 20 sepultures individuals, a sis de les quals hi ha indicis que siguin víctimes del Penal, segons ha explicat la responsable de Aranzadi, Almudena García-Rubio, en una roda de premsa aquest dimecres al Consell de Formentera.

Trobar el soldat republicà Joan Mut Jaume –assassinat a 19 anys el 1936– és ara el principal objectiu de la primera actuació a la fossa comuna del cementeri d'Inca, que és al mateix temps la segona intervenció del tercer Pla de fosses del Govern. Segons la documentació consultada principalment pel cronista d'Inca Biel Payeras i Salom, Mut Jaume era un soldat de Llucmajor destinat a la caserna d'Inca que va ser afusellat a la capella del cementeri per oposar-se al cop d'estat contra el govern republicà.

El Pla d'actuacions en fosses de la Guerra Civil 2021-2022 del Govern preveu fer una tercera fase al cementeri vell d'Eivissa, a les Figueretes, i continuar avançant en la possible identificació de fins a 70 víctimes de la repressió franquista. El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha visitat el cementeri per presentar aquesta tercera intervenció, que durà a terme un equip tècnic d'Aranzadi.