Les sèries nord-americanes comencen a reflectir la crisi sanitària al voltant de l’addicció als opiacis fomentada per la mateixa indústria farmacèutica del país. Es calcula que mig milió de nord-americans han mort en els últims vint anys per culpa del consum de medicaments contra el dolor. La dependència del consum d’opioides inicialment receptats una mica a la babalà pels metges ha desembocat en una pandèmia tràgica vinculada a drogues il·legals com el fentanil o les metamfetamines. Les sèries, siguin documentals o ficcions o estiguin basades en fets reals, han començat a denunciar aquesta situació amb una indiscutible voluntat pedagògica. És un entreteniment televisiu que destil·la el desig per explicar a la població nord-americana els riscos i les conseqüències devastadores d’aquests medicaments, que en el seu dia van ser receptats com a miraculosos i inofensius.

La crisi acabarà a final del 2022, segons el Govern. La primera a anunciar-ho va ser la presidenta de l’Executiu, Francina Armengol, al Debat de Política General de dimarts: “Aquesta crisi haurà durat dos anys. La total recuperació econòmica i laboral arribarà el 2022”. Després va ser el torn del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, qui dimecres va assegurar que les Balears seran una de les primeres comunitats a sortir de la crisi “a final de l’any que ve” i amb paràmetres del 2019. 

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) destina 1.355.050 euros a 16 ajuntaments de l'Illa. L'objectiu és ajudar-los a pal·liar els electes del covid-19. Els consistoris que se'n beneficiaran són: Alaró, Binissalem, Calvià, Deià, Escorca, Estellencs, Llucmajor, Marratxí, Pollença, Porreres, sa Pobla, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Maria del Camí, Santanyí, ses Salines i Son Servera. La signatura d'aquest conveni s'ha fet aquest dimecres a la sala de plens del Consell de Mallorca.

Els crematoris són plens de morts, com si d'una guerra es tractés. Foc a tota hora. Incineracions massives. De nit, de fet, en certes àrees de Nova Delhi el cel s'il·lumina. I és que, a l'Índia, la malaltia és a tot arreu. A la majoria de cases hi ha algú malalt. Un dels meus companys està malalt. Un dels professors del meu fill està malalt. El veí de dues portes més enllà, cap a la dreta: malalt. Cap a l'esquerra: malalt. Assegut al meu apartament, esperant agafar el virus. Aquesta és la sensació ara mateix a Nova Delhi, amb la pitjor crisi de covid-19 del món avançant al voltant nostre. Sento com si emmalaltir fos només una qüestió de temps.

La Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears ha millorat les seves previsions econòmiques per a aquest 2021, però ha reclamat la necessitat d'un canvi cap a una economia "més digital, sostenible i inclusiva". CAEB ha celebrat l'inici de la campanya de vacunació massiva i la millora epidemiològica en les darreres setmanes i ha remarcat que la crisi sanitària condicionarà l'evolució econòmica a les Illes d'aquest 2021.

La Conselleria de Salut ha informat aquest diumenge de cinc morts més per coronavirus a les Illes Balears, amb les quals ja són 722 les persones que han perdut la vida des de l'inici de la pandèmia. En 24 hores, s'han detectat 33 contagis nous, 38 menys que ahir. S'han fet 1.527 PCR i la taxa de positivitat és d'un 2,15%. Des de l'inici de la pandèmia ja se n'han notificat 56.135 casos al Ministeri de Sanitat.

El sindicat CCOO i les patronals PIMEM i CAEB coincideixen a reclamar a la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, que sigui més reivindicativa davant l'executiu espanyol a l'hora de reclamar més ajudes per a les Illes per fer front a la crisi sanitària i econòmica que estan vivint. CCOO ha valorat el fet que la presidenta hagi comparegut aquest dimarts en seu parlamentària, però li reclama més fermesa en el seu posicionament davant el govern de l'Estat a l'hora de reclamar ajudes directes per als sectors econòmics que han patit de manera més dura la crisi derivada de la pandèmia. La patronal destaca que la prioritat és mantenir els llocs de feina i evitar acomiadaments, segons Efe.

La gestió de la crisi del coronavirus ha obert nous fronts interns en el Govern: mentre que el PSIB continua copant gairebé tot l’espai comunicatiu de la gestió de la pandèmia perquè gestiona les àrees més afectades, MÉS per Mallorca ha optat per marcar perfil i distanciar-se públicament d’algunes de les decisions del Govern en què participa. Els ecosobiranistes han intensificat les crítiques durant les darreres setmanes i a les files del PSIB ja es fa evident el malestar per una actitud que consideren manca de lleialtat. La darrera jugada d’aquesta partida d’escacs es va fer divendres, quan MÉS va anunciar que se sumava a una iniciativa d’El Pi -Més per Menorca també ho va fer- perquè el Parlament voti si presenta un recurs d’inconstitucionalitat contra els pressuposts de l’Estat per incomplir el REB.

“Escriu, per favor, que la gent vagi alerta”, demana la cap de secció de l’UCI d’Adults de l’hospital Son Espases, Maria Riera, per telèfon, durant els pocs minuts que la feina li permet. Alerta que el seu hospital, el de referència de les Balears, ja està pitjor que durant els temps més durs de la primera onada: “Llavors vàrem arribar a tenir un màxim de 32 malalts crítics amb covid-19 i ara ja gairebé arribam als 40”, explica la metgessa.

BBVA Research estima que l'economia de les Balears caurà un 20% aquest any, però preveu que és la comunitat que creixerà amb més força de tot el territori espanyol durant el 2021, amb un 10,5% del creixement del PIB, una xifra que se situa per damunt de la mitjana estatal, d'un 6%. Si es compleixen aquestes previsions, es perdran 35.000 llocs de feina entre el 2020 i 2021 i la taxa d'atur seria d'un 17%. Així ho ha explicat aquest dimecres l'economista i cap d'Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, durant una roda de premsa en la qual s'ha presentat l'estudi Situació de les Balears, que analitza l'evolució i les perspectives de l'economia de les Illes.

L'Ajuntament de Palma tindrà per a l'any que ve un pressupost de 463,3 milions d'euros, un 6% més que el 2020. "La xifra creix perquè incorporarà 18 milions dels romanents i 23,5 milions per sol·licituds de crèdits", ha dit el batle de Palma, José Hila, durant una roda de premsa en la qual ha presentat els comptes municipals per a l'any que ve. "Podríem haver incrementat la recaptació apujant els impostos, però hem optat per congelar-los. No volem incrementar la pressió fiscal en temps de crisi com l'actual", ha assegurat Hila.

Els contagis de coronavirus s’acceleren cada vegada més a les Illes Balears. Una prova d’això és que la incidència acumulada d’infeccions en 14 dies ha augmentat un 36% en una setmana, i ha passat de 142 casos per cada 100.000 habitants a 192, segons el darrer informe del Servei d’Epidemiologia del Govern, fet públic aquest divendres. La tendència de les darreres dues setmanes assenyala que l’increment en tan sols quinze dies ha estat d’un 54%. Eivissa és on més creix l’índex, i ha passat de 174 infeccions per cada 100.000 persones a 242. A Mallorca, augmenta de 143 casos a 194; a Menorca, de 87 a 122 i a Formentera, de 8 positius a 33.

Més personal, més recursos i millores en les condicions laborals per als professionals sanitaris. Aquestes són les principals reclamacions que els membres dels sindicats CCOO, SAE, UGT i CSIF han reivindicat aquest dimarts davant les portes de l'hospital Son Espases per afrontar la demanda assistencial que generaria la nova onada de coronavirus que s'espera per a aquest hivern. També hi ha hagut concentracions davant les portes dels hospitals Son Llàtzer, de Manacor, Can Misses, Mateu Orfila i de Formentera.

Sebastià Vadell (Petra, 1973) ha fet feina tota la vida en el negoci familiar, Abbacino. Als anys 80 els seus pares varen apostar per la moda, i ho varen fer posant en marxa una empresa de complements. Ara són ell i el seu germà Toni els que estan al davant del negoci. Amb l'estat d'alarma van veure com les vendes van caure dràsticament, però l'esperit emprenedor dels germans i la seva aposta per la innovació els van dur a cobrir una necessitat del mercat: les mascaretes. De moment ja n'han venudes prop d'un milió i mig per tot el món, i cada dia en fabriquen 25.000. A principis d'octubre, Abbacino va rebre el Premi a la Internacionalització de la Cambra de Comerç de Mallorca, el primer en tota la seva trajectòria.

Les Balears sumen en les darreres 24 hores 104 casos positius més de coronavirus, 40 menys que ahir, dissabte. En concret, 92 han donat positiu a Mallorca, 6 a Eivissa i 6 a Menorca. Segons les dades de la Conselleria de Salut, també ha mort una persona en una residència.

La Conselleria de Salut ha informat aquest dissabte que s'han detectat 144 casos positius més de coronavirus en les PCR que s'han fet en les darreres 24 hores a les Balears (62 més que aquest divendres). En concret, 100 han donat positiu a Mallorca, 31 a Eivissa i 13 a Menorca. Així mateix, cal destacar que en les darreres 24 hores no s'ha comptabilitzat cap mort ni als hospitals ni a les residències.

Les xerrades per a emprenedors del Tramuntana Teach Talk d'aquest any seran en línia a causa de la crisi sanitària. Durant quatre sessions, una sèrie d'emprenedors d'èxit donaran a conèixer la seva experiència en el món empresarial. El programa comença dia 22 d'octubre i durarà fins a mitjan novembre. Les inscripcions s'han de fer a través de la web emprenbit.org.

Un 63,83% de les empreses dedicades a l'oci nocturn de les Balears no sobreviurà al 2020 si les condicions no canvien, segons destaca un estudi fet per l'Associació Balear de l'Oci Nocturn i Entreteniment (ABONE) sobre l'impacte econòmic de la crisi del covid-19 en les empreses d'aquest sector. L'enquesta assenyala també que en aquests moments només un 13% dels locals d'oci nocturn està obert, i els més perjudicats són les discoteques, que han reduït un 97% la facturació, una xifra que se situa per damunt de la resta, amb una mitjana d'un 90,16% de davallada.