Aquest dimecres matí parteix cap a la Península el darrer camió de gallines de la granja que Avícola Son Perot explota a Llucmajor. Amb això, segons ha assegurat el propietari, Onofre Ballester, a l’ARA Balears, la granja avícola de Llucmajor hauria acabat amb el pla de desescalada que li ordenà el Govern a l'agost. L'Executiu va fixar com a data límit el 31 de desembre perquè la granja avícola de Llucmajor sacrificàs gallines fins a reduir el cens a 40.000 a causa de l'expedient obert contra la granja per denúncies dels veïns i també d'una sèrie d'organitzacions animalistes que publicaren vídeos amb imatges d'aus en mal estat.

Joe Biden compareixia la nit d'aquest dimarts, amb to seriós, per deixar un missatge clar: un atac i una invasió russa a Ucraïna continua sent “molt possible”. El president recalcava que, en cas que es produís, el cost en vides humanes seria “immens”. A més, assegurava que “l’OTAN està preparada per a tot el que pugui passar”. El mandatari dels Estats Units era conscient que el seu discurs creuava fronteres i, per aquest motiu, va destinar temps a dirigir-se a la població russa. “Els EUA i l’OTAN no són una amenaça per a Rússia. Ucraïna no està amenaçant Rússia. No busquem desestabilitzar el vostre país, vostès no són el nostre enemic”, deia Biden, que ha reiterat que la seva aposta per sortir de la crisi és "clarament" la via diplomàtica. El mandatari també ha xifrat en 150.000 els soldats que, segons els càlculs de Washington, estan desplegats al voltant del territori ucraïnès.

La flexibilització de les mesures arriba gairebé al seu clímax amb la restauració. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha informat avui que, després de la reunió entre l'Executiu i els agents socials, s'ha acordat alliberar de quasi totes les restriccions la restauració illenca. Una de les més rellevants és l'horària, que s'elimina completament i queda a mercè de la legislació de cada municipi.

La situació epidemiològica a les Illes Balears ha canviat dràsticament els darrers dies i ara tot apunta que el final de la cinquena onada és més a prop que mai. Després d'un mes d'agost marcat per l'augment de tots els indicadors de la pandèmia, l'Arxipèlag afronta l'inici del setembre amb les xifres sanitàries a la baixa i amb la desescalada de restriccions com el reflex d'aquesta nova realitat.

Menorca afrontarà la recta final del mes d'agost sense restriccions nocturnes per a les reunions familiars i socials, mentre que la relaxació de mesures es farà esperar a Mallorca i Eivissa, segons ha anunciat aquest dilluns el portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, després de la reunió del Consell de Govern. Com ja és habitual, les mesures s'han fet públiques una vegada que l'Executiu s'ha reunit amb els consells, la FELIB i l'Ajuntament de Palma, així com amb la Mesa de Diàleg Social. Cal recordar que, fins ara, a les Balears estaven restringides les reunions socials i familiars entre no convivents entre la 1 i les 6 h de la matinada per fer front a la pandèmia de coronavirus.

El Govern de les Illes Balears ha decidit suspendre el procés de desescalada fins al 26 de juliol. Es posa punt a part a un procés progressiu que s'havia fet durant mesos a causa de l'augment de contagis entre els més joves. Segons ha explicat la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, les dades avui dia són de 185,6 d'incidència acumulada i el 70% dels casos són de la població jove. Per aquest motiu, s'ha tornat a fer una crida a la població d'aquest rang d'edat perquè es vacuni, a més de demanar ajuda a les entitats locals per reforçar aquest missatge.

Després de molts de mesos de portar-la en tot moment, a partir d’aquest dissabte 26 de juny l’ús de mascareta deixa de ser obligatori en espais exteriors. Una bona nova, però que també comporta molts de matisos. Per començar, sempre se n’haurà de dur una a damunt per on no es pugui respectar el metre i mig de distància de seguretat o, bàsicament, per entrar a qualsevol establiment. Ha hagut de passar molt de temps des de l’inici de la pandèmia per fer aquesta passa. S’han viscut uns mesos en els quals les mascaretes de tota mena han proliferat en la societat i en el dia a dia. Es podria dir que s’ha arribat a convertir, fins i tot, en un complement de la indumentària. Ara, amb la nova mesura sanitària, aquest mercat comença a desinflar-se, però així com la normativa, amb molts de matisos. A Mallorca hi va haver diverses empreses que varen començar a produir-ne. Va ser un boom sense precedents, ja que la mascareta es va convertir en una necessitat gairebé per viure. Aquesta explosió de necessitat va venir també amb una quantitat d’oferta molt gran, en què molts de petits comerços varen començar a fabricar les seves pròpies mascaretes de tela i a comercialitzar-les. Així i tot, hi va haver una sèrie d’empreses que varen agafar-ne la davantera.

Les mascaretes deixaran de ser obligatòries en espais exteriors a partir d'aquest dissabte, però la nova normativa obligarà a portar-ne sempre una a mà, per si no es poden garantir els 1,5 metres de distància de seguretat interpersonal amb persones no convivents o si hi ha altres circumstàncies que en facin necessari l'ús. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha confirmat que el canvi de normativa s'aprovarà aquest dijous al consell de ministres extraordinari. "Hem eliminat l'obligatorietat de mascareta allà on sabem que hi ha menys risc de transmissió. És una mesura de flexibilització progressiva, gradual i prudent", ha destacat Darias aquest dimecres. La titular de Sanitat ha assegurat que portar una mascareta a sobre serà obligatori però ha evitat confirmar si es podrà multar les persones que no en portin.

La tornada a l'activitat de l'oci nocturn a les Illes Balears és un dels temes de més pes que té entre mans el Govern de les Illes. Així i tot, segons ha assegurat el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball Iago Negueruela, estarà consensuada amb el sector. Alhora, també ha volgut deixar constància que la reobertura anirà a compàs amb les altres comunitats autònomes.

El 21 de juny havia de ser el dia de la llibertat a Anglaterra, tal com havia anunciat al febrer Boris Johnson. Totes les restriccions a causa del covid s'havien d'eliminar. Però ja feia dies que s'insinuava un retard en l'obertura a causa de l'augment de casos de la variant delta, ja majoritària al Regne Unit des de finals de maig i molt més contagiosa que l'alfa i l'original del covid-19. De la llibertat a la frustració, doncs, després que el primer ministre britànic hagi trasllat oficialment la data de l'alliberament al 19 de juliol. Johnson n'ha fet l'anunci des de Downing Street. Amb tot, s'ha mostrat prou confiat que no hi haurà més retards, per bé que ha volgut deixar clar que més enllà de la nova meta "no s'haurà eliminat tot el risc". El premier ha insistit en diferents ocasions que "hem d'aprendre a viure amb el virus", i que possiblement a la tardor caldrà una nova campanya de reforç de la vacunació.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el portaveu adjunt del PP, Toni Costa, han protagonitzat aquest dimarts el seu primer cara a cara en un ple del Parlament després que Biel Company anunciàs que abandona la política. Costa ha criticat que l'Executiu prorrogàs el toc de queda i les limitacions de les reunions familiars i socials a espais privats després d'acabar l'estat d'alarma i li ha retret a la presidenta que "pateix la síndrome del Consolat". "La seva gestió és a anys llum de la situació que pateixen els ciutadans de les Illes", ha afegit.

Catalunya empieza este lunes la particular temporada turística del 2021. Al menos en el sentido en que entra en vigor el alivio de las medidas restrictivas para la entrada de visitantes al Estado, decretado el viernes por el ministerio de Sanidad siguiendo las recomendaciones de la Comisión Europea. Ya no hará falta una PCR negativa, obligatoria hasta ahora en cualquier caso. Apenas habrá que cumplir una de las siguientes condiciones: haber sido vacunado, aportar un test de antígenos negativo, presentar el certificado de recuperación (se ha pasado el covid y ya no se es infeccioso) o presentar una PCR negativa. Un salto importante, y que todavía podría evolucionar a mejor durante el buen tiempo, que tiene que ayudar a cumplir las previsiones del Govern –del anterior ejecutivo–: recuperar algo más del 50% de los 20.000 millones de euros de gasto de los turistas registrado en 2019.

Cinemes, teatres i museus reobren aquest dimecres a França després de gairebé set mesos de tancament total a causa de la pandèmia, però amb un aforament limitat al 35%. També obren bars i restaurants, però només els que tinguin terrassa, i els aforaments estan limitats al 50%. Els topalls d'aforaments són de 800 persones a l'interior i 1.000 a l'exterior, per exemple, en estadis esportius i amb un màxim del 35% de capacitat.

Als anys seixanta, Ramon Moix va viatjar a Londres per agafar aire: "Chelsea, donde nací. Chelsea, donde aprendí las mejores ecuaciones de mi vida: no que dos y dos son cuatro -esa nunca conseguí resolverla- sino que Henry James y Scott Fitzgerald harían Ramón Moix [...] Corrí con Chelsea incluso mucho después de dejarla. Viví de su ritmo durante muchos años, escribí de sus cosas, por sus cosas cuando ya ni siquiera era Ramón; es decir, cuando pude ser Terenci..."

El govern d'Emmanuel Macron, conscient que les eleccions presidencials de l'any que ve són cada cop més a prop, té pressa per reobrir el país per apaivagar els ànims –especialment del sector de la restauració i l'oci– després de mesos i mesos de tancament gairebé total. I per fer-ho, l'Elisi sap que accelerar la campanya d'immunització de la població és clau. En aquest sentit, i a través de diversos missatges a Twitter, el president ha anunciat que, a partir del 15 de juny, tots els francesos de més de 18 anys podran començar a ser vacunats. També ha apuntat que les persones de 50 anys o més podran demanar cita a partir del 15 de maig i que aquelles persones, d'entre 18 i 55 anys, que tinguin patologies cròniques –com càncer, diabetis, insuficiència cardíaca o obesitat– podran començar a immunitzar-se a partir d'aquest dissabte.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha fet referència a la finalització de l'estat d'alarma el 9 de maig i ha manifestat que espera tractar en els diferents consells interterritorials "quines mesures i potestats hi ha per prendre segons quines mesures". "És important que el govern espanyol ens doni garantia jurídica per poder assegurar la desescalada lenta", ha manifestat aquest dimarts a Calvià, on s'ha reunit amb empresaris del municipi per explicar com es repartiran els 855 milions d'euros d'ajudes directes de l'executiu espanyol. A més, Armengol ha recordat que divendres hi haurà un Consell de Govern extraordinari per revisat les restriccions que a hores d'ara s'apliquen a les Balears, com el tancament de l'interior de bars i restaurants, la prohibició de reunions de més d'un nucli de convivència als domicilis i el tancament a les 17.00 h del sector de la restauració. "Hi ha algunes mesures excepcionals que s'apliquen a tot Espanya per Setmana Santa i altres que vàrem aprovar, com el perimetratge de les Balears", ha comentat. "Ara estam en fase de reunions i demà hi haurà la Mesa de diàleg social. Sempre farem el que ens marqui el consell assessor de Salut", ha afegit.

—Pues venga, vamos a cantar una canción que hemos hecho para este día de vuelta.

El Govern té previst iniciar una desescalada "molt lenta" i "progressiva" a bars i restaurants, segons ha indicat aquest dilluns el portaveu de l'Executiu i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, després de la reunió del Consell de Govern. "El més important és la prudència, perquè amb la soca britànica hi ha un canvi important de criteris", ha comentat, encara que sense concretar cap de les mesures que s'aplicaran a partir de la setmana que ve. "Ja vàrem dir que serà a partir de dia 2, i pròximament es donaran les pautes de com es farà", ha assenyalat.

¿És el Regne Unit l'exemple en què s'ha de fixar la resta d'Europa i del món per sortir definitivament del túnel de la pandèmia? Fins ara no ho era, però a partir d'avui potser sí. Perquè just onze mesos després que Boris Johnson decretés el primer dels tres confinaments que ha viscut el país a causa del covid-19, i amb més de 120.000 morts oficials a l'esquena com a balanç provisional, el primer ministre britànic ha anunciat aquesta tarda al Parlament el "prudent però irreversible" retorn a la normalitat. O, almenys, a la normalitat postcovid.

Fa dues setmanes que el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del ministeri de Sanitat, Fernando Simón, no deixa d’ensenyar un mapa d’Espanya tenyit de granat en cada roda de premsa en què li pregunten si és el moment de relaxar restriccions. És el dels llindars de la incidència acumulada, que en la majoria de comunitats continuen en una situació de risc extrem, per sobre dels 250 casos per 100.000 habitants els últims 14 dies. Passat el pitjor de la tercera onada, amb tots els indicadors a la baixa, moltes comunitats tenen la temptació de desescalar. Però els experts alerten que la decisió és més que precipitada. Primer perquè Espanya encara no ha sortit ni d’una situació de risc –quan la incidència és superior a 250 casos– i segon perquè és difícil de predir què passarà quan la variant britànica acabi ocupant més del 50% del nínxol del virus, previsiblement a principis de març.