A. G. –una mallorquina de 39 anys, que prefereix no identificar-se– ha estat coneixent gent a través de les xarxes des de fa un any i mig, després d’haver acabat una relació que va durar 11 anys. Al llarg d’aquest temps, en què ha tornat a xerrar i quedar amb homes, ja ha patit ghosting de totes les maneres possibles i per part de múltiples pretendents. No tornar a contestar un missatge mai més, cancel·lar una cita a darrera hora o ni tan sols presentar-s’hi, adoptar una actitud més freda per allunyar l’altra persona... A. G. ha estat víctima d’aquestes actituds que, en resum, li provoquen “decepció, cansament i frustració”, i no és l’única. El coordinador autonòmic de Salut Mental de les Illes, Oriol Lafau, adverteix que aquests comportaments han estat “factors estressants” per a gairebé tots els “casos d’ansietat i depressió” que atenen, sobretot en dones joves. Però què fa que s’estenguin aquestes conductes? Els psicòlegs assenyalen a una manca de responsabilitat afectiva. Aquest concepte, popularitzat darrerament, és “una derivació de l’empatia i una manera de tenir en compte l’altra persona a l’hora d’actuar i comunicar-te amb ella”, diu Lafau. La falta d’això, afegeix, dona lloc a “actituds psicopàtiques i egoistes”.

El ghosting i les seves derivades ja inunden les consultes de psicologia de les Illes. Però què fa que s’estenguin aquestes conductes? Els psicòlegs assenyalen a una manca de responsabilitat afectiva. Aquest concepte, popularitzat darrerament, és una derivació de l’empatia i una manera de tenir en compte l’altra persona a l’hora d’actuar i comunicar-te amb ella.

- Sabia que vendries.