La Guàrdia Civil ha intervingut 64 objectes de valor històric i 1.576 monedes antigues de Mallorca a un home que va intentar traslladar part del botí a Alemanya. La investigació, emmarcada en la novena edició de l'Operació Pandora d'Interpol, va ser duita a terme al llarg de l'any passat i és una més de les 258 que han permès l'arrest de 80 persones i la confiscació de més de 37.700 obres d'art, objectes arqueològics, i instruments musicals.

L'any de la pandèmia ha ensorrat l'ús dels diners en metàl·lic com a mètode de pagament més habitual. El 35,9% de la població espanyola va declarar el 2020 que l'efectiu era el mitjà que feia servir més sovint a l'hora de comprar, una xifra que representa una caiguda de 17,1 punts respecte a les dades de l'any anterior, segons un informe del Banc d'Espanya.

El Consell de Mallorca ha adquirit les dues monedes musulmanes encunyades a l'illa, que han sortit a subhasta a la casa Àureo & Calicó aquest dijous, segons ha informat Diario de Mallorca i ha confirmat l'ARA Balears. El consell insular, han comprat la moneda d'or per un valor de 31.500 euros i la de plata, per 3.800 euros. Ambdues peces passaran al Museu de Mallorca. Es tracta de dues peces de gran valor perquè són uns dels pocs testimonis que encara perduren en l'actualitat de la cultura islàmica a Mallorca.

La casa de subhastes Aureo & Calicó ha tret a la venda dues monedes d'un important valor per a la història de Mallorca, segons han informat Diario de Mallorca i Última Hora. Aquestes dues peces es van encunyar a l'illa durant l'època musulmana i surten a subhasta per un valor conjunt de 33.000 euros, una xifra inferior a l'estimació. Segons expliquen, el propietari d'aquestes monedes va oferir al Consell, concretament a la direcció de Patrimoni, vendre les monedes perquè quedin a Mallorca, però aquesta compra no s'ha arribat a produir.

Quinze anys després que l'euro comencés a circular com a moneda oficial, encara es conserven pessetes per valor de 1.639 milions d'euros. Aquesta quantitat equival a 272.706 milions de pessetes, tal com publica aquest dilluns el Banc d'Espanya.

Matinada de sotrac als mercats de l’Àsia per a la lliura esterlina. La setmana a la baixa que ha experimentat la divisa britànica davant del dòlar i l’euro des que diumenge la primera ministra, Theresa May, anunciés que obriria negociacions oficials sobre el Brexit amb la Unió Europea (UE) a finals de març, ha tingut un corol·lari alarmant. I, de moment, sense una causa concreta.

No poder comprar el pa perquè et falten cinquanta cèntims que t’has deixat a la tauleta de nit és un endarreriment impropi de l’era en què vivim. ¿Qui vol carregar monedes i bitllets actualment, amb el risc de perdre’ls o que te’n faltin, quan ja pots comprar fent servir només l’empremta dactilar i un telèfon mòbil? A part d’incòmodes, els pagaments en metàl·lic possibiliten l’economia submergida i faciliten el frau. A priori sembla lògic que comprar, per exemple, una part d’una casa en negre seria impossible en un món de pagaments electrònics. A Suècia, un dels països més avançats en aquesta qüestió, el cash ja és pràcticament una cosa del passat. Només un 20% dels pagaments es fan en metàl·lic (davant del 75% de la resta del món) i fins i tot hi ha esglésies que accepten almoines pagades amb Visa. “L’únic problema que m’he trobat és la moneda per al carro del supermercat”, explicava fa uns mesos a Bloomberg Businessweek Björn Ulvaeus, exintegrant d’Abba i abanderat del moviment antimetàl·lic a Suècia.

Unes excavacions rutinàries han topat casualment amb un tresor de l'Imperi Romà de dinou àmfores amb 600 quilos de monedes de bronze i plata. La troballa s'ha fet a Tomares, una de les poblacions amb la renda per càpita més alta de l'estat espanyol, situada a pocs quilòmetres de Sevilla.