Els hotelers de Mallorca consideren un error que la viabilitat del camp impliqui fer-hi més places turístiques i han demanat a la Conselleria d'Agricultura en les seves al·legacions a la llei agrària que no s'hi generi més capacitat d'allotjament. Les al·legacions dels hotelers no es limiten a criticar la turistització del sector agrari, sinó que reclamen al Govern que prioritzi "de veres" el sector primari i que el declari com a servei essencial i estratègic, perquè s'hi derivin més recursos públics de manera "sistemàtica i regular".

Pagesos, professionals i entitats com el GOB, Unió de Pagesos i l'associació de productors ecològics Apaema han exigit al Govern que modifiqui profundament el projecte de llei agrària perquè "desfigurarà el camp" i han criticat que, amb la redacció actual, és una iniciativa per promoure usos urbanístics i turístics que "acabarà convertint les explotacions en hotels". A més, lamenten que no es faci servir la norma per "promoure una veritable sobirania alimentària i per ajudar de bon de veres a fer viable l'activitat agrària de les Illes", segons han explicat portaveus d'aquestes associacions a l'ARA Balears. Hi ha alguns punts de coincidència entre les entitats i professionals que han presentat al·legacions, sobretot pel que fa a la crítica a l'orientació urbanística, turística i especulativa del camp, en lloc de fer una aposta per millorar la producció d'aliments, que "és la base de qualsevol normativa agrària". Els ecologistes demanen que el Govern retiri la norma tal com està redactada.

Els treballadors de l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama) s'han reunit aquest dijous amb la Conselleria d'Indústria i la Conselleria d'Agricultura per cercar solucions a la crisi que actualment pateix la central lletera que l'any que ve deixarà de comprar llet a les vaqueries de Mallorca. Ni els assalariats ni l'Executiu s'han reunit encara amb els dirigents d'Agama per concretar què passarà amb el seu futur i amb el de l'empresa.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha declarat Mallorca zona afectada pel serotip tres de llengua blava. L'Executiu ha decretat l'emergència sanitària després de confirmar-ne un focus positiu a una explotació d'ovina de Bunyola, que té 156 animals. Tot i que només se n'ha detectat un únic focus, el Govern vigila dos casos de la mateixa zona sanitària que s'han comunicat durant aquest cap de setmana i dels quals s'enviaran mostres al laboratori estatal de referència d'Algete.

Coneix de primera mà la duresa del sector primari de les Illes. Abans de ser el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet (Alaró, 1973) va estar a l’altre costat de la taula com a gerent de la patronal Asaja. Marca les directrius d’un sector minoritari que de cada vegada té menys espai i més problemes.

Les Illes han viscut el juny més càlid des del 1961, amb una anomalia tèrmica de 3,3 graus per damunt de la mitjana, i "el Govern encara no s'ha pres seriosament la lluita contra el canvi climàtic", assegura Unió de Pagesos (UP). Per això, el sindicat agrícola demana a l'Executiu que inverteixi els 21 milions d'euros que destina al Pla de segregació lingüística a pal·liar-ne els efectes.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha apuntat que "no veu cap drama" en l'aplicació de l'acord pressupostari entre el PP i Vox, ja que suposa una compensació als agricultors per les exigències mediambientals que marca la UE.

El director general d'Agricultura, Fernando Fernández, ha explicat que el seu departament ha fet un total de 24 inspeccions a la granja avícola de Llucmajor en els darrers anys i per diverses qüestions.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha trobat vuit lots de fruita que estaven a la venda a les Illes Balears, importats de diferents països, que tenien traces de pesticides que són il·legals a l'Arxipèlag per les conseqüències que poden tenir per al consum humà. Així ho ha explicat aquest dimarts el conseller, Joan Simonet, qui ha recordat que tot i que a les Balears aquests pesticides no es poden utilitzar durant la plantació, a altres països com Xile, Turquia, Tunísia, Sud-àfrica, Perú, Argentina i Costa Rica són completament legals.

La llengua blava ha provocat l'avortament de moltes ovelles i també la mort d'exemplars reproductors, fets que condicionaran la disponibilitat de me en el mercat per Nadal. A això s'hi afegeixen els mens que han mort després de néixer per manca d'aliment, ja que les mares malaltes no podien nodrir-los correctament. "Ens trobam en un moment que sembla que mancaran animals perquè hi ha menys paridores de l'habitual. "Serà una campanya amb no gaire animals per moure"", constata el president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart.

La Conselleria d'Agricultura ha multat fins a quatre vegades la propietat de l'explotació ovina situada entre la Vileta i Son Roca, que Progreso en Verde ha denunciat pel deplorable estat dels animals. Segons han informat a l'ARA Balears fonts del Govern, les quatre multes sumarien 65.000 euros, encara que la Conselleria no ha concretat si s'havien abonat o no.

Avícola Son Perot, l'empresa que planeja instal·lar una macrogranja avícola a Sineu, intenta des de fa mesos eludir el pagament d'una sanció que ja s'acosta als 200.000 per irregularitats de la instal·lació avícola que té a Llucmajor. Segons han explicat a l'ARA Balears fonts oficials, l'empresa va ser sancionada amb 150.000 euros, però no ha pagat a temps i ja acumula un deute de 180.000 amb el recàrrec. Avícola Son Perot va presentar un recurs contenciós administratiu l'abril i va sol·licitar mesures cautelars per no pagar, mesures que han estat rebutjades. La sanció figura a hores d'ara com a impagada i està en tràmit d'urgència.

El Govern sancionarà el Club Nàutic de la Ràpita per retirar posidònia de dins la mar. Segons han confirmat fonts de la Conselleria d'Agricultura, el club va sol·licitar una autorització per retirar part d'aquesta planta marina, com solen fer cada temporada per la mala fama que té la planta morta entre una part de banyistes i turistes.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea acaba de condemnar l'estat espanyol per incomplir el seu deure de controlar les aigües amb nitrats a quatre zones agràries de les Illes Balears. En una sentència de dia 14 de març, la sala sisena de l'alt tribunal considera que no s'han duit a terme les actuacions necessàries per decretar com a zones vulnerables una sèrie d'àrees properes a importants explotacions agràries i, per tant, aquest fet incompleix diferents normatives d'àmbit europeu.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha constituït aquest dilluns la Mesa de Coordinació de la Cadena Alimentària i Promoció del Producte Agrícola i Alimentària d'Origen Local, on s'ha començat la feina per establir, juntament amb el sector, els principals criteris per definir el producte local de les Balears. Les primeres condicions que s'han assenyalat –com va avançar l'ARA Balears–, i que hauran de complir els productes agrícoles, pesquers i alimentaris per ser considerats com a producte local, són: que hagin estat cultivats a les Illes i, en el cas de la carn, que els animals hagin estat un mínim de temps criats i sacrificats a les Balears, i que els aliments no transformats provinguin de productors primaris de les Balears. També es consideraran producte local els productes de la pesca i l'aqüicultura que es comercialitzin a punts de primera venda, llotges i centres d'expedicions de les Balears. Quant als aliments transformats, aquest dilluns s'han recollit propostes diverses, amb l'objectiu d'assolir un consens ampli sobre el nombre d'ingredients d'origen primari i la tipologia d'elaboració per qualificar-los de producte local.

Fa uns anys, en el marc d’una de les moltes campanyes per identificar el producte local, un camió de ciment circulava per Mallorca amb un distintiu enorme de ‘Producte Balear’ que va generar molts comentaris i preguntes:es pot considerar el ciment un producte local? Una qüestió semblant es pot plantejar amb el cafè, un fruit que no es conrea a les Illes, però que forma part d’una dinàmica indústria local, que el cou i el mol, i és considerada pel públic com a local. On es troba la frontera? No hi ha una resposta senzilla, perquè mai no s’ha aconseguit definir per llei el producte local. El Govern vol acabar amb aquesta indefinició que ha generat no pocs problemes, especialment en l’àmbit de l’alimentació, i que ha permès un ampli ventall de picaresques. I ho vol fer posant-ho per escrit amb rang de llei.

El Govern ha creat la Comissió de Cogestió de la Pesca Recreativa, que farà partícip el sector de la gestió i la presa de decisions per millorar la gestió d'aquesta activitat. En roda de premsa, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha informat de la creació de la Comissió de Cogestió de la Pesca Recreativa a les Balears.

L'Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) ha anunciat que se sumarà a la mobilització pagesa convocada per al proper dilluns, 19 de febrer. Així ho va acordar la junta, que es va reunir dimecres. L'Associació ha animat els seus socis a participar en la concentració, amb tractors o a peu.

Les associacions agràries de les Balears treballaran amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural en un pla estratègic de l'agricultura de les Balears per als propers deu anys, segons ha informat Europa Press. Representants de les organitzacions agràries UPA-AIA Illes Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Cooperatives Agroalimentàries i Asaja Balears s'han reunit aquest dijous amb el conseller d'Agricultura, Joan Simonet, i amb representants dels grups parlamentaris per traslladar els problemes i les necessitats dels agricultors. A més, deu tractors s'han desplaçat des del polígon de Son Fusteret fins a la Conselleria.

“Estic al límit. Vaig començar la meva activitat agrària i ramadera fa devuit anys i no sé si aguantaré aquest any. Estic en un moment molt crític”. Qui parla és el ramader ecològic i president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart. La pagesia ha tornat a treure els tractors al carrer, i les Balears ja s’han sumat a una onada de protestes d’àmbit europeu.