Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

Ja fa cinc anys de la pitjor crisi sanitària del segle XXI. La covid-19 va posar el món cap per avall amb milions de persones infectades i de morts que van saturar els sistemes sanitaris, i es va fregar el col·lapse en molts països. L'arribada de les vacunes, per un costat, i les constants mutacions del virus, per l'altre, han permès que sigui una malaltia més en la temporada de virus respiratoris, com la grip. Amb tot, els experts segueixen molt atents a les noves variants del patogen per si n'apareix alguna que suposi una nova amenaça per a la salut pública. Ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit d'un augment de casos de la malaltia per culpa d'una nova mutació anomenada NB.1.8.1, que ja ha posat sota vigilància. Ara bé, de moment, el risc és baix.

Des que els científics van començar a fer proves amb patògens perillosos als laboratoris, el món ha patit quatre o cinc pandèmies, segons com es miri. Una, la grip russa del 1977, va ser provocada gairebé amb tota seguretat per un error de recerca. Alguns científics d'Occident van sospitar ràpidament que l'estrany virus havia estat al congelador d'un laboratori durant un parell de dècades, però la majoria es van mantenir en silenci per por de ferir susceptibilitats.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Cinc anys després que la covid-19 generés una alarma mundial, encara hi continua havent moltes incògnites sobre com es va originar. La hipòtesi que ha estat àmpliament defensada en diversos articles científics apunta a un mercat de la ciutat xinesa de Wuhan com l'epicentre de la pandèmia, però encara hi ha veus que defensen la teoria que el virus SARS-CoV-2 que causa la malaltia va sortir d'un laboratori xinès. Aquesta setmana dos diaris alemanys han publicat que l'agència d'intel·ligència del país va elaborar un informe el 2020 en què apuntava a la hipòtesi del laboratori, tot i que el govern, llavors liderat per la conservadora Angela Merkel, no el va arribar a fer mai públic.

Tot i que ja han passat cinc anys des de l'esclat de la pandèmia, per a moltes persones el coronavirus encara no forma part del passat. La covid persistent manté atrapades moltes persones en la malaltia i, en la majoria dels casos, això suposa tenir símptomes durant almenys dos anys. Aquest és el temps mínim que passen malaltes el 56% de les persones que tenen covid persistent, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). De fet, hi ha afectats que un lustre després no s'han curat.

Era una placa modesta de metall, situada al peu d'un desmai del parc de les Ribes del Ter, on el passejant que s'hi acostava podia llegir: “De la ciutat de Girona en memòria de totes les persones que la pandèmia de la covid-19 ens ha pres abans d’hora. Sempre mantindrem viu el seu record”. Aquest 14 de març es compleixen 5 anys del decret de l'estat d'alarma per la pandèmia, però les víctimes gironines que la covid es va endur ja no tenen aquell espai simbòlic de record i homenatge que l'Ajuntament, llavors encapçalat per Marta Madrenas, va crear el 14 de juliol de 2020. Gairebé dos anys després, l'agost del 2022, la placa va desaparèixer i mai més se n'ha sabut res. També ha desaparegut el desmai que es va plantar al seu costat per fer-li ombra, que presumiblement no es va adaptar bé a l’espai i va acabar talat després de la darrera sequera.

La Comunitat de Madrid va ser un dels territoris europeus amb un nombre més alt de morts durant la pandèmia i on més es va reduir l’esperança de vida. Ho explica unes pàgines més endavant l’epidemiòleg Fernando García López. I això per no parlar de les 7.291 persones a les quals es va denegar el trasllat a l’hospital i van morir en residències. O que la llavors directora general de Salut, Yolanda Fuertes, va dimitir perquè no estava d’acord amb la política d’obertura que va imposar la presidenta Isabel Díaz Ayuso... I, tot i això, a les eleccions autonòmiques del 2023 Ayuso va treure majoria absoluta i prop d’un 50% dels vots.

La covid-19 ja no és una emergència de salut pública, però avui encara es desconeixen moltes de les conseqüències que ha tingut. La pandèmia no només va ser una crisi sanitària, perquè va impactar de ple la resta d'esferes de la vida, sobretot entre els adolescents, un grup especialment vulnerable als efectes col·laterals del virus. La Universitat de Washington ha demostrat en un estudi que les restriccions socials per minimitzar el nombre de contagis, com el confinament i el toc de queda, van provocar una maduració cerebral "inusualment accelerada" en els adolescents. Aquestes conseqüències, que publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (Pnas), van ser més pronunciades entre les noies, la qual cosa s'associa a un risc més gran de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics i del comportament, com ara depressions i ansietat.

Durant la pandèmia, moltes dones van notar que les seves regles tenien alteracions i que sagnaven més abundantment que abans, o també se'ls alterava el calendari amb retards que fins aleshores no havien notat. Sense cap evidència ni cap explicació, n'hi va haver que ho van atribuir a haver passat la covid. Ara, però, un equip d'investigadors han conclòs que aquestes irregularitats en el cicle menstrual es van deure a l'estrès psicològic provocat per mesos de confinament i restriccions, més que no a la mateixa infecció del virus. En canvi, anteriors estudis sí que van vincular la vacuna contra el coronavirus amb alteracions temporals de la regla.

La taxa d'incidència de la covid a les Balears torna a estar en fase d'augment i s'ha situat en 58,1 casos per cada 100.000 habitants, enfront dels 41,4 de la setmana passada. Ara bé, si una dada crida l'atenció és que el col·lectiu on ara el virus té més impacte és en els nadons de 0 a 4 anys, amb una taxa de 169,1 per cada 100.000 habitants, 54 més que la setmana anterior. En la resta de franges la incidència també puja. Així i tot, els valors actuals se situen, de moment, lluny del pic registrat a mitjan juliol. Els bebès, juntament amb les persones grans i els malalts crònics, són ara els tres grups poblacionals més afectats, assenyala el professor a l'escola andalusa de Salut Pública, Joan Carles March.

L’increment del preu de l’habitatge a les Balears comença a afectar fins i tot els multipropietaris de les Illes. Rendistes que han vist que l'escalada inassolible del cost del metre quadrat, ja sigui per llogar o per vendre, ha impactat també en els seus familiars. Per aquest motiu, ja hi ha casos de famílies que retiren propietats del lloguer per donar-les o deixar-les als fills. "Tenc clients que tenien un molt bon pis que llogaven després d’anys d’esforç", ha dit a l'ARA Balears un expert del sector que gestiona diferents habitatges. "Quan ha arribat l’hora que el fill s’independitzi, se l’ha acabat quedant perquè amb el que guanya no pot pagar cap lloguer”, explica.

La grip va ser la gran protagonista de l'hivern després de tres anys de domini de la covid-19 i va desplaçar la resta de virus respiratoris. Fins ara, la malaltia que va posar cap per avall el món el 2020 ens havia donat pocs maldecaps aquest any. Però en les últimes setmanes, i a les portes de l'estiu, els casos i les hospitalitzacions per SARS-CoV-2 estan pujant. Actualment, hi ha gairebé 300 hospitalitzats i 9 estan en unitats de cures intensives. Si bé les consultes a les urgències dels hospitals i la proporció d’ingressos es mantenen "dins dels rangs esperats" de la conselleria de Salut, la malaltia pot ser especialment greu entre les persones més vulnerables, com els malalts de càncer.

Poc després de la seva arribada a finals de desembre del 2020, les vacunes contra la covid van capgirar la pandèmia i van obrir un camí de tornada a la normalitat. Van evitar uns 14,4 milions de morts a tot el món, segons una estimació. En un petit percentatge de persones, també van produir efectes secundaris. Durant més d'un any, el New York Times va parlar amb 30 persones que van dir que havien estat perjudicades per les vacunes. Juntament amb més d'una dotzena d'experts, aquestes persones consideren que els funcionaris federals no estan fent prou per investigar les seves queixes.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.

José Luis Ábalos manté el pols amb el PSOE i s’aferra a l’acta de diputat durant les 24 hores que el seu partit li ha donat per dimitir. Després que aquest dilluns al matí l’executiva federal hagi decidit per unanimitat reclamar-li el càrrec, l’exministre ha oposat resistència: de moment, ha renunciat a la presidència de la comissió d’Interior de la cambra baixa, però no ha deixat l’escó. “No ens erigim en jutges ni fiscals, però existeix una responsabilitat política”, subratllava en roda de premsa la portaveu del PSOE, Esther Peña, tot i admetre que la causa judicial que s’investiga a l’Audiència Nacional no l’assenyala a ell directament, sinó al seu exassessor Koldo García. El partit espera que Ábalos definitivament plegui aquest dimarts al matí. En cas contrari, fonts parlamentàries avisen que hi haurà conseqüències, com l’expulsió del grup.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, que investiga el presumpte cas de cobrament de comissions il·legals en la compra de mascaretes durant la pandèmia, ha deixat en llibertat el suposat cap de la trama, Koldo García, que llavors era la mà dreta del ministre de Transports, José Luis Ábalos. També han quedat en llibertat després de prendre'ls declaració el germà de García, Joseba; el president del club de futbol de Zamora, Víctor de Aldama, i l'empresari basc Iñigo Rotaetxe. La Fiscalia Anticorrupció no ha sol·licitat presó contra cap d'ells.

"No se salvaven enlloc". Aquest ha estat un dels arguments utilitzats per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP), per defensar la gestió del seu govern durant la fase més crítica de la pandèmia del covid-19 i, en concret, el veto a traslladar persones grans de les residències als hospitals. Aquest dijous, la gestió de la pandèmia sanitària a la regió ha tornat a ocupar gran part del debat de l'Assemblea de Madrid, sobretot després que Manuela Bergerot, diputada de Més Madrid, hagi recriminat a Ayuso el fet de no publicar les actes de les inspeccions policials a les residències durant els primers mesos de pandèmia. "Els seus protocols van condemnar a morir milers de persones grans que no van poder anar a un hospital", li ha recriminat Bergerot. "Als hospitals també es morien", ha respost la presidenta madrilenya.

La reunió extraordinària amb el ministeri de Sanitat per "unificar criteris" i arribar a un acord per recuperar mesures preventives davant l'onada de virus respiratoris d'hivern fracassa: tret d'uns pocs governs, entre els quals el català, la majoria de les comunitats autònomes han rebutjat la idea de la ministra Mónica García d'imposar l'obligatorietat de la mascareta als centres sanitaris. Davant d'aquest rebuig frontal, encapçalat per Madrid, l'Estat ha optat per la via de la imposició: a partir de dimecres, i si en un termini de 48 hores les comunitats no aporten propostes i arriben a un acord, n'imposarà l'ús a hospitals i els centres d'atenció primària (CAP) fent servir una declaració d'actuació coordinada en salut pública. "Hem parlat i hem reflexionat profundament sobre el paper de la mascareta per protegir tant pacients com professionals, com una mesura que és efectiva, de sentit comú, avalada per l'evidència científica i que és ben rebuda per la població”, ha assenyalat García.