El mes de setembre, les festes de Nadal, fins i tot l’inici d’any han esdevingut moments en què a les llibreries sol arribar una allau de novetats editorials. Tanmateix, ni aquestes tres allaus juntes poden comparar-se amb la força amb què arriben tots els títols que aspiren a trobar un racó entre els milers de llibres que ompliran les paradetes de Sant Jordi. Entre les editorials i els autors illencs hi ha espai per a la poesia, per a les reflexions sobre la trajectòria d’altres autors, per a algun debut i també per a canvis de registre, com es pot comprovar en aquesta selecció heterogènia adreçada a tota mena de lectors.

Què agita Menorca? Per descomptat, el vent: la seva força crida l’atenció a tots aquells que la visiten per primera vegada, fora dels dies de calma de l’estiu. Però Menorca va conèixer una altra agitació: la que generava l’hiperactiu Joan Mir i Mir, escriptor, periodista, mestre i polític, que va transitar pel catolicisme, l’espiritisme, la maçoneria, el socialisme, l’anarquisme i el regionalisme. Ara fa un segle, el 1925, va començar a retirar-se a Binialmaia, abandonant en bona part aquell activisme seu incessant. Ens acostam a aquest personatge excepcional, i ho feim seguint els textos de Miquel Àngel Casasnovas, Pere Alzina, Josep Portella i del col·lectiu Ateneu Llibertari Estel Negre.

La pluja no ha pogut aturar la força de la tradició oral mallorquina. Aquest dematí, Palma ha viscut una nova jornada de la Diada de ses Rondalles, que ha mantingut intacte el seu programa tot i els ruixats persistents. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Palma amb la col·laboració de la Institució Francesc de Borja Moll, té per objectiu apropar als carrers de Ciutat els contes popularitzats per Antoni Maria Alcover.

D’una banda, aquests versos: “Mai no s’atura el viatger sense retorn / indefugible quan les palpitacions / retronen i canten a l’alba que, consumida / presenta la continuació del film”. I de l’altra, aquests: “Clos i miratge, obrint la vall. / Aquest deler de dir el teu nom / i cremar el dol que ara supura.” Entre uns i altres han passat trenta anys de poesia que ara l’escriptor Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972) rememora amb l’antologia Ara que ja és fosc, publicada per Nova Editorial Moll. El pròxim 9 d’abril presentarà el volum a Palma, a la llibreria Embat, i una setmana després, dimecres dia 16, el celebrarà amb un bon grapat d’amics al Teatre de Lloseta. 

Era l’any 2018 quan Antoni Janer (sa Pobla, 1978) va començar la secció Turista de coa d’ull a l’ARA Balears. Set anys després, aquella recerca sobre els orígens del turisme ha derivat en temàtiques diverses, però amb especial atenció a la memòria històrica –“la cara B de la gallina dels ous d’or”, afirma–, que Nova Editorial Moll ha aplegat en un únic volum, Memòria d’una amnèsia, que aquesta setmana arriba a les llibreries. La llavor de tot plegat, segons el filòleg clàssic i periodista, és la frase present a la tomba familiar de Climent Garau: “Contau el que va passar l’any 1936 perquè ho diran i no ho creuran”.

“Si m’he allargat més del que havíem previst inicialment no ha estat per la dificultat del procés de traducció, sinó perquè he passat molta pena. Quan llegeixes aquest llibre com a lector i et trobes amb passatges durs, pots passar-los ràpid, com quan veus una pel·lícula i et tapes els ulls. Però quan ho tradueixes, t’hi has de ficar, t’has de recrear en cada paraula i cada expressió. I ha estat complicat”. Així resumeix l’escriptora i traductora Laia Malo el que ha suposat dur a terme la primera traducció al català de L’ocell pintat, de Jerzy Kosiński, una novel·la que tot i haver passat relativament desapercebuda i haver estat volgudament ignorada durant anys, Malo no dubta a qualificar d’una de les “grans obres de la literatura universal”. “Va ser l’editor Tomeu Canyelles qui me la va posar a les mans perquè era un llibre que l’havia marcat a la seva adolescència. I després de llegir l’original em vaig posar a investigar i no vaig entendre com podia ser que no existís encara cap traducció al català, no només pels temes que tracta, que són importantíssims, sinó perquè la literatura catalana sempre ha fet cas de les minories, de les persones desplaçades i massacrades durant la Segona Guerra Mundial. De fet, la primera traducció que se’n va fer al castellà, publicada l’any 1968, la signava un poeta català: Agustí Bartra”.

“A la meva edat ja costa que les coses facin il·lusió, però aquesta me n’ha feta molta, és una il·lusió molt especial”. Així parla Antoni Vidal Ferrando de la reedició que la Nova Editorial Moll ha publicat de la que va ser la primera novel·la de qui fins llavors només s’havia dedicat a la poesia, Les llunes i els calàpets. Ara, 30 anys després, en surt una nova versió que en confirma la vigència i l’interès, segons confirma Tomeu Canyelles, director literari de Moll. “És un text que ha aguantat esplèndidament el pas del temps”, afirma, “i per a mi és una absoluta lliçó del domini del lèxic i del llenguatge. A cada pàgina hi ha alguna frase tan lapidària, tan sublim, que et fa ganes d’estampar-la a una totebag o fer-ne un pòster”, afegeix. 

Després d’un grapat de poemaris i d’àlbums amb Salvatge Cor, sembla que Llorenç Romera comença a tenir clar quins són els temes que nodreixen la seva trajectòria. No és que hagi trobat un corpus, ni molt menys, és que sense voler s’ha adonat que des de sempre l’ha estat cercant. El cos, l’ego, la identitat: tot allò que configura com ens veim a nosaltres mateixos i com ens perceben els altres és també present al seu darrer recull de poemes, Ca nostra és un abisme, que publica Nova Editorial Moll. El presentarà aquest dimecres dia 13 a la llibreria Drac Màgic de Palma. 

Com seria poder refer les rondalles les vegades que volguéssim? I elaborar històries completament noves a partir d'elements d'aquests relats? Aquestes són algunes de les possibilitats que permet Rondaulles, el primer joc de taula que conta històries en català a partir del patrimoni immaterial de les rondalles, en la línia del popular Story Cubes, que permet crear històries a partir dels elements que proporcionen uns daus. La iniciativa ha estat impulsada per tres professors de Mallorca: Antoni Caldentey Vicens (Vilafranca de Bonany, 1974), que és el responsable de la conceptualització i la documentació del joc; Pere Antoni Bennàssar Albons (Felanitx, 1975), dissenyador de la web, i Mireia Oliver Dufour (Palma, 1983), que n'és la il·lustradora. La Nova Editorial Moll varen engegar una campanya de micromecenatge –mitjançant la plataforma Verkami– per aconseguir finançament per al projecte, el qual ja ha assolit la fita de 5.500 euros, tot i que encara està obert.

Divendres que ve, dia 8 de setembre, s’inaugurarà una nova edició de la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, que arriba enguany a la quaranta-unena edició i que tindrà, un any més, presència d’editorials balears, tant algunes que ja en són participants habituals, com Lleonard Muntaner, com d’altres que enguany hi debuten. És el cas d’Espelma Edicions, editorial mallorquina especialitzada en contes infantils il·lustrats. “El producte illenc sempre té bona acollida a Catalunya”, explica Tomeu Simó, responsable de l’editorial, “i participar en la Setmana és una molt bona oportunitat perquè és la primera fira important que es fa per setembre i sol ser un èxit de vendes. Esperem que enguany també sigui així”. Entre els títols que hi duran s’hi troben novetats com Ovni, conte que presentaran a la Setmana diumenge dia 17, i Un dia de pesca, obra amb què han arribat ja als 5.000 exemplars venuts. “N’acaba de sortir la quarta edició i la veritat és que és una de les grans apostes; esperam que funcioni molt bé a la Setmana. Al Museu de Pesca de Palamós, per exemple, és un conte que es ven moltíssim”. 

Una vuitantena dels reportatges que el periodista Antoni Janer ha anat publicant a l'ARA Balears amb el nom de 'Turista de coa d'ull' arriben ara al lector en forma de llibre. La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears, de Nova Editorial Moll, està disponible d'ençà d'aquesta setmana a les llibres de les Illes. El també filòleg clàssic ha fet una tria d'entre els més de 200 reportatges que ha publicat cada dissabte d'ençà del 2018, i els ha aplegat segons diferents àrees temàtiques. Així, alguns dels capítols tracten sobre l'impacte que el turisme ha produït en el món laboral, el medi ambient, el patrimoni, els canvis socioculturals...

Sarbatana és el debut literari de Sara Rivera Martorell (Es Capdellà, 1987), un poemari tens, combatiu i de recerca. Un "estat de guerra", que diu l'autora. Publicat per Nova Editoral Moll, l'edició inclou les il·lustracions de Pere Salvà Rodríguez. "Dic que és un estat de guerra perquè, en fer la recopilació de poemes, vaig veure que representava l'estat de recerca en què em trobava en aquell moment. En constant contraatac i conflicte, desubicada. Contra el patriarcat, les càrregues familiars, les relacions íntimes. Llegir-ho en perspectiva m'ha permès abaixar les armes", explica Rivera Martorell.

La Nova Editorial Moll i la Institució Francesc de Borja Moll recuperen i posen a l'abast del públic una selecció de les Rondaies Mallorquines que es varen enregistrar en el seu dia a Ràdio Popular de Mallorca. Va ser una iniciativa de Francesc de Borja Moll, qui hi va posar la veu i el guiatge.

"On seria Mallorca si Francesc de Borja Moll i Antoni Maria Alcover no haguessin existit?", es demanava Antoni Mir, secretari de la Institució Francesc de Borja Moll, aquest dilluns al vespre durant la presentació de la Nova Editorial Moll al CaixaForum de Palma. "Ni Mallorca ni la llengua catalana serien on són sense aquestes figures i sense aquesta editorial", va respondre. Aquesta Nova Editorial Moll mantindrà el compromís amb la llengua catalana i la seva centralitat a Mallorca. Però vol també anar més enllà i "apostar pels joves, cercar nous lectors, els millors autors i editar els millors llibres, o intentar-ho", va assegurar Mir.