Tot i que encara no se n’ha detectat cap focus a les Balears, la Pesta Porcina Africana (PPA) preocupa el sector primari i també el Govern. El sector carni de les Balears té una forta dependència de la importació de carn de porc de Catalunya, allà on s’han detectat focus de la malaltia, per elaborar els seus productes. Recentment, el secretari general d’Unió de Pagesos (UP), Sebastià Ordines, va considerar que “tancar i protegir les fronteres d’animals vius és la millor opció per evitar qualsevol introducció de problemes sanitaris a les Illes”. Tot i això, el Govern té clar que no limitarà ni prohibirà l’entrada de porc de fora a les Illes perquè “no hi ha raons sanitàries per fer-ho”, segons diu el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. 

Empreses càrnies de les Illes han començat a frenar la importació de porcs vius procedents de Catalunya per precaució, arran del focus de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a Barcelona. Tot i això, oficialment no existeix cap restricció general a la compra d’animals –ni vius ni sacrificats– i les mesures només afecten els 91 municipis de la zona on s’han trobat els 13 porcs senglars infectats. La decisió empresarial reflecteix la preocupació del sector carni illenc, que té una important dependència del porc procedent de Catalunya, fins a un 70% en el cas dels embotits.

Unió de Pagesos de Mallorca exigeix al Govern que faci un "pla escut" de sanitat animal contra la Pesta Porcina Africana (PPA) i altres amenaces com la grip aviària amb l'objectiu de "protegir les races autòctones", segons ha explicat el sindicat agrícola en un comunicat. Així, l'organització agrària fa una crida "urgent" al Govern perquè "dicti i implementi, de manera immediata", mesures de protecció i de sanitat animal preventives i reforçades d'acord amb l'experiència d'altres crisis. "No podem permetre que l'Administració es quedi de braços plegats. La protecció de les nostres races autòctones, que formen part de la nostra història i de la nostra identitat rural, ha de ser una prioritat absoluta. Vàrem patir amb la llengua blava i veim com la dermatosi nodular amenaça les vaques. Ara, la PPA i la grip aviària ens obliguen a blindar les nostres granges de manera preventiva i decidida", ha considerat el secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines.

A La pesta se succeeixen els apunts autobiogràfics de Camus. Hi ha un periodista que ha vingut per fer un reportatge “sobre les condicions de vida dels àrabs”, com ell mateix a l’ Alger Républicain, i que ha combatut per la República espanyola, la seva gran causa. Una venedora de tabac conta la història d’un “jove empleat que havia matat un àrab a una platja”, l’argument de la seva novel·la L’estrany. Un jesuïta redacta un estudi sobre Sant Agustí; com el seu treball de diplomatura. El “mutisme” de la mare de Rieux: com la seva mare, Caterina Sintes Cardona, pràcticament sordmuda. Arribar a metge “ha estat molt difícil per al fill d’un obrer”; com Camus, de família pobra, va fer el batxillerat amb una beca. Qui l’ha ensenyat el que sap ha estat “la misèria”. La “vella mare espanyola seca i altiva, vestida de negre”, és la seva àvia, Caterina Cardona Fedelich. A una llarga conversa treuen el cap la pena de mort i la crueltat revolucionària, que ell denuncià. Rieux es permet un bany de mar, el plaer de la infància algeriana de l’autor.

Què es fa quan hi ha un greu perill de contagi d’una malaltia? El mateix que hem fet aquestes setmanes: imposar unes mesures dràstiques per evitar que s’escampi. Això ja es va fer a les Balears fa més de 350 anys, en una de les pitjors epidèmies que hem conegut: la pesta del 1652. I es va fer de manera tan rigorosa que transgredir algunes de les normes es castigava amb la pena de mort. Les malalties contagioses han acompanyat la humanitat al llarg de la història, i molt més quan les mesures higièniques eren escasses o inexistents i la medicina es limitava a les sagnies amb sangoneres i poca cosa més. La pesta, que va conèixer un període d’especial virulència el segle XIV (la pesta negra), tornà el XV, per la qual cosa els jurats de Mallorca redactaren unes Ordinacions de la Morbositat : unes instruccions per actuar, un protocol.

Fa sis segles i mig, les Balears, la Corona d’Aragó i Europa varen viure una pandèmia gairebé apocalíptica: la pesta negra del 1348. Des de llavors i fins la grip del 1918 han passat terribles malalties, que també exigiren mesures extraordinàries; molt més mortals i molt més difícils de combatre que el coronavirus que ara ens afecta. De totes les malalties contagioses conegudes, la pesta ha estat la més temuda per excel·lència, fins al punt de formar part -amb la mort, la fam i la guerra- d’aquells desastres amb els quals s’identifiquen els quatre genets de l’ Apocalipsi, el llibre profètic del Nou Testament. La pesta ja havia aparegut abans del segle XIV: a l’ Èxode, al setge de Troia, a l’Atenes del segle V abans de Crist, a la Constantinoble de Justinià i, fins i tot, a la Catalunya de Berenguer Ramon II, el 1096, assenyala Joan Parellada Feliu a La pesta negra dels anys 1348-1350 als Països Catalans.

Els joves de Son Servera ja poden aprendre la història de la pesta a través d’un joc de cartes dissenyat per ells mateixos. Per commemorar el bicentenari de l’arribada de l’epidèmia, han editat aquest joc en un taller didàctic organitzat per la Regidoria de Joventut.