El PP ha acceptat l'esmena de Vox per eliminar el requisit de català a les places per a docents en llocs de molt difícil cobertura a través de la llei d'acceleració de projectes estratègics. També les que davallen la nota de català a l'institut necessària per obtenir el certificat de català (B2 i C1), permeten que la Policia Local tingui pistoles tàser i eliminen la prohibició del tir al colomí i la codorniu. Encara que aquesta acceptació és encara en la fase de ponència, és a dir, no és definitiva, la novetat és que el popular no ha presentat cap esmena a aquests textos. Per tant, no introduiran cap obligatorietat perquè centenars de docents afectats per la normativa hagin d'acreditar el català, ni tan sols per poder escollir el seu centre de destinació una vegada consolidin la seva plaça, com havien dit que farien.

El ple del Parlament ha validat aquest dimarts el decret llei del Govern que tomba les 34 esmenes de Vox que es varen incorporar a la Llei de simplificació per una votació errada del PP i que atacaven la llengua (eliminació del català com a llengua vehicular en l'educació i com a requisit per als funcionaris); el medi ambient (les construccions a Àrees Naturals d'Especial Interès) i els migrants (eliminació d'ajudes), entre d'altres. El resultat de la votació, que ha seguit el guió previst, ha estat de 51 vots a favor, 2 vots en contra i dues abstencions, de la diputada de Podem, Cristina Gómez i del diputat no adscrit Agustí Buades.

Junts no va signar dimarts les esmenes conjuntes registrades pel PSOE, ERC, Sumar, EH Bildu i el BNG a la llei d'amnistia, però hi ha votat a favor dos dies després. La ponència de la norma, reunida aquest dijous al Senat per les obres que hi ha al Congrés, ha incorporat al text les úniques vuit modificacions acceptades pels socialistes, que no toquen alguns dels aspectes més conflictius: el terrorisme i el lawfare. Els de Puigdemont han justificat el seu vot favorable pel fet que suposa "un pas" en la millora del text, si bé no les van rubricar per evidenciar que el que defensen són les seves esmenes en solitari.

El PP vol eliminar l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de les Balears. Així ho ha anunciat aquest dilluns la presidenta del partit a les Illes, Marga Prohens, com una de les 416 esmenes que els populars han presentat als pressupostos autonòmics. "La presidenta del Govern, Francina Armengol, va apartar un director incòmode –Jaume Far– per posar un càrrec socialista, que arxiva denúncies que afecten el PSIB", ha criticat. Prohens es refereix al fet que l'actual director, Tòfol Milan, va ser director general en el darrer govern de Francesc Antich.

Els partits que donen suport al Pacte han rebutjat les esmenes a la totalitat als pressupostos autonòmics, presentades per El Pi, PP, Ciutadans i Vox. La votació ha acabat amb 22 vots a favor i 32 en contra. El projecte de pressupostos de la Conselleria d'Hisenda continua així la seva tramitació parlamentària i afronta el procés d'esmenes parcials i el debat final per aprovar-se, com succeirà amb tota seguretat.

Nin PSOE ni Podem han presentat cap esmena que faci referència a les Illes Balears durant la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat, encara que sí que ho han fet per a altres territoris. Així ho ha reconegut a l'ARA Balears representants dels partits, que justifiquen aquesta posició dels diputats per les Balears d'ambdues formacions. "Aquest ha estat el millor any pressupostari per a les Balears en molt de temps", assenyala el diputat Pere Joan Pons, qui recorda que arribaran recursos estatals per a depuradores i el tramvia de Palma, a més del desplegament del règim especial. "La negociació bilateral ha estat molt bona, i també s'ha de tenir en compte que hi ha esmenes que afecten tot el territori, incloses les Balears", explica Pons, encara que no descarta presentar alguna esmena específica per a les Illes durant la tramitació dels comptes estatals en el Senat.

Falten poques setmanes perquè la llei turística passi al Parlament per tramitar-se com a projecte de llei, on els distints partits podran "millorar" la legislació, en paraules del conseller de Turisme, Iago Negueruela, i tot apunta a un altre distanciament entre l'Executiu i el principal partit de l'oposició després del succeït amb la llei educativa. Ara la normativa que regula el sector illenc més gran es troba en la fase de ponència, on les formacions acorden a porta tancada la introducció d'esmenes a la llei, i des del PP mantenen que, si governa després dels comicis del 2023, "serà de les primeres que tombarem", segons ha reiterat aquest dimecres el seu portaveu parlamentari, Antoni Costa.

El sisme que va causar el decret llei turístic podria tenir alguna rèplica més en el Parlament. La nova norma es va presentar amb la sorpresa de la moratòria que congela l’adquisició de places turístiques, tant hoteleres com d’allotjament vacacional, durant un màxim de quatre anys si els consells no decidexen el contrari. A més a més, si les existents es donen de baixa, queden extingides. Ara, després d’un mes i mig d’haver entrat en vigor, i en tramitació parlamentària, els grups polítics cerquen vies per tal d’afegir excepcions a la moratòria i esmenar situacions que no es preveien en el punt 4 de la disposició addicional primera. Algunes d’elles, amb coordenades al mapa.

El Govern balear ha pactat una sèrie d'esmenes al projecte de llei turística amb l'objectiu d'apostar i promocionar el producte local. Com ha explicat el diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas Collet, un dels negociadors del partit en el redactat de la nova normativa, la llei regularà que els establiments que tinguin tres estrelles o més hauran d'utilitzar un mínim d'un 3% de producte local en l'alimentació. A més, s'obre la porta a incentivar l'ús d'aquests productes balears, ja que a partir d'un 10% es donarà un distintiu d'establiment turístic compromès amb el producte local, que donarà una promoció prioritària i un major accés a les ajudes.

El Fòrum de la Societat Civil ha registrat aquest dilluns al Parlament un seguit d'esmenes per al projecte de la llei turística. La que han destacat és la que afecta la congelació de les places, l'essència de la llei. Així doncs, han demanat que la congelació de la borsa sigui definitiva.

El PP presentarà 436 esmenes als pressupostos del Govern per al 2022 que, segons els populars, farien possible abaixar els impostos dels ciutadans de les Balears en 200 milions d'euros, segons ha explicat la presidenta del PP balear, Marga Prohens, en roda de premsa i ha informat Europa Press. Com ja assenyalen diversos representants del PP des de fa setmanes, Prohens ha considerat que els comptes de l'Executiu són "electoralistes, imprudents, inflats i excessivament optimistes". "El que s'està carregant el socialisme és la classe mitjana, la classe treballadora i les famílies", ha afegit.

El Pi ha presentat aquest divendres 42 esmenes als pressupostos del Consell de Mallorca per a l'any 2022, per un valor de 25 milions d’euros, per potenciar la reactivació econòmica i social. Segons han explicat en un comunicat, la portaveu de la formació al CIM, Xisca Mora, ha explicat que “no totes les àrees estan repartides econòmicament de manera transversal i es deixen fora grups importants com els joves o la gent gran.”

La presidenta del Partit Popular de les Illes, Marga Prohens, s'ha mostrat taxativa sobre els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Els ha considerat "pèssims" per a les Illes, i "dolents per a Espanya", i ha instat Armengol i Sánchez a deixar de mentir als ciutadans sobre el finançament real. Per aquests motius, Prohens ha anunciat 48 esmenes als PGE per un valor de 362 milions d'euros.

"Els pressupostos de 2022 neixen amb peus de fang", "les previsions econòmiques de creixement del Govern no les avala ningú" i "uns pressupostos de ruïna" són algunes de les valoracions que han fet els grups parlamentaris dels pressupostos generals de les Illes per al 2022. Avui han començat a tramitar-se, però també avui el PP ja ha fet públic que presentarà una esmena a la totalitat.

El Grup Parlamentari Unides Podem ha aconseguit que els seus socis de Govern acceptin una esmena a la futura nova llei d'educació. L'esmena en qüestió garantirà que el material escolar per a les famílies vulnerables sigui gratuït. La vicepresidenta primera del Parlament i responsable d'Educació de Podem a la institució, Gloria Santiago, s'ha referit a la fita aconseguida com "un gran avanç cap a la igualtat d'oportunitats educatives a les Balears".

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha criticat que cap esmena als pressupostos hagi estat acceptada al Senat. "És un escàndol absolut", ha clamat Vidal després de les jornades parlamentàries.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha anunciat aquest divendres que ha presentat 34 esmenes als pressupostos de l'Estat per un import de 385 milions d'euros per a les Illes Balears. Una vegada superat el primer tràmit en el Congrés, els comptes del govern espanyol s'han de tramitar en el Senat.

El diputat de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, ha criticat aquest dilluns al Parlament el posicionament de diferents partits estatals i la seva renúncia a fer esmenes per millorar les inversions a les Balears. Com va explicar l'ARA Balears, els diputats del PSIB no han presentat cap esmena per incrementar les inversions que arriben a les Illes, les quals estan per sota de la mitjana amb 201 milions d'euros pressupostats per al 2021 en aquest apartat.

Els diputats del PSIB no han presentat cap esmena als pressupostos de l’Estat per aconseguir incrementar les inversions a les Balears -el termini per fer-ho va acabar el 17 de novembre-. I no ho han fet malgrat que els 201 milions d’euros previstos per al 2021 col·loquen les Illes com la tercera comunitat per la coa, per sota de la mitjana estatal, en contra del que contempla el Règim Especial de les Balears (REB). Cal recordar que, quan es varen fer públics els comptes estatals, la consellera d’Hisenda, Rosario Sánchez, va dir que instaria el Grup Parlamentari Socialista a presentar esmenes perquè el pressupost milloràs durant la tramitació en allò que afecta les Balears.

Els diputats i senadors del PP balear han presentat una quarantena d'esmenes als pressupostos de l'Estat que, segons ha explicat el president popular a les Illes, Biel Company, beneficiaran les Balears amb uns 338 milions d'euros. Company ha comparegut aquest divendres davant dels mitjans i ha criticat els comptes del govern de Pedro Sánchez perquè "maltracten la nostra comunitat i la torna a deixar a la coa de la inversió real".