Nova polèmica lingüística a les Balears. L'STEI ha expressat un desacord rotund amb la proposta de la Conselleria de Cultura del Govern d'actualitzar les homologacions dels títols d'ESO i Batxillerat amb els certificats oficials de català. La iniciativa preveu rebaixar del 8 al 7 la nota mínima necessària per obtenir un nivell B2 a Secundària i un C1 a Batxillerat.

Clatellada del Consell Social de la Llengua Catalana (CSLC) a les polítiques lingüístiques que han impulsat el Govern i altres administracions dirigides pel PP i Vox durant el primer any de la legislatura. En el ple d'aquest dilluns, el Consell ha aprovat, per 26 vots a favor, 15 en contra (de càrrecs del PP) i sis abstencions, una declaració institucional de l'OCB en què es demana revocar les mesures regressives cap a la llengua catalana, que no s'aprovin noves propostes en aquest sentit i que, abans de prendre cap decisió que afecti el marc normatiu de la llengua catalana, es consulti el Consell Social. Així mateix, es reclama als poders públics que compleixin la seva obligació de defensar i fomentar la llengua catalana i acatin els plans de normalització i d'actuació lingüística elaborats i aprovats en el CSLC.

L'OCB ha transmès la necessitat d'incloure un nou punt en el pròxim ple del Consell Social de la Llengua Catalana previst per al pròxim dijous, 21 de març. L'entitat ho ha fet a través d'una carta signada pel president, Antoni Llabrés, a la qual s'argumenta que no tingueren l'oportunitat de proposar aquesta qüestió a l'ordre del dia perquè no s'havia convocat prèviament a la Comissió Permanent, de la qual el president de l'OCB n'és el vicepresident i tampoc se li ha permès intervenir en l'elaboració de la proposta d'ordre del dia de la pròxima sessió.

Després de mesos de retard, el Govern finalment té previst convocar el Consell Social de la Llengua Catalana el 21 de març a les 17.30 h, segons ha pogut saber l'ARA Balears. Els membres d'aquest òrgan ja han rebut un preavís amb la data i pròximament se'ls facilitarà la convocatòria oficial amb l'ordre del dia. Paral·lelament, l'Executiu ha nomenat nous membres d'aquest òrgan, en representació dels grups parlamentaris, la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears i Joves de Mallorca per la Llengua. A més, s'han renovat els vocals independents, que es trien per la seva rellevància "en el procés de normalització lingüística". De fet, per dur a terme aquest canvi, els sociolingüistes Isidor Marí i Joan Melià deixaran d'estar vinculats al Consell de la Llengua, com també el jurista Joan Segura Ginard. Hi entraran els escriptors Sebastià Bennàssar i Rosa Planas, la historiadora Laura Miró i el filòleg Ivan Solivellas, de Plataforma per la Llengua, entre d'altres. Crida l'atenció que tots els nous membres són de Mallorca i que no hi ha paritat –són set homes i quatre dones–.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha afirmat en la sessió del Consell Social de la Llengua que, amb vista a un possible tercer Pacte de Francina Armengol, el Govern es mostra obert a modificar la llei que permet l'exempció del català en l'estabilització de places a l'administració pública si aquestes són deficitàries. La càrrega de lleis que resten per aprovar-se en el Parlament i els tres mesos d'activitat legislativa, a més de la necessitat de negociar i pactar la normativa entre els socis del Govern, impossibiliten que es pugui dur a terme d'aquí a final de legislatura.

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, finalment ha convocat de manera extraordinària el Consell Social de la Llengua Catalana per a dimecres que ve, 1 de febrer. En el ple es tractarà l'exoneració del català per a metges i infermeres que estabilitzaran la seva plaça, però en l'ordre del dia aquest punt apareix el darrer, només abans del torn de paraules, i darrere d'altres temes com la presentació de l'Any Fuster, la presentació del Projecte Aina, la campanya de 'La justícia, també en català', etc.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) s'ha sumat aquest divendres a les crítiques al Govern per l'exempció del requisit del català en el darrer procés d'estabilització de metges i infermeres, el termini del qual va finalitzar dilluns passat. El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General ha acusat el Govern de "violentar la llei", escudant-se en l'article 4.3 de l'Estatut, que marca el garantiment que els ciutadans tenen dret a expressar-se en qualsevol de les dues llengües cooficials.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha deixat caure aquest dijous que no s'exigirà el català als 9.000 metges i infermeres que van finalitzar el procés d'estabilització dilluns passat. "Salut va plantejar un procés d'estabilització molt important per als professionals sanitaris sota els criteris de la Llei de normalització lingüística, però tenint en compte les categories deficitàries", ha insistit Armengol. "Estam treballant en la voluntat que qualsevol ciutadà pugui ser atès en qualsevol de les dues llengües", ha afegit.

El Consell Social de la Llengua ha criticat el Govern balear i la resta de les administracions públiques illenques perquè no incorporen les mesures que proposa l'ens a l'hora de tirar endavant diferents normatives. El ple de l'òrgan, que ha tingut lloc aquest dilluns, ha aprovat un document proposat per l'Obra Cultural Balear (OCB) en què s'afirma que "en les normatives aprovades o en procés d'aprovació, així com en la praxi quotidiana de l'administració, no s'han incorporat bona part de les mesures prescrites" pel Consell.

El primer ple del Consell Social de la Llengua Catalana d'aquesta legislatura s'ha reunit aquest dimecres. Segons la secretària autonòmica Agustina Vilaret, "la sessió del Consell Social és una passa més en la intensa feina que estam fent per potenciar l'ús i la normalització del català i que fins ara ja ha anat donant fruits com la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics". Vilaret ha assegurat que "els representants i càrrecs de MÉS estam posant tota la maquinària en marxa perquè aquesta sigui la legislatura de la llengua".