Les vendes dels productes amb distintiu d'origen durant el 2022 han superat per primera vegada els 100 milions d'euros. Es tracta d’un 19,9% més que el 2021, quan la facturació es va situar en els 83,4 milions d'euros. La Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha publicat les dades del conjunt de les 20 marques de qualitat amb Denominació d’Origen (DO) o Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de les Balears.

La Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, ha iniciat les activitats del projecte de dinamització de mercats. Segons ha explicat el Govern, es tracta d'un seguit d'activitats, que es faran en 46 mercats i fires de les Balears, amb l'objectiu de donar a conèixer i promocionar el producte local. La primera s'ha duit a terme al mercat ecològic de la plaça dels Patins de Palma.

El Govern balear, a través de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, comprarà per valor de 800.000 euros els excedents del sector primari per destinar-los a entitats socials de la Comunitat. Un total de deu empreses entregaran productes frescos, com fruites, verdures, carn i llet, a 12 entitats socials de totes les illes, com el Banc d’Aliments, la Creu Roja, Mallorca sense Fam, Monti-sion Solidaris, Zaqueo, Tardor, Pa i Mel, Cáritas o SOS Mamás. La previsió és que aquesta fase, que durarà fins al 31 de desembre, arribi a 63.000 famílies de les Illes.

La Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària va néixer enmig de les reticències dels partits de l’oposició i les crítiques per la càrrega política d’aquesta denominació, però el sector agrari la va rebre amb els braços oberts, sobretot per la possibilitat que el producte local agafàs força i empenta. Dos anys després d’haver-se creat, els sindicats es mostren decebuts amb la manca d’acció i de diàleg per part d’aquesta àrea, encapçalada per Paula Valero, que va aterrar a les Balears després d’haver estat quatre anys diputada de Podem a Astúries.

L'impacte del covid-19 ha afectat els hàbits de consum d'aliments dels ciutadans de les Balears, segons l'Anàlisi de les cadenes alimentàries i diagnosi del sector de producció local, ecològica, agroindustrial i artesanal de les Illes Balears, un estudi que ha encarregat la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària. Aquest informe reflecteix que el consum de producte local va augmentar més d'un 20% durant els mesos de confinament –de març a juliol de 2020–. Per illes, a Mallorca i a Eivissa va augmentar un 26%, i a Menorca un 13%, segons ha informat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. A més, un 11,3% de la població assegura que ha incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 32,6% reconeix que ha comprat més a botigues de proximitat. A Mallorca, un 10% de la població apunta que ha incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 35% va augmentar la despesa a botigues de proximitat; a Menorca, aquests increments han estat del 12% i el 32%, respectivament; i a les Pitiüses, els percentatges són d'un 12% més per a les compres a domicili i un 31% en el cas de les botigues de proximitat. Ara bé, el consum alimentari durant aquests cinc mesos a les Balears va caure una mitjana del 19,96%, amb 108.837 tones menys.

El tema de conversa a la coa del supermercat és el mateix des de fa uns dies i la culpa la té el coronavirus. La gent compra per sobre de les seves necessitats davant la por de quedar incomunicada. A la porta del Mercadona del cèntric mercat de l'Olivar de Palma, s'hi amunteguen els carros plens fins a dalt amb productes com ara aigua, pasta i paper higiènic. De fet, el paper higiènic fins i tot s'ha exhaurit. Una de les treballadores de l'establiment afirma que s'han disparat les compres a domicili i que, per a aquesta setmana, ja no accepten més comandes.

La Universitat de les Illes Balears acollirà del 21 al 24 d'octubre el XIV Congrés bianual sobre agricultura ecològica i agroecologia de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica/Agroecologia (SEAE), que analitzarà i debatrà la Sobirania alimentària i emergència climàtica.

La borrasca Glòria, que ha obligat a suspendre durant dies el transport marítim, ha duit aquesta setmana unes imatges sorprenents que han causat alarma: la dels prestatges buits, sobretot de productes frescos, a diferents supermercats de grans cadenes com Mercadona, Lidl i Eroski. Això ha fet aflorar una pregunta: Hi ha una crisi d’autoabastiment alimentari? O sigui, falta menjar elaborat a les Balears i es depèn massa de l’exterior? Pel Govern balear, les fotografies de prestatges buits són un avís. "Han posat en el focus la situació d’emergència que tindrem davant una crisi climàtica, que sabem que és una realitat", alerta la directora general de Polítiques per a la sobirania alimentària, Paula Valero. "No tenir prou aliments per les condicions climatològiques crearia una situació complicada a les Illes", afirma.

Quan l'Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca fa una piulada amb fotografies de supermercats deserts criticant que el nostre model alimentari depengui en un 85% de l'exterior, mira per l'interès dels seus membres; evidentment. Però no per això deixa de tenir raó. Duim dos dies forts de temporal i alguns dels supermercats de les principals cadenes de Mallorca ja tenen els prestatges de productes frescos gairebé buits del tot, perquè els vaixells que els proveeixen no poden navegar. Només dos dies.