“Quan jo desaparegui, aquesta llavor se n’anirà amb mi, però si la conreau, no la perdrem”. Són paraules d’un pagès mallorquí ja mort que van traslladar fa uns dies al director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern, Fernando Fernández. La major ‘arca de Noè’ de llavors del món és a Svalbard (Noruega), on hi ha 1,1 milions d’exemplars, d’unes 5.400 espècies. Però les Balears també tenen el seu propi banc de llavors, una reserva de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) que emmagatzema unes 370 varietats locals. Hi ha de tot: 75 tipus d’ametller, 33 de cirerer, 40 de garrova... És un treball “absolutament de formigueta” que requereix una atenció contínua per assegurar-ne la conservació, diu Fernández. En cas contrari, “la gran majoria” desapareixeran.

Eivissa lidera l’abandonament de camps de cultiu a les Illes Balears, segons indica un informe elaborat per l’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa i la Fundació Ibiza Preservation, i que s’ha publicat aquest dissabte amb motiu del Dia del camp. Aquesta entitat alerta que la pitiüsa gran és l’illa amb la superfície agrària útil més baixa de les Balears. Aquesta degradació de recursos i ecosistemes incideix negativament tant en el volum de producció d’aliments com en el cicle de l’aigua, la conservació de la biodiversitat, la protecció del sòl i la prevenció dels incendis.