El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat part del decret que regula el currículum d’Educació Primària i obliga el Govern a modificar la regulació de l’assignatura de Religió. En concret, la sentència deixa sense efecte l’article 8 de la norma.

Els alumnes dels centres adherits al Pla pilot de lliure elecció de llengua obtenen resultats sensiblement inferiors en català respecte del castellà. Així ho reflecteixen les dades d'un informe que la Conselleria d'Educació ha lliurat a l'STEI, que l'havia reclamat en el marc de la demanda judicial contra el pla. Segons aquestes dades, la mitjana de puntuacions sobre 100 en les proves de quart de Primària situa el català en 38 punts, davant els 58 punts del castellà, 20 punts menys. Es tracta de l'avaluació inicial realitzada l'octubre del 2024 als centres participants, tal com estableix la resolució que regula el pla. En concret, els resultats corresponen als 11 centres que s'hi varen adherir el curs 2024-2025, mentre que enguany ja són 20 els centres adscrits.

Entre les paraules que s’amaguen a la sopa de lletres hi ha dejuni, caritat, Pasqua... Conceptes propis del calendari de Setmana Santa, que al mestre de religió Pau Estanyol li serveixen per introduir-los a la classe que imparteix a l’Escola La Vall del Terri (Pla de l’Estany). Dels més de 250 alumnes que hi ha al centre, només fan aquesta assignatura dos de primer de primària i un altre de segon. És la realitat que viuen molts centres públics catalans: el percentatge d’alumnes que van cursar religió a l'escola pública durant el curs 2023-2024 va ser del 10,50% (69.571 alumnes dels 662.315 alumnes totals), segons dades del departament d'Educació. En els centres de titularitat privada, inclosos els concertats, la xifra ascendeix als 62,73% (198.696 alumnes dels 320.821 alumnes totals).

"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

La proposta de la Conselleria d’Educació de reduir les hores de lliure disposició dels centres de Primària i assignar-les a matèries troncals genera controvèrsia. “Creure que augmentar les hores suposarà una millora dels resultats acadèmics és una idea errònia, que respon més a la tradició de maçolar l’alumnat, que no a la de millorar l’educació”, opina Mònica Martín, docent al CEIPIESO Pintor Joan Miró de Palma. Ara les escoles tenen 23 hores de lliure disposició cada setmana, a repartir entre els diferents cicles. El curs vinent, si res no canvia, en tindran 8,5. “En aquestes hores els centres que tenim plans innovadors hi ficam els projectes, els ambients d’aprenentatge i les formes pedagògiques més modernes”, assegura Miquel Bujosa, director del CEIP Es Puig de Lloseta.

Cop de timó de la Conselleria d’Educació per intentar remuntar els mals resultats dels alumnes de les Balears a les proves IAQSE, PISA i Timms. A partir del curs que ve, si tot segueix el seu procés, es reduiran dràsticament les hores de lliure disposició de les escoles de Primària, que passaran de nou a quatre setmanals a primer cicle, de vuit a tres al segon i de sis a una i mitja al tercer cicle. El temps que queda disponible es destinarà a incrementar principalment les hores de Matemàtiques, que passaran de cinc a vuit a primer cicle, de sis a vuit a segon i de cinc a vuit a tercer. En total, es passarà de 20 a 8,5 hores setmanals de lliure disposició, un temps que els centres ajusten segons les necessitats de l'alumnat. Educació recomana que es dediquin a l'Educació Física.

Després de mesos sense calefacció, aquest dimarts tècnics han estat treballant durant tot el dia per solucionar els problemes als sistemes del CEIP Camilo José Cela, a Palma. Segons ha informat Pepa Roca, directora del centre, ja s’ha reparat la instal·lació. En teoria, aquest dimecres tot hauria d’estar plenament operatiu.

Res del que pugui aparèixer en un informe sobre el nivell educatiu dels alumnes catalans ens pot sorprendre perquè ja fa anys que anem de baixada i sense frens i la reacció al problema és insuficient, si és que se’n pot dir reacció.

D’anar a una escola amb 75 alumnes, a anar a un institut amb 1.500. Aquest és un dels canvis que va representar per a Laia Gelabert, alumne de primer d’ESO, el pas de Primària a Secundària. Anava al CEIP Galatzó, l’escola d’Es Capdellà, i va passar a l’IES Calvià, que rep alumnes de diferents localitats del municipi. Amb 11 anys els alumnes passen de ser els més grans a l’escola, a ser els més petits a l’institut on, en molts casos, les formes d’aprenentatge i les metodologies canvien radicalment respecte al que coneixen.

En Saüc, d’infantil 5, s’afanya a afegir-se al grup. És el responsable de classe d’observar els ocells aquesta setmana. En una sala amb un gran finestral es troba amb companys d’altres cursos, entre els quals l’Aleix, de segon; l’Aïnara, de tercer; o en David, de sisè. Junts aprenen a esperar rere el vidre i a permetre que passin coses per conèixer les aus que viuen a prop seu o estan de pas a la zona. Fa dotze anys que l’escola de Sant Esteve de Guialbes, a Vilademuls, va engegar aquest projecte, a petició de tres pares naturalistes i ocellaires. Només hi estan deu minuts, de dilluns a divendres, just després de deixar les motxilles a les aules, però aquesta activitat, que s’entrellaça amb altres en què les aus també en són protagonistes, els dona eines per anar i volar per la vida.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

Reunió d'inici de tercer curs de primària. La mestra comunica als pares que aquest curs, i per primer cop, no es posaran deures. Alguns pares es queixen perquè diuen que els ha costat molt que els seus fills agafin l'hàbit. Davant la pressió, la direcció opta per mantenir-los; això sí, opcionals. En el grup de WhatsApp d'una altra escola, les famílies s'organitzen per demanar al centre que els seus fills facin un concert de Nadal malgrat que la direcció ha decidit que sigui una activitat interna del centre.

El pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora que el president del govern espanyol va anunciar diumenge per als alumnes de primària fins a quart d'ESO per revertir la desfeta de l'informe PISA s'estendrà també a l'educació postobligatòria. La ministra d'Educació, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dijous l'ampliació del pla a l'alumnat de batxillerat i formació professional bàsica, que permetrà arribar a més de cinc milions d'alumnes arreu de l'Estat. En declaracions a la premsa després d'acompanyar el president del Govern, Pedro Sánchez, a la reunió de la Comissió Permanent del Consell Escolar de l'Estat, Alegría ha explicat que el reforç englobarà tant els centres públics com els concertats.

Iniciar l’institut és un canvi vital en la vida d’un infant. Amb només 12 anys, alguns encara amb 11, deixen la zona de confort que és l'escola, on han estudiat durant anys amb els mateixos amics i mestres, per un altre espai que potser és més lluny, potser han d’agafar transport o potser no hi coneixeran pràcticament ningú. "És un moment d’incertesa: hi aniran els meus millors amics? Estaré sol? Hi haurà molts deures? Com seran els professors? La metodologia serà la mateixa?", reflexiona Victòria Gómez, presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya (COPEC). A això s'hi han d'afegir els canvis físics de l'edat, en què es passa de la infància a la pubertat. "Es va configurant la seva pròpia personalitat i les idees pròpies", afegeix Gómez. El resum, apunta Jordi Perales, professor de psicologia i ciències de l'educació de la UOC i de secundària, és que aquests joves no viuen només un canvi de centre sinó molts canvis en una mateixa edat: "Com ens sentiríem si canviéssim de cotxe, de casa, de feina o de municipi alhora?"

A tocar del Palau de la Música, m’he creuat pel carrer amb una classe d’infantil. Tothom circulava en una fila raonablement endreçada, pastorejada per tres mestres, la primera de les quals avançava vigilant amb ulls al clatell, mentre portava agafades per la mà dues criatures xerraires que competien per la seva atenció amb històries inacabables. Ens hem mirat, ens hem somrigut, li he donat les gràcies per la feinada que fan cada dia i amb el millor dels seus somriures m’ha contestat: “Un curs menys! Hem arribat al final! Prova superada!”

El percentatge d'alumnes de Primària de les escoles privades que repeteixen curs és només del 0,43%, amb el màxim a segon (1,0%) i el mínim a primer i sisè (0,1%). Aquestes xifres s'allunyen molt de les dels centres públics, on la mitjana de repetició és del 2%, segons les Estadístiques d'Escolarització de l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE). Una altra vegada, el màxim és a segon curs (2,8%) i el mínim, a cinquè (1,5%). En resum, l'escola privada té una taxa de repetició cinc vegades inferior a la de la pública. Entremig, s'hi situen les escoles concertades, amb una taxa de l'1,4%, amb els màxims i mínims als mateixos nivells que les públiques.

Les Illes Balears celebren enguany per primera vegada les proves TIMSS, un estudi internacional amb el qual s'avaluen les competències dels alumnes de quart de primària en matemàtiques i ciències. En total, hi participen 50 centres de les Illes i 526 a escala estatal.

Les Illes Balears són la quarta comunitat autònoma d'Espanya en la qual menys estudiants estan matriculats a centres educatius públics. Al curs 2021-2022 eren el 65,4% del total, segons les dades publicades per part del Ministeri d'Educació i Formació Professional. Per damunt només hi són Catalunya (64,4%); la Comunitat de Madrid (54,3%) i el País Basc (51,3%). L'anàlisi de les estadístiques dels darrers nou cursos acadèmics a les Balears mostra una tendència molt estabilitzada d'alumnes matriculats al sistema públic, d'entre el 64% i el 65%. Malgrat tot, entre el curs 2015-2016 i el 2021-2022, els centres públics han sumat prop de 12.000 alumnes nous, mentre que els concertats n’han perdut un miler, d'acord amb les dades aportades per part de la Conselleria d’Educació.

Les proves d'admissió als graus universitaris d'Educació Infantil i Educació Primària, que enguany s'apliquen també al nou doble grau d'Educació Infantil i Primària que la Universitat de les Illes Balears (UIB) estrena curs que ve, han començat aquest dissabte. Segons ha informat la UIB en una nota de premsa, un total de 550 persones s'han matriculat enguany en les proves d'aptitud personal específiques (PAP_EDU) que han començat aquest 21 de maig. Per illes, a Mallorca s'hi han matriculat 477 alumnes per a 280 places; a Menorca, 35 per a 20 places, i a Eivissa i Formentera, 38 per a unes 20 places més.

“Socialment, encara tenim la imatge del mestre que es posa dins una aula i quan ha acabat se’n va”, exposa el degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Miquel Oliver. Però això ja no és –o no hauria de ser– així. “Anam cap a projectes educatius connectats amb la comunitat i amb el territori”, apunta. Perquè aquesta realitat s’expandeixi al món educatiu –exposa Oliver–, calen mestres que treballin de manera coordinada, acompanyant cada infant en l’aprenentatge i portant la tasca docent més enllà de les parets del centre, per anar de la mà de les famílies i l’entorn. És des d’aquest paradigma que treballen des de fa dècades en els països del nord d’Europa, pioners en educació, i és cap aquí on vol encaminar-se la UIB.