"D'aquí a cinc anys no hi haurà ni un ametler de secà" a les Balears, segons ha assegurat el cap del Servei d'Agricultura, Andreu Juan, en la seva compareixença a la Comissió del Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament d'aquest dimecres. El 1995, a Mallorca –on es concentra el 95% de cultius d'ametllerar– hi havia 65.000 hectàrees d'ametlers de secà, mentre que ara només en queden 7.000, una xifra que demostra que actualment aquest cultiu "és deficitari".

La vinya i l’ametler, dos cultius emblemàtics de les Illes, podrien veure compromès el seu futur a mitjà termini si la temperatura continua augmentant. Així ho advertí ahir el biòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears Jaume Vadell durant la seva intervenció a la Comissió sobre el canvi climàtic en l'agricultura, la ramaderia i la pesca del Parlament.

Aviat Mallorca es quedarà sense un dels antics reclams del boom turístic, juntament amb la Seu i el castell de Bellver: l’estampa idíl·lica de camps d’ametlers florits a l’hivern. D’ençà de la irrupció el 1993 del bacteri Xylella fastidiosa, cada cop en queden menys. La història del nostre emblemàtic fruit de secà la coneix bé Antònia Morey, professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Amb el geògraf Jaume Fornés, és coautora de l’estudi El cultivo tradicional del almendro en el Mediterráneo: Baleares en el contexto español (ca. 1770-2017), publicat el 2021.

Josep Ametller (Sant Martí Sarroca, Barcelona, 1974) és, juntament amb el seu germà Jordi, cofundador del grup Ametller Origen. Amb orígens a l'hort, els germans Ametller van voler fer gran el que havia començat el seu pare venent fruita i verdura al mercat ambulant. Fa més de 20 anys van decidir llançar-se al món de la distribució posant la fruita i la verdura com a puntal, i l'èxit ha estat més gran del que s'esperaven. Ametller va visitar la redacció de l'ARA per parlar de les claus de l'èxit, la família i els valors de pagès.

L’ametlerar de secà, el que va ser el cultiu estrella a Mallorca fins als anys 80 i que ha estat la imatge per promocionar l’illa en les darreres dècades, tocà fons en la campanya del 2021. “Fa cinquanta anys, era el segon element amb més pes dins l’economia mallorquina, però va anar davallant fins a entrar en un declivi molt marcat i que empitjorà fa deu anys”, relata el pagès Jaume Pocoví, que en gestiona més de 50 hectàrees.

Els ametllers han tornat a treure fulla i obrir flors aquesta tardor, quatre mesos abans del que estava previst. També  les figueres han tret fruits en alguns indrets de Mallorca. Són episodis inèdits en aquesta època de l’any, provocats pel canvi climàtic. Després de l’estiu més calorós d’ençà que n’hi ha registres (1961), la tardor ha començat enguany més càlida i seca del que és habitual. De fet, el mes d’octubre ha estat extremadament càlid a les Illes i ha registrat una anomalia de 2,5 graus, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). En aquest context climàtic, l’alteració del cicle vital dels arbres preocupa el món agrícola –a les Balears hi ha 38.285 hectàrees de superfície d’ametllers i 2.605 de figueres, segons les darreres dades de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació sembrarà 530 hectàrees d'ametllers i garrovers a les Balears, en el marc del primer any de vigència del pla de reestructuració de la fruita seca. Es tracta d'un pla de sis anys que té l'objectiu d'impulsar canvis estructurals dins aquest sector de l'agricultura.

Hi ha varietats de vinya i d'ametller que mostren una major resistència a la Xylella fastidiosa, segons demostra un estudi fet per Bàrbara Maria Quetglas a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

La producció de l'ametla ha caigut un 37% els darrers cinc anys. L'efecte de la Xylella fastidiosa i el retard per pal·liar-lo han afectat greument el sector. Per això, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat aquest dijous el pla de reestructuració de la fruita seca, amb el qual es repartiran 2,3 milions d'euros. L'objectiu és augmentar el volum i la producció d'ametla i garrova, dos fruits que ara mateix estan en situacions totalment oposades.

Gabriel Torrens

La seva dimissió com a director general ha suscitat mostres de suport

La dimissió de Biel Torrens com a director general d’Agricultura ha provocat una allau de mostres de solidaritat i suport envers la seva actitud. La dimissió el dignifica, però ha caigut molt torta al conjunt del sector. A l’àmbit agrari no hi ha gaire dubtes sobre les causes i condicionants que envolten el cas, encara que la prudència obliga a esperar que es duguin a terme les diligències iniciades per fer-ne més valoracions. Biel ha fet una bona gestió, lligada al dia a dia dels agricultors i que ha mirat de resoldre problemes que venen de molt lluny. En el poc temps que ha tingut, ha marcat un estil i una línia d’actuació, sempre al servei dels agricultors i ramaders, que ha posat unes fites imprescindibles per millorar i simplificar l’administració agrària.

]]>

El bacteri Xylella fastidiosa, que actualment afecta un 79,5% dels ametlers de Mallorca, va arribar el 1993 a través d'arbres importats de Califòrnia, segons un estudi fet per un equip multidisciplinari de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el Govern i el Consell Superior d'Investigacions Científiques, segons ha informat la Universitat en un comunicat. Durant anys els efectes del bacteri s'havien atribuït a malalties causades per fongs, que s'havien agreujat per altres factors com ara les sequeres prolongades i l'edat dels arbres afectats.

]]>

Un estudi demostra que algunes varietats d'ametller són resistents als efectes de la Xylella fastidiosa, el bacteri que afecta una part molt important dels cultius de les Balears. La primera fase de la investigació és la que ha demostrat la resistència de l'ametller davant el bacteri. Aquest projecte, finançat amb l'Impost de Turisme Sostenible i que ha costat 1.035.167 euros, l'han desenvolupat la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears, l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

]]>