"Mama, m'he ficat en un merder molt gros, dec molts diners". Aquesta va ser la primera vegada que el Xavi (nom fictici) reconeixia a algú del seu entorn que tenia un problema amb el joc. Treballava en tres llocs diferents, però quan començava el mes ja estava a zero, perquè destinava tots els ingressos a compensar les pèrdues acumulades fent apostes esportives. Havia demanat diversos préstecs i, com que amb les tres feines no arribava, continuava jugant per intentar eixugar tots els deutes. En total, devia més d'11.000 euros. Rebia trucades dels seus prestadors a tota hora, fins i tot a la matinada; no podia dormir, tenia molta ansietat i se sentia desprotegit. Va ser aleshores quan ja no va poder més, va demanar ajuda a la seva família i va començar el tractament. Com el Xavi, l'any passat a Catalunya 953 persones van començar a rebre atenció per aquest tipus d'addiccions vinculades al comportament, de les quals un 76% ho van fer per culpa dels jocs d'apostes.

Les Balears, a través de la Direcció General de Salut Pública i Participació, s'ha adherit a la campanya del Ministeri de Sanitat 'De vegades, val més no participar-hi' per a la prevenció del joc d'apostes. Segons assenyala el Govern, aquesta acció s'emmarca dins el Pla d'Addiccions de les Illes Balears (PADIB), amb motiu de la celebració aquest dissabte, 29 d'octubre, del Dia sense jocs d'atzar. La iniciativa pretén sensibilitzar la societat sobre els riscs que tenen determinats jocs.

Un gotim de raïm, mitja llimona i un altre requadre lluminós amb el número 7 que apareixen i desapareixen aleatòriament. Ja gairebé ningú, tret dels clients del bar que hi juguen, adverteix la presència de la màquina escurabutxaques que fa rodar la sort després d'empassar-se una altra moneda. L'expansió de les escurabutxaques als anys 80 va convertir aquestes màquines en la principal causa d'addicció al joc, però avui té altres competidores, com ara les apostes en línia.

A Catalunya tenim cinc vegades més bars i restaurants amb màquines escurabutxaques que farmàcies. Hi ha 28.830 màquines instal·lades. I, tot i l'auge de les apostes per internet, continuen sent la principal via d'addicció al joc. No estan restringides en locals especialitzats, dedicats a les apostes, són al mig del lloc per anar a fer un cafè, una cervesa o un menú. Amb la musiqueta alegre i les llums de colors que criden l'atenció. No ho trobem estrany perquè hi estem acostumats. Però tot això té un preu invisible: el trastorn de joc i el joc problemàtic en totes les seves modalitats afecten el 0,5% i el 2,3% dels catalans, respectivament, segons el ministeri de Sanitat. I alguns experts avisen que el percentatge podria ser força més alt.

La pandèmia ha fet créixer l’addicció al joc. Una enquesta del Ministeri de Sanitat certifica que durant el confinament va pujar fins a un 30% el consum de jocs de cartes online amb aposta i que el pòquer va ser el que va augmentar més. També alerta que un 9% dels menors d’entre 14 i 17 anys que varen respondre l’enquesta presentaven un possible trastorn per videojocs, una xifra que en adults es reduïa al 6,9%. 

Fa 7 mesos que lluita contra la seva addicció a la marihuana i al joc. El Fernando, un veí de Roses de 21 anys, va veure clar que necessitava ajuda el dia que es va adonar que s’havia gastat tots els seus diners, els de la seva mare i, fins i tot, els que eren per enviar a la família que viu a Cuba, el seu país natal. “Tenia molta ansietat, sentia que necessitava estar jugant tot el dia i ho vaig perdre tot. Llavors vaig veure que m’enganxarien… i vaig decidir parlar amb la meva mare i demanar ajuda”. Primer, només li va confessar que no podia controlar les ganes de jugar, i després d’un mes fent teràpia, va admetre també que estava enganxat als porros. “Ara estic molt millor, abans em passava el dia mentint, però ara m’he tret un bon pes de sobre, estic molt més relaxat i tranquil”.

El vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat que proposarà que es destini un 3% de la recaptació de les taxes de joc a subvencionar actuacions de prevenció que duran a terme organitzacions socials. Yllanes ha explicat que "es tracta d'una mesura necessària" i ha destacat "la gran feina feta per aquestes organitzacions en la lluita contra la ludopatia, sobretot entre la població més jove o vulnerable".

El Parlament balear ha aprovat amb el suport de tots els partits una iniciativa d'Unides Podem perquè l'Executiu faci un diagnòstic de la "realitat" del joc en línia a les Balears i posi en marxa campanyes de prevenció de conductes addictives, de manera especial entre els menors.

L'Observatori del Joc Online, del qual formen part la UIB, la Direcció de Salut Pública, Projecte Home, Juguesca, la Direcció General d'Innovació i la Fundació Bit, ha comprovat que "la Lliga de futbol està majoritàriament patrocinada per apostes esportives" i que "tots els equips de Primera Divisió estan relacionats amb jocs online o jocs d'atzar". Així ho assegura Miquel Pinyal, director general de Comerç, amb competències en matèria de joc i apostes.

El Registre d'Autoprohibits de les Balears, a qui els negocis del sector del joc tenen obligació de denegar l'accés als seus locals, inclou 487 persones, després que en el darrer any s'hi hagin incorporat 60 nous membres. La inscripció en aquest registre és gratuïta i indefinida sigui de manera voluntària o bé mitjançant una sentència judicial ferma, amb l'objectiu de prohibir-ne l'entrada a qualsevol establiment o web de joc.

El Ministeri de Consum prepara un reial decret que planteja limitar la publicitat de joc online perquè les ràdios i televisions només en puguin emetre durant un període de quatre hores, de la 1 a les 5 h de la matinada, per protegir col·lectius vulnerables com els menors, segons ha informat l'agència Efe.