<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - anticossos]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/anticossos/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - anticossos]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La revolta de les teràpies dirigides contra el càncer]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/revolta-terapies-dirigides-cancer_1_4506176.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/dccd639c-0e1f-40f8-8747-6524ea8ebf1b_16-9-aspect-ratio_default_0_x1061y30.jpg" /></p><p>Per a un pacient de càncer que ha rebut un pronòstic negatiu agafar-se a qualsevol proposta terapèutica com a un ferro roent no sempre és una opció. Alguns, coneixedors del final proper que els espera, desisteixen. Altres, en canvi, s’hi agafen sabent que només guanyaran temps al temps, per poc que sigui. Poden ser mesos que poden esdevenir crítics per al pacient i crucials per als investigadors clínics. Aquest seria el cas d’una recerca liderada per l’Institut d'Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) en què han participat malalts de càncer colorectal amb metàstasi, refractaris a qualsevol tractament i amb una esperança de vida limitada a un parell de mesos. Un fàrmac adreçat a una mutació concreta fins ara no considerada els allarga l’expectativa de vida per sobre dels 10 mesos de mitjana. La recerca, publicada a <em>Nature Medicine</em>, obre noves vies terapèutiques i planteja un munt d’interrogants.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Pujol Gebellí]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/revolta-terapies-dirigides-cancer_1_4506176.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Sep 2022 21:06:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/dccd639c-0e1f-40f8-8747-6524ea8ebf1b_16-9-aspect-ratio_default_0_x1061y30.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Cèl·lules de càncer de còlon]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/dccd639c-0e1f-40f8-8747-6524ea8ebf1b_16-9-aspect-ratio_default_0_x1061y30.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Els nous tractaments oncològics afinen cada vegada més els grups de pacients que poden obtenir més i millors beneficis]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més enllà de les vacunes: els anticossos terapèutics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-enlla-vacunes-anticossos-terapeutics_129_4357478.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Un nou estudi sobre la síntesi i el disseny d’un nou anticòs terapèutic ha estat publicat a la revista <em>Nature Cancer</em>. Què són aquests anticossos i per a què serveixen? El primer anticòs anticancerós va ser aprovat per al seu ús el 1997, el rituximab, per tractar el limfoma no Hodgkin. Després d’un llarg camí de recerca, l’equip del Dr. Batlle de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i els seus col·laboradors de l’empresa Merus, als Països Baixos, han desenvolupat un nou anticòs amb finalitats terapèutiques (MCLA-158 o petosemtamab). Han aconseguit resultats molt positius en una fase preclínica i podria tractar diferents tipus de càncer en un futur.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Núria Coll-Bonfill]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/mes-enlla-vacunes-anticossos-terapeutics_129_4357478.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 01 May 2022 16:58:54 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Només l'1,5% dels illencs han passat el coronavirus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/poblacio-balears-generat-anticossos-coronavirus-covid-19_1_1132597.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cec9b3d8-f0a3-41b0-a318-f51772f11d6d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Només un 1,5% dels illencs ha generat anticossos contra el coronavirus. És la conclusió dels resultats de la segona onada –se'n preveuen tres– de l'estudi de seroprevalença que elaboren l'Instituto Carlos III i l'Institut Nacional d'Estadística. El percentatge de les Balears és inferior <a href="https://www.arabalears.cat/societat/immunitat-seroprevalenca-Balears-coronavirus-covid-19_0_2452554881.html">als resultats de la primera onada (2,4%)</a> i estan per sota de la mitjana de tot l'Estat, que és d'un 5,2%. "No ha variat la prevalença, ha augmentat lleugerament", ha explicat la directora del Centre Nacional d'Epidemiologia, Marina Pollán, cosa que, ha assegurat, demostra "l'estabilitat de les xifres" de l'evolució a la baixa de l'epidèmia. Les xifres, però, continuen lluny de la immunitat de grup que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, <a href="https://www.arabalears.cat/societat/coronavirus-covid-19-salvador-illa-sanitat_0_2453154759.html">ja va deixar clar fa unes setmanes que no arribaria</a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Kike Oñate / Mireia Esteve]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/poblacio-balears-generat-anticossos-coronavirus-covid-19_1_1132597.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Jun 2020 17:31:05 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cec9b3d8-f0a3-41b0-a318-f51772f11d6d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una sanitària al Laboratori de Macrobiologia de Son Espases. / ISAAC BUJ]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cec9b3d8-f0a3-41b0-a318-f51772f11d6d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El darrer estudi de seroprevalença rebaixa el grau d'immunitat dels ciutadans de les Balears, que al conjunt de l'Estat és d'un 5,2%]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Només un 2,4% de la població illenca ha passat el covid-19]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/immunitat-seroprevalenca-balears-coronavirus-covid-19_1_1137852.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/799daa1a-1c27-4d67-9986-acfac5fba778_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Els primers resultats de l'estudi de seroprevalença estatal, que té com a objectiu saber el grau d'immunitat de la població espanyola respecte del covid-19, indiquen que la transmissió del coronavirus a les Illes és de les més baixes de l'Estat. El percentatge de persones amb anticossos, és a dir, que han passat el virus, és inferior al 2,4%, menys de la meitat de la mitjana estatal, que és del 5%, segons ha assegurat aquest dimecres horabaixa la directora de l'estudi i directora del Centre Nacional d'Epidemiologia, Marina Pollan. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[M. Fuster/m. Esteve]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/societat/immunitat-seroprevalenca-balears-coronavirus-covid-19_1_1137852.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2020 18:30:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/799daa1a-1c27-4d67-9986-acfac5fba778_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Realitzant proves de coronavirus a un centre de salut]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/799daa1a-1c27-4d67-9986-acfac5fba778_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La mitjana estatal és del 5% i les Illes tenen el cinquè percentatge més baix, segons els primers resultats del macroestudi d'immunitat]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
