L'entitat ecologista Amics de la Terra ha denunciat públicament el Govern i l'Ajuntament de Sant Joan per permetre que el propietari d'un xalet de luxe de Sant Llorenç buidi i torni a omplir les tres piscines que té a l'habitatge, en un context d'alerta per sequera.

Segons les darreres dades, hi ha 75.000 piscines a les Balears. Setanta-cinc mil. Però això no és tot, ni prop fer-hi. Són piscines, però també brolladors i cascades exòtiques, rius artificials dins resorts que imiten paradisos llunyans, encara que aquí el paradís –el real– s’asseca.

El GOB Menorca ha alertat aquest dimecres d'un mètode d'actuació per eludir la tramitació ambiental de "falses" piscines turístiques. Concretament, els ecologistes s'han referit al cas de les nou piscines il·legals descobertes a l'agroturisme de Sant Llorenç (Alaior), que se suma al cas de les set piscines de Torre Vella, al mateix municipi. "La gran similitud entre els dos casos sembla evidenciar un mateix mètode d'actuació per eludir, amb enganys, la tramitació ambiental", han manifestat. El projecte de l'agroturisme tenia aprovada la construcció d'una única piscina de 233 metres quadrats, però n’ha acabat construint 10 en total, segons han denunciat.

Dues socorristes de la piscina d'un hotel de Platja de Palma estan acusades d'homicidi per imprudència greu en relació amb la mort d'un nin de sis anys per ofegament, després que s'absentessin de les seves funcions en el moment del tràgic succés. Els fets van ocórrer el passat 25 d'agost a la piscina d'un hotel de Platja de Palma, fins a on es varen desplaçar dues ambulàncies del SAMU 061. Els sanitaris varen intentar reanimar el menor durant una hora, si bé no van poder fer més que confirmar-ne la defunció.

Palma és el municipi amb més piscines particulars legals, amb un total de 6.761, una xifra que no és especialment elevada si es compara amb Calvià, que en té 5.152 –s'ha de tenir en compte que a Palma hi viu pràcticament la meitat de la població de les Illes. De fet, el municipi calvianer n'ha fet més de 200 els darrers dos anys, segons les dades del cadastre. Els responsables de l'Ajuntament varen explicar a l'ARA Balears que, de moment, "no hi ha problemes de restricció d'aigua" i que, si s'autoritzen piscines, "és perquè la normativa ho permet". Marratxí ocupa la tercera posició en el rànquing de municipis de les Illes amb més piscines, amb més de 4.300. Un dels motius és que en aquesta localitat hi ha nombrosos xalets amb piscina.

Encara que semblava impossible, els dos darrers anys les Balears han polvoritzat rècords que el 2019, abans de la pandèmia, es consideraven insuperables. Més turistes –només els primers sis mesos d’enguany, l’augment interanual és del 8%– més població, i també noves fites negatives pel que fa als recursos naturals,com la manca de pluja. Tot i que l’important dèficit hídric ha posat el subministrament al límit a molts municipis aquest estiu, les Illes viuen en alguns àmbits completament d’esquena a aquesta realitat: entre 2022 i 2024 s’han construït cinc piscines noves cada dia, un total de 3.583 en dos anys. Si se sumen a les que hi havia abans de 2022, la xifra de piscines privades s’enfila fins a les 77.255, segons dades oficials del Cadastre.

L’Ajuntament d’Artà ha aprovat aquest dilluns, en una sessió extraordinària i urgent del Ple municipal, la suspensió de l’atorgament de tota classe d’autoritzacions i llicències urbanístiques per construir, ampliar i reformar piscines, instal·lacions o qualsevol dipòsit d’aigua amb finalitats recreatives o decoratives a tot el municipi.

A Catalunya hi ha 192.909 piscines! Quanta gent coneixeu que en tingui, de pròpia o de comunitària, a la primera o a la segona residència? En quantes us heu banyat? I després hi ha les públiques i les dels clubs privats, cobertes o a l’aire lliure. I encara les balneàries, calentones i borbollejants. Quin país tan fabulós i aquàtic. Però només hi ha una cosa que grinyola: la sequera. La maleïda i pertinaç –aquest adjectiu franquista– sequera. I un altre petit detall: som un país de mar (i d’uns quants escanyolits rierols). Ens calen tantes piscines? Ara les tornaran a deixar omplir totes o quasi totes?

El GOB ha advertit aquest dilluns de la construcció de 13 piscines sense llicència en un agroturisme situat al sud de Ciutadella. Segons ha recollit Europa Press, l'entitat ha assenyalat que el Consorci de Disciplina Urbanística del Consell de Menorca ja ha obert un expedient i ha recordat que fa prop d'un any varen posar en coneixement del Consorci un "considerable" moviment de terres i obres a l'agroturisme, el qual va finalitzar amb les 13 piscines il·legals, a més de la construcció d'un nou aparcament de 1.400 metres quadrats i l'obertura d'un accés viari.

Algunes piscines municipals potser podran obrir a l’estiu. Ho va avançar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, a Els matins de TV3, en una declaració que suposava una esmena al pla de sequera establert per la Generalitat mateix. 

El GOB ha demanat que es prohibeixi la construcció de piscines en sòl rústic i en entorns urbans per a usos particulars com a mesures de "prevenció" per afrontar la sequera, ja que asseguren que la situació d'emergència que viu Catalunya "arribarà" a les Balears.

El topless i el nudisme són pràctiques habituals a les platges, però encara ara hi ha certa reticència al fet que les dones vagin amb els pits a l'aire a les piscines. De fet, aquest estiu és el primer en què oficialment les dones tenen suport legal per anar amb els pits a l'aire, donar el pit o portar un banyador integral (que cobreix cames i braços, i fins i tot el cap per a les dones) després que el departament d'Igualtat i Feminismes comuniqués als ajuntaments que prohibir-ho és una discriminació.

Júlia, de 25 anys, va començar a fer topless a 14 anys, perquè des de petita havia vist que els seus pares feien nudisme i per a ella era “normal”. Ara com ara, continua banyant-se amb el tors nu sempre o sempre que creu que pot. A la platja, no en té dubtes. A les piscines municipals, en canvi, no s’ho planteja perquè “donava per fet que estava prohibit”. I com ella, moltes més: Irene neda només amb la part de baix del biquini a la mar, però a la piscina pensa que li cridaran l’atenció; mentre que Claire, tot i que el seu primer referent de topless va ser una dona en una piscina, no ho ha reproduït mai. Totes les al·lotes consultades que asseguren fer topless, descarten fer-ne a piscines públiques, i ignoren que no existeix cap normativa ni prohibició al respecte. Segons la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, pràcticament cap ajuntament ho té regulat, i tampoc no coneixen cap cas en què sí que ho estigui. Alaró, es Castell, Campanet, Montuïri o Santa Maria són alguns dels ajuntaments que han confirmat que no ho tenen regulat.

Menorca és el territori on hi ha més piscines per habitant de l’estat espanyol, segons la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda. Només el darrer any se n’hi han construït 174, i s’ha arribat a comptar-ne 10.026. Així, de mitjana a l’illa hi ha una piscina per cada deu habitants, una xifra allunyada de la mitjana estatal, amb una piscina per cada 37 habitants. A més, Menorca supera la resta de les Illes Balears, ja que la mitjana a Mallorca és de 17,1 persones per piscina, i de 15 a Eivissa.

Jugadors de futbol que es treuen la samarreta i ensenyen el seu cos d’abdominals treballades com a demostració de victòria, com si el més atractiu fos ensenyar la musculatura de cap, cap avall; homes que se suposa que tenen més calor que d’altres i que caminen pel passeig de Gràcia sense samarreta al costat de botigues on se’n poden comprar de caríssimes i de baratíssimes; homes que circulen en bicicleta confiant que no cauran o que ningú no els farà caure i els mugrons no arribaran mai a menjar l’asfalt; homes que treballen a l’aire lliure i exposen quasi tota la pell del cos a les inclemències del sol; homes que van a la platja i passegen els seus pits davant de tothom, sense excepcions ni exhibicionismes, amb naturalitat i conformitat popular; homes que van a la piscina i fan el mateix; imatges a les xarxes d’homes que, mig nus, mostren els seus pits sense cap mena de censura, ni per part seva ni per part dels propietaris masclistes, conservadors i retrògrads de les xarxes socials; homes que toquen la bateria, la guitarra o que canten amb els pits a l’aire enmig de la cridòria i l’entusiasme general sense que es prevegi cap escàndol i sense cap reivindicació implícita ni explícita; homes fent esport pel carrer o pel camp amb els pits frescos; fotografies als diaris d’homes amb el tors nu sota qualsevol excusa periodística o publicitària; homes que surten a la portada de les revistes amb els mugrons ben perfilats i els braços ben tatuats; homes que fan d’actors i no dissimulen els seus pits en cap de les escenes; homes que s’abracen entre ells amb els pits nus, que es toquen els uns amb els dels altres; homes que passegen el gos amb la corretja penjada al coll, que es gronxa del pit esquerre al dret. Els pits dels homes. La normalitat. La nuesa acceptada. Tolerada. Reconeguda. El tors pelut o depilat. Els mugrons amb pírcings o sense. Sigui el que sigui, tot en ordre. A ningú se li acut dir que són una provocació. Ningú se’ls mira quan passen, així, en genèric. 

Les piscines, les zones d’aigües, els solàriums... són un dels millors llocs on estar a l’estiu. DiR té nombroses instal·lacions ideals per aquestes dates: les piscines exteriors dels DiR Diagonal, Castillejos i Campus, els solàriums dels DiR Gràcia, Campus, Hispà... Són espais pensats per refrescar-se, descansar o bé també fer esport. A més, DiR té 26 pistes de pàdel a la teva disposició, el DiR Zen (serveis d’estètica i « wellness») i els restaurant Saibò.

Una empresa espanyola calcula que a les Balears es podria estalviar entre el 70% i el 90% d'aigua que es consumeix amb les piscines comunitàries, cosa que suposaria un estalvi de més de 1.237 milions de litres d'aigua a l'any. Apunten a una nova tecnologia per netejar les piscines que, en comptes de renovar l'aigua, n'elimina la matèria orgànica per processos electroquímics. En concret, combina l'oxidació avançada i l'electroporació.

Si a les Balears es menja una paella vora mar, es beu un mojito per veure la posta de sol o es puja a una embarcació privada des d’una urbanització, és molt probable que es faci sobre una ocupació del domini públic maritimoterrestre que, en el millor dels casos, ja ha caducat. A les Illes hi ha unes 250 concessions vigents, però el nombre de les extingides –i que, per tant, ja no tenen drets legals­– arriba a les 1.000. Es podria pensar que, una vegada ha acabat el període de concessió, l’ús en desapareix, però en la majoria de casos no és així. La pressió humana per treure profit de la costa, ja sigui per poder amarrar la barca al portal del xalet de torn o directament per muntar-hi un bar o restaurant, no ha deixat de créixer des de fa mig segle. I gràcies a la Llei de costes del 1988, l’Estat té la capacitat d’autoritzar o no aquestes activitats, atenent suposadament el principi de l’interès general i l’esperit de la norma. “Només hi ha d’haver a vorera de mar allò que no es pugui fer a l’interior”, diu la llei. Res més lluny de la realitat. Després de 25 anys, el resultat és “un veritable caos”, admeten els empresaris que hi tenen interessos, els ecologistes i fins i tot advocats que en tramiten expedients i que demanen no ser identificats.

A Mallorca es construeixen 880 piscines cada any, segons un informe de l'entitat ecologista Terraferida. Entre el 2015 i el 2021 s'han fet un mínim de 5.271 noves piscines a l'illa, una xifra que implica una mitjana de 17 piscines noves a la setmana.