La cooperativa Camp Mallorquí ha presentat una oferta per adquirir Carob SA, empresa dedicada a la producció de goma de garrofí i actualment en preconcurs de creditors. La proposta ja s'ha traslladat tant als accionistes com al jutjat que instrueix el procés i inclou la continuïtat de l'activitat agrària i el manteniment dels més de vint llocs de feina afectats. Miquel Gual, president de la cooperativa, ha assegurat que "mantindran l'empresa tal com la coneixem". "No volem que acabi com Agama, la qual una gran marca com Damm compra per especular i no per mantenir el sector viu".

Des de l'elaboració de biofertilitzants fins la recuperació del patrimoni com a part d'un projecte agrícola, les propostes dels més innovadors del camp mallorquí es donaren cita aquest dimarts al Centre Bit d'Inca per rebre els reconeixements de la Fundació Mallorca Rural. Una vegada més, es va constatar que, tot i les dificultats per les quals passa l'agricultura illenca, no falten idees per cercar nous camins i, sobretot, per fer rendibles les explotacions.

Una de les informacions més esperades en el sector agrícola mallorquí s'ha confirmat aquest dijous. El preu de la garrova cau entre un 70 i un 80% respecte dels dos darrers anys: la Cooperativa Camp Mallorquí la pagarà a 0,41 euros el quilo –per als socis– enfront dels 2,20 que es va arribar a pagar en alguns moments de l'any passat. Aquest preu, però serà inferior a les cooperatives de Sóller i Andratx on –arran del baix rendiment de la zona– es pagarà a poc més de 0,30 euros el quilo.

El president de la Cooperativa Camp Mallorquí, Miquel Gual, ha aprofitat la visita d'aquest dilluns del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per alertar de la pressió de projectes fotovoltaics sobre el camp de Mallorca "per fer-la productiva industrialment". "Collim menys patata, ametla, blat i olives; ara collim volts, watts i amperes", ha criticat el president de Camp Mallorquí, que empara més de 2.500 cooperativistes de l'illa.

Quan acabi el 2022, a les Balears s’hauran sembrat 75.801 garrovers subvencionats. Si s’hi afegeixen aquells que planten particulars sense tramitar cap ajut, en resulta un increment espectacular per a un arbre que fins fa relativament poc no jugava cap paper significatiu en la indústria. Però ha estat precisament la seva progressiva incorporació dins la cadena de producció d’aliments de qualitat i en la indústria farmacèutica la que n’ha disparat la rendibilitat i, automàticament, la presència al camp.

“Entrau per la sortida de la rotonda cap al port, entrau per la primera via de servei que trobareu a la dreta i seguiu el camí asfaltat; després veureu un camí sense asfaltar que us sortirà a la dreta, l’agafau i al final hi trobareu Son Mul. Allà és on farem la torrada”. Aquestes indicacions (fictícies, però semblants a moltes de reals) ens duran, potser, a un camí picat dins la pedra a força de braços, fa més de cent o de cent cinquanta anys, o bé pel típic camí de foravila, sembrat de pols, terra, macs i herbes, amb algun conill que ens creuï pel davant mentre el recorrem. El camí possiblement anirà en paral·lel a la via de servei esmentada, o en sentit invers a una autovia o a una autopista, o transcorrerà a frec d’un pont per travessar l’autovia o l’autopista en qüestió. El foravila on anirem a fer la torrada (a Mallorca, d’un bocí de terra amb una mica, o no tan mica, de casa, en deim ‘un foravila’ o ‘una finca’, o el seu diminutiu ‘una finqueta’) possiblement estarà a dues passes d’un nucli turístic, ara fora de temporada i amb tot tancat, tret que el nostre Govern hi pagui una gala de Los 40 Principales. Però hi ha una cosa certa: mentre siguem a Son Mul (o a Can Vinagrella, o a Belloc, noms també figurats) no ens adonarem del disbarat urbanístic que ens envolta. A Mallorca, sortir d’un món i entrar dins un altre de ben diferent és una possibilitat certa, i senzilla de dur a terme.

Pagesos de les Balears aposten per l'agricultura sostenible i ho fan a través de l'Aliança per una Agricultura Sostenible (Alas), que s'ha presentat aquest divendres en el Camp Mallorquí. Es tracta d'una plataforma que agrupa entitats del sector agrícola en l'àmbit nacional i que ara s'ha posicionat a les Balears amb el suport d'Asaja Balears, Unió de Pagesos i Upa –Aia Balears, entre altres, segons apunta cooperatives agroalimentàries en una nota.

El preu de l’ametla ha caigut enguany a nivells del 2012, en una davallada que alarma els agricultors després d’un lustre de recessos. La plaga de Xylella fastidiosa, l’abandó del camp i la competència amb la producció d’ametla a Califòrnia han duit els ametlers de les Illes a una situació d’escassa rendibilitat. L’espectacle dels ametlers florits que caracteritza molts dels paisatges hivernals de Mallorca i d’altres zones de les Balears corre perill de desaparèixer.

Els pagesos de Mallorca estan preocupats. La tempesta d'aquest dissabte ha provocat danys al camp de Mallorca i les intenses calabruixades poden fer perdre part de la vinya i de les oliveres d'aquesta temporada. "Les zones on hi ha olivar i raïm estan danyades i ho estan per tot Mallorca, no només a punts concrets", apunta el president del Camp Mallorquí, Miquel Gual.

Unió de Pagesos, una de les principals associacions agràries de Mallorca, fa una crida a totes les persones que estan a l'atur i que vulguin treballar durant la propera campanya agrària. El seu objectiu és garantir que hi hagi fruita i verdures aquestes pròximes setmanes. Els interessats poden contactar a través del correu electrònic campanyaagraria2020@uniopagesos.cat.