Des que vaig tenir ocasió de seguir de prop els primers passos professionals davant d’una càmera de David Verdaguer fent el “reporter del bigoti” de l’Apm? a TV3, cada èxit seu és una gran alegria. Ara, en menys d’una setmana, ha recollit el Gaudí i el Goya com a millor actor protagonista per la seva encarnació (no se m’acut concepte més precís per definir a quin nivell ha estat capaç de portar la seva interpretació) de l’humorista Eugenio a la pel·lícula Saben aquell.

Després que l’èxit fulgurant d’Alcarràs catapultés el cinema en la nostra llengua a un any de rècord (amb un 5,5% del total de públic i 623.000 espectadors), les xifres del 2023 han estat un bany de realitat: el cinema en català torna al seu esquifit i habitual 3%, que és aproximadament la mitjana d’espectadors que ha congregat els últims anys. El repte continua sent superar aquest sostre de vidre del 3%, molt lluny de la normalització.

De vegades, els biopics són cosa de dos. Saben aquell no solament tracta d’Eugenio, l’impassible rei dels acudits que va començar a despuntar a la Barcelona tardofranquista, sinó també de la seva primera muller, la cantant Conchita Alcaide. Amb la relació de la parella com a eix, el realitzador David Trueba (Soldats de Salamina) i el guionista Albert Espinosa (Polseres vermelles) mostren la progressiva transformació del protagonista: joier, membre d’un duet musical i humorista turmentat per la por escènica que acaba assolint un èxit enorme.

Al principi de Saben aquell, la pel·lícula sobre Eugenio que ha dirigit David Trueba i que arriba als cinemes el dimecres 1 de novembre, l’encarregat d’un club es pregunta per què els humoristes són gent tan trista. L’Eugenio de Saben aquell, interpretat magníficament per David Verdaguer, no és, tanmateix, un home trist sinó, sobretot, un home enamorat. I en l’amor que Eugeni Jofra sentia per la seva dona, Conchita Alcaide, hi ha la clau per comprendre aquella foscor impertorbable que desprenia el seu personatge, aquella amargor sense remei. I també la relació ambivalent d’amor/odi que tenia per una feina, la d’humorista, que el feia tremolar de nervis abans de cada espectacle, però també conduir fins a Alacant per actuar el mateix dia que enterrava la seva dona.

Saben aquell que diu, el biopic sobre l'humorista Eugenio que està preparant David Trueba, i un film de Carlos Saura sobre Montserrat Caballé són algunes de les pel·lícules que rebran la subvenció que atorga el departament de Cultura a projectes cinematogràfics en versió original en català. Així consta en la resolució de concessió de la línia de subvencions a la producció cinematogràfica que s'ha publicat aquest dilluns.

Deia l’actor Jorge Sanz que la sèrie que va protagonitzar el 2010 amb David Trueba (Madrid, 1969) no es podria haver fet sense el director madrileny. De fet, posava en dubte que ell hagués estat igual d’imprescindible, i això que el títol de la comèdia era ¿Qué fue de Jorge Sanz? Amb Sanz són amics des dels 16 anys, però la mateixa sensació l’ha tingut ara l’equip de La sagrada familia, la sèrie documental dirigida per Jordi Ferrerons i pel mateix Trueba, que ha estrenat aquesta setmana HBO Max. Hi narren a partir de testimonis l’ascens i caiguda de Jordi Pujol i el paper de Trueba dirigint, però també entrevistant, ha sigut cabdal. Generador de bon rotllo, d’ell destaquen la capacitat de ser un més de l’equip i de trencar les barreres que molts altres directors deixen clares abans de rodar. Aquesta habilitat també li permet connectar amb l’entrevistat, es digui Lluís Prenafeta o Josep Pujol. Tots dos es van passar hores conversant amb ell, que, tot i no portar papers, tenia ben estudiat el guió i les preguntes que calia fer.

Les Trobades & Premis Mediterranis Albert Camus de Menorca arriben a Mallorca de la mà de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Aquest dilluns, el Caixa Fòrum de Palma serà el lloc on els mallorquins podran descobrir què és i quina és la missió d'aquest encontre bianual que es fa a Menorca, concretament a Sant Lluís. L'acte començarà a les 18.30 hores.

Després de presentar al CineCiutat el mes de gener d’aquest any Si me borrara el tiempo lo que yo canto, documental on l’espectador descobreix la història de Chicho Sánchez Ferlosio i el seu disc Canciones de la resistencia española, que es va haver de gravar, l’any 1963, de manera clandestina, el director de cinema i escriptor torna a Palma amb un nou títol: A este lado del mundo.

Després de tancar amb Tierra de campos (2017) el cicle de les seves cinc primeres novel·les amb Anagrama, David Trueba torna amb El río baja sucio (Siruela), que va presentar dijous a la llibreria Rata Corner de Palma. Els protagonistes són dos adolescents de ciutat que es troben al poble durant les vacances de Setmana Santa a la vora d’un riu contaminat.

Després de tancar amb Tierra de campos (2017), el cicle de les seves cinc primeres novel·les amb Anagrama, David Trueba torna amb El río baja sucio (Siruela), que presentarà aquest dijous a la llibreria Rata Corner de Palma. Els protagonistes són dos adolescents de Ciutat que es troben al poble durant les vacances de Setmana Santa, unes vacances que segurament seran les darreres junts, perquè la mare d'un d'ells ven la casa. Trueba parla d'un "mosaic generacional", a partir de la història de dos nins en la fi d'una etapa. És la primera novel·la amb "un to més juvenil", diu Trueba, encara que assegura que ell fa novel·les "perquè les pugui llegir tothom". A més, divendres participarà d'un col·loqui a CineCiutat després de la projecció del documental Si me borrara el viento lo que yo canto, sobre el cantautor Chicho Sánchez Ferlosio.

'Vivir es fácil con los ojos cerrados' no podrà lluitar per l'Oscar. La pel·lícula de David Trueba sobre un professor d'anglès que marxa a Almeria per conèixer John Lennon no ha estat seleccionada en la 'short-list' de 9 pel·lícules d'on sortiran els cinc nominats a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Madrid, 1987 és una pel·lícula "molt personal" que parla d'un moment concret de la història d'Espanya, del final de la Transició, quan es respirava una sensació de "satisfacció" que després es va veure que "no era real". Així ho ha expressat el director David Trueba durant la presentació que ha fet aquest dimarts a Girona, on el film es podrà veure en exclusiva. "El 87 jo era com María Valverde, un estudiant de primer de Periodisme que sentia una admiració i alhora una visió crítica per les grans figures de la premsa nacional i que avui seria impossible de trobar", assenyala Trueba. Segons el director, "som el resultat d'aquell moment" del final de la Transició –el 1987 és l'any de l'entrada al mercat comú, després d'entrar a l'OTAN– que va desencadenar en el "cinisme" del món occidental, on el diner i l'èxit ho eren tot i que ha acabat amb el "malestar" que sent la societat actual. Trueba s'identifica amb el personatge que interpreta María Valverde, i José Sacristán és una de les grans figures de la premsa nacional. Tots dos tindran una trobada que es convertirà en un duel entre dues generacions, on afloren sentiments com ara el desig, l'admiració i temes com ara la professió d'escriure.