Agents de la Policia Local han detingut un home de 54 anys com a presumpte autor d'un delicte de desobediència i resistència greu als agents de l'autoritat, als quals va insultar i amenaçar quan varen intentar identificar-lo, després de ser requerits per un ciutadà que va indicar que l'home havia colpejat diversos vehicles i intentat agredir altres persones que passaven a Palma.

El conflicte polític català s'ha de dilucidar dins de les vies marcades per la Constitució espanyola, complementada pels principis rectors que estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. L'estat espanyol havia d'afrontar la disputa amb els mecanismes establerts a la mateixa Constitució, que impedeix qualsevol iniciativa que propugni un referèndum unilateral per assolir la independència.

L'expresident del Parlament Roger Torrent ha defensat aquest divendres la llibertat d'expressió i el dret de poder debatre sobre qualsevol matèria a la cambra catalana durant el seu interrogatori davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el jutja a ell i a l'anterior mesa per desobediència. "El Tribunal Constitucional no pot prohibir un debat parlamentari d'interès públic", ha afirmat Torrent, que s'ha acollit al seu dret a respondre únicament a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, igual que la resta dels acusats. "La mesa no pot tenir un paper de censura", ha afegit l'exsecretària quarta de la mesa Ariadna Delgado, que ha defensat que va actuar pensant que estava "protegida per la inviolabilitat parlamentària".

El judici contra Roger Torrent i la mesa del Parlament ha començat amb un cop d'efecte de la Fiscalia: ha plantejat els dubtes que li generava fer la vista sense que s’hagin resolt tots els recursos per la recusació d’un dels magistrats. Però quan ha vist que el tribunal estava decidit a continuar, el fiscal del cas ha volgut aprofitar per llançar un avís general: malgrat que a la taula de diàleg entre Generalitat i Estat s’estigui negociant una hipotètica desjudicialització del Procés, la Fiscalia no està per la labor i espera que el poder judicial tampoc. "Va circulant una bola, que evidentment ha de ser una bola, sobre el fet que aquest judici forma part dels procediments judicials que s’han portat a la taula de negociació en això que s’ha anomenat la desjudicialització de la política catalana, que pretén l'arxiu de procediments contra polítics catalans derivats del Procés. Estic segur que aquesta sala no està afectada ni de lluny per aquesta bola, però hi ha la intenció clara que aquest judici no arranqui", ha dit el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio.

El Suprem està a les portes de tancar un cicle: el del judici contra el Procés –a l'espera de com acaben els fronts oberts contra els exiliats–. Després de la condemna per sedició contra els líders independentistes, quedava encara pendent el judici contra l'únic exmembre de la mesa del Parlament aforat a l'alt tribunal: l'exdiputat de Catalunya Sí que es Pot i ara diputat al Congrés en representació de Sobiranistes, que forma part del grup d'ERC. El tribunal l'ha deixat vist per a sentència després d'un procés ràpid de només dos dies, en què Nuet va defensar dimecres que va intentar conciliar l'independentisme amb la Constitució.

No exerceix com a president de la Generalitat des de finals de setembre, un cop el Tribunal Suprem va confirmar la seva condemna per desobediència, però, com era previsible, Quim Torra haurà de tornar a seure al banc dels acusats per una segona causa ben similar a la que va provocar la seva inhabilitació. La jutge que instrueix aquesta segona causa al jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona considera que hi ha novament indicis de "contumaç desobediència" per no haver despenjat a temps la pancarta en defensa dels presos i exiliats el setembre del 2019. Ara dona deu dies a la Fiscalia i també a l'entitat unionista Impulso Ciudadano perquè presentin els escrits d'acusació.

Dos testimonis de la polèmica actuació policial a Palma durant el confinament que es va fer viral varen declarar dilluns al jutjat d'Instrucció número 7 de Palma, on varen donar suport a la versió dels agents. Els fets varen ocórrer la nit del 8 al 9 de maig, quan Mallorca encara estava a la fase 0 de la desescalada i no estaven permeses les reunions de persones no convivents. Per aquest motiu, diversos efectius de la Policia Nacional varen haver d'intervenir en un domicili on s'havien reunit cinc persones per celebrar un aniversari, només tres de les quals hi residien.

El jutjat d'Instrucció número 7 de Palma ha citat a declarar per al proper 26 d'octubre dos dels veïns que varen ser testimonis d'una polèmica actuació d'uns policies a Palma durant l'estat d'alarma. Ho ha fet després que dos dels agents que hi varen intervenir es ratificassin aquest matí davant el titular del jutjat, Antoni Garcías. Els fets varen ocórrer la nit del 8 al 9 de maig, quan Mallorca encara estava a la fase 0 de la desescalada i no estaven permeses les reunions de persones no convivents.

Tres minuts. És el que ha durat la compareixença com a investigat del president, Quim Torra, davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’investiga per desobediència en una segona causa penal per no haver retirat el llaç groc del Palau de la Generalitat. El cap de l’executiu ha decidit acollir-se aquest dimecres al seu dret a no declarar com a investigat, ja que qüestiona la legitimitat de la causa i del tribunal. Després de la compareixença al TSJC, s'ha desplaçat a la Generalitat per fer una declaració institucional i explicar les raons que l'han portat a prendre aquesta decisió.

El museu d'art contemporani de Palma Es Baluard ha organitzat per al pròxim 9 de juliol una jornada de pensament entorn de l'obra de l'artista novaiorquesa Martha Rosler, sota el títol Accions des de la imatge: feminisme i desobediència civil. Amb el compromís polític i la perspectiva feminista inherents a l'obra de Rosler com a temes centrals, el museu proposa reflexionar sobre els reptes i les urgències de la contemporaneïtat en una jornada gratuïta i oberta al públic, amb inscripció prèvia a través de la web d'Es Baluard, segons ha informat la institució mitjançant un comunicat.

La Guàrdia Civil va detenir aquest dimecres un home per desobediència. En concret, l'individu, que es trobava a Santa Ponça, no va fer cas de les indicacions dels agents i tampoc no respectà la distància de seguretat de dos metres. A més, va amenaçar la Guàrdia Civil i també el personal de l'hamburgueseria en la qual es trobava, de manera que els agents es varen veure obligats a detenir-lo, segons indica la Delegació del govern en una nota.

Les forces i cossos de seguretat de l'Estat han detingut entre dijous i divendres vuit persones a les Illes Balears, set a Mallorca i una a Eivissa, per desobediència a agents de l'autoritat i per incomplir les restriccions de l'estat d'alarma.

La Policia Nacional i la Policia Local de Palma han tancat tres bars que estaven oberts al públic en ple estat d'alarma. En un dels locals hi varen trobar set persones que miraven la televisió, i, a més, hi havien instal·lat lliteres, segons ha indicat la Delegació del govern en una nota.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va moure fitxa divendres en la causa oberta contra el president de la Generalitat, Quim Torra. Després que el cap de l’executiu presentés una recusació contra dos dels tres magistrats que l’han de jutjar per desobediència -el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas- per manca d’imparcialitat, el tribunal ha nomenat un instructor per estudiar-ho. Fins que no es resolgui, segons va explicar en un comunicat el TSJC, els dos jutges s’apartaran temporalment de la causa. Quim Torra argumenta que els dos magistrats tenen antecedents que els impedeixen abordar el seu cas amb neutralitat.

Òmnium Cultural ha iniciat aquest dijous al Born Centre de Cultura i Memòria unes jornades dedicades a la formació en desobediència civil, reivindicada pel seu president, Jordi Cuixart, en el seu al·legat final al judici del Procés. És per això que en la sessió inaugural, en presència del president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha reivindicat la desobediència civil "no violenta i col·lectiva" com una "obligació moral" en l'actual context "hostil" i de "regressió de drets".