La desclassificació de documents oficials que el Ministeri de l'Interior va fer aquest dimecres no satisfà el Govern de Marga Prohens, que aquest dijous ha tornar a acusar el govern espanyol d'"ocultar" informació. "Desclassifiquen el que els interessa", ha dit el director general d'immigració, Manuel Pavón, en declaracions als mitjans de comunicació.

El Govern de les Balears ha considerat "insuficient" l'ajuda de 25 milions d'euros per a l'atenció de la infància migrant a Ceuta i ha reiterat que les Illes "no poden" acollir menors procedents d'un repartiment. Així ho ha subratllat la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, en declaracions als mitjans després de finalitzar la Conferència Sectorial d'Infància i Adolescència, a la qual ha assistit telemàticament. La reunió, a la qual no han acudit Aragó, Extremadura i Castella i Lleó, tenia un únic punt a l'ordre del dia, l'ajuda a Ceuta, que ha estat aprovada per unanimitat de totes les autonomies presents.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha convidat la ciutadania a participar en una concentració a la plaça de Cort dimecres, 2 de setembre, a les 20.00 h, coincidint amb el Dia de Ceuta, en solidaritat amb la ciutat autònoma i per "defensar la integritat territorial" d'Espanya. La mateixa plaça que tot just fa un mes "estava saturada d'actes" i que va impedir que es pogués celebrar amb normalitat el sopar a la fresca organitzat per Brunzzit, ha denunciat Podem. L'Ajuntament s'ha sumat així a la convocatòria de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies per concentrar-se davant els ajuntaments com a mostra de solidaritat amb Ceuta. Martínez ha assenyalat que "el que està passant a Ceuta incumbeix tothom" i que "ha de servir d'advertència" a les Illes, segons ha destacat en un vídeo publicat a Instagram.

L'Advocacia de les Balears interposarà un recurs contenciós administratiu davant un jutjat de Las Palmas de Gran Canària contra la resolució per la qual s'acorda el trasllat i la reubicació d'un menor estranger no acompanyat a les Balears. Així s'ha aprovat al Consell de Govern d'aquest divendres, segons ha informat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, a la roda de premsa posterior.

Mentre que l’extrema dreta continua la seva ofensiva contra els migrants, entitats com l’Institut Novact i Irídia Centre de Defensa dels Drets Humans denuncien les condicions en què es troben les persones que arriben a Mallorca en pastera. Per part seva, les institucions matisen la gravetat d’algunes situacions i assenyalen que les complicacions es donen quan hi ha pics d’arribades, uns pics que baten rècords i exigeixen estructures més adequades per donar un tracte digne a les persones que afronten un viatge perillós i llarg a la recerca de millors condicions de vida.

El portaveu de Frontex, Chris Borowski, ha confirmat al programa Al Dia d'IB3 Ràdio que Espanya no ha demanat el desplegament d’agents a les Illes Balears, malgrat l’augment de l’arribada de persones migrants a les costes de l’Arxipèlag. Segons Borowski, “Frontex només pot actuar quan un estat membre ho sol·licita, i fins ara no hem rebut cap petició d’Espanya”.

El Govern ha presentat aquest dilluns davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem la primera sol·licitud per suspendre l'efectivitat del Reial decret 743/2025, de 26 d’agost, que fixa la “capacitat ordinària” del sistema de protecció i tutela de menors d’edat estrangeres no acompanyades. Aquesta mesura implica la suspensió immediata dels trasllats de menors cap a les Illes Balears, que es derivarien d’aquesta norma.

La presidenta del Congrés i secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha denunciat aquest dissabte que el PP fa servir d'"escut" els menors migrants per "tapar les seves incompetències" mitjançant una "política sectària de confrontació".

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la declaració d'emergència migratòria a les Balears, en resposta a l'increment de persones migrants arribades a les costes de les Illes al llarg del 2025 i la necessitat de reforçar l'atenció humanitària cap a aquestes persones. Aquesta declaració incorpora una inversió de 6,75 milions d'euros, segons ha informat el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i estarà vigent fins al 31 de desembre del 2025.

La polarització sobre l’onada migratòria ha impactat les Balears, que en els darrers anys assisteixen a un increment significatiu d’arribades d’immigrants en pastera, una part dels quals, menors d’edat. El PP i el seu soci, Vox, han fet de la qüestió un front contra el govern espanyol. Des de la vinculació més o menys directa entre immigració irregular i criminalitat, fins a les acusacions contra el govern espanyol i les ONG de generar un “efecte crida”, diferents especialistes consultats per l’ARABalears assenyalen fake news d’aquests partits sobre la qüestió migratòria.

La ruta migratòria entre les costes algerianes i les Balears està en constant transformació. Més enllà de l’augment d’arribades en el darrer lustre, també ha crescut la perillositat de la travessia; ha canviat el perfil de les persones que arriben, els motius que els empenyen i la resposta de les autoritats. El que va començar el 2018 com un degoteig puntual de persones que travessaven d’un país veí a l’altre, ara s’ha convertit en una ruta establerta, una de les més importants de la Mediterrània, a través de la qual surten persones que el seu camí comença a milers de quilòmetres de les nostres costes.

La secretària general del PSIB i presidenta del Congrés, Francina Armengol, no ha confirmat, ni tampoc desmentit, que sigui la candidata del partit a les eleccions autonòmiques del 2027. “Intent ser respectuosa amb els processos interins del partit. Ens regim per eleccions primàries, i quan toqui, ho anunciaren”, ha dit. Armengol s’ha pronunciat així durant la seva compareixença per donar compte dels continguts a tractar a les jornades parlamentàries del PSIB per encarar el nou curs polític. La secretària general ha qualificat de “traïció a les Balears” la voluntat del Govern de rebutjar la condonació de 1.741 milions de deute que planteja el govern espanyol. “És una traïció per obeir les ordres de Feijoo”, ha continuat. “M’estranyaria que cap president autonòmic del PP amb certa estima a la seva terra no accepti la condonació, perquè com ho defensarà davant el Parlament?”, s’ha demanat.

El Govern reclamarà al Tribunal Suprem la suspensió cautelar del repartiment de menors migrants de menors de les Canàries i Ceuta que l'executiu espanyol vol dur a terme abans que acabi agost. Així ho ha anunciat la presidenta Marga Prohens aquest dijous després de reunir-se amb els presidents dels quatre consells insulars per tractar la crisi migratòria de les darreres setmanes, que ha suposat l'arribada de 1.500 persones a les Balears els darrers 15 dies.

Salvament Marítim i agents del servei marítim de la Guàrdia Civil han interceptat aquest dimecres migdia 20 persones en una pastera a mitja milla al sud de Mallorca, amb la qual ascendeixen a 16 les embarcacions arribades a les Balears aquesta jornada, amb 257 persones a bord. Els fets han tingut lloc a la zona del cap Falcó, a l'illa de Cabrera, a 0,5 milles al sud de Mallorca, cap a les 13.20 h, segons ha recollit Efe. Durant aquest dimecres han arribat vuit pasteres a Formentera (amb 138 immigrants a bord), sis a diferents punts de l'arxipèlag de Cabrera (amb 110 persones) i dues al sud de Mallorca (amb 9 persones en total).

El PSIB-PSOE ha criticat durament el Govern de Marga Prohens per la negativa a participar en la convocatòria del govern espanyol per abordar la situació dels menors migrants no acompanyats. Segons ha recollit Efe, els socialistes consideren que aquest posicionament és “irresponsable i insolidari” i adverteixen que els fluxos migratoris estan canviant, de manera que les Balears podrien veure-se'n afectades en el futur pròxim.

El Govern ha acusat l'executiu espanyol d'"amenaçar-lo" de no enviar el crèdit ordinari per finançar l'atenció dels menors migrants no acompanyats a les Balears i n'exigeix la transferència perquè va ser un punt aprovat per unanimitat a la Comissió Sectorial preparatòria. L'Executiu balear ha assegurat que la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, els ha traslladat que la suspensió de la Conferència Sectorial prevista per a aquest dijous, arran de la plantada de les comunitats autònomes del PP, impediria aquesta transferència econòmica, segons recull Europa Press.

El Consell de Formentera té ara mateix 132 menors tutelats que han anat arribant en pastera i sense acompanyant en els darrers anys; 65 només en aquest 2025. Els menors no es queden a l’illa de Formentera, ja que el Consell només disposa d’un centre de primera acollida on hi són de forma provisional, i els deriven a altres punts de les Balears, sobretot a l’illa de Mallorca. Però la factura sí que es queda a Formentera. Segons la projecció del Consell, si l’arribada de menors manté el ritme actual, a final d’any el cost arribarà als 10 milions d’euros.

Ara que el temps estable s’ha imposat definitivament, la ruta de les pasteres entre Algèria i les Balears ha reviscolat amb força. Formentera n’és el principal punt d’arribada a les Illes. Durant l’hivern, la ruta no ha parat —enguany, a Formentera, ja han arribat 914 persones en 50 embarcacions—, però es tem que sigui ara que vagi de veres. L’estiu també ha començat amb notícies que fan estremir. El dilluns 23 de juny es va saber que la Guàrdia Civil havia recuperat en aigües de les Balears almenys cinc cadàvers lligats de peus i mans —dos d’ells a la costa de Formentera—, presumiblement migrants que viatjaven en pasteres i que havien estat llançats a la mar. La Benemèrita ho està investigant. També, en els darrers dies, diversos testimonis han relatat a les xarxes el cas de vuit homes de Bangladesh arribats en pastera a Formentera. Un fet sorprenent: Bangladesh és a l’extrem més oriental del subcontinent indi; per arribar a Formentera han hagut de travessar més de 8.000 quilòmetres de terra, pols, desert i mar. Moltes ganes d’arribar a la rica Europa. Molts perills abans de ser-hi.

La Guàrdia Civil d'Eivissa creu que els diversos cadàvers de migrants apareguts a les Illes Balears, lligats de peus i mans, pertanyen a persones que viatjaven en una pastera que va arribar a Alacant. Segons ha avançat el Diario de Mallorca i ha recollit Efe, en l'últim mes les embarcacions del cos armat han recuperat almenys cinc cossos, dos dels quals en aigües de Formentera. El primer va ser albirat el 18 de maig per una embarcació particular belga i va ser recuperat pel Servei Marítim; el segon, també a la mar, va ser localitzat a prop de l'illa. Els investigadors els han pres empremtes dactilars, si ha estat possible, com també mostres d'ADN. Les principals hipòtesis apunten, però, que les víctimes haurien mort assassinades per les màfies durant la travessia migratòria des d'Algèria.

Quan una pastera arriba a les costes de les Balears, s’activa de manera immediata un dispositiu d’emergència. Les primeres tasques d’atenció humanitària i sanitària les assumeix la Creu Roja, entitat contractada per l’Administració estatal. A les persones migrants se’ls lliura un paquet bàsic d’aliments (amb aigua, galetes i una barreta energètica) i un lot d’higiene personal (amb pasta i raspall de dents, una muda de roba i unes espardenyes). A més, se’ls fan cures bàsiques en cas de talls o ferides i, si s’hi detecta alguna patologia greu o símptomes preocupants, s’activa el seguiment mèdic necessari.