Cada vegada són menys els joves que saben què volen dir paraules com 'estiregassar', 'xicra', 'tiberi' i 'mariol·lo', entre d'altres. Paraules que abans omplien les converses de plaça i els patis d'escola avui s'escolten poc o gens. La globalització, la influència constant dels mitjans i les xarxes socials, i l'ús cada cop més generalitzat del castellà o de l'anglès, han anat arraconant un lèxic que forma part de la identitat de Mallorca.

Un usuari de les xarxes socials ha donat la seva explicació de per què molts de mallorquins parlen en català estàndard quan viuen o xerren amb catalans. El motiu, segons explica, és perquè "si xerres en mallorquí, és impossible passar desapercebut".

Quan un grup de guàrdies civils armats varen assaltar el Congrés dels diputats el 23 de febrer del 1981, molt pocs varen quedar als seus escons en sentir la descàrrega de trets a l’aire que ha quedat fixada per sempre al sostre de la sala de plens: Suárez, Carrillo, Gutiérrez Mellado i poca gent més. Un segle abans es va produir un fet molt similar: l’entrada del general Pavia –també amb guàrdies civils– per dissoldre les Corts de la Primera República. Llavors, un mallorquí es va mantenir amb el cap alt i es va resistir a abandonar l’escó: Antoni Villalonga Pérez. Recordam aquest personatge singular quan es compleixen 150 anys del seu empresonament (1875) per fidelitat a les seves idees.

Quins són els comportaments que et fan un bon mallorquí o mallorquina? Aquesta pregunta la respon un vídeo publicat al compte d'Instagram @lapalmesanadesigns on parla de fins a cinc comportaments i accions que defineixen el que ells consideren "un bon mallorquí".

El creador de contingut mallorquí Toni Horrach ha fet un vídeo en què explica les quatre frases que tot mallorquí ha sentit alguna vegada quan parla per primer vegada amb un català. Amb un to humorístic, fa un repàs de les situacions que es viuen tant pel tema de l'accent diferent com pel coneixement de la geografia de les Illes Balears.

Pocs dubtes queden que l’Escola de Mallorquí de Manacor (EMM) és, per mèrits propis i prolongats, una meravellosa anomalia. Una institució municipal en forma de patronat que, aquest dimecres i per 53è any consecutiu ha presentat la seva oferta formativa que, a més del català, té diversos punts culturals que enforteixen des de fa uns anys la proposta.

Juan havia viatjat a València per carregar el camió i tornar ahir horabaixa a Palma, però el mallorquí es va veure atrapat per la riuada i els efectes de la DANA que assota el País Valencià i ja ha causat diversos morts. Anit va entrar en directe al programa Hora 25 de la Cadena SER i relatava angoixat la seva situació límit: "Som vuit persones al sostre d'un camió cisterna. Hem hagut de saltar d'un camió a un altre i estam xopats. Sense menjar, sense aigua, sense res i amb un fred espectacular. L'aigua continua pujant i com ens arrossegui aquest camió ja no tenim on agafar-nos ni on salvar-nos. Aquí hi ha molta gent pujada als sostres dels cotxes, atrapats, damunt de les teulades, vinguin a rescatar-nos per favor! Exactament som a Alfafar, en el centre comercial, on està la botiga de Leroy Merlin".

Un nou vídeo s'està viralitzant a les xarxes socials en els darrers dies amb la llengua catalana com a protagonista i les diferències de paraules i expressions entre els diferents territoris com a element central. Des del compte de TikTok @Cargol han publicat un vídeo on tres joves (un mallorquí, un català i un valencià) expliquen la manera d'expressar-se a cada indret i de referir-se a certes coses.

Vet aquí com es presenta un estiueig mallorquí, tal com s’ha entès durant molt de temps. L’element central és un xalet, que pot ser fins i tot de construcció legal (en cas que sigui il·legal tampoc heu de passar pena, perquè ja us l’amnistiaran, com si fos un policia de l’1 d’Octubre). El xalet ha d’estar situat a una localitat costanera, naturalment, i –també per descomptat– ha de tenir la vorera de mar a un màxim de cinc minuts a peu, tot i que les normes (no escrites, però preceptives) indiquen que és molt millor anar sempre a la platja en cotxe. Si no es disposa de cotxe, una moto, o qualsevol vehicle que cremi combustibles fòssils, també va bé.

El mallorquí Albert Jaume, de 35 anys, ha mort mentre combatia a la guerra d'Ucraïna. Havia decidit anar-hi voluntàriament. Segons ha confirmat la seva germana, l'home va morir l'1 de juny. "Va arriscar la vida perseguint un somni i, per defensar allò en què creia. El meu únic consol és que se'n va anar com volia", ha escrit a una publicació a les xarxes socials.

“Fa tres anys que visc a Manacor” o “duc tres anys vivint a Manacor”? Quina d’aquestes dues construccions és la incorrecta, si és que n’hi ha qualcuna? Idò, per començar, hem de dir que totes dues construccions són acceptades per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que en permet l’ús tant en registres formals com en registres informals. Ara bé, entre totes dues hi ha una petita gran diferència. Una és considerada genuïna i tradicional, mentre que l’altra és d’incorporació més tardana i és tinguda pel calc d’una construcció castellana. Saps quina és cadascuna? Vols sopes?

"Mula i dona, garrot la fa bona". Aquesta expressió avui dia tan inapropiada i masclista era una dita comuna fa no tant de temps. L'ARA Balears ha parlat amb Bàrbara Sagrera Antich, autora del Corpus de fraseologia de les Illes Balears: classificació, descripció i contextualització. És una recopilació mastodòntica que recull més de 14.500 unitats fraseològiques (i les seves variants) de les Illes Balears. Oferim aquí un petit aplec d'expressions masclistes que els nostres padrins i repadrins feien servir. Aquestes dites són un recordatori lingüístic del paper que el patriarcat va atorgar a la dona fins fa relativament poc.

'Xubec', 'bravejar', 'betzol', 'memeu' i 'condret' són paraules habituals en el parlar mallorquí, però als altres indrets de parla catalana són gairabé desconegudes. De fet, a Catalunya per referir-se a aquestes paraules, diuen 'nyonya', 'presumir', 'curt', 'constipat' i ‘responsable’, respectivament. Per això, Aina Delgado (Llucmajor, 1998), que viu al Principat des de fa dos anys, ha editat un recull de paraules, expressions i curiositats de la variant mallorquina que allà són poc comuns. "Un recull fet per a tu, Ícar, perquè puguis aprendre un poquet més de jo", dedica l'autora, ja que la idea de fer aquest diccionari va sorgir com a regal de Sant Jordi per a la seva parella. 

El variat mallorquí és un dels plats més tradicionals de la gastronomia illenca. La tapa per excel·lència de Mallorca ofereix infinites combinacions que mesclen diferents ingredients: frit de porc o frit mariner, pica-pica, sípia, croquetes, pilotetes, calamar a la romana, ensalada russa o tripes, entre d'altres.

TV3 ha subtitulat una entrevista al grup de música Antònia Font salant i amb col·loquialismes i aquesta decisió ha encès la polèmica a les xarxes socials. Després del concert del grup mallorquí al Palau Sant Jordi, la televisió catalana va entrevistar diversos membres del grup per valorar la seva tornada i la resposta del públic i va decidir no fer servir el català estàndard a l'hora de subtitular les declaracions dels músics.

Un jove mallorquí, originari de Portocolom, ha mort mentre combatia a la guerra d'Ucraïna. Es tracta d'Àngel Adrover, un jove de 31 anys empadronat a Portocolom (Felanitx), segons han confirmat fonts de l'ajuntament a l'ARA Balears. Adrover s'havia allistat feia mesos i per voluntat pròpia a l'exèrcit del país per fer front a la invasió de les tropes russes, d'acord amb la informació publicada a diferents mitjans locals.

L'Ajuntament de Manacor ha anunciat aquest dimecres que l'Escola Municipal de Mallorquí enceta el curs 2021-2022 "amb la il·lusió de recuperar activitats que l'any passat no es pogueren dur a terme a causa del covid-19". Una de les principals novetats és el taller de rap, que es farà els dissabtes entre el 25 de setembre i el 30 d'octubre de 9.30 a 13.30 h. Es tracta d'una activitat gratuïta que s'adreça als infants d'entre 10 i 14 anys.

Aquest dilluns s'ha produït un nou cas de discriminació lingüística en un centre de salut, exactament al CAP Son Pisà de Palma. Una dona de 79 anys s'havia dirigit a consulta al voltant de les 10.30 h i la metgessa que l'ha atesa s'ha negat a fer-ho en català. Un usuari de Twitter, el fill de la víctima, és qui ho ha denunciat a través del seu perfil.